La Sala d´Actes del Col·legi d’Advocats de Mataró ha acollit aquest dimarts l’acte de lliurament del 19è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat corresponents al curs 2022-2023. Uns premis que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró.

El guanyador del 19è premi Terenci Thos i Codina ha estat el treball Secrets amagats en un pergamí. Transcripció, traducció i anàlisi d’un manuscrit inèdit del s. XVI de l’alumna Iman Abbassi Tahiri de l’Institut Guindàvols de Lleida, que tenia com a tutora a la professora Maria Teresa Quintillà.

Enguany, el jurat ha decidit atorgar dos accèssits als treballs Testimonis de Mauthausen: No els deixem caure en l’oblit de Carla Sánchez Herrera, alumne de l’IES Thos i Codina de Mataró, del qual n’ha estat la tutora la professoraMercè Prat Colom i al treball Descobteix(-te,) Cerdanyola! de Javier Páez Jiménez, alumne de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró que tenia com a tutora a la professora Sílvia Domínguez Tortajada.

El jurat també ha destacat la qualitat dels altres dos treballs finalistes que optaven al premi. Es tracta de La Lleva del Biberó La guerra dels nostres besavis, de Jana Aubanell Martín, alumna de INS Rramon Turró i Darder de Malgrat de Mar, tutoritzat per Montserrat Fernández i  del treball La Guerra Civil Espanyola en deu municipis de l’Alt Maresme de Clàudia Gil Calderón, alumna del mateix institut que tenia de tutor al professor Manel Belmonte.

L’acte ha estat presidit per Maria José Pastor, degana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i ha comptat amb les intervencions del Sr. Àngel Vadell, regidor d’Educació de l’Ajuntament de Mataró i Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal. Durant l’acte, Maria Àngels Jubany, docent, historiadora i membre del jurat, ha glossat els cinc treballs finalistes.

Així, el treball La Guerra Civil Espanyola en deu municipis de l’Alt Maresme, de Clàudia Gil Calderón, és «una recerca que parteix de voler saber què va passar i com es va viure el conflicte a la zona de l’Alt Maresme, ja que es la zona on viu i li despertava curiositat els fets ocorreguts a la subcomarca.

L’autor/a volia assabentar-se dels actes de guerra que van ocórrer durant el conflicte armat a l’Alt Maresme, també de com estaven els pobles governats, com vivia la societat de l’època, els assassinats, com van entrar els franquistes i la repressió.

Diu que el seu principal propòsit era contrastar la informació entre pobles, i així poder trobar les semblances i diferències de com es va viure el conflicte en els diferents municipis. I també a través d’això obtenir un context general de la guerra a Catalunya.

La major part de la informació l’ha obtingut de llibres d’història d’historiadors i historiadores experts en la Guerra Civil Espanyola en l’àmbit local.

També ha obtingut informació de panells explicatius que es troben al costat d’alguns monuments històrics, de programes de ràdio locals, de pàgines web d’Ajuntaments o de l’Arxiu Comarcal del Maresme.

Per a la part pràctica de la seva recerca aporta interessants fotografies i documents trobats en Arxius Municipals de l’Alt Maresme o a l’Arxiu Comarcal del Maresme  i també entrevista a dos descendents d’homes brigadistes internacionals, que eren al vaixell Ciutat de Barcelona, enfonsat el dia 30 de maig de 1937, davant la costa de Malgrat de Mar i també assisteix a actes de rememoració del 85è aniversari de l’enfonsament.

Després de la seva recerca conclou l’autora que hi ha més semblances que diferències entre com van viure la guerra tots els pobles de l’alt maresmes ja que a tots hi van haver els mateixos problemes i necessitats, i les diferències no van ser tan rellevants per al conjunt de la població.

Així analitza i compara en tot els pobles: mitjà de vida, política, actes polítics, educació, gana, refugiats, repressió contra religiosos i persones de dretes, soldats voluntaris i de lleva, morts i desapareguts, empresonats, brigadistes internacionals, fortificacions de defensa, atacs d’avions italians I per últim, l’arribada dels franquistes i les conseqüències posteriors».

El treball La Lleva del Biberó La guerra dels nostres besavis, de Jana Aubanell Martín, «fa una recerca que parteix del seu interès per investigar un fet històric: La lleva del Biberó, així com el passat del seu besavi Lluís Riera Turró.

