Arxiu d'etiquetes: història

XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme

El dissabte 5 de maig se celebrarà a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Dosrius la XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, organitzada pels centres d’estudis del Maresme, l’Arxiu Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Dosrius, l’Institut Ramon Muntaner i la CCEPC.

En aquesta edició, la trobada gira al voltant de l’aigua com a recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. S’iniciarà amb la ponència L’aigua transversal al Maresme, a càrrec de Joan Manel Riera, biòleg, educador i director de l’Escola de Natura del Corredor (ENC) i seguirà amb la presentació de comunicacions relacionades amb els elements naturals, patrimonials i antròpics vinculats a l’aigua dolça al Maresme: fonts, basses i safareigs, pous i mines, molins, pous de glaç, infraestructures hidràuliques, rieres i torrents,… que han deixat petja a la comarca. Després del dinar, la trobada es tancarà amb una visita a la Casilla Courtain de Dosrius, coneguda com la Mina.

S’han presentat prop d’una trentena de comunicacions de temes vinculats d’una manera o altra a l’aigua i que abracen totes les èpoques, des del món romà al segle XX. Les comunicacions han estat presentades per bona part dels Centres d’Estudis del Maresme. El Grup d’Història del Casal n’hi hem presentat dues:

Notes sobre l’estudi dels mosaics de les termes romanes iluroneses de Can Xammar (Mataró), a càrrec de Joan Francesc Clariana i Roig i Tordera, el riu al centre de la vida, presentada per Joan Bou i Illa, Joan Bou i Pla i Jaume Vellvehí i Altimira.

Josep Maria Pons i Guri

Tertúlia d’Història núm. 162 (Mataró Ràdio: 17/02/2011)

Convidats: Hug Palou i Miquel

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlem de  l’historiador arenyenc Josep Maria Pons Guri. En aquest programa es va analitzar una figura cabdal en l’estudi del Maresme medieval i modern (o en paraules seves de la Marina de la Selva). Impulsor del Museu i Arxiu Fidel Fita d’Arenys de Mar, és autor de nombrosos estudis i reculls documentals del passat medieval del vescomtat de Cabrera i del patrimoni de l’Alt Maresme a banda d’excavar alguns jaciments arqueològics.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró: 25è aniversari del Grup d’Història del Casal.

Tertúlia d’Història núm. 175(Mataró Ràdio: 9/06/2011)

Convidats: Francesca Español i Joan Giménez Blasco

Presenta: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció:   retransmisió en directe de l’acte institucional dels 25 anys del Grup d’Història del Casal des del Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró. Intervencions de: l’il·lustre Alcalde de Mataró, el president del Grup d’Història del Casal i les conferències del Dr. Joan Giménez Blasco “Una història de capgrossos” i de la Dra. Francesca Español “Josep Puig i Cadafalch restaurador”.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

El Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 165 (Mataró Ràdio: 10/03/2011)

Convidats: Maria Modesta, Ana Pérez i Núria Font

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina.

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  aquest grup es va constituir en la nostra ciutat per tal de recuperar els records i dignificar la memòria de les persones que van viure represaliades per la Guerra Civil i el franquisme.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Ens ha deixat l’historiador Joaquim Llovet

Aquest trist mes d’agost ens ha deixat el gran referent de la historiografia mataronina, Joaquim Llovet i Verdura (Mataró 1921-2017). Des de 1965 quan guanyà el premi Iluro amb el títol Mataró, 1680-1719: El pas de vila a ciutat i Cap de Corregiment, la seva trajectòria de reconeixement pels seus treballs fou constant, fins a guanyar-lo en cinc ocasions més. Entre mig, nombrosos articles i col·laboracions que li acabaren de donar el prestigi i el reconeixement dels historiadors locals, i no en som pocs. Uns reconeixements que per la seva modèstia personal no volia reconèixer-se’n mereixedor. Com ara l’any 2004, quan una desena d’entitats vinculades a la història, el patrimoni i la cultura vam proposar a l’Ajuntament la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat. Si bé la proposta anà endavant no prosperà: Llovet, agraït però, no la va acceptar.

