El dilluns dia 24 de juliol de 1942, era afusellat a Paterna, l’Horta, País Valencià, Joan Peiró i Belis. En motiu dels setanta-cinc anys de la mort de l’anarcosindicalista, cooperativista i polític aquest dilluns dia 24,s’han celebrat dos actes molt especials. A les 12 del migdia, a la Plaça Joan Peiró de Sants, a Barcelona, s’ha inaugurat un monument en la seva memòria. Però l’acte central del dia ha estat a dos quarts de 6 de la tarda a Mataró: l’homenatge organitzat per una comissió ciutadana formada per una quarantena d’entitats entre les quals s’hi compta el Grup d’Història del Casal.

L’acte ha comptat amb la presència de Guillermina Peiró, filla de Joan Peiró, i la seva família, i la participació de la Presidenta del Parlament de Catalunya i l’Alcalde de Mataró. Una destacada representació de personalitats polítiques, sindicals i del món de la cultura i el cooperativisme junt a una nombrosa participació ciutadana, prop de les dues-centes cinquanta persones, han assistit a l’acte que s’ha iniciat escoltant la cançó Salud proletarios i que ha presentat l’historiador Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal.

L’homenatge s’ha desenvolupat amb emotivitat fent la glossa de Joan Peiró l’historiador Josep Puig Pla que ha estat seguida per la lectura d’una síntesi del procés sumaríssim contra Joan Peiró, a càrrec de David Marin de la CNT. Tot seguit, quan ja eren les 6 de la tarda, hora de l’afusellament a Paterna el 1942, s’han dit els noms dels set sindicalistes que foren afusellats junt a Joan Peiró enlairant-se una salva d’honor després de cada nom: Bartolomé Flores Sáiz, mariner, dirigent de la CNT, natural del Port de Sagunt (València), Luis Garrote Martínez, barber, de Requena (València), Juan Gómez Subiela, venedor ambulant, de Benaguasil (València), Agustín Peiró Viciano, llaurador, de Miramar (València), Mariano Sanchis Angulo, llaurador, d’Alcúdia (València),  José M. Tomàs Navarro, llaurador, de Nàquera (València). Finalment, la darrera menció ha estat la de Joan Peiró que ha estat dita per la seva besnéta Anna Roure. Aquesta darrera salva ha desfermat els aplaudiments emocionats dels assistents.

L’acte ha prosseguit amb la lectura de textos de Joan Peiró i sobre la seva figura i obra a càrrec de membres de la Comissió Ciutadana, donant pas a l’ofrena floral al so de la cançó Fosses del silenci de Pau Alabajos. Finalment, els parlaments de l’alcalde de Mataró i la Presidenta del Parlament de Catalunya han donat pas a la intervenció emocionada de Guillermina Peiró i s’ha tancat l’acte amb l’himne A las barricadas.