Arxiu d'etiquetes: patrimoni

Diada Puig i Cadafalch 2017

El passat diumenge 17 de desembre va celebrar-se, un cop més, la tradicional diada Puig i Cadafalch, la novena. Com cada any, el Parc Central de Mataró va acollir l’acte de record i homenatge a l’insigne arquitecte mataroní. L’acte va començar amb el parlament d’Esteve Mach, president de l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafafalch, i va continuar amb les ofrenes florals de les entitats de Mataró i Argentona: Museu Arxiu de Santa Maria, Grup d’Història del Casal, Amics de la Ciutat de Mataró, Club d’Opinió Jaume Llavina i Amics de Josep Puig i Cadafalch. Tot seguit, el rapsode  Joan Ramon va recitar el poema Poeta de Pedra de l’escriptor argentoní Josep Lladó i, finalment, la Coral Primavera per la Pau va interpretar tres peces i  es va clausurar l’acte amb el cant d’Els Segadors.

L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de l’Ajuntament de Mataró, del regidor de cultura de l’Ajuntament d’Argentona i la representació de nombroses entitats mataronines.

Foto JF Clariana

Maria Salicrú-Maltas premi de Recerca i Difusió

La historiadora i etnomusicòloga Maria Salicrú-Maltas ha estat guardonada amb el premi de Recerca i difusió 2016, atorgat per l’Ajuntament de Mataró en el marc dels Guardons Cultura Mataró 2016, que van ser lliurats en la celebració de la Nit de la Cultura, el passat 17 de novembre. El premi és el més alt reconeixement que dona la ciutat als seus creadors i agents culturals i, enguany, ha estat convocat per primer cop.

El jurat va concedir el premi per l’activitat desenvolupada al llarg del 2016, participant “en diversos projectes de gran rellevància, entre els quals destaquen el documental “La cançó censurada”, dirigit per Lluís Danès, basat en la seva tesis doctoral sobre la Nova Cançó i en concret en la seva investigació sobre la repressió que va imposar la dictadura franquista al moviment entre els anys 60 i 70, i el projecte artístic “Jerusalem ID”, de l’associació de creació documental mataronina Mapasonor, de la qual en forma part com a responsable de continguts musicals.” Així mateix va destacar com”ha contribuït a l’estudi i preservació del patrimoni cultural de la ciutat vinculat a la música popular, mitjançant la catalogació de partitures i a l’enregistrament dels sons i músiques de la Festa Major de Les Santes. L’any 2016 col·labora en el disc de La Coixinera Sons de festa: Les Santes, Festa Major de Mataró mitjançant l’acompanyament ambiental dels sons que ha anat enregistrant al llarg dels anys.”.

Des del Grup d’Història del Casal ens sentim molt satisfets del reconeixement que ha obtingut la nostra companya, tan merescudament. Enhorabona, Maria!

 

Gènere de punt i tèxtil

Tertúlia d’Història núm. 395 (Mataró Ràdio: 9/11/2017)

Convidats: Lluís Agustí

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina.

Documentació: Oriol Agramunt, Maria Asmarat i Marta Gómez.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlem sobre el tèxtil i el gènere de punt a Mataró i el Maresme amb en Lluís Agustí.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,13 minuts Descarrega’l 23,9 Mb

Gitanos de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 393 (Mataró Ràdio: 26/10/2017)

Convidats: Ricard Marí

Presenten: Núria Gómez, Marta Gómez i Sandra Cabrespina.

Documentació: Sandra Cabrespina.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlem sobre el tèxtil i el gènere de punt a Mataró i el Maresme amb en Lluís Agustí.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,13 minuts Descarrega’l 23,9 Mb

Rellotges

Tertúlia d’Història núm. 392 (Mataró Ràdio: 19/10/2017)

Convidats: Pilio

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina.

Documentació: Núria Gómez.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlem de rellotges de torre, de sol i de rellotges en general amb un gran coneixedor i col.leccionista.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,13 minuts Descarrega’l 23,9 Mb

Les marededéus trobades: la Marededéu de Núria

Tertúlia d’Història núm. 389 (Mataró Ràdio: 14/9/2017)

Convidats: Ramón Verdaguer

Presenten: Núria Gómez, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina, Marta Gómez i Maria Asmarat

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Pere Sanchez Ruiz

Descripció: Aprofitant la proximitat de la festivitat de les marededéus trobades, parlarem de la Marededéu de Núria

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,04 minuts Descarrega’l 23,8 Mb

