Tertúlia d’Història núm. 341 (Mataró Ràdio: 5/5/2016)
Convidat: Jaume Vellvehí
Presenten: Núria Gómez
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: amb motiu del centenari de la primera representació de L’estel de Natzaret de Ramon Pàmies, els Pastorets de Mataró, a Sala Cabanyes.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.
El passat 14 d’abril es va celebrar al Saló de plens de l’Ajuntament de Mataró l’acte institucional en motiu del centenari de Els pastorets de Mataró de Sala Cabanyes que acaba de rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. En el transcurs de l’acte, presidit per l’alcalde de la ciutat i el regidor de cultura, va intervenir la presidenta de Sala Cabanyes Anna Gené i Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal que pronuncià la conferència Els pastorets de Mataró, una tradició que ve de lluny. En la seva intervenció, Vellvehí, després de donar notícia d’un manuscrit d’uns Pastorets redactats a Mataró el 1766, va repassar el moviment teatral mataroní del segle XIX amb especial atenció al teatre amateur, confirmant la representació continuada dels Pastorets al llarg de tot el segle, ja sigui en castellà o en català fins arribar al 1916 amb l’estrena de L’estel de Natzaret de Ramon Pàmies a Sala Cabanyes.
Diumenge dia 10 es va morir a Bilbao Maria Thos Meseguer, la darrera neta de Terenci Thos i Codina (Mataró 1841-1903) als 101 anys d’edat. El Grup d’Història del Casal expressem el condol a la família i amics. La nostra entitat va comptar amb el seu suport, i el de la seva germana Encarnación, en motiu de la reproducció de l’estendard de Ripoll dissenyat per Josep Puig i Cadafalch el 1893. La informació i el suport que ens va facilitar ja en aquella primera ocasió va representar un gran impuls per al projecte que es materialitzà el 1997 amb el lliurament de l’estendard a la basílica ripollesa, lloc on s’exposa actualment presidint la nau central del temple.
D’altra banda, descendents de la neta de l’il·lustre mataroní actualment col·laboren com a copatrocinadors del premi de recerca de batxillerat que porta el nom de Terenci Thos. Precisament, el proper mes de maig es celebrarà l’acte de veredicte i lliurament del premi d’enguany.
Tertúlia d’Història núm. 337 (Mataró Ràdio: 7/4/2016)
Convidat: Víctor Ligos
Presenten: Núria Gómez
Col.laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez
Documentació: Núria Gómez
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Amb Víctor Ligos parlem de la història de l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.
El govern de la Generalitat ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a Sala Cabanyes. Enguany se celebra el centenari de la primera representació de Els pastorets de Ramon Pàmies a Mataró i, en definitiva, del naixement de la moderna secció dramàtica del Centre Catòlic coneguda com a Sala Cabanyes.
En el programa d’activitats previstes per a la celebració del centenari, justament aquest proper dijous es celebrarà l’acte institucional del centenari a l’Ajuntament de Mataró, que anirà a càrrec del nostre company del Grup d’Història del Casal, Jaume Vellvehí, que parlarà de Els pastorets, una tradició que ve de lluny.
S’ha mort als 92 anys mossèn Jaume Brufau. Mossèn Brufau era fill del primer alcalde de Mataró després de la Guerra Civil i l’any 2013 va guanyar un accèssit al Premi Iluro de monografia històrica per un treball sobre el gènere de punt. Es tracta de les memòries del seu pare on es plasma l’experiència vital d’una figura peculiar de la primera meitat del segle XX i que viatjà i es formà als Estats Units i sud Amèrica. El treball De xerric a capità d’empresa, retrata l’evolució de la indústria del Gènere de Punt al Maresme a través de la història personal del seu pare. Mn. Brufau va acompanyar-nos el 2011 a la tertúlia El Racó que fem el Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio i ens va parlar una mica de la figura del seu pare (cliqueu aquí per escoltar-la sencera).
Tertúlia amb Jaume Brufau (audio) el 27 de gener de 2011 al programa El Racó
Del 17 al 31 de març es presenta a la Biblioteca Antoni Comas de Mataró una exposició amb objectes i documents de diferents èpoques amb motiu dels 300 anys de Correos a Mataró. L’exposició és organitzada per Llibre Viu i Correos amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró-Biblioteques de Mataró.
