El proper dimecres 26 d’octubre el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Ciutadana Joan Peiró, organitzen una taula rodona a Barcelona. L’acte comptarà amb la participació de la historiadora i especialista en moviment obrer, Teresa Abelló, l’historiador i autor d’una biografia de Joan Peiró, Miguel Garau, i Joan Safont, periodista i escriptor. La taula rodona se celebrarà el dia 26 d’octubre a les 19:00 h a les Cotxeres de Sants (c/ Sants, 79, de Barcelona), el veïnat on va néixer Joan Peiró i Belis.
La segona taula rodona se celebrarà a Mataró el dimarts 8 de novembre també a les 19:00 h al Cafè de Mar (c/ Santa Rita,1 de Mataró). En aquesta ocasió hi participaran l’historiador i membre de la Fundació Salvador seguí, Emili Cortavitarte, la professora i historiadora Sònia Garangou, i l’historiador Jordi Albadalejo.
Presenten: M. Teresa Diví, Paquita Tuxans, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí
Documentació: M.Teresa Diví
Descripció: La celebració, aquest any 2022, de l’any internacional del vidre, ha servit per retre homenatge a alguns dels artistes vidriers de la ciutat sorgits del nombrós grup d’artesans de Cristalleries de Mataró. Un dels artistes vidriers que, encara que amb cert retard, es mereix el reconeixement és en Ramon Juncosa Castelló.
Dissabte dia 15 s’ha celebrat a la Sala d’actes de l’Ajuntament de Cabrera de Mar la XV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme que enguany s’ha centrat en la Historiografia del Maresme: la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca.
La ponència inaugural ha anat a càrrec del Dr. Dr. Francesc Gracia Alonso que ha tractat de la “Historiografia de la recerca arqueològica al Maresme”. Tot seguit ha començat el gruix de la trobada, la presentació de comunicacions.
Així, Francesc Rodríguez Santos del Centre d’Estudis Canetencs ha parlat d’El Dr. Marià Serra i les seves facetes d’historiador i arqueòleg,
Ramon Bruguera Riera i David Castañeda Massaguer del Grup Búnquers Arenys han intervingut sobre la Història de la recerca i les troballes arqueològiques a Arenys de Mar. Del Centre d’Estudis Vilassarencs, Alexis Serrano i Maria Teresa Sierra han parlat dels historiadors vilassarencs Damià Bas, Lluís Guardiola i Vicenç Casanovas i de les seves aportacions historiogràfiques. Francesc Forn i Salvà, del Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt ha parlat de la figura de Josep M. Pons i Guri i la Torre dels encantats i Robert Lleonart Casadevall, del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, ho ha fet sobre La resistència cultural catalana a l’interior i a l’exili. Per la seva banda, Imma Basols Fernández ha parlat de L’aportació dels Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme i Alexandra Capdevila Muntadas de De l’erudit local al professional de la història. Una aproximació a la producció historiogràfica del Maresme a l’època moderna.
També hi han participat Josep Maria Toffoli Carbonell, de Tiana, recuperant la història; David Farell i Garrigós de la Fundació Burriac, Joaquim Graupera i Graupera de Maresme Medieval, Héctor López Silva del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, i també el Museu Comunitari de Cabrils.
Per part del Grup d’Història del Casal, hi han participat Joan Francesc Clariana que ha parlat sobre algunes descobertes epigràfiques romanes del Maresme abans del 1900; i Jaume Vellvehí sobre L’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa (1888): més enllà de l’arqueologia, la història i el patrimoni”.
En el marc de l’acte s’ha lliurat als assistents el volum de les actes de la XIV Trobada, que fou dedicada a l’estiueig. També s’ha presentat el Pla Director del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar. A ben dinat s’ha fet una visita comentada a les Termes de ca l’Arnau de les quals enguany es compleixen 25 anys de la seva descoberta.
Obertura de la XV Trobada (Fot. Laura Bosch)(Fot. Laura Bosch)(Fot. ACM)(Fot. J. V.)(Fot. Laura Bosch)(Fot. Sergi Alcalde)(Fot. Laura Bosch)(Fot. Laura Bosch)
Descripció: parlarem de la producció de vidre a Mataró, que fou coneguda i prestigiada més enllà de la ciutat. Quins forns hi havia, quines peces es feien ò qui les comprava?
Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí
Documentació: Jaume Vellvehí
Descripció: parlarem dels Fets del 6 d’octubre de 1934 amb Josep Xaubet i Vilanova des d’una perspectiva del Maresme. Com es van viure els fets a Mataró i a la comarca?