Celebrant els 20 anys de l’estendard

El proppassat dia 15, amb motiu del 20è aniversari de la reproducció de l’estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch, obra de Joan Baptista Parés, i en el marc de la commemoració de l’any Puig i Cadafalch, es va celebrar un emotiu acte que servia per a presentar l’exposició titulada L’Estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès. En l’acte, que fou presentat per Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal, començà amb un breu parlament de Joaquim Graupera qui explicà l’origen de l’estendard de Puig amb noves dades sobre la font d’inspiració de l’il.lustre mataroní per a l’elaboració del seu disseny del costat de Sant Jordi de l’estendard. Tot seguit fou el torn de Joan Baptista Parés, l’autor dels dissenys de la reproducció de 1997, qui explicà com va viure el procés d’elaboració de la seva obra. Finalment, Jaume Vellvehí en nom del Grup d’Història del Casal va agrair a Joan B. Parés la seva obra reconeixent que era l’estendard de Puig i Cadafalch però també de Joan B. Parés. En el parlament va tenir un record per a tots els que van participar en l’equip executiu del projecte de reproducció esmentant els seus noms.

L’acte va reunir un nombrós públic que omplí la sala d’actes de Can Palauet on es van poder veure els dissenys originals de Joan B. Parés, habitualment conservats al Museu Etnogràfic de Ripoll.

Organitzat conjuntament per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal, va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Mataró.

L’exposició itinerant ja es va poder veure els passats mesos de juny i juliol a Ripoll i ara es presenta a Mataró en l’Arxiu Comarcal del Maresme (carrer Palau, 32 Mataró) fins al mes de desembre.

Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet
Fot. E. Llovet

Exposició “L’Estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès”

Amb motiu del 20è aniversari de la reproducció de l’estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch, obra de Joan Baptista Parés, i en el marc de la commemoració de l’any Puig i Cadafalch, el proper divendres 15 de setembre a les 19 h es celebrarà un acte amb la presentació de l’exposició titulada L’Estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès. L’acte, organitzat conjuntament per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal, comptarà amb la intervenció de Joaquim Graupera i Jaume Vellvehí.

L’exposició itinerant ja es va poder veure els passats mesos de juny i juliol a Ripoll i ara es presenta a Mataró en l’Arxiu Comarcal del Maresme (carrer Palau, 32 Mataró) fins al mes de desembre.

Excepcionalment, en l’exposició es podran veure els dissenys originals de Joan B. Parés, habitualment conservats al Museu Etnogràfic de Ripoll.

Una guia d’arqueologia provoca el cessament d’una regidora a Cabrera de Mar

Una greu crisi política, amb el cessament d’una regidora inclòs, sotragueja Cabrera de Mar. El terrible motiu: la publicació d’un llibret d’arqueología.

Durant la passada Fira Iberoromana de Cabrera de Mar, va posar-se a la venda un llibret titulat Arqueologia a Cabrera de Mar. Ibers. Romans, que és una guia explicativa de les principals descobertes fetes a Cabrera de Mar. La publicació ha estat coordinada Josep M. Rovira Juan i hi han col·laborat  desinteressadament Rosa Isabel Garí (llicenciada en Prehistòria i Història Antiga i professora), Joan Francesc Clariana (doctor en arqueologia),  i Josep Vinyals (membre de l’històric grup de col·laboradors del Museu Arqueològic de Barcelona a Cabrera de Mar). Segons ha fet públic l’Ajuntament la raó ha estat la “pèrdua de confiança” en Maria José Cortada, regidora de Serveis a les Persones, Promoció Econòmica i Sanitat,  que és parella del coordinador del llibre, per no haver seguit ”els tràmits reglamentaris”. Segons informa el diari El Punt Avui, (21/6/17), l’alcalde de Cabrera, Jordi Mir,  ha explicat que la regidora hauria “envaït competències de l’Àrea de Patrimoni i sense la supervisió de l’arqueòleg municipal”. El llibre ha estat retirat i ja no es pot adquirir.

Resulta estrany que un simple llibret – i de divulgació arqueològica! – sigui el desencadenant d’un terrabastall polític d’aquesta dimensió. La incògnita que es desvetlla, doncs, és quina raó s’oculta rere l’afer? Tampoc s’enten quin paper hi juga el vist i plau o no de l’arqueòleg municipal, a no ser el de la mera excusa. Tanta escrupolositat en aquest cas i, en canvi, en altres tan famosos com la guia Jaciments Arqueològics al Maresme (2015) publicat pel Consell Comarcal – on se suposa que també hi és representat l’Ajuntament de Cabrera- i desconeixem si amb el vist i plau o no de l’arqueòleg i de l’Àrea de Patrimoni, entre els jaciments ibèrics de la comarca, curiosament, en falta un: el del poblat de Burriac.

En qualsevol cas, una oportunitat perduda, l’esforç desinteressat dels autors malbaratat i el llibre a l’armari.