Totes les entrades de ghcmataro

Maria Majó i Clavell: Una vida dedicada a l’activisme social

Foto: R. Gallofré (Capgròs)

Tertúlia d’història núm. 669 (18/6/2026)

Convidada: Maria Majó i Clavell.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Melanie Pérez, Jaume Vellvehí i M. Teresa Diví

Producció i documentació: Joan Francesc Clariana i Maria Teresa Diví.

Descripció: aquesta setmana repassarem la trajectòria de Maria Majó i Clavell recentment reconeguda amb la distinció Consol Nogueras i Seda que lliura Esquerra Republicana de Mataró. La lluita veïnal i per l’escola pública o la defensa del català són alguns dels motors de la trajectòria d’aquesta mestra mataronina en un context de lluita antifranquista.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Teatre i actrius al segle XIX al Maresme

Tertúlia d’història núm. 668 (11/6/2026)

Convidats: Jaume Vellvehí i Altimira.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i M. Teresa Diví

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció: parlem de teatre a Mataró i del fet de ser actriu en el segle XIX. Esbrinarem les condicions laborals i de vida de les actrius i dels actors en general, coneixerem actrius i descobrirem el fenomen teatral a Mataró i al Maresme. .

Descarrega’l o escolta’l aquí

L’arqueologia preventiva a través d’una empresa: Àtics

Imatge: Castell de Besora (foto Atics SL)

Tertúlia d’història núm. 667 (5/6/2026)

Convidada: Francesc Xavier Busquets Costa.

Presenten: Imma Bassols, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols.

Descripció: Parlem amb l’arqueòleg Francesc Xavier Busquets Costa de l’empresa ATICS, sobre l’arqueologia preventiva. Atics es pot considerar l’empresa de treballs arqueològics degana de Catalunya amb més de 30 anys d’experiència i te la seu a Mataró.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Conferència: Iluro, Mataró a l’època romana

El proper dissabte 13 de juny a les 7 de la tarda, els Armats de Mataró organitzen la conferència Iluro, Mataró a l’època romana que anirà a càrrec del Doctor en arqueologia Joan Francesc Clariana i Roig, membre del Grup d’Història del Casal. L’acte compta amb el suport del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història i del Grup d’Història del Casal, de Mataró i se celebrarà al Castrum Armats de Mataró, al carrer de Sant Simó, 13.

El projecte inèdit d’un ferrocarril elèctric de Cabrils

Tertúlia d’història núm. 666 (28/5/2026)

Convidada: Laura Bosch.

Presenten: M. Teresa Diví, Melanie Pérez, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció: Aquest projecte d’inicis del segle XX, havia de connectar Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt i Cabrils i, finalment, mai no va arribar a fer-se realitat.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Exposició Rovira-Brull: l’obra artística i gràfica

Tertúlia d’història núm. 664 (14/5/2026)

Convidat: Josep Maria Rovira i Juan.

Presenten: M. Teresa Diví, Paquita Tuxans, Melanie Pérez, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Joan Francesc Clariana i M. Teresa Diví.

Descripció: Mataró commemora el centenari del naixement de l’artista Josep Maria Rovira-Brull (1926-2000) i, amb aquest motiu, el Museu de Mataró ha organitzat una exposició sobre la seva obra artística i gràfica. En parlem amb l’historiador de l’art Josep M. Rovira i Juan, fill de l’artista.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Les viandes del mar a l’Antiguitat

Tertúlia d’història núm. 663 (30/4/2026)

Convidats: Ramon Coll i Monteagudo, David Farell i Garrigós, Joan Francesc Clariana i Roig.

Presenten: M. Teresa Diví, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Imma Bassols

Descripció: Parlem amb els arqueòlegs David Farell, Ramon Coll i Joan Francesc Clariana sobre l’alimentació marinera a l’Antiguitat al Maresme. Els productes, el peix, el marisc, i la presència de testimonis en els jaciments del Maresme.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Un Sant Jordi de novetats

