Convidats: Sergi Freixes, Enric Puig, Joan Bou i Agustí Dalmau.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem de les exposicions Menús de guerra i El farcell de la postguerra que es podran veure a Can Marfà a partir d’aquest dissabte dia 25. Ens acompanyarà Sergi Freixes, comissari de les exposicions. En la segona part del programa parlarem de la sessió central del 15è Col·loqui Història a Debat dedicada a les guerres carlines, amb tres dels ponents, Enric Puig, Agustí Dalmau i Joan Bou.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem d’algunes de les comunicacions presentades al 15è Col·loqui Història a Debat que enguany es dedica als 150 anys de la proclamació de la Primera República espanyola i les Guerres carlines.
Dissabte 18, s’ha celebrat al teatre Clavé de Tordera la sessió central del 15è Col·loqui Història a debat que enguany s’ha centrat en les Guerres carlines en el context del 150 aniversari de la proclamació de la I República espanyola i dels atacs carlins a Mataró i Ripoll dirigits per Francesc Savalls.
El regidor de cultura de l’Ajuntament de Tordera, Pere Garcia, obrí l’acte i donà pas a Jaume Vellvehí que presentà el Col·loqui i conduí el col·loqui. L’alcaldessa de Tordera, Elisabet Megias, assistí a la clausura.
La ponència d’Enric Puig i Giralt, després de situar el context del fenomen carlí en general, passà a repassar els episodis carlins mataronins. Tot seguit va posar en paral·lel, però ideològicament dissociats, carlisme i federalisme. Per la seva banda, Agustí Dalmau i Font tractà de les guerres carlines al Ripollès. Com a conseqüència de la crema de Ripoll en la primera, destacà la vigència en la memòria ripollesa d’aquest episodi amb l’acte que actualment encara es fa en el monument a la defensa de la vila el 1839. Tot seguit aprofundí en els detalls de la tercera carlinada, alguns inèdits. Per la seva banda Joan Bou i Pla es centrà en Tordera en el temps de la Tercera Guerra Carlina. Després d’un repàs al context socioeconòmic de la vila explicà el rerefons i els protagonistes del carlisme a Tordera, les elits locals, a banda dels líders més populars com ara el torderenc Soliva. En conjunt les intervencions posaren en valor el caràcter popular del moviment carlí més enllà de les elits econòmiques locals.
La part final de la sessió es dedicà al col·loqui debat que tingué rellevants i enriquidores intervencions i es donà resposta a les qüestions plantejades en línia.
L’acte conclogué amb l’anunci que el proper mes de desembre sortiria la publicació de les actes del 15è Col·loqui amb les ponències i de les comunicacions presentades.
Obertura a càrrec del regidor Pere Garcia (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet)Intervenció d’Enric Puig (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet)Intervenció Agustí Dalmau (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet)Intervenció Joan Bou (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet)Col·loqui (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet) (Foto: E. Llovet)
Divendres 10 de novembre, a la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme, s’ha celebrat la sessió inaugural del 15è Col·loqui Història a Debat que enguany s’ha centrat en els 150 anys de la proclamació de la I República Espanyola. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, amb motiu de la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la Primera República Espanyola i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.
El director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, Alexis Serrano, va obrir l’acte amb un parlament de benvinguda i donà pas al president del Grup d’Història del Casal que conduí l’acte. La ponència inaugural a càrrec de la historiadora Margarida Colomer que parlà de la primera república a Mataró. Tot seguit intervingué Manuel Cusachs que explicà els dos obeliscs commemoratius en record de les victimes liberals i republicanes mataronines mortes durant la tercera guerra carlina. A continuació es donà pas al col·loqui amb intervencions interessants que aprofundiren alguns aspectes i posaren de relleu l’estat d’abandó de l’obelisc del cementiri que en vistes als 150 anys caldria acondicionar.
La propera sessió es celebrarà al teatre Clavé de Tordera el proper dissabte 18 de novembre i se centrarà en la Tercera Guerra carlina.
Les sessions es poden seguir per videoconferència a través de la plataforma Zoom (prèvia inscripció) i també es poden fer comentaris i plantejar qüestions a traves delblog del Col·loqui fins al 25 de novembre. El col·loqui l’organitza el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Maresme, la Fundació Clavé de Tordera, l’Ajuntament de Mataró i l’Ajuntament de Tordera.
Obertura del Col·loqui (Foto: M. Galí)(Foto: ACM)Intervenció M. Colomer (Foto: ACM)Intervenció de M. Colomer (Foto: ACM)(Intervenció M. Colomer Foto: M. Galí)(Foto: M. Galí)Intervenció de M. Cusachs (Foto: ACM)Intervenció de M. Cusachs (Foto: M. Galí)Intervenció de M. Cusachs (Foto: ACM)Intervenció de M. Cusachs (Foto: M. Galí)Col·loqui (Foto: M. Galí)Col·loqui (Foto: M. Galí)(Foto: M. Galí)
En aquesta ocasió, el Col·loqui Història a Debat que celebrem cada mes de novembre, l’hem titulat: 150 anys de la proclamació de la I República. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, amb motiu de la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la primera República i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.
El Col·loqui se celebrarà el divendres 10 i el dissabte 11 de novembre i les ponències tractaran les dues commemoracions des de distintes vessants com ara la proclamació de la República a Mataró o la tercera Guerra Carlina en escenaris diferenciats, un àmbit urbà i progressista com Mataró i un àmbit rural com Ripoll o al mateix Maresme, Tordera, més conservadors i tradicionals.