Més enllà dels treballs premiats, probablement l’obra més coneguda, per l’abast del seu caràcter de síntesi gegantina, és Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània (2000), sense dubte l’obra de referència de la història general de la ciutat. Una obra que té els antecedents en els dos volums publicats entre 1959 i 1961 La Ciutat de Mataró que es considera la primera síntesi històrica de la ciutat.

Llovet era un autodidacta i, com deia el Dr. Joan Giménez dies enrere, «malgrat això en la seva maduresa el món universitari el reconegué com un dels historiadors modernistes catalans més rellevants de la segona meitat del segle XX».

El XIIè Congrés de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans, Albi 2017

Tertúlia d’Història núm. 388 (Mataró Ràdio: 20/7/2017)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten: Núria Gómez, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina, Marta Gómez i Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Pere Ruiz

Descripció: en el nostre programa sempre tenim espai per a parlar de la llengua i la cultura occitana, perquè una part d’Occitània, petita si es vol, forma part de Catalunya i nosaltres sí que ens creiem que la llengua occitana és oficial a Catalunya.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,13 minuts Descarrega’l 23,9 Mb

Argentona: història i patrimoni

Tertúlia d’Història núm. 383 (Mataró Ràdio: 8/6/2017)

Convidats: Enric Subiñà

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Oriol Agramunt, Marta Gómez i Maria Asmarat

Documentació: Maria Asmarat

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem de la història i el patrimoni de la vila d’Argentona.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 46,36 minuts Descarrega’l 22,9 Mb

Participació en la Trobada d’Entitats a Vilassar de Mar

Un any més s’ha celebrat, en aquesta ocasió a Vilassar de Mar organitzada pel Centre d’Estudis Vilassarencs, la Trobada d’Entitats de Recerca  Local i Comarcal del Maresme. Una vintena de comunicacions a l’entorn del tema de El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme que centrava la jornada d’enguany. En representació del Grup d’Història del Casal va participar-hi Joan Francesc Clariana amb el treball Aproximació a la Forma Urbis d’Iluro (Mataró) que repassa la trajectòria de la recerca històrico-arqueològica que ha fet possible el coneixement de la trama urbana de la ciutat romana d’Iluro i els principals elements i construccions.

La resta de comunicacions presentades fou la següent:

–El poder de l’urbanisme. Per Marc Pons

–Viles i llocs. Models de poblament al Maresme medieval. Per Joaquim Graupera

–Fons i documents per l’estudi de l’arquitectura i l’urbanisme conservats a l’Arxiu Comarcal del Maresme. Per Alexis Serrano i Alícia Xicota

–La creació del poble modern. Arenys de Munt, segles XVI, XVII i XVIII. Per Francesc Forn.

–El creixement urbanístic del nucli urbà de Sant Cebrià de Vallalta. Per Marta Colell i Anna Parera.

–Del Mas Rafart de Cabrils al castell de Can Jaumar. Peu Laura Bosch.

–Dels Pons de Vilassar al Veïnat de Can Salvet. Per Benet Oliva

–El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l’obra pública. Per Neus Alsina i M. Àngels Jubany.

–El creixement urbanístic d’Argentona durant el segle XVIII. Per Enric Subiñà

–Can Maitanquis. Un establiment emblemàtic del raval mariner de Mataró. Per Nicolau Guanyabens

–La mal anomenada Masia Rocosa de Canet de Mar i les cases del seu entorn: De la casa d’un fadristern del segle XVI a la urbanització d’un punt estratègic de la vila. Per Sergi Alcalde.

–L’obertura de vials per edificar. Casuístiques entre l’empirisme i l’academicisme. Per Antoni Parício.

-El paper dels mestres de cases d’origen francès en el desenvolupament. urbanístic del Maresme als segles XVI i XVII. Per Alexandra Capdevila.

–El paper de la junta d’obra de Santa Maria de Mataró en el manteniment de l’arquitectura de l’església. Per Hèctor López

–Marià Serra i Font i Lluís Domènech i Montaner. Higienisme, urbanisme i modernitat en el Canet de Mar d’inicis de segle XX. Per Carles Sàiz.

–Enric Catà i Catà, arquitecte i projectista. Per Montse Viader

–L’antiga pica de la parròquia de Sant Pere de Premià. Per Ramon Coll i Joaquim Graupera.

