Arxiu d'etiquetes: antifranquisme

Ofrena floral en record de Joan Peiró

El proper dissabte 23 de juliol, a les 6 de la tarda, es farà una acte de record i homenatge a Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942) en el cementiri de Mataró on reposa. Enguany fa 74 anys que fou afusellat.

Com en altres ocasions que s’ha celebrat un acte de record a Joan Peiró, el Grup d’Història del Casal participarem en l’acte i convidem a tothom a sumar-se a la crida d’aquest homenatge impulsat per persones a títol individual.

El 24 de juliol s’escau el 74è aniversari de l’afusellament del líder sindicalista i cooperativista a Paterna. Joan Peiró, condemnat pel Règim franquista, destacat dirigent de la CNT a nivell català i espanyol, director de la cooperativa Cristalleries de Mataró, ministre d’Indústria de la II República, va ser declarat Fill adoptiu de la Ciutat a títol pòstum per l’Ajuntament de Mataró el 1989.

L’acte consistirà en la lectura d’uns textos breus del mateix Joan Peiró i d’altres persones que han escrit sobre ell i d’un parlament que precediran l’ofrena floral que és oberta a tothom, entitats, organitzacions i persones a títol individual que hi vulguin participar.

L’any vinent s’escaurà el 75è. aniversari i la crida de l’homenatge d’enguany és una prèvia a la commemoració de l’any 2017. Enguany l’acte té lloc el dia 23, dissabte, vigília del dia 24 en què va ser assassinat al cementiri de Paterna a les 6 de la tarda.

Lloc: Cementiri del Caputxins (entrant a mà dreta per la porta principal), pavelló Illa S/N (quan s’acaben els panteons i el pòrtic est), nínxol núm. 270.

Taula rodona sobre la censura a la Nova Cançó

El proper divendres 27 de maig, a les 19h, tindrà lloc al Born una taula rodona sobre la censura a la Nova Cançó. Després es projectarà el documental “La cançó censurada” (TV3 + Batabat, director: Lluís Danés). Hi intervindran el cantautor Ramon Muntaner, el periodista musical Joaquim Vilarnau, documentalista de “La cançó censurada” i Maria Salicrú-Maltas, membre del Grup d’Història del Casal. L’acte serà conduït per Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock. L’acte s’emmarca dins la “Setmana de la Cultura Prohibida”

El pare Joan Roig, mestre compromès amb el país

El dijous 18 de febrer, l’Associació d’Amics de Ca l’Arenas organitza una nova conferència que en aquesta ocasió tractarà de la figura del Pare Joan Roig Riasol (Balaguer, 1881 – Mataró, 1950), mestre, pedagog, músic i compositor, que va exercir a l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró del 1939 al 1950. La conferència anirà a càrrec de l’escolapi Joan Florensa, director de l’Arxiu provincial de l’Escola Pia de Catalunya.

El pare Roig, amant de l’art i la cultura, de jove a Balaguer va fundar l’Orfeó Balaguerí i molt aviat es va integrar als corrents a favor de la democràcia i la catalanitat. Va formar part del Gremi de Belles Arts, a Ca l’Arenas, i va ser impulsor del COR (Cavallers de l’Orde del Retrobament), amb l’objectiu d’avançar en l’aprofundiment polític i espiritual del país.

La conferència de Joan Florensa es completarà amb la projecció d’imatges del pare Roig com a pedagog, com a mestre, com a músic i com a defensor de la catalanitat. Josep M. Cusachs, tancarà l’acte amb una lectura sobre el C.O.R. que va escriure Josep Reniu; una poesia de Josep Punsola i una del pare Roig, en un opuscle del Gremi de les Belles Arts dedicat a Josep Punsola.

Ca l'Arenas

 

 

Nous video-notícies al canal del Grup d’Història

Ja es poden visionar dos video-noticies nous al canal de video de YouTube. Un sobre la sessió de cinema-col·loqui en motiu del 40 aniversari de la mort de Franco del passat 27 de novembre i l’altre en relació a la conferencia sobre el patrimoni de Costa Rica de divendres 11 de desembre.

 

 

https://www.youtube.com/c/GHCMataró

 

 

Projecció de la pel·lícula Hic Digitur Dei

Ahir divendres 27 es va celebrar la sessió de cinema-col·loqui amb motiu del 40è aniversari de la mort de Francisco Franco. Es va projectar la pel·lícula d’Antoni Martí Hic digitur dei (1978). Durant l’acte van intervenir Encarnació Soler, presidenta de Cinema Rescat, la historiadora Margarida Colomer i Antoni Martí, director del film. Hic digitur Dei, és una pel·lícula transgressora sorgida de la moguda underground de l’època. L’acte va ser organitzat pel Grup d’Història del Casal.

