El diumenge 26 s’ha commemorat el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró. El Grup d’Història del Casal, el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró i l’Associació Memòria Socialista, han organitzat per vuitè any consecutiu aquest acte. Enguany s’ha comptat amb l’adhesió de l’Associació Vidre Bufat de Mataró, la CGT i la Secció de Memòria de la UGT. Amb l’acte es vol recordar i dignificar la memòria dels deportats i de l’exili mataroní del 1939. També per generar consciència davant els exilis i els desplaçaments forçosos de la població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món. Aquest acte està dedicat a tots els deportats i a tots els refugiats i exiliats polítics del 1939 i de l’actualitat.
Arxiu d'etiquetes: segle XX
Memòria Històrica a Argentona i Mataró.
Tertúlia d’història núm. 655 (19/2/2026)
Convidats: David Farell i Margarida Colomer.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: M. Tresa Diví i J.F. Clariana.
Descripció: aquests dies s’organitzen diferents activitats en relació al que se n’ha vingut dient Memòria Històrica. A principis d’aquest febrer a Argentona el Centre d’Estudis Argentonins va organitzar les Jornades de Memòria Històrica i el proper diumenge a Mataró s’organitza el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació
30 anys de la Colla Castellera Capgrossos de Mataró.
Fotografia: actuació de la colla Capgrossos a Ripoll el 1997 (fot. GHC)
Tertúlia d’història núm. 654 (12/2/2026)
Convidats: Sergi Montero Catalán, Maria Raventós Mas i Pol Batalla Rabassa.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: M. Tresa Diví i Paquita Tuxans.
Descripció: dediquem el programa a parlar de la Colla castellera Capgrossos de Mataró amb motiu dels 30 anys de la seva fundació. Ens acompanyen Sergi Montero Catalán, president, Maria Raventós Mas, Vicepresidenta i Pol Batalla Rabassa, Cap de Comunicació
Dia Nacional de l’Exili i la Deportació (Mataró, 2026)
El proper diumenge 22 de febrer, a dos quarts de dotze del matí, se celebrarà des de la Platja de Sant Simó fins al monument del Camí del Nord, al Passeig del Callao, el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró. Un acte de Memòria que, a Mataró, se celebra des de l’any 2018. Aquest acte l’organitzem el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal, quatre entitats de la ciutat que formen part de la Taula de Memòria.
El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes amb gairebé 500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. L’èxode massiu es va produir a finals de gener i, sobretot, entre els dies 5 i 10 de febrer, quan milers de persones van quedar atrapades als passos fronterers, patint el fred i els constants atacs de l’aviació franquista. França els va tancar en camps de concentració improvisats on van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats i assassinats a camps nazis.
El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal, organitzem l’acte per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que encara avui dia es produeixen, a Catalunya i arreu del món. L’acte començarà a dos quarts de 12 del matí des de la Platja de Sant Simó i transcorrerà fins al Monument del Camí del Nord on es divulgarà el testimoni de quatre exiliats mataronins: Fernando González Cassany, Manuel Mascarell Calvet, José Galdon López i de Rosa Serra Baqués. Un cop arribats al monument del Camí del Nord, es desenvoluparà la part final de l’acte on es donarà testimoni sobre els catalans del Camp d’Agde i retrem homenatge als mataronins deportats i es farà un reconeixement a la Sra. Olga Vázquez filla de Julián Vázquez Pascual i a la Sra. Montse Suñer filla de Miquel Suñer. Finalment es procedirà a l’ofrena floral col·lectiva.
L’industrial i polític Eduard Calvet i Pintó.
Tertúlia d’història núm. 653 (5/2/2026)
Convidat: Benet Oliva i Ricós.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví, Melanie Pérez i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: Jaume Vellvehí.
Descripció: Aquesta setmana ens acompanya l’historiador i Premi Iluro Benet Oliva i Ricós per parlar de la figura de l’industrial i polític nacionalista republicà de Vilassar de Dalt, Eduard Calvet i Pintó (1875-1917).
Imatge: retrat d’Eduard Calvet pintat per Ramon Casas. (MNAC).
L’Any Candel a Mataró /El llibre autobiogràfic de Ramon Morales.