–Unes àpoques del noble Felip Mercader i Saleta de finals del segle XVIII: noves aportacions constructives al casal Desclapers de Malgrat. Per Anna Maria Anglada.

–L’urbanisme al servei del capitalisme salvatge. La Cisa (Premià de Dalt). Un estudi de cas. Per Laura Bosch i Jordi Montlló.

–La Vila Primiliano i el torrent de la Bassa de la Màdria. Per Imma Gimferrer .

La cloenda de la jornada ca anar a càrrec de M. Carme Jiménez directora–gerent del Institut Ramon Muntaner i, a la tarda es va fer una visita comentada per el nucli antic de Vilassar de Mar, Can Bassa – Sitges i la Torre d’en Nadal.

 

XI Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme

Amb l’epígraf “Desenvolupament Urbanístic dels pobles del Maresme” es celebrarà el dissabte 6 de maig a Vilassar de Mar la XI Trobada de centres d’estudi del Maresme. Organitzada en aquesta ocasió pel Centre d’Estudis Vilassarencs es presentaran comunicacions amb relació a l’urbanisme dels nuclis poblats de la comarca, els eixamples i ampliacions dels nostres pobles i elements arquitectònics concrets (cases, esglésies, fàbriques, palaus, castells), així com també de mestres de cases, arquitectes i enginyers, que han deixat petja al nostre territori.

Un any més el Grup d’Història del Casal col.laborem en l’organització de la trobada i així mateix hi participem presentant una comunicació que aquest cop  ha anat a càrrec de Joan Francesc Clariana Roig amb el títol Aproximació a la Forma Urbis d’Iluro (Mataró). A partir de la troballa, l’any 1814, de la prou coneguda làpida de Lucius Marcius, s’identifica clarament la coincidència del lloc d’Iluro amb Mataró. Es resumeix en la comunicació la trajectòria de la recerca històrico-arqueològica que ha fet possible el coneixement de la trama urbana de la ciutat romana i els principals elements i construccions.

Nou número de la revista DuosRios

Dissabte, vigília de Sant Jordi es presentarà a Dosrius un nou número de la revista DuosRios, que en aquesta ocasió recull les diferents comunicacions presentades en la passada Jornada d’Estudis de Dosrius organitzada per l’Arxiu Municipal de Dosrius. En el marc de l’acte es representarà l’obra Iaia: memòria històrica, a càrrec de la seva autora Alba Valldaura.

Les comunicacions presentades foren: de Ramon Coll Monteagudo, Entorn d’algunes troballes arqueològiques casuals de Dosrius: alguns materials recollits a prop de Can Sus i una destral prehistòrica procedent de la carretera de Canyamars; d’Enric Subiñà Coll, Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos; d’Elvis Mallorquí Garcia, El Castell de Dosrius a partir de l’inventari de 1315; de Joaquim Graupera Graupera, Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana; de Joaquim Garriga Riera, El retaule major cinccentista de Sant Iscle i santa Victòria de Dosrius: les restes del naufragi; d’Alexandra Capdevila Muntadas, Els Vallmajor davant la proximitat de la mort. Entre la redempció divina i la preservació del patrimoni familiar; d’Anna Plans Berenguer, Notícies del llinatge Belloch a Can Bosc; de Daniel Daví Salvanyà, La Pedra de la Ferradura; d’Alexis Serrano, Dosrius, Canyamars i El Far des de les fonts notarials i registrals de l’Arxiu Comarcal del Maresme; de Josep Ramis Nieto, Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d’ensenyament (1851-1938); de Meritxell Dominich Lorenzo, Germandat de Sant Josep; de Josep Puig-Pla, Vida rural i Guerra Civil al Far; de Nicolau Guanyabens Calvet, El caçador furtiu, una obra d’Esteve Albert estrenada a can Rovira de Dosrius; de Jaume Vellvehí Altimira, L’empremta d’Esteve Albert en la revista Vida Nova (Montpeller, 1954-1978); i, finalment, de Joan Manel Riera, Retorn al futur de Dosrius: Síntesi de l’evolució socioambiental del municipi.