Enguany es commemora el 80è aniversari de enfonsament, davant la costa de Malgrat de Mar, del vaixell Ciudad de Barcelona per un submarí italià al servei de l’exèrcit de Franco. Es tractava d’un vaixell de passatgers que venia de Marsella amb brigadistes internacionals que havien d’incorporar-se a l’exèrcit de la República. Van haver-hi moltíssims morts i la població de Malgrat es va abocar a l’auxili de les víctimes. És per això que comencen una sèrie d’activitats a Malgrat de Mar i a Mataró. Concretament dissabte a les 10 del matí es visitarà el que fou la seu de l’hospital de les brigades internacionals a Mataró, el Col·legi dels Salesians, activitat per a la qual cal inscripció prèvia. A les 12 del migdia, a Can Palauet hi haurà la conferència Mataró i l’enfonsament del Ciutat de Barcelona, a càrrec de Sònia Garangou i Josep Xaubet. Els actes continuaran l’endemà diumenge a Malgrat de Mar, en la Sala d’Actes de l’Arxiu Municipal, amb la conferència L’enfonsament del Ciutat de Barcelona de l’oblit a la recuperació, a càrrec de Sònia Garangou. Finalment, el dimarts dia 30, dia de l’enfonsament, a les 19 h, al passeig de Mar de Malgrat es farà un emotiu homenatge als brigadistes.
Ahir dijous 18 de maig va celebrar-se l’acte de veredicte i lliurament del Premi Terenci Thos i Codina de batxillerat corresponent al curs 2015-2016 en un acte presidit per Núria Calpe, tercera tinent d’alcalde de l’ajuntament de Mataró. El premi ha estat declarat desert malgrat la qualitat dels treballs finalistes. Per aquest motiu el jurat ha decidit atorgar un accèssit al treball Testimonis de la lleva del Biberó a Sant Andreu de Llavaneres de l’alumne Ignasi Capdevila Sánchez de l’Institut de Llavaneres del qual n’era tutora la professora Eva Vilà.
El treball fa una recerca que parteix de l’interès de l’autor per conèixer millor l’experiència personal viscuda pel seu avi quan tenia 17 anys i va ser cridat a files, l’any 1938, per anar a fer el soldat a la Guerra Civil Espanyola.
L’autor comença fent un relat general de la Guerra Civil i segueix explicant, a partir de bibliografia publicada, com va ser la Guerra Civil a Llavaneres. Segueix fent una anàlisis general de les lleves i es fixa especialment en la lleva del biberó. Aquí s’inicia la seva investigació, doncs explica que vol saber quins nois de Llavaneres van ser d’aquesta Lleva, què van haver de viure, a quins llocs els van destinar i també per quins llocs van haver de passar els supervivents abans de poder tornar a casa, molts d’ells desprès de quatre o cinc anys d’acabada la guerra.
Per a la seva realització, l’autor ha utilitzat com a fonts documentals llibres i revistes sobre la Guerra Civil Espanyola d’àmbit general i d’àmbit local. En la bibliografia treballa especialment la història de la lleva del Biberó i fa un interessant treball de camp realitzant vuit entrevistes a familiars de soldats de Llavaneres de la mateixa lleva. També fa una entrevista a l’últim president de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva i visita els escenaris de la batalla de l’Ebre. És d’especial interès el diari de la recerca que inclou en el treball.
El jurat també ha valorat positivament els altres dos treballs finalistes. Quant al treball titulat Estendard i banderí, presentat per l’alumne Oriol Agramunt Garcia de Escola Pia Santa Anna que tenia com a tutora a la professora Maria José Salas, és una recerca sobre el club de futbol “Club Esportiu Mataró” tot analitzant-ne la història des del seu naixement l’any 1912 i fins avui. L’autor relata de forma cronològica molt detalladament tots els esdeveniments més importants ocorreguts en el CE Mataró i va intercalant petites pinzellades dels principals fets històrics generals que s’esdevenen simultàniament a Espanya.
L’autor intenta comprendre per què el CE Mataró actualment està en un moment de baixa afició i passió i analitza si podria ser per l’augment d’afició a clubs més grans com el FC Barcelona o altres clubs dels quals es veuen els partits per la televisió. Finalment, conclou que, si bé això és cert, la situació esportiva i la categoria del primer equip del club és similar a la de fa 50 anys.
