Arxiu d'etiquetes: patrimoni

El projecte Memòries de combat i la memòria de la tercera Guerra carlina a Mataró

Tertúlia d’història núm. 658 (12/3/2026)

Convidats: David Cao Costoya i Víctor Ligos Hernàndez.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció: “Memòries de Combat” és un portal digital dedicat a la memòria pública de les guerres carlines. El projecte ha estat impulsat per la Universitat de Barcelona i el Patronat d’Estudis Osonencs. En parlem amb el Dr. David Cao Costoya, coordinador del projecte, i amb l’historiador Víctor Ligos Hernàndez sobre la memòria mataronina.

Descarrega’l o escolta’l aquí

 El retaule gòtic de Sant Julià d’Argentona

Tertúlia d’història núm. 657 (5/3/2026)

Convidats: Cristina Fontcuberta i Famadas.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Joan Francesc Clariana.

Descripció: Amb motiu de l’exposició: El retaule de Sant Julià d’Argentona. La seva creació (1531) i la seva destrucció (1936) que va ser visitable fins el 15 de febrer passat, parlem amb la Dra. en Història de l’Art i professora del departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, Cristina Fontcuberta que ha estudiat el retaule argentoní.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Es posa en marxa el portal “Memòries de combat”, la pervivència del record de les guerres carlines al llarg del temps

Memòries de combat és un portal digital dedicat a la memòria pública de les guerres carlines. Identifica, cartografia i documenta les iniciatives de memòria pública que van convertir aquests enfrontaments en un passat que encara perviu. L’espai web permet comprendre la projecció política, social i patrimonial de les diverses memòries que es relacionen amb aquests conflictes. En aquesta primera fase de treball, l’inventari recull monuments, commemoracions i elements de nomenclàtor urbà vinculats a iniciatives de memòria relacionades amb la tercera guerra carlina i amb el període comprès entre 1874 i 1939.

El projecte ha estat impulsat per la Universitat de Barcelona i el Patronat d’Estudis Osonencs i l’ha coordinat el Dr. David Cao Costoya de la Universitat de Barcelona. El projecte ha comptat amb la col·laboració d’entitats de recerca com la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana o els Centres de Recerca de Catalunya.

El Grup d’Història del Casal hi hem col·laborat coincidint amb la celebració del 15è col·loqui Història a Debat celebrat el 2023 amb motiu dels 150 anys de la proclamació de la primera República espanyola i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.

El portal, ja sigui a través d’un cercador o d’un mapa interactiu, permet accedir a la localització i a les fitxes dels monuments, carrers i espais de memòria de les guerres carlines al territori. Així, de Mataró s’hi recull el desaparegut monument de la plaça de la Llibertat (avui plaça de Santa Anna) i l‘obelisc del cementiri dels Caputxins.

El projecte de recerca no s’atura i en properes fases, com diuen els responsables, es vol “ampliar l’inventari per incorporar els nombrosos elements relatius a la primera guerra carlina, sumar-hi els presents en altres territoris i incloure-hi tipologies de suport memorial que fins ara no hem pogut atendre”.

La recerca en el poblat ibèric de Burriac

Tertúlia d’història núm. 656 (26/2/2026)

Convidats: Joaquim Garcia Rosselló.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols.

Descripció: En el Racó d’aquesta setmana parlem amb l’arqueòleg Joaquim Garcia sobre el projecte de recerca arqueològica al poblat ibèric de Burriac. Les darreres descobertes, la continuació del projecte i la història del seu estudi.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Lluís Domènech i Montaner. La revista Domenechiana

Tertúlia d’Història núm. 650 (15/1/2026)

Convidats: Carles Saiz Xiqués.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció:  Comencem l’any parlant amb Carles Saiz Xiques sobre la figura de Lluís Domènech i Montaner i també de la revista Domenechiana que edita el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar.

Descarrega’l o escolta’l aquí

L’exposició sobre el jaciment de Can Modolell de Cabrera de Mar

Tertúlia d’Història núm. 647 (27/11/2025)

Convidats: Víctor Revilla Calvo.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols.

Descripció: amb el Dr. Víctor Revilla Calvo parlem del jaciment de Can Modolell a Cabrera de Mar amb motiu de l’exposició “Déus i Pelegrins. El santuari romà de Can Modolell” de la qual n’ha estat el comissari i codirector de les excavacions.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Record de Manuel Cusachs: les cases natal i d’estiueig de Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona

(Fotografia: R. Gallofré – Capgros)

Tertúlia d’Història núm. 643 (23/10/2025)

Convidats: Equip del programa i reemissió de la tertúlia del programa núm. 124 d’El Racó del 21 de gener de 2010 amb Manuel Cusachs, Enric Subiñà i M. Àngels Mas.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Melanie Perez i Jaume Vellvehí. (en l’enregistrament del 2010 presentaven: Maria Salicrú-Maltas, Núria Gómez i Jaume Vellvehí).