Vol recordar i honrar a tots aquells que van patir d’una manera o altra la Guerra Civil Espanyola i les seves conseqüències i investiga què li va passat exactament al seu besavi i com el va afectar a ell i a tots els altres i soldats que van sobreviure-la.

L’autora diu que la joventut de tots aquests nois que van formar part de la Lleva del Biberó va quedar estroncada doncs van anar a la guerra amb setze anys i en van tornar amb més de vint.

Diu que el seu besavi i els altres supervivents, quan es va acabar la guerra no van anar directament a casa, sinó que van acabar a diferents camps de concentració on van passar quasi més temps que a la guerra, i després van anar a camps de treball i fins i tot van haver de fer servei militar.

Diu també que després, ja fos per la repressió franquista, pel dolor que els provocava reviure-ho, o per no alarmar als seus familiars i coneguts, van explicar molt poc el que havien viscut i les seves famílies generalment n’estaven poc informats.

Per fer la seva recerca busca informació sobre els fets històrics que portaren a la Guerra Civil espanyola, el context històric a Europa, què fou la Lleva del Biberó, i què és l’Agrupació de supervivents de la Lleva del ’41.

En la part pràctica de la recerca, analitza l’entrevista que la mare de l’autor/a, periodista de professió, li va fer al seu besavi, i les més de 100 cartes que va enviar a  la seva futura esposa.

A partir de tot aquest material i amb l’ajuda de records de familiars, ha aconseguit reconstruir què li va passar al seu besavi des del moment que el van cridar a anar a la guerra.

L’autora conclou que la guerra va marcar un abans i un després en la vida d’aquells joves ja que va significar un dolor i un patiment impossibles d’oblidar i que la seva situació va ser molt dura doncs van passar gana, set, fred i malalties».

El treball Descobteix(-te), Cerdanyola!, de Javier Páez Jiménez, «fa una recerca que parteix del seu interès per fer una descoberta historicosocial del barri mataroní de Cerdanyola i també vol investigar sobre el concepte de cohesió social tot mirant el passat del barri per comprendre com és actualment.

L’autor diu que ha fet aquesta recerca perquè té una l’estima personal cap al barri, degut a que fou el destí dels seus avantpassats en la cerca d’una vida més pròspera.

La seva primera hipòtesi, que determina que Cerdanyola neix amb l’arribada dels primers immigrants del sud d’Espanya, li queda parcialment refutada doncs troba que ja hi ha un primer signe d’existència del topònim Cerdanyola l’any 1025 amb una delimitació entre el Castell de Burriac i el Turó de Cerdanyola.

Explica que Cerdanyola no s’entén com a barri fins a l’augment de la seva població a meitat del segle XX, doncs abans era un veïnat de Mataró i que Cerdanyola és un territori que en menys d’un segle ha patit unes transformacions urbanístiques i socials que l’ha convertit en la barriada que és avui.

Referent al moviment associatiu i el seu compromís amb el barri i la cohesió social, diu que ha descobert l’abundant calendari social i cultural de les 118 entitats registrades al barri que fan actes com la Festa Major, la Mostra d’Entitats o el Mes Cultural, que contribueixen directament a la millora de la convivència entre la diversitat que caracteritza Cerdanyola i utilitzen aquesta pluralitat en pro de la cohesió social potenciant el sentiment de pertinença i el respecte mutu.

Haver investigat tot el procés de creixement, canvi i transformació de Cerdanyola li ha fet veure que el barri ha retratat molt bé la realitat de cada moment, essent un bon exemple dels principals trets que caracteritzen la història del conjunt de la ciutat de Mataró i de Catalunya del segle passat i del que portem d’aquest.

L’autor conclou que Cerdanyola ha estat un exemple de clima reivindicatiu de la classe treballadora i humil, generalment emigrants, que ha hagut de lluitar pels seus drets i dignitat.

Per a la part pràctica de la recerca, l’autor fa dues entrevistes: un treballador social de l’espai jove de Cerdanyola i la tècnica de participació ciutadana de l’Espai Gatassa i per la part històrica utilitza bibliografia i webgrafia especialitzada».

El treball Testimonis de Mauthausen: No els deixem caure en l’oblit, de Carla Sánchez Herrera, «fa una recerca que pretén donar a conèixer que la barbàrie nazi va tocar de prop als vençuts de la guerra civil espanyola, homes i dones, concretament als que van haver de sortir cap a l’exili.

Eren republicans espanyols que un dia van deixar les seves vides enrere per lluitar pels seus ideals i van acabar en els camps de concentració més aterridors.