D’altra banda i com és habitual, és podran presentar comunicacions, que un cop admeses seran publicades en les actes del 15è Col·loqui junt a les ponències. També, com és habitual, es poden presentar contribucions de tema lliure sobre qualsevol aspecte de la història, l’arqueologia, el patrimoni i la cultura en general, preferentment relacionat amb la comarca del Maresme i el seu entorn immediat. Un cop admeses seran publicades en el mateix volum. Les comunicacions, com les contribucions lliures, no caldrà exposar-les ni fer-ne lectura.
El termini per a l’admissió de comunicacions sobre el tema del Col·loqui i de contribucions de tema lliure conclou el 20 de setembre. Abans d’aquesta data caldrà presentar un resum de fins a un màxim de 3.400 caràcters amb espais inclosos, acompanyats d’una imatge, i un mínim de 500 caràcters amb espais també acompanyats d’una imatge. Un cop admesa la proposta es comunicarà als autors. El resum es publicarà en suport paper en el número 102 de la revista Felibrejada. Per al lliurament del text definitiu de la comunicació, el termini acaba el 31 de gener de 2024. Aquests textos no tenen cap limitació d’extensió, per bé que es recomana no superar el 40.000 caràcters amb espais inclosos. Es publicaran en la versió digital de la revista Felibrejada núm. 102.
El Grup d’Història del Casal hem fet donació a l’Arxiu Municipal de Mataró d’un exemplar de l’enregistrament de la Missa de les Santes editat en disc de vinil per l’obra cultural de Caixa d’Estalvis de Mataró l’any 1966. L’Arxiu ja disposava d’un exemplar i ara amb aquest segon es facilita la seva consulta i conservació.
L’edició va fer-se amb motiu del centenari de la Caixa d’Estalvis que encarregà una revisió de l’obra a Cristòfor Taltabull que quedà incompleta degut al seu traspàs. La revisió definitiva l’enllestí el compositor Josep Soler i fou gravada pels cors i l’orquestra del Teatre del Liceu i la Coral Sant Jordi. Fou dirigida per Marçal Gols i Cavagliani.
Es tracta d’una caixa-album amb tres discs de vinil amb un llibret amb articles de Joaquim Casas, Lluís Ferrer i Clariana i Josep Soler. Passats els anys, tot un veritable document que reforça els fons de l’Arxiu, just ara que se celebren els 175 anys de la Missa de les Santes de mossèn Manuel Blanch.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.
Documentació: Jaume Vellvehí
Descripció: per parlar del vessant polític de Puig i Cadafalch ens acompanya Esteve Mach i Bosch que va participar en el 14è Col·loqui Història a Debat que vam celebrar el passats 4 i 5 de novembre dedicats a la Renaixença i el catalanisme polític al Maresme.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i M. Teresa Diví
Documentació: Jaume Vellvehí
Descripció: Amb el programa d’avui comencem una roda de tertúlies que tractaran algunes de les ponències i comunicacions presentades i que es publicaran en el proper número de Felibrejada que serà el volum de les Actes d’aquest 14è Col·loqui Història a Debat. En la tertúlia d’avui parlarem de la ponència La Renaixença al Maresme.La difusió territorial de l’ideari del catalanisme.
Divendres 4 i dissabte 5 es va celebrar en la sala 1C de la Presó de Mataró el 14è Col·loqui Història a Debat que enguany duia com eix temàtic el títol De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany, que s’emmarcava en el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elies Rogent i Amat i el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripollpromogut pel Grup d’Història del Casal, comptava amb el suport de l’Ajuntament de Mataró.
La sessió inaugural va anar a càrrec dels arquitectes Agàpit Borràs i Plana i Mariona Gallifa Rosanas que van parlar de L’Eix Rogent-Gaudí. Després de glossar la figura de l’arquitecte de la Presó de Mataró i de la restauració del monestir de Ripoll, Elies Rogent i Amat, van presentar la proposta pedagògica de l’itinerari Eix Rogent -Gaudí que en el trajecte que uneix els dos edificis emblemàtics dels dos arquitectes permet fer un recorregut per la història arquitectònica de la ciutat de Mataró.
L’endemà dissabte el col·loqui es va reprendre amb la intervenció de Jaume Vellvehí que va situar el Maresme en el context del moviment de la Renaixença com a preludi al catalanisme polític. Amb el títol La Renaixença al Maresme. La difusió territorial de l’ideari del catalanisme, va anar desgranant els protagonistes de la Renaixença a la comarca i les plataformes de difusió ideològica que conduirien, al tombant de segle a l’eclosió del catalanisme com a moviment polític.
Tot seguit, Carles Saiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, de Canet de Mar, i Esteve Mach i Bosch, expresident de l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch, van parlar de dues de les figures cabdals protagonistes del catalanisme polític vinculades al Maresme. Saiz va parlar de la trajectòria política de Lluís Domènech i Montaner, vinculat a Canet de Mar i màxim artífex de la Unió Catalanista i les Bases de Manresa; mentre que Esteve Mach feu el mateix amb Puig i Cadafalch i la seva actuació al capdavant de la Mancomunitat. El contrast de les dues figures, coincidents en molts aspectes de les seves trajectòries i alhora confrontades personalment, va arrodonir el recorregut proposat en el Col·loqui de veure el pas del catalanisme cultural de la Renaixença cap al catalanisme polític culminat en l’obra de la Mancomunitat.
Finalment, el Cor Madrigalista de Mataró, va tancar musicalment el Col·loqui, interpretant algunes peces que representaven la banda sonora de l’època. El Cor Madrigalista va participar el 1997 en els actes de reproducció de l’Estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll i enguany ha volgut contribuir a la celebració dels 25 anys d’aquell retorn a Ripoll de l’estendard de 1893 destruït el 1936.
El pati de la Presó de Mataró s’omplí de música i fou l’escenari ideal per a la cloenda del 14è Col·loqui i el 125è aniversari de la mort d’Elies Rogent.