Per a la seva realització, l’autor, ha utilitzat informació continguda en planes web, publicacions escrites sobre el CE Mataró a més, realitza tres entrevistes, una a l’actual president del club, una a un jugador i una a un periodista i també acudeix a l’Speaker dels partits i a un periodista de M1TV. És d’especial interès el vídeo annex que presenta i relata l’autor sobre la història del CE Mataró.
Finalment, el treball D.O.: Vi de la Laietania . Una aproximació a l’arqueologia de la vinya” presentat per l’alumne de l’Institut Sa Palomera de Blanes, Laia Gimeno i Alegre que tenia de tutor al professor Miquel Pujades. Es tracta d’una recerca sobre la història del vi a la Laietania centrat en el conreu de la vinya i la producció, comercialització i distribució de vi en l’època romana.
L’autora cerca i visita jaciments arqueològics i museus relacionats amb el vi i en el treball presenta i analitza els centres productors d’àmfores, els cellers productors de vi, les marques de vi que hi havia, els ports d’ on sortia el vi i les rutes de distribució per acabar explicant dos intents de recuperació de producció i distribució de vi al Maresme actual.
Per a la seva realització, l’autora utilitza informació continguda en pàgines web, bibliografia escrita sobre jaciments arqueològics al Maresme, fullets de Museus i entrades a activitats que realitza per documentar-se sobre el món del vi. Cal dir que presenta uns annexos molt ben documentats i d’especial interès.
L’acte de veredicte i lliurament s’ha celebrat en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, en motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort. El premi el convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró des de fa catorze anys.
Lectura de la glossa per M. Àngels Jubany (Fotografia: E.Llovet)
Lectura del veredicte per A, Llamas Lectura de la glossa per M. Àngels Jubany (Fotografia: E.Llovet)
I. Capdevila explica el seu treball Parlament d’E. Vilà turora del treball Lectura de la glossa per M. Àngels Jubany (Fotografia: E.Llovet)
I. Capdevila explica el seu treball Parlament d’E. Vilà turora del treball Lectura de la glossa per M. Àngels Jubany (Fotografia: E.Llovet)
Projecció del video del Premi I. Capdevila explica el seu treball Parlament d’E. Vilà turora del treball Lectura de la glossa per M. Àngels Jubany (Fotografia: E.Llovet)
Lectura del veredicte per A, Llamas Lectura de la glossa per M. Àngels Jubany (Fotografia: E.Llovet)
Taula presidencial: N. Calpe, tercera Tinent d’alcalde, M. Fernandez vicedegà de l’ICAM i J. Vellvehí del GHC I. Capdevila explica el seu treball Parlament d’E. Vilà turora del treball Lectura de la glossa per M. Àngels Jubany (Fotografia: E.Llovet)
El jurat amb el guanyador I. Capdevila explica el seu treball Parlament d’E. Vilà turora del treball Lectura de la glossa per M. Àngels Jubany (Fotografia: E.Llovet)
Autoritats, jurat , tutors i finalistes
Parlament d’E. Vilà turora del treball Lectura de la glossa per M. Àngels Jubany (Fotografia: E.Llovet)
Parlament de J. Vellvehí del GHC Lectura de la glossa per M. Àngels Jubany (Fotografia: E.Llovet)
Lectura de la glossa per M. Àngels Jubany (Fotografia: E.Llovet)
Lliurament del premi I. Capdevila explica el seu treball Parlament d’E. Vilà turora del treball Lectura de la glossa per M. Àngels Jubany (Fotografia: E.Llovet)
Les recents investigacions de la historiadora Maria Salicrú-Maltas, que ha partit de l’estudi que Josep Xaubet va fer a principis dels anys 90, s’ha pogut localitzar els familiars de 14 brigadistes internacionals que foren enterrats al cementiri dels Caputxins l’any 1938. Es tracta de ciutadans de dues poblacions d’Àustria, un de Canadà, un d’Escòcia, un dels Estats Units, un de França, cinc d’Itàlia, un del Regne Unit i dos més de Suècia.
En el ple de l’Ajuntament d’aquest mes de maig, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, va presentar un prec a l’Alcalde de Mataró per a què es notifiqués de manera oficial la mort i inhumació dels 14 brigadistes als ajuntaments de les diverses ciutats europees i nord americanes, amb l’objectiu que, al seu torn, puguin notificar-ho a les seves famílies.
