Tertúlia d’Història núm. 442 (Mataró Ràdio: 9/5/2019)
Convidats: Juan Antonio Gonzalez.
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.
Documentació: Maria Asmarat i Oriol Agramunt.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Parlem del tramvia Mataró Argentona amb el president de l’Associació d’Amics del Tramvia de Mataró.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb
Tertúlia d’Història núm. 440(Mataró Ràdio: 25/4/2019)
Convidats: Jordi Montlló i Jordi Solé.
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.
Documentació: Núria Gómez.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlem de la Trobada de Centres d’Estudis Locals del Maresme d’enguany i de les novetats de Sant Jordi.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb
Demà dissabte se celebrarà a Cabrils la XIII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Enguany, sota l’epígraf El patrimoni cultural immaterial: el batec de la gent del Maresme, es presentaran vint comunicacions. A les 9,30 del matí s’inauguraran amb la Taula inaugural: a càrrec de Lluís Garcia Petit (Director general de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya), Montserrat Garrich (Comissària de l’any Capmany), Maria Àngels Travé (coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Immaterial de la vegueria del Penedès) que serà moderada per Jordi Montlló. Tot seguit es donarà pas a la lectura de les comunicacions presentades.
Tal com es recull en la presentació del programa, “S’entén per «patrimoni cultural immaterial» els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques —juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents— que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa i la seva història, els infon un sentiment d’identitat i continuïtat i contribueix, per tant, a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana. Als efectes d’aquesta Convenció, es tindrà en compte únicament el patrimoni cultural immaterial que sigui compatible amb els instruments internacionals de drets humans existents i amb els imperatius de respecte mutu entre comunitats, grups i individus i de desenvolupament sostenible.
Es manifesta en particular en els àmbits següents:
El Grup d’Història del Casal hi participa amb una comunicació de Joan Francesc Clariana sobre un taller vidrier de Mataró. Les comunicacions presentades són les següents:
“Tradició de les Garlandes de Nadal a Sant Cebrià”, Marta Colell i Anna Parera. Centre d’Estudis de Sant Cebrià. CESC.
“Mestres de cases documentats al Baix Maresme entre els segles XIV i XVI. Exemples d’un colonialisme artísitic dels tallers barcelonins”, Dr. Joaquim Graupera Graupera. Maresme Medieval. “L’ofici de vidrier”, Mercè Calpe i Víctor Ligos. Associació Vidre Bufat Mataroní.
“Indicis d’un taller vidrier a can Ximenes del Carreró (Mataró)”, Dr. Joan Francesc Clariana Roig. Grup d’Història del Casal.
“Un talent local que traspassà fronteres: Premià de Mar com a vila pionera del dibuix, gravat i estampació de teixits”, Assumpta Dangla Ramon.
“Les devocions, l’expressió popular de la fe en les manifestacions religioses i la imatgeria”. Marc Pons.
“Els gegants de Dosrius”, Neus Alsina Boix, Maria Àngels Jubany Pinós.
“Els actes de proclamació reial de Lluís I i Carles III a Mataró. Una Aproximació al cermonial de la festa”. Dra. Alexandra Capdevila Muntadas.
“De modo que tot excita y mou a la major devoció. L’arribada de relíquies a Mataró durant el segle XVIII”. Dos exemples, Héctor López Silva. Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.
“Iniciativa i participació en el floklorisme a Canet de Mar. L’aportació de Lluís Domènech i Montaner i la seva família a la reactivació de les festes populars”, Gemma Martí Rey, Xavier Mas Gibert, Carles Sàiz i Xiqués. Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner.
“Les catifes de flors i altres elements naturals com a motor en el desenvolupament, la cohesió i la participació social d’una comunitat”, Laura Bosch Martínez. Museu Arxiu de Cabrils
“Festes dels barris o de les enramades de Canet”, Francesc Rodríguez Santos. Centre d’Estudis Canetencs.
“Les enramades. Una mirada a la festa i tradició de Vilassar de Mar dels segles XIX i XX”, Maria Teresa Sierra Fornells i Jordi Casanovas Berdaguer. Centre d’Estudis Vilassarencs.
“Aplecs, romiatges i plantades de pessebres del Maresme: entre el Parc Serralada Litoral i el Parc del Montnegre-El Corredor”. Dr. Jordi Montlló. Col·lectiu de Recerca, El Bou i la Mula
“El Col·lectiu El Bou i la Mula, vint anys treballant per posar en valor el pessebrisme”. Enric Benavent, Albert Dresaire, Antoni Dorda, Josep Maria Font i Jordi Montlló. Col·lectiu de Recerca, El Bou i la Mula.
