Tertúlia d’Història núm. 587 (21/12/2023)
Convidats: Jordi Montlló i Laura Bosch.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana
Descripció: parlarem de pessebres i activitats nadalenques amb l’antropòleg Jordí Montlló i la historiadora Laura Bosch amb motiu dels 800 anys del primer “pessebre”.
Tertúlia d’Història núm. 586 (14/12/2023)
Convidats: Xavier Sanjuan i Borràs.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí
Descripció: parlarem de l’escriptor Prudenci Bertrana i la seva vinculació amb Tordera i el capitost carlí Salvador Soliva. A la primera part, però, escoltarem l’acte informatiu de l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró posicionant-se en relació a les darreres informacions sobre el jaciment de Ca la Madrona.
Tertúlia d’Història núm. 583 (16/11/2023)
Convidats: David Farell i Joan Carles Alay.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem d’algunes de les comunicacions presentades al 15è Col·loqui Història a Debat que enguany es dedica als 150 anys de la proclamació de la Primera República espanyola i les Guerres carlines.
Dissabte 18, s’ha celebrat al teatre Clavé de Tordera la sessió central del 15è Col·loqui Història a debat que enguany s’ha centrat en les Guerres carlines en el context del 150 aniversari de la proclamació de la I República espanyola i dels atacs carlins a Mataró i Ripoll dirigits per Francesc Savalls.
El regidor de cultura de l’Ajuntament de Tordera, Pere Garcia, obrí l’acte i donà pas a Jaume Vellvehí que presentà el Col·loqui i conduí el col·loqui. L’alcaldessa de Tordera, Elisabet Megias, assistí a la clausura.
La ponència d’Enric Puig i Giralt, després de situar el context del fenomen carlí en general, passà a repassar els episodis carlins mataronins. Tot seguit va posar en paral·lel, però ideològicament dissociats, carlisme i federalisme. Per la seva banda, Agustí Dalmau i Font tractà de les guerres carlines al Ripollès. Com a conseqüència de la crema de Ripoll en la primera, destacà la vigència en la memòria ripollesa d’aquest episodi amb l’acte que actualment encara es fa en el monument a la defensa de la vila el 1839. Tot seguit aprofundí en els detalls de la tercera carlinada, alguns inèdits. Per la seva banda Joan Bou i Pla es centrà en Tordera en el temps de la Tercera Guerra Carlina. Després d’un repàs al context socioeconòmic de la vila explicà el rerefons i els protagonistes del carlisme a Tordera, les elits locals, a banda dels líders més populars com ara el torderenc Soliva. En conjunt les intervencions posaren en valor el caràcter popular del moviment carlí més enllà de les elits econòmiques locals.
La part final de la sessió es dedicà al col·loqui debat que tingué rellevants i enriquidores intervencions i es donà resposta a les qüestions plantejades en línia.
L’acte conclogué amb l’anunci que el proper mes de desembre sortiria la publicació de les actes del 15è Col·loqui amb les ponències i de les comunicacions presentades.
Tertúlia d’Història núm. 582 (9/11/2023)
Convidats: Margarida Colomer, Enric Puig i Agustí Dalmau.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem del 15è Col·loqui Història a Debat amb motiu dels 150 anys de la proclamació de la primera República espanyola i del primer atac carlí a Mataró dirigit per Francesc Savalls.
Divendres 10 de novembre, a la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme, s’ha celebrat la sessió inaugural del 15è Col·loqui Història a Debat que enguany s’ha centrat en els 150 anys de la proclamació de la I República Espanyola. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, amb motiu de la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la Primera República Espanyola i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.
El director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, Alexis Serrano, va obrir l’acte amb un parlament de benvinguda i donà pas al president del Grup d’Història del Casal que conduí l’acte. La ponència inaugural a càrrec de la historiadora Margarida Colomer que parlà de la primera república a Mataró. Tot seguit intervingué Manuel Cusachs que explicà els dos obeliscs commemoratius en record de les victimes liberals i republicanes mataronines mortes durant la tercera guerra carlina. A continuació es donà pas al col·loqui amb intervencions interessants que aprofundiren alguns aspectes i posaren de relleu l’estat d’abandó de l’obelisc del cementiri que en vistes als 150 anys caldria acondicionar.
La propera sessió es celebrarà al teatre Clavé de Tordera el proper dissabte 18 de novembre i se centrarà en la Tercera Guerra carlina.
Les sessions es poden seguir per videoconferència a través de la plataforma Zoom (prèvia inscripció) i també es poden fer comentaris i plantejar qüestions a traves del blog del Col·loqui fins al 25 de novembre. El col·loqui l’organitza el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Maresme, la Fundació Clavé de Tordera, l’Ajuntament de Mataró i l’Ajuntament de Tordera.