En el mateix prec es va demanar que l’Ajuntament s’impliqui de manera oficial en la possible vinguda de familiars a Mataró. D’aquesta manera i gràcies a la iniciativa, es contribueix a reparar el dolor dels familiars d’aquests brigadistes desapareguts que no han rebut mai cap notificació oficial sobre el destí final d’uns homes que moriren al nostre país lluitant per la democràcia i la llibertat.
Convidats: Agustí Barrera, Josep Xaubet i Jordi Albadalejo
Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Marta Gómez i Maria Asmarat
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: el corpus intel.lectual de Joan Peiró és probablement la part menys coneguda de Peiró. Més enllà del “bonisme” tradicionalment atribuït a la seva figura, hi ha un Peiró revolucionari que teoritzà sobre la transformació social.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 50,07 minuts Descarrega’l 22,9 Mb
Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Marta Gomez i Maria Asmarat
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament de Joan Peiró, parlem dels primers anys de la trajectòria de l’anarcosindicalista, que es corresponen amb els anys de residència badalonina. Són els anys de formació i construcció del seu ideari, un període que abraça de 1905 a 1920.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 50,56 minuts Descarrega’l 23,3 Mb
Recursos
ALBADALEJO, Jordi – ZAMBRANA, Joan (2005). Inicis d’un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona (1905-1920). Badalona.
Amb motiu dels setanta-cinc anys de l’afusellament de l’anarcosindicalista, cooperativista i polític Joan Peiró, una comissió ciutadana formada per una trentena d’entitats i organitzacions polítiques i sindicals ha decidit reivindicar-lo.
S’estan preparant diferents actes –més d’una vintena- organitzats per les entitats de la Comissió i començaran aquest febrer allargant-se durant tot el 2017. Actes de tot tipus, culturals com ara cine-fòrums, d’altres d’acadèmics com conferències i debats. Alguns seran organitzats de manera conjunta com ara l’ofrena floral a la seva tomba del cementiri dels Caputxins el dia 24 de juliol, dia en que Peiró va ser assassinat el 1942.
Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, 1887 – Paterna, 1942) fou vidrier d’ofici i milità en l’anarcosindicalisme essent secretari general de la CNT. Establert a Mataró va treballar al Forn del Vidre, on va esdevenir impulsor de la Cooperativa del Vidre. Amb la guerra civil, acceptà ser ministre d’indústria. Exiliat a França la Gestapo el lliurà a Franco i fou empresonat a València i afusellat a Paterna.
El Grup d’Història del Casal hem participat en les diferents comissions ciutadanes d’homenatge i record a Joan Peiró des de l’any 2002 i és per això que formem part de la Comissió del 2017 que hem impulsat.
La Comissió està formada per:
ARRAN
CATEDRA D’ECONOMIA SOCIAL TECNOCAMPUS
CCOO (Comissions Obreres)
CGT (Confederació General del Treball)
CLACK AUDIOVISUAL
CLUB D’OPINIÓ JAUME LLAVINA
CNT (Confederació Nacional del Treball)
COMISSIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA GENT GRAN
CUP MATARÓ (Candidatura d’Unitat Popular)
ERC (Esquerra Republicana de Catalunya)
FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MATARÓ
FUNDACIÓ ROCA I GALÉS
FUNDACIÓ SALVADOR SEGUÍ
FUNDACIÓ UNIÓ DE COOPERADORS
GRUP DE RECERCA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE MATARÓ
GRUP D’HISTÒRIA DEL CASAL
GRUP D’HISTORIADORS JAUME COMPTE
ICV (Inciciativa per Catalunya-Verds)
JERC (Joventut d’Esquerra Republicana de Catalunya)
MEM (Moviment Educatiu del Maresme)
MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA DE MATARÓ
ÒMNIUM CULTURAL – MARESME
PDeCAT (Partit Democràta)
POBLE LLIURE
PODEM EIXAMPLE
PSC (Partit Socialista de Catalunya)
SINDICAT COS (Coordinadora Obrera Sindical)
UGT (Unió General de Treballadors)
UGT (Unió General de Treballadors)
UNIÓ DE COOPERADORS
VOLEM MATARÓ
I compta amb el suport de l’Ajuntament de Mataró i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya
Descripció: El 1938 es va establir a l’edifici dels Salesians de Mataró un hospital de les brigades internacionals. Parlem dels brigadistes, l’hospital i la relació amb Mataró amb el nostre convidat.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb