En l’edició d’enguany, els tres treballs finalistes que optaven al Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2016-2017) eren:

Repercussió i importància de l’Escola Montessori a Canet de Mar; Josep Puig i Cadafalch, 60 anys sense el mataroní més il·lustre i polifacétic i, finalment, el treball titulat Visita virtual a la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró).

El premi ha estat atorgat al treball Visita virtual a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró). Recreació en 3D d’una casa romana benestant del segle II dC. de Martí Garcia Zamora de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró i la tutora del treball és la professora Núria Alberch Roca.

L’autor porta a terme una recerca sobre el jaciment arqueològic de Torre Llauder de Mataró amb el propòsit de fer una recreació tridimensional de manera fidedigne de la vil·la, tot utilitzant les dades i les troballes extretes del mateix jaciment.

Explica que per a poder realitzar la recreació final ha fet entrevistes a tècnics, a l’arqueòleg municipal de Mataró i que ha consultat publicacions, fotografies i planimetria que hi ha sobre la vil·la romana de Torre Llauder i que, per a aquells elements per als quals no ha trobat documentació, ha utilitzat webs de recreació històrica i/o dades d’altres jaciments similars.

Abans de fer la recreació, estudia on estava situada la vil·la romana de Torre Llauder, la  seva cronologia, i en fa una contextualització històrica tot explicant la seva relació amb la ciutat romana d’Iluro i com, en la romanització del territori a la Laietania Ibérica,  s’ubicaren vil·les dedicades a l’explotació agrícola.

Presenta la història del jaciment arqueològic del qual ja s’esmenten troballes arqueològiques al segle XVII, que a l’any 1961 fou començat a excavar per Marià Ribas i els seus col·laboradors i que ha estat excavat en diverses campanyes fins a l’any 2017.

Documenta sobre el concepte de vil·la romana, les seves parts, les fases històriques del jaciment arqueològic de Torre Llauder i decideix fer la delimitació espacial i cronològica  del seu treball, a finals del segle II dC, de la pars urbana de la vil·la. Explica com era, en aquell moment, la residència a nivell organitzatiu i de dependències del propietari de Torre Llauder.

Per a fer la reconstrucció tridimensional del jaciment, ens explica el concepte de videojoc, el procés a seguir per elaborar una visita virtual, els treballs previs per obtenir informació digitalitzada, els programaris i els tipus de fitxers que  ha d’utilitzar, el modelatge en 3D de la planta, les columnes, els sostres i cobertes, les bigues, els paviments, i el mobiliari. L’exportació dels models en 3D, la creació de videojoc introduint textures, il·luminacions i efectes físics i, finalment, empaquetant el projecte i obtenint el resultat final.

L’autor aprofundeix en el coneixement arqueològic del jaciment de Torre Llauder i s’endinsa en el món dels videojocs, recreant un escenari fantàstic que podria ser el marc d’una aventura d’un videojoc, basat en l’antiguitat romana, que fa comprensible unes restes arqueològiques que tal com són visitables avui poden ser de difícil comprensió per al públic.

El jurat també ha acordat per unanimitat atorgar un accèssit al treball Repercussió i importància de l’Escola Montessori a Canet, de Júlia Guerrero i Illa de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar i la tutora del treball és la professora Júlia García Barrero.

Al treball es fa una recerca que parteix de l’interès de l’autora per conèixer la història i les metodologies de l’educació en el segles XIX i XX i se centra concretament i principal en la població de Canet de Mar durant els anys 1918 – 1939.

L’autora en la introducció anomena alguns dels objectius del seu treball: conèixer el mètode pedagògic i la història de la Sra. Maria Montessori, esbrinar què en queda de l’escola Montessori a Canet i com aquesta va influir en els seus alumnes i entendre l’escola de la Sra. Maria Saus.

L’autora narra la biografia de Maria Montessori i el seu mètode i explica de forma molt descriptiva i interessant l’aula Montessori com un lloc viu, ple de nens a la recerca d’ells mateixos i del seu món, on hi ha una sensació d’implicació total a mesura que els nens exploren i descobreixen sols i/o junts, on  hi ha molt moviment i socialització.

I a Canet de Mar, l’autora cerca què és el que ja hi ha investigat i publicat sobre l’escola Montessori (1918-1939), sobre “ca la Senyoreta Maria” o “ca la Saus” (que va exercir fent mètode Montessori a casa seva o altres cases de forma clandestina, fins als anys 1970) i també ens parla de les persones, polítics, mestres i pedagogs que van fer possible la implantació del mètode a Canet de Mar i, amb  la intenció de completar,  cerca i pregunta a persones que van ser alumnes i entrevista historiadors.

L’autor/a explica que aquesta escola no va reobrir quan va acabar la guerra perquè la dictadura franquista la va prohibir i ja no en va quedar cap rastre d’aquella revolució pedagògica. Però tots els alumnes i professors, que van tenir el privilegi de formar part de la història de l’Escola Montessori i de la mestra Maria Saus, guarden un gran respecte per la institució i per la seva última directora.

Per fer la recerca, l’autora ha utilitzat bibliografia i webgrafia sobre Maria Montessori i el seu mètode d’ensenyament, sobre educació i sobre Canet de Mar i l’ensenyament i fa entrevistes a exalumnes i a historiadors.

L’acte de veredicte i lliurament s’ha celebrat en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, en motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort.  El premi el convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró des de fa quinze anys.