Arxiu d'etiquetes: Memòria històrica

Dia Nacional de l’exili i la deportació a Mataró

Tertúlia d’Història núm. 522 (17/2/2022)

Convidats: Josep Xaubet, Margarida Colomer, Pablo Morales, Maria Salicrú Maltas i familiars dels exiliats i deportats.

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Jaume Vellvehí

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: El programa d’aquesta setmana està dedicat a la memòria dels mataronins exiliats i als deportats als camps nazis per la guerra de 1936-1939. Intervenen historiadors i representants de les entitats organitzadores de la Commemoració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació del passat 6 de febrer. Els familiars dels exiliats i deportats llegeixen els noms i donen breus apunts biogràfics..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació

El dia 5 de febrer, es commemora el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

Des de ja fa cinc anys el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, el Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal de Mataró, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, s’organitza la commemoració a Mataró. Enguany l’acte se celebrarà el diumenge dia 6 de febrer a les 11 del matí en el monument al Camí del Nord (davant les cases del Callao).

mataro recorda joan peiró

Com cada any, el dissabte 24 de juliol, la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró i Belis, va organitzar un senzill i emotiu acte en el seu record i de tots els assassinats pel franquisme. Unes 125 persones van assistir al Pati del Cafè Nou a l’encesa del monument. L’acte va consistir en la lectura dels noms de les set persones afusellades el 24 de juliol de 1942 a Paterna junt a Joan Peiró just abans de les 10 del vespre, hora que cada any s’encén el monument. Es tracta d’un fanal amb forma de bufador de vidre, l’ofici de Joan Peiró, que la nit del dia 24 de cada any s’encén en la seva memòria. És l’únic dia que el fanal es posa en marxa.

Tot seguit es va procedir a la lectura de fragments de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró. L’acte va acabar amb la interpretació de l’himne A las barricadas! a càrrec d’Arnau Aymerich i Casas. Aquesta cançó -himne de l’anarcosindicalisme europeu- va ser la melodia anarcosindicalista més popular durant la guerra civil espanyola. D’origen polonès (1883), se’n va publicar la partitura al diari anarquista Tierra y Libertad de Barcelona l’any 1933, fet que va propiciar la seva ràpida divulgació.

El proper any es compliran els 80 anys de l’afusellament de Peiró.

Fotos: M. Estrems, M. Colomer i Òmnium

24 de juliol: Memória de Joan Peiró

El 24 de juliol s’escau el 79è. aniversari de l’afusellament del líder sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942). Des de l’any 2018 cada 24 de juliol a les 10 del vespre s’encén el monument en record de Joan Peiró i tots els assassinats pel franquisme.

Dissabte 24 de juliol a les 21:45 ens trobarem al Pati del Cafè Nou en un senzill acte de reconeixement i memòria amb lectures de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró.

El 20-N, La mort del general Franco des de la presó


Tertúlia d’Història núm. 488b (reemissió del programa núm. 81)
(Mataró Ràdio: 8/4/2021)

Convidats: Núria Masafrets i Víctor Ligos.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Salicrú-Maltas i Jaume Vellvehí.

Documentació: Maria Salicrú i Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:   Amb motiu del recent traspàs de l’activista i docent Núria Masafrets, reemetem el programa núm. 81, emès el 20 de novembre de 2008, en record del seu testimoni i de la seva persona.

En el programa, aprofitant la coincidència de l’emissió amb l’aniversari de la mort del general Franco, vàrem parlar amb Núria Masafrets i Víctor Ligos que ens van transmetre el seu testimoni de com es van viure aquells moments des de la seva experiència personal. Víctor Ligos va viure aquest episodi estant a la presó de Saragossa i la Núria Masafrets també havia estat represaliada i empresonada a la presó de Yeserías (a Madrid).

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,26 minuts (52,9 Mb).

Recursos recomanats

Llibres i revistes

AA.VV:

  • La transició a Catalunya i Espanya. Pròleg de Pere Ysàs Solanès, Fundació Lluís Vila d’abadal, 1997.

Blanco Chivite, Manuel:

  • Notas de prisión. Editat per Interviu.

Cusachs i Corredor, Manuel:

  • De súbdits a ciutadans. Mataró, del 1960 al 1980. (Crònica periodística de la transició de la dictadura a la democràcia). Patronat Municipal de Cultura, Mataró 2003.

Preston, Paul:

  • Franco “Caudillo de España”.

Vazquez Montalban, Manuel:

  • Els catalans de Franco.
  • Entre rojas. Azucena Rodríguez (dir.) Fernando Colomo (prod.) 1994. DVD.

Un nou número de Felibrejada

El proper dissabte 17 d’abril es presentarà el número 99 de la revista Felibrejada, que amb el títol Exilis i deportacions, complementa el número anterior dedicat a les actes del 12è Col·loqui Història a Debat: Exilis i dissidències, celebrat el novembre passat a Mataró.

