Tertúlia d’Història núm. 158 (Mataró Ràdio: 20/01/2011)
Convidats: Joan Francesc Clariana
Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlem del procés de creació literària i la relació amb la recerca històrica i documental.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3
Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb
Tertúlia d’Història núm. 168 (Mataró Ràdio: 31/03/2011)
Convidats: Joan Bonamusa; Joan Torà i Robert Lleonart
Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Joan Francesc Clariana.
Documentació: Joan Francesc Clariana
Tècnic: Carles Capella
Descripció: El jaciment es va localitzar l’any 1961 i a l’any 1964 es va declarar el lloc com Monument Historicoartístic d’interès nacional. Paulatinament el jaciment es va anar deteriorant i espoliant greument, fins que a l’any 1978 s’emprenen les tasques per tal de subsanar aquest fet. Així a l’any 1980 s’inaugura el Clos que actualment coneixíem. Posteriorment es feu una restauració de les restes més ben conservades i significatives del jaciment a fi de facilitar una millor comprensió de les restes als seus visitants.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3
Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb
Tertúlia d’Història núm. 399 (Mataró Ràdio: 18/1/2018)
Convidat: Josep Maria Rovira
Presenten: Núria Gómez i Jaume Vellvehí.
Documentació: Jaume Vellvehí.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: El patrimoni arueològic i arquitectònic de Cabrera de Mar és molt ric i sovint presenta novetats i notícies. Per a parlar de les darreres parlem amb Josep M. Rovira historiador i docent responsable del projecte web Cabrera de Mar Arqueologia i patrimoni.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,5 Mb
(Fotografia: glorieta modernista de Cabrera)
Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni [seguiu aquest enllaç per accedir-hi]
El passat divendres 22 de desembre ens va deixar Josep Miquel Modolell i Ros a l’edat de 96 anys. Estudiós de la història de Cabrera de Mar, era propietari de la finca que duu el seu nom i on està ubicat el jaciment romano medieval de Can Modolell. Amb la seva família va facilitar la realització de les excavacions i va fer donació del jaciment a la Fundació Burriac de Cabrera. Autor dels llibres Pel camí del mig (1989) i Cabrera de Mar. Castell de Burriac o de Sant Vicenç; (1993) i de nombrosos articles i col·laboracions, també fou promotor de volums miscel·lanis de diversos autors sobre la història i l’arqueologia de Cabrera i el jaciment de Can Modolell. La seva trajectòria li fou reconeguda en vida quan fou nomenat fill predilecte de Cabrera de Mar (2012).
El Grup d’Història del Casal, que vam comptar amb el seu suport i col·laboració, ens afegim al condol per tan lamentable pèrdua i guardem del senyor Modolell un entranyable record.
Més informació a:
El passat dilluns 23, el programa Divendres de Tv3 va emetre’s des de Cabrera de Mar. En aquest programa es va fer una visita comentada pel jaciment de Ca l’Arnau, les termes romanes més antigues de la península, intercalant imatges de la reconstrucció virtual dels espais de les termes realitzades per Josep M. Rovira, membre del Grup d’Història del Casal, que formen part de la web Cabrera de Mar Arqueologia i Patrimoni. Podeu veure l’interessant vídeo (uns 30 minuts) en aquest enllaç El jaciment arqueològic de Ca l’Arnau a Cabrera de Mar
Tertúlia d’Història núm. 221 (Mataró Ràdio: 8/11/2012)
Convidat: Maria Dolça Ribas, Joan Francesc Clariana i Imma Bassols
Presenten: Sandra Cabrespina, Quim Graupera i Núria Gómez
Documentació: Joan Francesc Clariana i Imma Bassols
Tècnic: Carles Capella
Descripció: En el programa 182 vàrem parlar de Marià Ribas i Bertran. Ribas va dedicar la seva vida a l’arqueologia i la història. L’obra de Marià Ribas, es pot dir que abasta gairebé tota, o la major part de l’arqueologia mataronina del segle XX. Aquest és un dels motius per els quals des del GHC vàrem demanar que fos declarat mataroní il·lustre. En aquell programa vàrem començar a repassar la seva trajectòria de la mà de la seva filla Maria Dolça. Llavors ja érem conscients que amb un sol programa no en tindrem prou per parlar de tot el que Ribas va fer però si que vam fer un tastet per obrir la gana i més endavant dedicar-li un nou programa. I avui és el dia escollit per seguir parlant d’ell i la seva trajectòria.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 23 Mb.
El proper diumenge, dia 17, es farà la II Festa Romana, per celebrar el 1r aniversari del Museu Romà de Premià de Mar. Aquesta festa inicialment s’havia previst pel 20 de març, però es va haver de suspendre a causa de la pluja.
A partir de les 11 h, es faran davant del Museu Romà diversos tallers romans, activitats i exhibicions amb gladiadors i legionaris, a més d’una jornada de portes obertes al museu.