“Sara Llorens i la construcció del seu llegendari”. Dra. Josefina Roma Col·lectiu de Recerca, El Bou i la Mula
“El ball de morratxes de Malgrat com a ritual: un element del patrimoni immaterial”. Anna Maria Anglada i Mas.
“Les Consuetes a Dosrius el 1646: la logística parroquial”. Josep Ramis Nieto.
“Els Centres d’Estudis, patrimoni material i immaterial dels nostres pobles i ciutats. L’exemple de la col·laboració entre el Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt i l’Institut Domènec Perramon”. Francesc Isern Rovira i Francesc Forn i Salvà. Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt.
“La cultura del tren: el ferrocarril Barcelona-Mataró”. Xavier Nubiola de Castellarnau i Cecília Vallès. Cercle Històric Miquel Biada.
“ Una ullada al fons del músic Ramon Bartrons i Bach. Música popular a Mataró. 1ra meitat s. XX.” Alexis Serrano i Encarnació Soler. Arxiu Comarcal del Maresme
Finalment, a la tarda, a la Plaça de l’Església: Mostra d’elements del patrimoni immaterial i festiu de Cabrils:
El patrimoni sonor: Els tocs de campana, a càrrec del campaner, Jaume Tolrà.
El patrimoni festiu (imatgeria): Ball de gegants
El patrimoni musical: Coral de la Concòrdia i Coral de Santa Helena que interpretaran, El Vallespir, del mestre Rafael Martínez Valls i la sardana, El meu destí, de Jordi Gonzàlez.
Patrimoni oral: representació de la llegenda de la cova de les Bruixes de Montcabrer, a càrrec del Grup de Teatre La Concòrdia
Trobada Solidària de Grups de Percusió organitzat per SolRePercusió. Sordia des de la plaça de l’església i recorregut pel poble.
A més, es podran visitar diverses exposicions a La Fàbrica:
Mostra de diorames de Associació Pessebristes Santa Creu de Cabrils (La Fàbrica, Altell).
L’abans i l’avui de la diada de Corpus
Mostra de bestiari festiu i de foc del Peluts de foc
Mostra Les Puntaires
En el revers d’un dibuix de l’escultor neoclàssic mataroní Damià Campeny i Estrany (1771-1855) conservat al Museu de Mataró, s’ha descobert en el revers del dibuix de La Santíssima Trinitat que es conserva en el Museu de Mataró. Es tracta del disseny d’una llumenera, llum d’oli, que seria d’una època posterior al dibuix de l’anvers. Amb la descoberta, s’ha pogut documentar la procedència de la làmina que hauria format part de la col·lecció Renart de Barcelona, com així hi consta.
Una exposició sobre l’escultor Damià Campeny a Mataró
Fins al 27 d’octubre es podrà visitar a Ca l’Arenas una exposició dedicada a la trajectòria artística de Damià Campeny. L’exposició “analitza la seva trajectòria artística com a expressió d’una època i d’un ideari estètic i reconeix el valor de l’escultura neoclàssica catalana en l’àmbit internacional, a través de l’anàlisi de materials, processos artístics, temes i models. Els àmbits de la mostra il·lustren la relació de Campeny amb Mataró, la seva formació a Barcelona i a Roma, el sistema de pensions de les acadèmies d’art, la còpia d’obres de l’Antiguitat, el procés creatiu que condueix del dibuix al marbre i la interpretació dels models que van inspirar la seva representació ideal de la figura femenina” (Més informació a la web de Cultura Mataro).
Tertúlia d’Història núm. 439 (Mataró Ràdio: 11/4/2019)
Convidats: David Mallorquí.
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.
Documentació: Maria Asmarat i Oriol Agramunt.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlem de l’ ofici de restaurador i la restauració del patrimoni. Per fer-ho ens acompanyarà en David Mallorquí, conservador – restaurador de béns culturals.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb
Tertúlia d’Història núm. 436 (Mataró Ràdio: 21/3/2019)
Convidats: Josep Casamartina i Rosa Martin.
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.
Documentació: Núria Gómez.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: El 26 de gener es va inaugurar a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac l’exposició Chapeau! De Casas i Picasso a Balenciaga i Pertegaz. Ens acompanya el comissari de l’exposició, Josep Casamartina i Parassols qui, a més de ser el comissari, ell és el director de la Fundació Antoni de Montpalau. I també ens acompanya Rosa Martin, experta en teixits i indumentària.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb
El passat 20 de febrer ens va deixar l’historiador Josep Maria Roqué i Margenat, membre del Grup d’Història del Casal. Des del 1991, quan ens vam conèixer personalment en unes jornades d’historia local que se celebraren a Argentona, va vincular-se estretament amb la nostra associació, com a soci i, molt especialment, col·laborant en l’organització, en les recerques i recolzant els projectes de l’entitat. El seus camps d’interès eren l’edat mitjana, el patrimoni i, davant de tot, el seu poble, Òrrius.