En aquest número s’apleguen articles com “Plaques stolpersteine per als deportats mataronins: un homenatge necessari”, “Ventura Casanovas Miguel (Premià de Mar, 1912 – Gusen, 1941)”, “Esteve Rovira i Rovira (Cabrera de Mar, 1898 – Gusen, 1941)”, “La visió d’en Peiró en el discurs de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, en l’homenatge del 24 de juliol de 2017”. “Retrat d’Esteve Albert i Corp (1914-1995). Una vida per la Idea”, “El procés de fe contra Andrea Crespo per sortilegis i pacte amb el diable. La Inquisició, Madrid 1754”, “Vidre romà provinent de l’actuació arqueològica en el sector de l’antic magatzem de Can Damià al carrer d’en Xammar (Mataró)”, “Terra Sigillata alt imperial  conservada al Museu de Can Banús (Vilassar de Dalt)” o “La vall de Dosrius al tercer mil·lenni. Dues formes diferents de tractar la mort”, entre d’altres.

La presentació, que comptarà amb la intervenció dels autors i serà seguida de tertúlia entre els participants, es farà virtualment a través de la plataforma jitsi en l’adreça https://meet.jit.si/GHCMataro_AULA_VIRTUAL1986

.

llambordes stolpersteine a Mataró

Tertúlia d’Història núm. 494 (Mataró Ràdio: 25/2/2021)

Convidats: Laura Gutierrez i Pablo Morales.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Ramon Aniento, Josep Duran, Josep Ferrer, Josep Herrera, Josep Julià, Joaquim Mir, Juli Pey, Camil Quintana, Elies Soriano, Francesc Verdalet, Niabel Melis, Joan Peiró, Pedro Guilleume, Josep Guasch i Josep Astori, són els noms dels 15 mataronins deportats als camps d’extermini nazi. Els quals des del 20 de setembre tenen una llamborda Stolpersteine a la porta de la casa on van viure o néixer a Mataró.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (52,9 Mb)

Dia Nacional de l’Exili i la deportació

El dia 5 de febrer, es commemora el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili. Des de ja fa quatre anys el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, el Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal de Mataró, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, s’organitza la commemoració a Mataró, una passejada pel tram mataroní del Camí del Nord. Enguany la situació derivada de la pandèmia no ha fet possible dur-la a terme.

Malgrat tot, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica proposa que individualment es deixi un clavell vermell en el monument del Camí del Nord (al passeig del Callao) o en alguna de les 15 llambordes Stolpersteine de la ciutat el cap de setmana del 5 al 7 de febrer.

El Grup d’Història del Casal convidem a fer aquest petit gest de recordança.

El 12è Col·loqui Història a Debat. Exilis i Dissidències/3

Tertúlia d’Història núm. 485 (Mataró Ràdio: 19/11/2020)

Convidats: Imma Bassols i Robert Lleonart

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  El 12è Col·loqui te com a títol genèric Exilis i dissidències i a més de la temàtica estricta del Col·loqui també té un àmbit per a la presentació de comunicacions de tema lliure. Avui parlem amb dos dels autors que hi han contribuït amb comunicacions sobre l’exili de Jaume Lladó, un activista cultural.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

exilis i dissidències. 12è Col·loqui història-debat

El proper divendres 6 de novembre se celebrarà una nova edició del Col·loqui Història a Debat que enguany es centrarà en tema: Exilis i dissidències. Donada la situació actual el Col3loqui se celebrarà en línia a través de la plataforma Jitsi meet. Per poder participar cal inscriure’s prèviament amb un correu electòronic. Trobareu les instruccions en el programa (descarregueu-lo aquí).

La primera taula rodona tractarà de L’exili de 1939 i comptarà amb Víctor Ligos, que parlarà de L’exili republicà (1936-1939), Josep Xaubet, que tractarà de L’exili  de 1939  dels  mataronins i Margarida Colomer, sobre Exiliats i exiliades. Bases per a un treball definitiu.

La següent taula es centrarà en Exilis que vénen del nord i anirà a càrrec d’Alexandra Capdevila, que intervindrà sobre La influència de les guerres de religió en la immigració francesa al Maresme als segles XVI i XVII.

Finalment, la darrera sessió del Col·loqui girarà entorn de Bruixes, una persecució de gènere i comptarà amb Enric Puig, que parlarà de La bruixa com a arquetip. Anàlisi de la seva percepció social a través del discurs, i Antoni Llamas, De dones i bruixes, una mirada a la persecució  des d’una perspectiva de gènere.

Com en d’altres ocasions, el Col·loqui es complementa amb un nou numero de la revista Felibrejada on es recullen les contribucions presentades sobre altres aspectes relacionats amb la temàtica central i també de temàtica lliure.