Hic digitur Dei

Hic Digitus Dei (el dit de Déu) és el que va dir el bisbe de Lleida quan Franco va entrar sota pali a la Seu Vella i va servir de títol a la pel·lícula d’Antoni Martí estrenada el 1978. Com diu el director de la pel·lícula « neix de tres premisses, la primera és tot el que vam veure, viure i sentir en aquells dies de novembre del 75, premsa, ràdio i televisió van ser les fonts d’inspiració per fer aquesta crònica subcultural. La segona era que en aquella època les radionovel·les ens tenien el cor robat (…) i la tercera premissa és que tot plegat ho vam descriure com un conte de fades amb un punt d’esperpent surrealista i de musical cutre»

Sinopsi

Que la Llumeta i el noi de la pel·lícula s’estimen és evident des del principi. Que qui mor no és més que una de tantes cares del poder -ni que sigui la més terrible- s’evidencia al final. Que tot plegat és una capicuesca caixa de trons, lligada per no tant absurdes relacions ni tant sols eròtiques, per la impossible recerca d’un destí universal, és fa molt clar desprès que els llums han tornat a ser encesos.

Hic Digitur Dei és la crònica subcultural – en clau d’humor- de la mort que complagué el món un novembre de 1975.

Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet

40 anys de la mort de Franco

El proper divendres 27 de novembre dos quarts de vuit del vespre la Sala Casal Aliança (c/ Bonaire, 25) acollirà una sessió de cinema-col·loqui amb motiu del 40 aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Durant la sessió es projectarà la pel·lícula Hic digitur Dei (El dit de Déu) d’Antoni Martí (1978). Tot seguit s’obrirà un col·loqui a càrrec del director del film, Antoni Martí, les historiadores Margarida Colomer, especialista en guerra civil i franquisme, i Encarnació Soler, especialista en història del cinema i responsable de l’associació Cinema Rescat. L’acte és organitzat pel Grup d’Història del Casal i forma part de la gira de projeccions que en motiu del 40è aniversari de la mort de Franco la portaran a Torroella de Montgrí, La Bisbal, Girona, Barcelona i Mataró.

Una medalla commemorativa de les tertúlies del Racó

El 1974 es va encunyar una medalla commemorativa dels 25 anys de les tertúlies del Racó del Casal. A la medalla s’hi representa la llar de foc emblemàtica de la sala que durant els anys del franquisme va acollir el bo i millor de la cultura catalana de l’època. Malgrat que no es fa explícit gaire sovint, el nom correcte de la sala és Racó d’en Punsola, nom que se li va posar amb motiu de la mort del poeta poques setmanes després de la primera de les tertúlies. Recentment, el Grup d’Història del Casal n’hem pogut adquirir un exemplar.

En el context dur i difícil de la postguerra i la grisor del primer franquisme, les inquietuds intel·lectuals dels mataronins s’havien d’aplegar en tertúlies més o menys improvisades. La tertúlia més coneguda, oberta al públic i de més llarg recorregut, s’inaugurà el 1949 de la mà de Lluís Terricabres, l’aixopluc de Joaquim Casas i l’Aliança mataronina i l’orientació intel·lectual d’Antoni Comas: la Tertúlia del Racó. L’inventari de noms que van passar pel Racó al llarg dels anys és excepcional: Carles Riba, Miquel Martí i Pol, José Agustin Goytisolo, J. V. Foix, M. Aurèlia Capmany, Josep M. Batista i Roca i fins a quatre-centes cinquanta personalitats de tots els camps de la cultura.

Gentil Puig /2

Tertúlia d’Història núm. 323 (Mataró Ràdio: 29/10/2015)

Convidats: Gentil Puig – Josep Puig Pla

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: El mes de maig ja vam poder parlar amb Gentil Puig i la seva trajectòria, ara en fem una segona part tot aprofundint en la mort de Franco i la transició.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

Josep Reniu i Calvet amic i col.laborador d’Esteve Albert

Tertúlia d’Història núm. 300 (Mataró Ràdio: 26/02/2015)

Convidats: Miquel Reniu, Albert Calls i Josep Puig

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Josep Reniu i Calvet, rapsode, home de teatre, promotor cultural i polític fou amic i col.laborador d’Esteve Albert i Corp. Ambdós personatges van néixer el 1914.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,57 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.

Llibres i articles

RENIU, Josep:

  • Esteve Albert i Corp. Esbós biogràfic. Ajuntament de Dosrius. Dosrius, 1999.