La diada de Sant Jordi d’enguany ens ha deixat dues novetats: els dos darrers números de Felibrejada. El primer, el número 105, aplega les aportacions fetes en el marc del 16è Col.loqui Història a Debat amb el títol En la lluita per la llibertat. Antifranquisme i repressió, que se celebrà el novembre de 2024. El volum conté articles de Agustí Barrera i Puigví sobre El Front Nacional de Catalunya (FNC) 1940-1990 i el Maresme; Massacrats pels uns i perseguits pels altres. El CC. Records i reflexions de Joaquim Montserrat i Bartra; La lluita antifranquista als anys 60 i 70. El PCE (m-l) de Víctor Ligos i Hernando; Una història de lluita clandestina contra la Dictadura Franquista de Pablo Morales Morago; La lluita antifranquista als anys 60 i 70. Els grups d’esquerres i els socialistes a Catalunya i Mataró, de Josep Puig-Pla. L’apartat dedicat al Col.loqui es tanca amb dues aportacions més: Els militars i el Tribunal de Orden Público (TOP), de Ramón Morales Morago i De López Ibor a Masters & Johnson, de Santi López. El llibre es tanca amb el bloc d’aportacions lliures sobre temes diversos com L’advocat Miquel Berga davant del Sant Ofici per pacte amb el diable. Besalú-Barcelona 1784, d’Antoni Llamas i Mantero o Notícia sobre una moneda de Judea procedent de la necròpolis tardoromana de la Piscina de Vilassar de Mar, de Joan Francesc Clariana i Roig i Les inspeccions conductuals de les activitats arqueofurtives. Protocol Rocafort, de Joan Carles Alay i Rodríguez.

L’altra novetat ha estat el monografic Els mosaics romans de Torre Llauder (Mataró), de Joan Francesc Clariana i Roig, amb pròleg de la Dra. Marta Prevosti i Monclús. 

Les actuacions arqueològiques inicials de 1961 van confirmar immediatament l’excepcionalitat d’aquest jaciment. Considerada la vil·la més destacada de la comarca, Torre Llauder s’erigeix com un dels exemples més significatius de la romanització a Catalunya.

Torre Llauder: el luxe romà a Mataró, detall a detall

Joan Francesc Clariana i Roig: Els mosaics romans de Torre Llauder (Mataró), Marta Prevosti i Monclús (prol.), Mataró: Grup d’Història del Casal, 2026.

Publicat pel Grup d’Història del Casal com a número monogràfic de la revista Felibrejada, veu la llum aquest estudi inèdit que explora un vessant poc conegut de la vil·la romana de Torre Llauder a Mataró.

Amb una dilatada trajectòria en l’estudi de Torre Llauder i els seus mosaics, el doctor Joan Francesc Clariana ens presenta una obra que la Dra. Marta Prevosti (IEC) defineix al pròleg com «la més exhaustiva feta mai sobre aquest conjunt». Segons Prevosti, l’estudi destaca per una anàlisi minuciosa de cada detall i motiu, aportant referències que permeten precisar amb rigor les escoles artístiques i la seva cronologia.

Les actuacions arqueològiques inicials de 1961 van confirmar immediatament l’excepcionalitat d’aquest jaciment. Considerada la vil·la més destacada de la comarca, Torre Llauder s’erigeix com un dels exemples més significatius de la romanització a Catalunya.

El conjunt de setze paviments musius que recull l’estudi és d’una notorietat considerable, malgrat les adversitats que han patit. Són un indicador clar de l’opulència de l’antiga vil·la de Torre Llauder. La datació d’alguns mosaics al segle I, sumada a troballes com les escultures d’època d’August, palesa que la residència va gaudir d’una gran rellevància i riquesa des dels seus orígens.

L’estudi, profusament il·lustrat amb imatges en color, revela la sorprenent riquesa d’aquest patrimoni, massa sovint desconegut. Es tracta, doncs, d’una lectura essencial per als amants de la història local i de l’art clàssic que, gràcies al rigor de Clariana, ens permet redescobrir la magnificència de la vida romana a casa nostra amb una mirada nova i fascinant.

Amb aquesta obra, el Grup d’Història del Casal referma el seu compromís amb la recerca històrica, posant a l’abast de tothom un estudi de referència que dignifica i documenta com mai el nostre passat romà.

La marxa de la retirada

Tertúlia d’història núm. 662 (16/4/2026)

Convidats: Santiago López.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Melanie Pérez i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: Parlem amb Santi López, membre de l’organització de la marxa que el 22 d’abril tindrà una etapa a Mataró venint de Barcelona i continuant l’endemà cap a Camprodon i pels Pirineus fins Argelers a Catalunya Nord.

Entre el 27 de gener i el 13 de febrer del 1939 es va produir el gran èxode dels republicans fugint de l’exercit franquista. Després de la caiguda de Barcelona i l’avenç dels feixistes, prop de mig milió de persones es van llançar a les carreteres i camins iniciant un dolorós exili a França. La Retirada es coneix també com “La Desbandá”, la marxa de refugiats que inicialment sortiren de Màlaga i que amb l’èxode general travessaren els Pirineus.

Descarrega’l o escolta’l aquí