Presenten: Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina, Maria Salicrú-Maltas, Joaquim Graupera i Núria Gómez.
Documentació: Quim Graupera
Tècnic: Carles Capella
Descripció: els mosaics de Can Fradera formaven part d’una gran domus que ocupava l’espai que ara dibuixa la Plaça Gran de Mataró i es destaca per presentar uns dofins fets en mosaic que ajuden a situar-lo en el temps i a datar-lo
El passat 17 de novembre es va clausurar l’11è Col·loqui Història a Debat que en aquesta ocasió s’ha titulat Mataró, història i patrimoni. El Cicle, que s’inaugurà amb la ponència del Dr. Ramon Reixach sobre l’Alliberament feudal i naixement de l’autogovern local i que fou seguida l’endemà per la ponència Torre Llauder. Aproximació a la Terra Sigillata alt imperial del Dr. Joan Francesc Clariana, s’ha emmarcat en la celebració de l’any europeu del patrimoni cultural.
Volgudament, el Col·loqui ha tingut un format breu però ben divers: dues ponències formals de caràcter pròpiament científic, la presentació d’un vídeo documental i un col·loqui. Les sessions s’han complementat amb les aportacions escrites que diversos estudiosos han fet per a la revista Felibrejada, que esdevé el volum de les actes del Col·loqui.
La proposta més divulgativa va ser l’estrena del vídeo de Josep M. Rovira El Castell de Burriac, amb reconstruccions en 3D que mostra un castell de Burriac com mai l’hauríem imaginat. La darrera sessió acollí el col·loqui Esteve Albert i Corp (1914-1995): idees i pensament, a càrrec de Joep Puig-Pla, que parlà de L’ideari polític i social d’Esteve Albert, Jordi Solé Camardons, de L’empremta independentista d’Esteve Albert i Corp i Jaume Vellvehí de Esteve Albert, els anys de resistència cultural i política des d’Andorra estant (1956-1978).
En el volum de Felibrejada es recullen els textos de les ponències, del col·loqui i de les diferents aportacions dels historiadors, bona part sobre temes de patrimoni.
El Col·loqui es va tancar amb l’habitual sopar de clausura.
R. Reixach i T. Llamas (Fot. J. Vellvehí)
(Fot. E.Llovet)
T. Divi, J. Solé, J.Puig i J.Vellvehí (Fot. E.Llovet)
El Grup d’Història del Casal presenta una nova edició, l’onzena, del Col·loqui Història a Debat. En aquesta ocasió, amb motiu de la celebració de l’any europeu del patrimoni cultural, el col·loqui se centra en el patrimoni de Mataró i dels seus entorns amb el títol Mataró, Història i Patrimoni.
El Col·loqui té un format breu però ben divers: dues ponències formals, el divendres 9 de novembre a càrrec del Dr. Ramon Reixach amb el títol «Alliberament feudal i naixement de l’autogovern local» i el dissabte dia 10 el Dr. Joan Francesc Clariana i Roig parlarà de «Torre Llauder. Aproximació a la Terra Sigillata alt imperial»; la presentació del vídeo documental amb reconstruccions 3D càrrec de Josep M. Rovira titulat El castell de Burriac; i un col·loqui dedicat a debatre les idees i el pensament d’un mataroní d’adopció, el dosriuenc Esteve Albert i Corp el dissabte 17 de novembre a càrrec de Josep Puig-Pla, Jordi Solé Camardons i Jaume Vellvehí i Altimira que parlaran d’Esteve Albert i Corp (1914-1995). Idees i pensament.
Les sessions es complementaran amb les aportacions escrites que diversos estudiosos han fet per a la revista Felibrejada que es presentaran aquests dies. Unes aportacions que ens parlen des de la salvaguarda del poblat ibèric d’Ilduro, fins als tallers de vidre del Mataró modern o d’una societat marcada pels processos inquisitorials que se succeïen a Barcelona. Però també de la presència del mestre Pompeu Fabra a la ciutat entre altres interessants contribucions.
Totes les sessions es celebraran al Racó del Casal, al carrer Bonaire, 25, segon pis.