Com a medievalista es capbussà en la documentació d’Òrrius i d’Argentona per a bastir els seus treballs sobre el poble, ja sigui recopilant topònims o confegint les monografies sobre la vila estimada. I col·laborà en l’organització de les Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme que entre el 1999 i el 2011 vam organitzar, alguna de les quals celebrà una de les sessions a Òrrius (2007), o participant en la realització de rutes pel patrimoni d’Òrrius i els seus entorns, a Sant Pere de Clarà, a Sant Bartomeu, a la parròquia, a Céllecs o obrint-nos les portes del seu mas, Can Famades, sempre disposat a compartir les emocions i el gaudi pel patrimoni històric i artístic. I ens acompanyà en la recerca a l’Arxiu Diocesà de Solsona o, sobre el terreny en la descoberta del molí de Rubiol en la riera de Riudemeia al terme d’Òrrius. I va participar en més d’una ocasió a les tertúlies que fem a Mataró Ràdio.
Amb el Grup d’Història del Casal va publicar la monografia Òrrius, contribució a la història del poble, que editàrem el 1998 i que s’exhaurí ben ràpidament. I, no fa tant, el 2016, vam col·laborar en l’edició del seu treball La gent d’Òrrius a través de la Història, una monografia de major ambició encara. Aquests treballs, més que voler fer la història de la vila, sempre els plantejà com la història de la seva gent a través dels masos i les vivències Deia en Josep Maria al preàmbul del llibre que «he volgut posar de manifest fets quotidians senzills, resultat de la lluita d’aquelles famílies que al llarg del temps han fet possible que encara avui existeixi el poble d’Òrrius com a entitat diferenciada».
Com a historiador publicà estudis a la Sessió d’Estudis Mataronins, del Museu Arxiu de Santa Maria, a la revista Fonts, del Centre d’Estudis Argentonins, o en els Estudis de Llengua i Literatura Catalanes on publicà un treball sobre els noms de lloc i de persona del terme d’Òrrius.
El Grup d’Història del Casal sempre en guardarem un emotiu i agraït record. El proper dijous dia 28 dedicarem la tertúlia de la ràdio a recordar la seva figura i la seva obra (Mataró ràdio 89.3 fm).
Tertúlies radiofòniques amb la participació de Josep Maria Roqué:
Programa núm. 29 (10-05-2007): Òrrius, història i patrimoni
Programa núm. 180 (15-09-2011): 30 anys de la descoberta del tresoret d’Òrrius.
L’ajuntament de Cabrera de Mar ha donat a conèixer sumàriament les darreres troballes arqueològiques produïdes durant les excavacions que s’han dut a terme a la zona de Cal Conde des de l’any passat. Segons s’informa al web municipal, s’han exhumat uns sepulcres ibèrics d’incineració, datats en els segles IV i III aC cosa que, de confirmar-se, seria la quarta necròpolis descoberta a Cabrera, junt a les de Can Rodon de l’Hort, del Turó dels Dos Pins i de Cal Ros.
D’altra banda, també han aparegut altres restes ibèrics i també de l’edat del bronze, segons es diu. Cal recordar que amb anterioritat en la mateixa zona a Cal Conde havien aparegut importants troballes prehistòriques.
Ampliació de la noticia a Les muralles d’Ilturo
Foto: Joan Escriu Paradell
Tertúlia d’Història núm. 433 (Mataró Ràdio: 28/2/2019)
Convidats: Encarnació Soler i Alomà.
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt.
Documentació: Jaume Vellvehí.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: L’any passat va fer 30 anys que va traspassar el fotògraf i cineasta Enric Fité i Sala i per conèixer la seva obra cinematogràfica hem convidat a Encarnació Soler, doctora en Història de l’Art, responsable de l’associació Cinema-rescat i recuperadora del llegat cinematogràfic d’Enric Fité.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,06 minuts Descarrega’l 24,2 Mb
Segons ens informa Quim Graupera, les obres d’acondicionament que s’estan portant a terme el l’immoble número 85 de la Riera, de Mataró, ha aparegut el rètol comercial d’un antic establiment. Es tracta del fotògraf R. Estapé que a principis del segle XX tenia el seu establiment a la llavors anomenada Rambla Mendizabal.
Des del Grup d’Història del Casal ens hem adreçat als tècnics de patrimoni de l’ajuntament posant-los en coneixement de la informació a fi que es puguin prendre les mesures adequades i valorar la seva conservació. (Fotografia:Quim Graupera)