Tertúlia d’Història núm. 651 (22/1/2026)
Convidats: Carles Estapé, Laia Nonell, Ramon i Pablo Morales Morago.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: M.Teresa Diví i Joan Francec Clariana.
Descripció: Un cop tancat l’any, farem un repàs i una valoració dels actes que s’han celebrat a la ciutat. Ens acompanyen Carles Estapé com a coordinador de la Fundació Paco Candel, Laia Nonell, presidenta d’Omnium Maresme, i Ramon i Pablo Morales Morago, del Grup de Recerca de la Memòria Històrica en representació de les entitats que formen la Comissió ciutadana Any Candel a Mataró. A la segona part del programa aprofitem la companyia de Ramon Morales per parlar del seu llibre autobiogràfic, Surcos de mis memorias, com a lluitador antifranquista publicat recentment.
Lluís Domènech i Montaner. La revista Domenechiana
Tertúlia d’Història núm. 650 (15/1/2026)
Convidats: Carles Saiz Xiqués.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: Jaume Vellvehí.
Descripció: Comencem l’any parlant amb Carles Saiz Xiques sobre la figura de Lluís Domènech i Montaner i també de la revista Domenechiana que edita el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar.
De les Indianes a l’estampació digital, 1746-2025
Tertúlia d’Història núm. 649 (18/12/2025)
Convidats: Assumpta Dangla Ramón.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví, Melanie Pérez, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: Imma Bassols.
Descripció: Darrer programa de l’any 2025. El dediquem a parlar de l’exposició “De les Indianes a l’estampació digital, 1746-2025” que s’ha inaugurat a Can Marfà, Museu de Mataró i ho farem de la mà de la Dra. Assumpta Dangla Ramón que ha comissariat l’exposició.
Imatge: Pintura atribuïda a Gabriel Planella i Conxello. Col·lecció del Museu d’Història de Barcelona
17è Col·loqui Història a Debat/2. L’escola de Cirera. Superant el règim franquista
Tertúlia d’Història núm. 648 (4/12/2025)
Convidats: Maria Majó i Clavell.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Tresa Diví i Jaume Vellvehí.
Producció i documentació: Jaume Vellvehí.
Descripció: completem els continguts del 17è Col·loqui Història a Debat que es va dedicar a “La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme” centrant-nos en una experiència pionera a mitjans dels anys seixanta. Parlem amb Maria Majó i Clavell sobre l’escola de Cirera.
S’inaugura el cicle “La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme”
Dimecres es va celebrar la primera sessió del cicle La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català contra el Franquisme que co-organitzen el Moviment Educatiu del Maresme i el Grup d’Història del Casal.
Ricard Aymerich i Balagueró, mestre i psicòleg, va parlar de Escoles contra Franco amb pedagogia guanyadora. Com diu Aymerich en el programa del cicle: «Al franquisme se’l va combatre des de molts fronts. El nacionalcatolicisme, omnipresent, disposava de tots els instruments repressius quan una minoria d’escoles van iniciar una revolta amb la millor eina per canviar les coses des de l’arrel: la tradició pedagògica del nostre país. Una convicció ferma i una capacitat organitzativa eficaç van aplanar el camí cap a una escola pensada per als nous temps democràtics».
La propera sessió serà divendres 7 de novembre, també a la Sala polivalent del Cafè Nou a les 18:00 h, amb la inauguració del 17è Col·loqui Història a Debat amb les intervencions de Víctor Ligos i Hernando sobre L’ensenyament abans i durant la República i Margarida Colomer i Rovira sobre La lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català durant el franquisme.
Es reprendrà l’endemà dissabte dia 8 al mateix lloc i hora, amb el col·loqui amb els testimonis i experiències a càrrec dels docents Maria Majó sobre les escoles Cirera i Bons Amics, Àngel Prats sobre l’escola Tomàs Viñas, Mercè Calpe de l’Institut Alexandre Satorras, M. Roser Trilla, també de l’Institut Alexandre Satorras i del rol d’Òmnium en la introducció del català en l’ensenyament, i Ramon Llinés sobre els orígens del MEM.
El Cicle es complementa amb l’exposició Segur que tomba. Els moviments i accions de lluita antifranquista (1960-1975) que es pot visitar al Museu de Mataró – Can Serra.