Convidats: Josep Puig-Pla, M. Àngels Jubany i Joan Valls.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí
Documentació: Jaume Vellvehí
Descripció: parlarem d’una entitat que s’ha fundat fa molt poc, el Centre d’Estudis Esteve Albert i Corp de Dosrius, que es va constituir el passat mes de maig.
Convidats: Robert Lleonart, Toni Roca, Joan Turà i Francesc Navarro.
Presenten: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Documentacio: Joan Francesc Clariana,
Descripció: programa de presentació de la nova temporada, amb novetats i amb la tertúlia dedicada a l’aniversari de l’antiga Secció Arqueològica del Museu de Mataró, amb alguns dels membres fundadors i històrics de l’entitat.
El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del Col·loqui Història a Debat, el 14è, que se celebrarà a Mataró durant el mes de novembre de 2022.
El procés de transformació del catalanisme cultural d’arrel romàntica nascut amb el moviment de la Renaixença, que legitimava el poder de la burgesia a través de la construcció d’un marc cultural propi, en un moviment polític modern a començament del segle XX, és el centre d’interès del 14è Col·loqui Història a debat: De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany s’emmarca en el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Josep Puig i Cadafalch de Ripoll, promoguda pel Grup d’Història del Casal. Coincideix també amb el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elias Rogent i Amat, artífex de la restauració de la basílica del monestir de Santa Maria de Ripoll.
El Maresme ha estat un dels territoris amb protagonisme en la implantació del catalanisme. Centres i agrupacions catalanistes van constituir-se durant la dècada del 1880 i, sobre tot, al tombant de segle. Identificar els protagonistes, les entitats i les xarxes personals i associatives que fan possible l’extensió del moviment, les plataformes de projecció així com l’anàlisi de la transversalitat del catalanisme al marge de l’hegemonia conservadora, centren els objectius del Col·loqui.
El Col·loqui se celebrarà els dies 4 i 5 de novembre i es poden presentar comunicacions fins al 15 d’agost.
Al marge del centre d’interès del Col·loqui, com en altres ocasions, es reserva un espai per a les aportacions de temàtica lliure oberta a qualsevol camp i període de les ciències humanes i socials, que estigui vinculat amb la comarca del Maresme.
Les contribucions acceptades es publicaran en el número 101 de la revista Felibrejada d’enguany, que recollirà les actes amb les ponències i comunicacions. Durant el Col·loqui, les comunicacions seran referenciades però no s’exposaran presencialment.
Us animem a presentar les vostres contribucions ja sigui en relació a la proposta del Col·loqui De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme, o en l’apartat de tema lliure.
Podeu descarregar la crida a presentar comunicacions i tota la informació:
Els dijous de 21:05 a 22:00 h torna una nova temporada, la dissetena, de El Racó, la tertúlia de la ràdio que el Grup d’Història del Casal presenta des del setembre de 2006 a Mataró Audiovisual (89.3 fm). L’equip s’ha renovat amb noves incorporacions. Ara el formen Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Paquita Tuxans, Imma Bassols i Jaume Vellvehí que compten amb la col·laboració d’Antoni Llamas i Francina Ontiveros. El primer programa dedica la tertúlia al cinquantenari de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. Robert Lleonart, Francesc Navarro, Toni Roca i Joan Turà, membres fundadors i històrics de la Secció reviuran els moments fundacionals de l’entitat.
Justament, una de les novetats de la nova temporada és que, un cop al mes, el darrer dijous, es parlarà de forma fixa d’arqueologia. Però el programa el realitzaran conjuntament el Grup d’Història del Casal i el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró. És una col·laboració que segur que serà fructífera. En una ciutat i una comarca on el patrimoni arqueològic és tan rellevant el Grup d’Història del Casal ha cregut que mereixia la pena donar major continuïtat a aquest bloc temàtic. I què millor que fer-ho col·laborant amb els amics del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró.
Una altra de les novetats d’enguany és una nova secció fixa, la secció jove que s’anomena El Raconet. Es tracta d’un breu espai on joves col·laboradors explicaran coses d’història, de patrimoni, de tradicions i dels temes habituals del programa, però des de la seva visió jove i desenfadada. De fet, els interessats a col·laborar en aquesta secció, poden posar-se en contacte amb el programa a l’adreça infoghcmataro@gmail.com.
Cal dir que el programa també estrena sintonia. Una versió jazzística del poema La ganiveta, de Terenci Thos i Codina, que fou musicat pel músic Joan Borràs de Palau a darreries del s. XIX. El músic Pere Gonzalez és l’autor i l’intèrpret de la nova sintonia.
