Fitxa núm. 1

segle XV

Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira

Article publicat a: article revisat del publicat a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any I, núm. 1. Grup d’Història del Casal, Mataró, 1994.

Claus: exvot mariner, nautica, medieval, Coca, Sant Simó, Mataró, Calella

Tema: Ex-vot mariner considerat dels més antics d’Europa i només superat en antigor per alguns models de barca del Nil.

Datació: Construit al segle XV probablement el 1450.

Localització: Es trobava a l’ermita de Sant Simó de Mataró, on va romandre fins el 1920 quan aparegué al mercat d’antiguitats de Munic. Poc després, el 1929, es subhastà en els Estats Units i fou adquirit per un antiquari alemany que el va fer arribar a les mans d’un reconegut milionari holandès qui, finalment, el deixà en dipòsit al Museu Marítim de Rotterdam. Actualment es conserva en dipòsit al Maritime Museum Prins Hendrik de Rotterdam.

Il·lustració: Fotografia de la reproducció de l’exvot de Sant Simó, que es conserva al Museu Marítim de Barcelona.

Descripció: L’exvot mesura 123 cm d’eslora i uns 45 cm de màniga.

Comentari: Segons alguns autors, la “Coca” procediria de Calella lloc des d’on per causes desconegudes aniria a parar a Mataró. Representa una gran nau comercial que s’ha vingut identificant com les “coques” nòrdiques. Aquest tipus de vaixell era emprat en tasques comercials per anglesos i normands en el període que abraça els segles XII i principis del XIV, moment en què es substituí per un nou model: l’hulk. Documentalment, hi ha constància de coques nòrdiques a la Mediterrània en documents del segle XIII.

Un dels motius que ha encetat més polèmica ha estat la seva arboradura. Les diverses opinions a l’entorn de si el vaixell fou d’un sol pal originàriament, o si n’arborà dos, major i messana, i fins i tot tres si és que tenia trinquet, no han pogut concretar-se en un sentit o en un altre. El primer autor que va publicar el resultat d’un estudi acurat de l’exvot fou Culver, que ho féu quan la Coca encara arborava els tres pals. Ell mateix apuntà la possibilitat de què el seu constructor ho fes amb només un pal central donat que els altres dos eren més rústecs i no semblaven construïts per les mateixes mans. Amb tot però, altres autors com Nouhuys, Winter o Landstrom defensen posicions que van des dels tres pals fins a la més generalitzada de major i messana. Abans de què la Coca passés a mans de l’acabalat holandès, se li van desmuntar els dos pals de proa i popa deixant-li només el central, aspecte amb el qual es conserva fins avui.

BIBLIOGRAFIA:

• LANDSTROM, Bjorn: El Buque.
• NOÈ i PEDRAGOSA, Joan: “La nau de Mataró”, a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 32, pàg. 37-42, Mataró, 1988.
• SJOERD DE MEER: “La nau de Mataró: model d’embarcació medieval “a Mediterraneum. El esplendor del Mediterráneo medieval s. XIII-XV [Museu d’Història de Catalunya ; Museu Marítim de Barcelona , Barcelona, 18 de mayo – 27 de septiembre de 2004], Madrid, 2004, pàg. 572-579.
• WINTER, Heinrich: La nau catalana de 1450.