S’ha obert el termini per a les intervencions en línia en el 15è Col·loqui Història a Debat. Des d’aquest dilluns i fins a la cloenda del col·loqui 150 anys de la proclamació de la I República. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, ja es pot intervenir en línia. El Col·loqui s’emmarca en la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la primera República i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.
Les intervencions seran escrites i poden ser comentaris, preguntes o reflexions en relació a qualsevol aspecte de les ponències i del tema central del col·loqui.
Les intervencions es poden fer des d’un formulari que trobareu amb tota la informació en aquest enllaç: Intervencions en línia.
També s’ha activat el blog del Col·loqui, que trobareu al menú de l’esquerra de la pantalla.
Tertúlia d’Història núm. 579 (5/10/2023)
Convidats: Maria Majó, Agàpit Borràs, Joaquim Garcia i Robert Lleonart
Presenten: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Documentació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem de la recent constituïda Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC) i de la seva primera acció: “Salvem Ca la Madrona” i ho farem amb Agàpit Borràs i Maria Majó, coordinadors de l’ADEPAC, Joaquim Garcia, arqueòleg i Robert Lleonart president del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història.
El proper dimarts 10 d’octubre es presentarà una nova entitat cultural, l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC). L’associació s’ha marcat com a primer objectiu la defensa del jaciment de Ca la Madrona a Mataró. De fet l’entitat neix davant l’amenaça de desaparició de la necròpolis visigòtica que s’ha redescobert al polígon Mata-Rocafonda just en l’indret on s’ha de desenvolupar el projecte de l’Economia Circular i que, segons els responsables de l’actual administració local, no són compatibles.
L’entitat – que podeu seguir a través del perfil @adepacmim – neix amb voluntat comarcal a fi d’aglutinar esforços per evitar la pèrdua de més patrimoni cultural. El recent desenllaç del jaciment de l’espectacular vila romana del Roser-el Mujal de Calella, que d’una manera o altra l’ha malmès irreversiblement, és una mostra de la necessitat d’aconseguir major múscul i aglutinar esforços davant d’aquestes situacions tan repetides.
L’Associació té com a objectiu estatutari “La defensa i salvaguarda del patrimoni cultural i històric de Mataró i El Maresme” així com “Fer el seguiment de qualsevol actuació sobre béns patrimonials culturals del territori a fi de vetllar per la seva correcta preservació”.
L’entitat està formada per persones a títol individual i fa una crida a sumar-s’hi i donar-hi suport. Amb aquesta intenció es presentarà públicament el proper 10 d’octubre a les 7 del vespre al Cafè de Mar, al carrer de Santa Rita, 1 de Mataró. L’acte, amb el títol Salvem Ca la Madrona, comptarà amb la intervenció d’Agàpit Borràs i Maria Majó com a membres de l’equip de coordinació de l’entitat, que donaran pas a la intervenció de l’arqueòleg Joaquim Garcia per parlar del jaciment.
En aquesta ocasió, el Col·loqui Història a Debat que celebrem cada mes de novembre, l’hem titulat: 150 anys de la proclamació de la I República. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, amb motiu de la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la primera República i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.
El Col·loqui se celebrarà el divendres 10 i el dissabte 11 de novembre i les ponències tractaran les dues commemoracions des de distintes vessants com ara la proclamació de la República a Mataró o la tercera Guerra Carlina en escenaris diferenciats, un àmbit urbà i progressista com Mataró i un àmbit rural com Ripoll o al mateix Maresme, Tordera, més conservadors i tradicionals.
D’altra banda i com és habitual, és podran presentar comunicacions, que un cop admeses seran publicades en les actes del 15è Col·loqui junt a les ponències. També, com és habitual, es poden presentar contribucions de tema lliure sobre qualsevol aspecte de la història, l’arqueologia, el patrimoni i la cultura en general, preferentment relacionat amb la comarca del Maresme i el seu entorn immediat. Un cop admeses seran publicades en el mateix volum. Les comunicacions, com les contribucions lliures, no caldrà exposar-les ni fer-ne lectura.
El termini per a l’admissió de comunicacions sobre el tema del Col·loqui i de contribucions de tema lliure conclou el 20 de setembre. Abans d’aquesta data caldrà presentar un resum de fins a un màxim de 3.400 caràcters amb espais inclosos, acompanyats d’una imatge, i un mínim de 500 caràcters amb espais també acompanyats d’una imatge. Un cop admesa la proposta es comunicarà als autors. El resum es publicarà en suport paper en el número 102 de la revista Felibrejada. Per al lliurament del text definitiu de la comunicació, el termini acaba el 31 de gener de 2024. Aquests textos no tenen cap limitació d’extensió, per bé que es recomana no superar el 40.000 caràcters amb espais inclosos. Es publicaran en la versió digital de la revista Felibrejada núm. 102.
Podeu descarregar-vos la segona circular aquí