Durant el seu primer any d’obertura al públic, el Museu Romà ha rebut prop de 2.000 visitants. Cal recordar el jaciment, descobert a finals de l’any 2.000, és un conjunt arqueològic d’extraordinària singularitat a Catalunya format per un edifici de planta octagonal d’època romana tardana que no té paral·lel exacte.
De cara al 2017 es preveu que la Festa Romana obrirà el cicle d’activitats del Festival Laietània, que cada any recorda que la comarca del Maresme fou un dels territoris de la Laietània romana.
El proper dissabte 12 de març s’inaugura el parc arqueològic del jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona) després de la darrera fase de la intervenció que ha museïtzat el jaciment. Durant l’acte els responsables de les intervencions faran una visita comentada.
El jaciment, explorat des de l’any 2010 i amb una última intervenció el 2015, ocupa unes cinc hectàrees al cim d’un turó flanquejat per la riera Gavarresa, i compta amb una ocupació des del Bronze final fins a època romana tardorepublicana.
L’assentament es va destruir de manera violenta, molt probablement en el marc de la segona guerra civil romana entre les topes de Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (49-45 aC).
Els treballs duts a terme fins ara han permès identificar la muralla que tancaria l’espai pels vessants més accessibles, conèixer l’estructuració urbanística de l’assentament i també recuperar diversos elements que parlen de la vida dels seus habitants: abundant vaixella de procedència diversa, restes faunístiques en connexió anatòmica, etc.
S’ha obert també una pàgina web dedicada al jaciment
(Font: ICAC)
El proper divendres 4 de març s’inaugurarà a Can Serra del Museu de Mataró l’exposició El sexe a l’època romana on s’exposa una selecció de vuitanta peces procedents de diferents col·leccions arqueològiques de tot Catalunya que s’acompanyen de textos clàssics llatins. Es tracta de la primera exposició produïda per la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya que, des de l’abril del 2013 ja s’ha pogut veure a 11 ciutats del Principat. La mostra, s’adreça a un públic adult i està estructurada en cinc eixos diferenciats: sexe i matrimoni; sexe, seducció i bellesa; pràctiques sexuals; sexe fora del matrimoni i sexualitat divina.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 22 de maig, tindrà tres activitats complementàries. Divendres 29 d’abril es podrà entrar a “La cuina de Venus”, una xerrada activa sobre cuina eròtica romana; dimecres 18 de maig, dins els actes del Dia Internacional dels Museus, es farà la conferència “El sexe a l’antiguitat: de la prehistòria a la cultura romana” a càrrec de Joan García Targa, i el 22 de maig, dins la Nit dels Museus, Núria Tarragona i Vanessa García oferiran l’espectacle “Tapper Sex a la Romana”.
El passat dimecres dia 16 a la Sala d’actes de l’Institut Català d’Arqueologia Classica Joan Francesc Clariana i Roig, membre de la nostra entitat, va llegir la seva tesi doctoral La Terra Sigillata alt imperial de la vil·la romana de Torre Llauder. Model de consum d’una comunitat privilegiada, que ha estat dirigida per la Dra. Marta Prevosti i el Dr. Ramon Járrega. Com podem llegir en el resum de la tesi que es publica a la web de l’ICAC:
«La tesi es centra en obtenir dades sobre la dinàmica de comercialització i del coneixement de les xarxes de comerç de l’antiguitat, a través de l’indicador que representen les importacions de ceràmiques fines. La vil·la romana de Torre Llauder va seguir unes pautes de consum de terra sigil·lata, és a dir, de vaixella fina importada segons la diversitat dels llocs de procedència, que seguien rutes comercials prèviament establertes i que sovint no devien ser d’un únic producte.
Els materials que s’estudien són bàsicament les sigil·lades: itàlica, tardoitàlica, sudgàl·lica, hispànica i africana “A”, i també, tot i que escassegen, la sigillata de la Badia de Nàpols o Producció A, les imitacions de sigil·lata itàlica i la sigillata de procedència oriental, també coneguda com Eastern Sigil·lata B.
Per omplir el buit d’informació estratigràfica sobre la vil·la dels segles I i II dC, la riquesa de la vaixella de terra sigillata proporciona en bona part el suport de la interpretació de la història de l’establiment dins d’una prosperitat progressiva. La tesi planteja unes conclusions interpretativesa partir de tres eixos. El primer, centrat en l’època del taller d’àmfores, la seva amortització i construcció de la vil·la; el segon, sobre el coneixement i comportament de les importacions rebudes, dels segles I i II dC; i el tercer, sobre les dades relatives al primer terç del segle III dC, moment que coincideix amb les importants reformes d’època severiana de la vil·la.»
Felicitem el nostre company del Grup d’Història del Casal per l’èxit obtingut amb aquest nou doctorat. Podem escoltar-lo parlant de la Terra sigillata de Torre Llauder en la tertúlia del programa El Racó del gener de l’any passat.
