Arxiu d'etiquetes: medieval

900 anys del primer document del Castell de Dosrius

En motiu de la Commemoració dels 900 anys del primer document del Castell de Dosrius, el proper dissabte dia 14 de juny de 2014, a partir de les 5 de la tarda, l’Ajuntament de Dosrius ha organitzat diversos actes.

A les 5 de la tarda, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Dosrius, es pronunciarà la conferència El castell de Dosrius. Un testimoni del passat, a càrrec de Joaquim Graupera, doctor en Història de l’Art (UB) i professor de secundària. Tot seguit, cap a les 6, es pujarà a peu o en cotxe al castell i es farà una visita comentada a les restes.

El vescomtat de Cabrera

Tertúlia d’Història núm. 238 (Mataró Ràdio: 25/04/2013)

Convidats: Joan Bou Illa, Joan Bou Pla, Alejandro Martínez, Núria Ontiveros i Joaquim Graupera

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: El vescomtat de Cabrera va ser un dels més significatius de la Catalunya medieval. S’estenia per una bona part de l’actual comarca de la Selva, l’Alt Maresme, l’extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona. Però el que ens interessa és la part del Maresme. La distinció tradicional entre Maresme i el que s’ha batejat com a Marina de la Selva i que vindria a ser l’Alt Maresme, arrenca amb força en aquests segles medievals.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,44minuts Descarrega’l: 12,13Mb.

Recursos

BOU i ILLA, Joan – VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume

  • Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera-El Maresme. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2010.

MARTÍNEZ, Alejandro

  • El poder feudal, els seus agents i el territori. El vescomtat de Cabrera (1199-1423). Centre d’Estudis Selvatans, 2013

GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim- VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume

  • “Les propietats dels monestirs catalans al Maresme” a IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme: Els monestirs medievals, Grup d’Història del Casal, Mataró, 2011.

El Consorci del Parc Natural respon a l’actuació irregular a l’ermita de Sant Mateu a Premià

En  motiu d’unes obres de rehabilitació de l’ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt que van afectar alguns elements de l’emblemàtic edifici com a resultat d’una intervenció poc clara, el Grup d’Història del Casal juntament amb la Societat Catalana d’Arqueologia, el Blog Maresme Medieval i persones a títol individual va presentat un informe al respecte davant l’Ajuntament de Premià de Dalt i el Consorci del Parc Natural. El passat 28 de gener el Consorci del Parc Natural va adreçar-nos un escrit on se’ns informava de les gestions fetes en relació a l’assumpte.

D’aquesta manera, l’Ajuntament te la intenció d’adreçar-se a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat a fi que faci una anàlisi de l’actuació realitzada i en el seu cas es pugui esmenar. Mes informació aqui.

Torre de les Heures o de la Guàrdia (s. XVI)

Fitxa núm. 4

Baixa Edat Mitjana

Autor de la fitxa: Joaquim Graupera

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIII, núm. 79, juliol – agost – setembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2006, pàg. 19.

Claus: Torres de defensa i de guaita. Arquitectura militar. Caldes d’Estrac.

Datació: segle XVI. Poc abans del  1549.

Localització: La torre es pot observar al marge dret de la riera de Caldes a mitja alça entre la riera i el turó.  Es troba situada al carrer  Camí del Mig de la població.

Il.lustració: Joaquim Graupera.

Descripció: La torre es presenta actualment isolada i la casa annexa, més moderna, no dona indicis d‘un edifici anterior contemporani a la torra. Aquesta és de planta circular amb una alçaria de tres plantes. L’accés al recinte es realitza mitjançant una porta que es troba situada al primer pis. A l‘interior, la comunicació entre els pisos té lloc mitjançant una escala de cargol. La única part que presenta ornamentació és una finestra, que es conserva en el pis superior, i es troba orientada al mar. La decoració es tracta d’un senzill arc apuntat gòtic a la llinda superior. La part superior de la torra es coronada per una sèrie de merlets fets amb maons. Algunes mènsules evidencien l’existència d’alguns matacans a la part superior per protegir els seus accessos o bé al no estar conservats tots també podrien formar part de l’estructura d’una corsera. El mur, inicialment arrebossat, es troba construit amb pedres informes sense formar filades i unides amb morter de calç. El nom de les heures es degut a la coberta vegetal que ha presidit la torre durant molt de temps.

Comentari: La dada més antiga conservada d’aquesta torre és de l’any 1549. Apareix  esmentada en una carta del Batlle de Caldes d’Estrac als Consellers de la ciutat de Barcelona . El motiu de la carta és el de demanar llicència  “…de tenir taverna y flequa per a les dspeses fahedores en lo reparo e construccio de torra fahedora en dita Baronia per defensio de tota la universitat en temps de moros.” (Carreras, 1893) . Com podem observar, no es cita el nom de la torre, però cal pensar que es refereix a aquesta, ja que era la única que depenia del comú del poble i també el topònim de la torre ho testa. El motiu de demanar permís als consellers de Barcelona és degut a que, des del 1396, Caldes d’Estrac era jurisdicció de la ciutat comtal com a “carrer de Barcelona”. Altres torres de Caldes d’Estrac conservades són la torre de can Busquets (1586) i la torre dels Encantats (s.XIII-XIV).