Sobre la història del correu postal a Mataró podeu llegir els tres articles Història postal de Mataró d’Eduard Barceló Ribas (1992, 1993 i 1998)
Tertúlia d’Història núm. 156 (Mataró Ràdio: 9/12/2010)
Convidats: Francesc Miralpeix
Presenten: Jaume Vellvehí i Joaquim Graupera.
Documentació: Joaquim Graupera
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Al llarg del programa es va fer una revisió de la figura de Viladomat i es van plantejar certs dubtes sobre les obres que se li atribueixen especialment algunes de les pintures de la sala de juntes de la capella dels Dolors de Mataró.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3
Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb
El passat dimecres dia 16 a la Sala d’actes de l’Institut Català d’Arqueologia Classica Joan Francesc Clariana i Roig, membre de la nostra entitat, va llegir la seva tesi doctoral La Terra Sigillata alt imperial de la vil·la romana de Torre Llauder. Model de consum d’una comunitat privilegiada, que ha estat dirigida per la Dra. Marta Prevosti i el Dr. Ramon Járrega. Com podem llegir en el resum de la tesi que es publica a la web de l’ICAC:
«La tesi es centra en obtenir dades sobre la dinàmica de comercialització i del coneixement de les xarxes de comerç de l’antiguitat, a través de l’indicador que representen les importacions de ceràmiques fines. La vil·la romana de Torre Llauder va seguir unes pautes de consum de terra sigil·lata, és a dir, de vaixella fina importada segons la diversitat dels llocs de procedència, que seguien rutes comercials prèviament establertes i que sovint no devien ser d’un únic producte.
Els materials que s’estudien són bàsicament les sigil·lades: itàlica, tardoitàlica, sudgàl·lica, hispànica i africana “A”, i també, tot i que escassegen, la sigillata de la Badia de Nàpols o Producció A, les imitacions de sigil·lata itàlica i la sigillata de procedència oriental, també coneguda com Eastern Sigil·lata B.
Per omplir el buit d’informació estratigràfica sobre la vil·la dels segles I i II dC, la riquesa de la vaixella de terra sigillata proporciona en bona part el suport de la interpretació de la història de l’establiment dins d’una prosperitat progressiva. La tesi planteja unes conclusions interpretativesa partir de tres eixos. El primer, centrat en l’època del taller d’àmfores, la seva amortització i construcció de la vil·la; el segon, sobre el coneixement i comportament de les importacions rebudes, dels segles I i II dC; i el tercer, sobre les dades relatives al primer terç del segle III dC, moment que coincideix amb les importants reformes d’època severiana de la vil·la.»
Felicitem el nostre company del Grup d’Història del Casal per l’èxit obtingut amb aquest nou doctorat. Podem escoltar-lo parlant de la Terra sigillata de Torre Llauder en la tertúlia del programa El Racó del gener de l’any passat.
El 1974 es va encunyar una medalla commemorativa dels 25 anys de les tertúlies del Racó del Casal. A la medalla s’hi representa la llar de foc emblemàtica de la sala que durant els anys del franquisme va acollir el bo i millor de la cultura catalana de l’època. Malgrat que no es fa explícit gaire sovint, el nom correcte de la sala és Racó d’en Punsola, nom que se li va posar amb motiu de la mort del poeta poques setmanes després de la primera de les tertúlies. Recentment, el Grup d’Història del Casal n’hem pogut adquirir un exemplar.
En el context dur i difícil de la postguerra i la grisor del primer franquisme, les inquietuds intel·lectuals dels mataronins s’havien d’aplegar en tertúlies més o menys improvisades. La tertúlia més coneguda, oberta al públic i de més llarg recorregut, s’inaugurà el 1949 de la mà de Lluís Terricabres, l’aixopluc de Joaquim Casas i l’Aliança mataronina i l’orientació intel·lectual d’Antoni Comas: la Tertúlia del Racó. L’inventari de noms que van passar pel Racó al llarg dels anys és excepcional: Carles Riba, Miquel Martí i Pol, José Agustin Goytisolo, J. V. Foix, M. Aurèlia Capmany, Josep M. Batista i Roca i fins a quatre-centes cinquanta personalitats de tots els camps de la cultura.