Producció i documentació: Equip del programa.

Descripció: Aquesta setmana, aprofitant la celebració de la XVI Diada Puig i Cadafalch, volem recordar al periodista i historiador Manuel Cusachs i Corredor que fou un apassionat de la figura de Puig i Cadafalch. Manuel Cusachs fou un gran divulgador de l’arquitecte, polític i historiador de l’art mataroní, va impulsar la creació de l’Associació d’Amics de Puig i Cadafalch i fou un lluitador per la conservació de la casa natal. Per aquest motiu, recordem Cusachs i, tot seguit, reemetem el programa El Racó del 21 de gener de 2010 en què ens va acompanyar, amb Enric Subiñà i M. Àngels Mas, per parlar de la casa natal de Puig a Mataró i de la seva casa d’estiueig a Argentona.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Imatge de complement
21 de gener de 2010

Excavacions arqueològiques al Maresme i a la Serralada Litoral a l’actualitat

Tertúlia d’Història núm. 640 (2/10/2025)

Convidats: Victor Revìlla Calvo, Eric Sobrevia i Pau Menéndez Molist.

Presenten: Imma Bassols, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols.

Descripció:   Aquest dijous parlem de les darreres excavacions arqueològiques als jaciments de can Modolell de Cabrera de Mar i al Turó del Vent de Llinars del Vallès. Ens acompanyaran els respectius directors de les excavacions, Víctor Revilla, Pau Menéndez i Eric Sobrevia.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Antoni Gaudí (centenari 1926-2026).

Tertúlia d’Història núm. 638 (18/9/2025)

Convidats: Joan Torres Domènech.

Presenten: Maria Teresa Diví, Joan Francesc Clariana, Melanie Pérez i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció:   comencem la temporada parlant de l’arquitecte Antoni Gaudí en vistes a la commemoració del centenari de la seva mort el proper 10 de juny de 2026. Ens acompanya Joan Torres Domènech historiador i autor del llibre El Gaudí que no ens han explicat, editat per Cossetània edicions..

Descarrega’l o escolta’l aquí

Manuel Cusachs i Corredor (1937-2025).

El dijous 4 de setembre ens ha deixat el periodista i historiador Manuel Cusachs i Corredor (1937-2025). La seva trajectòria periodística el portà a les corresponsalies dels diaris Tele-eXprés, El Correo Catalán i El Noticiero Unversal. També col·laborà en el diari Avui, el setmanari Presència i El Periódico de Catalunya. En l’àmbit local va ser cofundador i redactor del setmanari El Maresme que fou suspès pel règim franquista l’estiu de 1970 tornant-hi novament a la represa uns anys després. Igualment fou dels fundadors i redactor de la revista MataróEscrit als anys vuitanta i fins recentment col·laborador amb nombrosos articles de divulgació i opinió a la revista Capgros.

La seva activitat com a historiador i divulgador ha estat prolífica amb més d’una desena de llibres, articles a banda. El 1995 va guanyar el Premi Iluro de monografia històrica i la Beca de recerca de Malgrat de Mar. Dos anys després el Premi Manuel Serra Moret. El seu àmbit d’interès en la recerca eren les temàtiques polítiques, socials i culturals —d’aquí la seva producció sobre entitats com l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, el Foment Mataroní, el Port de Mataró o temes com el cinema o la transició política i biografies. Fou un apassionat de la figura de Miquel Biada, el promotor del primer ferrocarril peninsular de Barcelona a Mataró, i de l’arquitecte, polític i historiador de l’art Josep Puig i Cadafalch.  Precisament, el seu interès en Puig el convertí en un referent en l’activisme compromès en la reivindicació de la seva figura i defensant la casa natal de Puig i Cadafalch com a patrimoni de la ciutat.

Les seves recerques i el seu compromís han estat una rellevant aportació al patrimoni històric i cultural de la Ciutat. La divulgació entusiasta i rigorosa de la història i el patrimoni local el situen com a referent i un dels millors cronistes de Mataró.

Al Grup d’Història del Casal vam tenir el goig de comptar amb la seva col·laboració en nombroses ocasions acompanyant-nos a Ripoll el 1997 en la restitució de l’estendard de Puig i Cadafalch, en les tertúlies radiofòniques del programa El Racó, escrivint en les nostres publicacions o participant en el Col·loqui Història a Debat.

En conservarem un valuós i entranyable record i el seu caràcter afable i de bon conversador, sempre compromès amb la ciutat, la cultura i el país.