BIBLIOGRAFIA:

  • BATLLE, Albert: Caldes de Estrach o Caldetes. Un vell plet. Ajunt. de Caldes; Caixa Estalvis Laietana. Caldes d’Estrach, 1985.
  • BONET i GARÍ, Lluís: Les masies del Maresme. Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1983 .
  • CARRERAS CANDI,F.: Caldetes o l’antigua quadra d’Estrach. Barcelona,1893 Pàg.109
  • CATALÀ,Pere: “ Comentari marginal” a Els castells catalans. 2ª ed. Ed.Dalmau. Barcelona, 1990.Vol.I , pàg.733 ; pàg.744 (nota 57)
  • ROIG GRAU, Jesús: Les fortificacons medievals del Maresme. Argentona, 2006. Pàg.53
  • SALARICH i VERDAGUER, Joaquin : Apuntes para la història de Caldas de Estrach (vulgo) Caldetas. La Renaixensa. Barcelona, 1882.

 

Promotors artístics a l’època medieval al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 214 (Mataró Ràdio: 13/09/2012)

Convidat: Quim Graupera

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Parlem dels promotors d’art a l’època medieval al Maresme.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,53 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.

Llibres:

Unes obres afecten l’ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt

En  motiu d’unes obres de rehabilitació de l’ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt, s’han afectat alguns elements de l’emblemàtic edifici com a resultat d’una intervenció poc clara.

L’ermita de Sant Mateu està declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i en estar edificada en sòl no urbanitzable està sotmesa al règim específic que disposa la Llei d’Urbanisme i, a més, per trobar‐se ubicada en el Parc de la Serralada Litoral, està també subjecte a la normativa del Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria‐Sant Mateu‐Céllecs.

La intervenció realitzada sobre l’ermita romànica de Sant Mateu, duta a terme en el primer semestre de 2013, afecta l’interior, la façana principal i el paviment enllosat exterior.

A l’interior s’ha pintat el paredat de blanc, fins i tot la pica de l’aigua beneïda, feta de pedra granítica. També s’ha afectat la façana, on s’ha rejuntat la pedra amb ciment, i el paviment de l’atri que s’ha reomplert amb sauló sense el control sobre la possible afectació de restes en el subsol.

En motiu d’aquesta intervenció, El Grup d’Història del Casal juntament amb la Societat Catalana d’Arqueologia, el Blog Maresme Medieval i persones a títol individual ha presentat un informe al respecte davant l’Ajuntament de Premià de Dalt i el Consorci del Parc Natural.

Sant -Mateu
Interior de l’absis emblanquinat

Presentació d’El llibre de la pesta

Tertúlia d’Història núm. 208 (Mataró Ràdio: 7/6/2012)

Convidats: Coral Cuadrada i Majó

Presenten:  Sandra Cabrespina, Núria Gómez i Joaquim Graupera.

Documentació: Sandra Cabrespina.

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlem amb la Dra. Coral Cuadrada professora d’historiografia i històries de les dones -edat mitjana i moderna- a la Universitat Rovira i Virgili amb motiu de la presentació a Mataró de la seva última publicació, “El llibre de la pesta”

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Excursió amb els Amics de l’Art Romànic de Sabadell

Tertúlia d’Història núm. 197 (Mataró Ràdio: 1-3-2012 )

Convidats: Joaquim Graupera i David Pavon

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlarem de la visita dels Amics de l’Art Romànic de Sabadell a la nostra comarca. De San Pau de San Pol, de l’aqüeducte de Can Cua a la Riera de Pineda, de Sant Pere de Riu i del Castell de Palafolls amb Joaquim Graupera del GHC i David Pavon de la Plataforma Salvem la vall de la Riera de Pineda.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 58 minuts 54,4 Mb

Francesc Carreras Candi

Tertúlia d’Història núm. 136 (Mataró Ràdio: 29/04/2010)

Convidats: Enric Subiñà

Presenten: Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina, Joaquim Graupera, Núria Gómez i Maria Salicrú Maltas

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Enric Subiñà del Centre d’Estudis Argentonins d’Argentona parla de l’historiador Francesc Carreras Candi. Aquest historiador va ser important pel Maresme ja que va iniciar una col.lecció de llibres sobre la història medieval de la comarca que encara son un referent. També es van comentar les múltiples facetes del personatge com a polític, excursionista i filatèlic.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

El monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera)

Tertúlia d’Història núm. 112 (Mataró Ràdio: 8/10/2009)

Convidats: Joan Bou Illa

Presenten:  Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí,

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  El monestir de Rocarossa (Tordera). La Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, situada al Massís del Montnegre dins el terme municipal de Tordera, fou fundada en la primera meitat del segle XII sota l’orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La primera notícia documental que coneixem és de l’any 1145, quan Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona cedí l’alou de la Fredena a un monjo anomenat Bernat, per a què hi aixequés una església dedicada a Santa Maria. Aquest alou era dins el terme de la parròquia de Santa Eulàlia d’Hortsavinyà en el terme del Castell de Montpalau.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en Mp3

Durada de la gravació: 53,49 minuts (9,24Mb)

Llibres recomanats

BOU i ILLA, Joan – VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume:

  • “Les creus de terme del monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera. El Maresme).” A De Constantí a Carlemany. El pas de l’Antiguitat Tardana al món medieval. Actes de les III Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Grup d’Història del Casal, Mataró, 2006.
  • Molrà el gra. Els molins de la Baixa Tordera, La impremta. Argentona, 2003..

LLOVET i CIUDAD, Eva M. – VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume:

  • “Santa Maria de Roca Rossa. Tordera.” Catalunya romànica, Vol. XVIII, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1991.

VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume:

  • “Santa Maria de Roca Rossa: la cuina del monestir (segles XII-XV) (Tordera. El Maresme).”, a L’arquitectura militar medieval. Actes de les I Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Grup d’Història del Casal Mataró, 2000.

Recursos d’audio

ARNELLA, Jaume:

  • Eròtica monàstica [CD], Edicions Tram. Barcelona 1994.