L’autora en saber de l’existència de dones republicanes deportades als camps nazis, va decidir investigar sobre com hi havien arribat i com havia sigut aquella experiència tant esgarrifosa per elles i els vol fer un homenatge.

Explica que moltes dones quan varen sortir dels camps eren encara molt joves i sentien dins seu una mena de vergonya, tant pel seu aspecte físicament desfet, com per haver estat en un camp de concentració alemany i que després de la guerra, van decidir mantenir les seves històries en silenci.

Així també va ser, com els seus actes d’heroisme van quedar en l’oblit.

Per fer la part teòrica de la recerca consulta bibliografia i webgrafia i en la part pràctica del treball, obté documentació històrica d’arxius, museus, associacions, amical, etc. i fa un documental, amb el que dona a conèixer la vida de dos republicans catalans: Alfonsina Bueno i Esteve Rovira que varen sortir de Berga i Cabrera de Mar respectivament.

La història d’Alfonsina Bueno dona una perspectiva de com les dones s’implicaren en la lluita i la van patir. Tot i així, diu que les dones que van sobreviure van ser capaces de tirar endavant i poc a poc, elles i/o els seus familiars varen anar explicant les seves vivències i patiments.

Per altra banda, la vida de l’Esteve Rovira mostra que no va ser gens fàcil per a aquests lluitadors separar-se de la seva família i com aquestes persones i famílies van quedar greument afectades. 

Diu l’autora, que durant la seva recerca, algunes persones li agraïen molt el seu interès sent tan jove, per donar a conèixer aquesta part de la història entra la gent de la seva edat i diu també, que s’ha trobat que tot era molt complicat i difícil, com si tota la documentació estigues al fons d’un calaix i ningú volgués endinsar-hi per a mostrar-la i per facilitar la difusió d’aquestes vides tan heroiques.

Finalment, el treball Secrets amagats en un pergamí. Transcripció, traducció i anàlisi d’un manuscrit inèdit del s. XVI, d’Iman Abbassi Tahiri, «fa una recerca en l’àmbit de la paleografia, en què, mitjançant la transcripció i la traducció d’un text antic i inèdit escrit en un pergamí, pretén descobrir els secrets que amaga el document.

En primer lloc fa la transcripció i la traducció del llatí al català i esbrina la procedència, l’autoria i el contingut del document inèdit.

En segons lloc es documenta sobre el context del moment i el lloc en què va ser redactat i, d’aquesta manera, conèixer a través d’una font documental directa la manera de viure de la pagesia mataronina de l’època.

En tercer lloc, fa una radiografia del sistema contractual emfitèutic per entendre millor les relacions socioeconòmiques que s’estableixen entre els protagonistes del document.

A nivell metodològic entrevista a la propietària del document per saber amb exactitud d’origen d’aquest pergamí comprat a Agramunt l’any 2021.

Després, i per establir el marc teòric necessari, recopila tota la informació a l’abast sobre paleografia, codicologia i diplomàtica i també contextualiza el document i investiga sobre com era la vida de la societat del segle XVI a Catalunya i, concretament, a Mataró, lloc de signatura del document objecte d’estudi.

També demana la col·laboració del Dr. Joan Busqueta i Riu, professor de la Universitat de Lleida, màxim expert en paleografia i història medieval,  que l’ajuda a la transcripció i traducció del manuscrit, amb les seves respectives anotacions.

Després fa l’anàlisi del contingut del pergamí i finalment exposa les conclusions finals obtingudes a partir de l’anàlisi del document, la bibliografia i els annexos.

Conclou l’autor/a que amb aquesta recerca ha estat capaç de superar les dificultats i limitacions que se li han presentat des d’un principi, que ha après molt sobre paleografia, i, sobretot, que ha posat en pràctica els coneixements adquirits al llegir i transcriure un document, redactat uns cinc cents anys enrere, que, a primera vista, semblava indesxifrable.

Diu l’autora que, a més, ha aconseguit determinar el contingut del document analitzat:

Es tracta d’un contracte emfitèutic, signat l’any 1572, en virtut del qual un agricultor veí de Mataró, Antoni Roig, traspassa a un altre agricultor de la mateixa localitat, Lluís Puig, dues peces de terra conreables, per un preu de 40 lliures de Barcelona, unes terres que havia heretat del seu pare, qui, al seu torn, tenia traspassades per altres veïns de la localitat que les tenen cedides per part de la propietària legítima, que era la Canonja de Barcelona.»