Arxiu d'etiquetes: Guerra Civil

80 anys de l’enfonsament del Ciudad de Barcelona (1937-2017)

Enguany es commemora el 80è aniversari de enfonsament, davant la costa de Malgrat de Mar, del vaixell Ciudad de Barcelona per un submarí italià al servei de l’exèrcit de Franco. Es tractava d’un vaixell de passatgers que venia de Marsella amb brigadistes internacionals  que havien d’incorporar-se a l’exèrcit de la República. Van haver-hi moltíssims morts i la població de Malgrat es va abocar a l’auxili de les víctimes. És per això que comencen una sèrie d’activitats a Malgrat de Mar i a Mataró. Concretament dissabte a les 10 del matí es visitarà el que fou la seu de l’hospital de les brigades internacionals a Mataró, el Col·legi dels Salesians, activitat per a la qual cal inscripció prèvia. A les 12 del migdia, a Can Palauet hi haurà la conferència Mataró i l’enfonsament del Ciutat de Barcelona, a càrrec de Sònia Garangou i Josep Xaubet. Els actes continuaran l’endemà diumenge a Malgrat de Mar, en la Sala d’Actes de l’Arxiu Municipal, amb la conferència L’enfonsament del Ciutat de Barcelona de l’oblit a la recuperació, a càrrec de Sònia Garangou. Finalment, el dimarts dia 30, dia de l’enfonsament, a les 19 h, al passeig de Mar de Malgrat es farà un emotiu homenatge als brigadistes.

Per a més informació i inscripcions podeu contactar amb l’Arxiu Comarcal del Maresme

Un treball sobre la lleva del biberó a Llavaneres protagonista del XIII Premi Thos de batxillerat

Ahir dijous 18 de maig va celebrar-se l’acte de veredicte i lliurament del Premi Terenci Thos i Codina de batxillerat corresponent al curs 2015-2016 en un acte presidit per Núria Calpe, tercera tinent d’alcalde de l’ajuntament de Mataró. El premi ha estat declarat desert malgrat la qualitat dels treballs finalistes. Per aquest motiu el jurat ha decidit atorgar un accèssit al treball Testimonis de la lleva del Biberó a Sant Andreu de Llavaneres de l’alumne Ignasi Capdevila Sánchez de l’Institut de Llavaneres del qual n’era tutora la professora Eva Vilà.

El treball fa una recerca que parteix de l’interès de l’autor per conèixer millor l’experiència personal viscuda pel seu avi quan tenia 17 anys i va ser cridat a files, l’any 1938, per anar a fer el soldat a la Guerra Civil Espanyola.

L’autor comença fent un relat general de la Guerra Civil i segueix explicant, a partir de bibliografia publicada, com va ser la Guerra Civil a Llavaneres. Segueix fent una anàlisis general de les lleves i es fixa especialment en la lleva del biberó. Aquí s’inicia la seva investigació, doncs explica que vol saber quins nois de Llavaneres van ser d’aquesta Lleva, què van haver de viure, a quins llocs els van destinar i també per quins llocs van haver de passar els supervivents abans de poder tornar a casa, molts d’ells desprès de quatre o cinc anys d’acabada la guerra.

Per a la seva realització, l’autor ha utilitzat com a fonts documentals llibres i revistes sobre la Guerra Civil Espanyola d’àmbit general i d’àmbit local. En la bibliografia treballa especialment la història de la lleva del Biberó i fa un interessant treball de camp realitzant vuit entrevistes a familiars de soldats de Llavaneres de la mateixa lleva. També fa una entrevista a l’últim president de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva i visita els escenaris de la batalla de l’Ebre. És d’especial interès el diari de la recerca que inclou en el treball.

El jurat també ha valorat positivament els altres dos treballs finalistes. Quant al treball titulat Estendard i banderí, presentat per l’alumne Oriol Agramunt Garcia de Escola Pia Santa Anna que tenia com a tutora a la professora Maria José Salas, és una recerca sobre el club de futbol “Club Esportiu Mataró” tot analitzant-ne la història des del seu naixement l’any 1912 i fins avui. L’autor relata de forma cronològica molt detalladament tots els esdeveniments més importants ocorreguts en el CE Mataró i va intercalant petites pinzellades dels principals fets històrics generals que s’esdevenen simultàniament a Espanya.

L’autor intenta comprendre per què el CE Mataró actualment està en un moment de baixa afició i passió i analitza si podria ser per l’augment d’afició a clubs més grans com el FC Barcelona o altres clubs dels quals es veuen els partits per la televisió. Finalment, conclou que, si bé això és cert, la situació esportiva i la categoria del primer equip del club és similar a la de fa 50 anys.