Dijous dia 4 es va presntar a la llibreria Buc de Llibres de Mataró el llibre La vall de Cabrera de Mar a l’antiguitat, ibers i romans. Patrimoni en 3D que ha estat coordinat per Josep Maria Rovira, membre del Grup d’Història del Casal. L’equip redactor estava format per Rosa Isabel Garí, Josep Viñals, Joan Francesc Clariana i el mateix Rovira, que és l’autor de les il·ustracions en 3D. Durant l’acte han intervingut Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal, que ha explicat la implicació de l’entitat en el projecte i en la defensa i divulgació del patrimoni de Cabrera de Mar i ha qualificat el llibre com un gran projecte de divulgació que difícilment podem trobar en el món de l’arqueologia. Per la seva banda el crític d’art Pere Pascual ha destacat el valor de la imatge com a mitjà transmissor d’informació i molt més enllà de la tècnica. Al seu torn Rovira ha defensat la necessitat del retorn a la ciutadania del patrimoni en què treballen els especialistes, patrimoni que sovint queda relegat a l’erudició. Un retorn en definitiva que passa ineludiblement per la divulgació i la didàctica que és on cal situar el llibre. Josep Maria Rovira ha explicat també que el projecte va més enllà del llibre presentat en aquesta ocasió, ja que està previst un segon volum dedicat en aquest cas al castell de Burriac.
Josep Maria Rovira, membre del Grup d’Història del Casal, ha coordinat l’equip redactor format per Rosa Isabel Garí, Josep Viñals, Joan Francesc Clariana i el mateix Rovira, que és l’autor de les il·ustracions en 3D. El llibre, titulat La vall de Cabrera de Mar a l’antiguitat, ibers i romans. Patrimoni en 3D, ha estat prologat per Víctor Manuel López-Menchero Bendicho, vicepresident de la Sociedad Española de Arqueología Virtual (SEAV). L’acte se celebrarà el proper dijous 4 d’octubre, a les 19,30 h a la llibreria Buc de llibres (Muralla del Tigre, 31, Mataró) i anirà a càrrec de Jaume Vellvehí (President del Grup d’Història del Casal), Josep Maria Rovira (coordinador) i Pere Pascual (crític d’art).
El Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró organitza una sortida al poblat ibèric dels Vilars d’Arbeca i al conjunt rupestre de la Roca dels Moros del Cogul. La sortida es farà el proper dissabte 16 de juny i comptarà amb la participació del Dr. Joan B. López de la Universitat de Lleida qe s’encarregarà de la visita comentada als Vilars d’Arbeca. Les places són limitades i cal inscripció prèvia al Centre d’Estudis (tel. 615852545).
El Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró organitza la conferència «Gens i ossos. Noves aportacions de la genètica» a càrrec de les Dres. Cristina Rihuete-Herrada i Camila Oliart, investigadores del Departament de Prehistòria i del Laboratori de Bioarqueologia Humana de la UAB. L’acte es celebrarà el divendres 20 d’abril a les 7 de la tarda a la sala polivalent del CEPAN (Masia de Can Boet ) carrer de Pablo Iglesias, 83 Mataró.
La xerrada té com a objectius donar a conèixer de forma senzilla en què consisteix l’estudi de l’ADN antic i exposar alguns casos reals d’aplicació.
El proper dissabte 12 de maig es celebrarà, al Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora de Teià, aquest primer simpòsium amb l’objectiu de crear un espai de comunicació i reflexió per donar a conèixer el resultat de la recerca arqueològica al Maresme. L’acte es convoca en el marc de les VIII Jornades de difusió del patrimoni de la Laietania al Maresme. El simposi se centrarà en les intervencions arqueològiques i els estudis de recerca de jaciments del Maresme i el Vallès Oriental, emmarcats en una forquilla cronològica que va des de la prehistòria fins a l’antiguitat tardana. La ponència marc anirà a càrrec de Joaquim Folch Soler i Gemma Hernàndez Herrero que parlaran de «L’arqueologia de la prehistòria i l’antiguitat al Maresme i Vallès Oriental, balanç de recerca i gestió (2000-2017)». Tot seguit es donarà pas a la presentació de comunicacions. Informació a info@turismemaresme.cat
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Marta Gomez, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.
Documentació: Sandra Cabrespina.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: El Centre és la continuació de l’antiga Secció Arqueològica del Museu de Mataró. Amb els convidats, membres de l’antiga secció i de l’actual centre d’estudis, parlarem de la trajectòria d’ambdues entitats i de l’arqueologia mataronina.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l23,5 Mb