Per a la seva realització, l’autor, ha utilitzat informació continguda en planes web, publicacions escrites sobre el CE Mataró a més, realitza tres entrevistes, una a l’actual president del club, una a un jugador i una a un periodista i també acudeix a l’Speaker dels partits i a un periodista de M1TV. És d’especial interès el vídeo annex que presenta i relata l’autor sobre la història del CE Mataró.

Finalment, el treball D.O.: Vi de la Laietania . Una aproximació a l’arqueologia de la vinya” presentat per l’alumne de l’Institut Sa Palomera de Blanes, Laia Gimeno i Alegre  que tenia de tutor al professor Miquel Pujades. Es tracta d’una recerca sobre la història del vi a la Laietania centrat en el conreu de la vinya i la producció, comercialització i distribució de vi en l’època romana.

L’autora cerca i visita jaciments arqueològics i museus relacionats amb el vi i en el treball presenta i analitza els centres productors d’àmfores, els cellers productors de vi, les marques de vi que hi havia, els ports d’ on sortia el vi i les rutes de distribució per acabar explicant dos intents de recuperació de producció i distribució de vi al Maresme actual.

Per a la seva realització, l’autora utilitza informació continguda en pàgines web, bibliografia escrita sobre jaciments arqueològics al Maresme, fullets de Museus i entrades a activitats que realitza per documentar-se sobre el món del vi. Cal dir que presenta uns annexos molt ben documentats i d’especial interès.

L’acte de veredicte i lliurament s’ha celebrat en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, en motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort.  El premi el convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró des de fa catorze anys.

Es localitzen els familiars de 14 brigadistes internacionals inhumats a Mataró

Les recents investigacions de la historiadora Maria Salicrú-Maltas, que ha partit de l’estudi que Josep Xaubet va fer a principis dels anys 90, s’ha pogut localitzar els familiars de 14 brigadistes internacionals que foren enterrats al cementiri dels Caputxins l’any 1938. Es tracta de ciutadans de dues poblacions d’Àustria, un de Canadà, un d’Escòcia, un dels Estats Units, un de França, cinc d’Itàlia, un del Regne Unit i dos més de Suècia.

En el ple de l’Ajuntament d’aquest mes de maig, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, va presentar un prec a l’Alcalde de Mataró per a què es notifiqués de manera oficial la mort i inhumació dels 14 brigadistes als ajuntaments de les diverses ciutats europees i nord americanes, amb l’objectiu que, al seu torn, puguin notificar-ho a les seves famílies.

En el mateix prec es va demanar que l’Ajuntament s’impliqui de manera oficial en la possible vinguda de familiars a Mataró. D’aquesta manera i gràcies a la iniciativa, es contribueix a reparar el dolor dels familiars d’aquests brigadistes desapareguts que no han rebut mai cap notificació oficial sobre el destí final d’uns homes que moriren al nostre país lluitant per la democràcia i la llibertat.

El pensament de Joan Peiró

Tertúlia d’Història núm. 378 (Mataró Ràdio: 27/4/2017)

Convidats: Agustí Barrera, Josep Xaubet i Jordi Albadalejo

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Marta Gómez i Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: el corpus intel.lectual de Joan Peiró és probablement la part menys coneguda de Peiró. Més enllà del “bonisme” tradicionalment atribuït a la seva figura, hi ha un Peiró revolucionari que teoritzà sobre la transformació social.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,07 minuts Descarrega’l 22,9 Mb

Joan Peiró, els anys de Badalona (1905-1920)

Tertúlia d’Història núm. 372 (Mataró Ràdio: 9/3/2017)

Convidat: Jordi Albadalejo

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament de Joan Peiró, parlem dels primers anys de la trajectòria de l’anarcosindicalista, que es corresponen amb els anys de residència badalonina. Són els anys de formació i construcció del seu ideari, un període que abraça de 1905 a 1920.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,56 minuts Descarrega’l 23,3 Mb

Recursos

  • ALBADALEJO, Jordi – ZAMBRANA, Joan (2005). Inicis d’un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona (1905-1920). Badalona.

 

Un any per a recordar l’anarcosindicalista Joan Peiró amb motiu dels setanta-cinc anys del seu afusellament

Amb motiu dels setanta-cinc anys de l’afusellament de l’anarcosindicalista, cooperativista i polític Joan Peiró, una comissió ciutadana formada per una trentena d’entitats i organitzacions polítiques i sindicals ha decidit reivindicar-lo.

S’estan preparant diferents actes –més d’una vintena- organitzats per les entitats de la Comissió i començaran aquest febrer allargant-se durant tot el 2017. Actes de tot tipus, culturals com ara cine-fòrums, d’altres d’acadèmics com conferències i debats. Alguns seran organitzats de manera conjunta com ara l’ofrena floral a la seva tomba del cementiri dels Caputxins el dia 24 de juliol, dia en que Peiró va ser assassinat el 1942.

Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, 1887 – Paterna, 1942) fou vidrier d’ofici i milità en l’anarcosindicalisme essent secretari general de la CNT. Establert a Mataró va treballar al Forn del Vidre, on va esdevenir impulsor de la Cooperativa del Vidre. Amb la guerra civil, acceptà ser ministre d’indústria. Exiliat a França la Gestapo el lliurà a Franco i fou empresonat a València i afusellat a Paterna.

El Grup d’Història del Casal hem participat en les diferents comissions ciutadanes d’homenatge i record a Joan Peiró des de l’any 2002 i és per això que formem part de la Comissió del 2017 que hem impulsat.

logo-2017-joan-peiro

La Comissió està formada per:

ARRAN

CATEDRA D’ECONOMIA SOCIAL TECNOCAMPUS

CCOO (Comissions Obreres)

CGT (Confederació General del Treball)

CLACK AUDIOVISUAL

CLUB D’OPINIÓ JAUME LLAVINA

CNT (Confederació Nacional del Treball)

COMISSIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA GENT GRAN

CUP MATARÓ (Candidatura d’Unitat Popular)

ERC (Esquerra Republicana de Catalunya)

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MATARÓ

FUNDACIÓ ROCA I GALÉS

FUNDACIÓ SALVADOR SEGUÍ

FUNDACIÓ UNIÓ DE COOPERADORS

GRUP DE RECERCA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE MATARÓ

GRUP D’HISTÒRIA DEL CASAL

GRUP D’HISTORIADORS JAUME COMPTE

ICV (Inciciativa per Catalunya-Verds)

JERC (Joventut d’Esquerra Republicana de Catalunya)

MEM (Moviment Educatiu del Maresme)

MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA DE MATARÓ

ÒMNIUM CULTURAL – MARESME

PDeCAT (Partit Democràta)

POBLE LLIURE

PODEM EIXAMPLE

PSC (Partit Socialista de Catalunya)

SINDICAT COS (Coordinadora Obrera Sindical)

UGT (Unió General de Treballadors)

UGT (Unió General de Treballadors)

UNIÓ DE COOPERADORS

VOLEM MATARÓ

I compta amb el suport de l’Ajuntament de Mataró i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

L’hospital de les brigades internacionals a Mataró (1938)

Tertúlia d’Història núm. 364 (Mataró Ràdio: 12/1/2017)

Convidat: Josep Xaubet i Vilanova

Presenten: Núria Gómez i Jaume Vellvehí

Col·laboren: Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: El 1938 es va establir a l’edifici dels Salesians de Mataró un hospital de les brigades internacionals. Parlem dels brigadistes, l’hospital i la relació amb Mataró amb el nostre convidat.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb

Recursos

Xaubet i Vilanova, Josep (1991). “Les Brigades Internacionals a Mataró durant el darrer any de la Guerra Civil (1938)” a Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 8. Mataró: MASMM p. 109-112.

re

Willi Remel, article sobre aquest brigadista que convalescent a Mataró s’enamorà d’una infermera de Nova Zelanda de l’hospital mataroní.

René Mary Shadbolt, biografia de l’infermera de Nova Zelanda que fou condecorada amb l’Ordre de l’Imperi Britànic

René Mary Shadbolt, breu apunt sobre aquesta infermera de Nova Zelanda que va treballar en l’hospital de les brigades a Mataró

Monuments i símbols del franquisme

Tertúlia d’Història núm. 362 (Mataró Ràdio: 1/12/2016)

Convidats: Gonzalo Berger i Ariadna Sotorra

Presenta: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col·labora: Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem sobre simbologia i monuments feixistes a l’espai públic i ens preguntem que n’hem de fer dels monuments incomòdes.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb

Els brigadistes internacionals

Tertúlia d’Història núm. 359 (Mataró Ràdio: 3/11/2016)

Convidats: Gonzalo Berger

Presenta: Núria Gómez, Sandra Cabrespina

Col·labora: Maria Asmarat, Marta Gomez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb Gonzalo Berger parlem de SIDBRINT, acrònim de Sistema de Información Digital sobre las Brigadas Internacionales.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb

Expedient Gaido. Vida política i mort d’un republicà del Bisaura

Tertúlia d’Història núm. 358 (Mataró Ràdio: 27/10/2016)

Convidats: Francesc Castanyer Roma

Presenta: Núria Gómez, Sandra Cabrespina

Col·labora: Maria Asmarat, Marta Gomez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb  Francesc Castanyer parlem del seu llibre.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 27 Mb