Els treballs arqueològics que s’han realitzat a la catedral de Vic en el marc del projecte Episcopus han posat al descobert l’antiga sala romànica de la canonja de la catedral de l’època del bisbe Oliba. Es tracta d’una gran nau d’època medieval, de 30 metres de llargada per gairebé 7 d’ample, que tindria el seu origen en temps del bisbe Oliba, a la primera meitat del segle XI. Segons informava el diari El Punt, l’arqueòleg Josep Maria Vila va destacar “que es tracta dels pocs elements originals d’època romànica que es conserven i que havien quedat amagats per múltiples reformes al llarg dels segles”. Així, s’ha conservat una porta que donava a l’exterior i una façana de la nau principal corresponents a l’edifici romànic, així com compartiments de l’interior de la nau, ja del segle XVI.
Originàriament, la sala hauria allotjat la sala capitular i el refectori, la sala on es reunien per fer els àpats en comú els canonges. Però amb el pas del temps, s’adaptà per a nous usos com el de celler quan es va construir la sala capitular i el claustre gòtics.
Les excavacions també han posat de relleu les restes de construccions d’època romana de la ciutat d’Ausa, l’actual Vic. Es preveu que la nau sigui visitable el proper any.
Segons ha donat a conèixer l’Ajuntament de Cabrera, la coneguda Glorieta modernista de Cabrera de Mar és obra de Josep Puig i Cadafalch. L’emblemàtica construcció de fusta es troba a l’entrada de la plaça del poble dins el recinte de l’escola Sant Feliu de Cabrera de Mar. Un cop confirmada l’autoria de l’obra s’està procedint a la seva catalogació per a posteriorment procedir a la seva consolidació i conservació, antigues demandes del Grup d’Història del Casal en diferents iniciatives adreçades a l’Ajuntament de Cabrera.
Amb motiu de la celebració del 50 aniversari de la creació d’Omnium Cultural a Mataró i en el marc del 150 aniversari del naixement del lingüista i gramàtic Pompeu Fabra, s’ha celebrat un acte de reconeixement a la figura de l’insigne lingüísta. L’acte ha consistit en una conferència amb el títol Commemoració i homenatge a Pompeu Fabra. 1968, porta d’entrada d’Òmnium Cultural a Mataró a càrrec de Francesc Masriera que ha omplert la sala d’actes de la Biblioteca Pompeu Fabra.
L’acte ha estat organitzat per Òmnium Maresme i el Club d’Opinió Jaume Llavina i ha volgut ser la presentació de la Comissió de l’Any Pompeu Fabra a Mataró. Tot seguit s’ha fet una ofrena floral davant del monòlit en record del lingüísta que hi ha a la Plaça d’Occitània, davant de la biblioteca. El 26 de maig de 1968, ara ha fet 50 anys, s’inaugurà el monòlit d’homenatge a Fabra fet per subscripció popular. L’acte va comptar amb l’assistència de la seva filla, Carola Fabra. Francesc Masriera va anar explicant aquella celebració del centenari que va ser el punt d’arrencada de la constitució a Mataró de la delegació d’Òmnium Cultural.
Al llarg de l’any es preveuen activitats ben diverses per a commemorar el 150 aniversari i es compta amb l’impuls de la Comissió ciutadana de l’Any Fabra a la ciutat. La Comissió la formen Agrupació Científico Excursionista, Cercle Catòlic, Club d’Opinió Jaume Llavina, Consorci Normalització Lingüística, Grup d’Història del Casal, Museu Arxiu de Santa Maria i Òmnium Cultural Maresme.
Amb motiu de la celebració del 150 aniversari del naixement del lingüista i gramàtic Pompeu Fabra, s’ha constituït a Mataró una Comissió ciutadana per a impulsar l’Any Fabra a la ciutat. La Comissió la formen Agrupació Científico Excursionista, Cercle Catòlic, Club d’Opinió Jaume Llavina, Consorci Normalització Lingüística, Grup d’Història del Casal, Museu Arxiu de Santa Maria i Òmnium Cultural Maresme.
S’han previst diverses activitats al llarg de l’any. El proper 26 de maig es pronunciarà una conferència amb el títol Commemoració i homenatge a Pompeu Fabra. 1968, porta d’entrada d’Òmnium Cultural a Matar a càrrec de Francesc Masriera. Aquest acte està organitzat per la Comissió Any Pompeu Fabra de Mataró, amb la col·laboració del Club d’Opinió Jaume Llavina i Òmnium Maresme.
Quan el 1968 es va commemorar centenari del naixement de Pompeu Fabra, Mataró va homenatjar Fabra amb un seguit d’actes: entre d’altres, un concurs d’ortografia catalana, una audició de sardanes, un acte a la Biblioteca i, sobretot, la col·locació d’un monòlit, sufragat amb les aportacions econòmiques de diverses entitats de la ciutat, així com de molts ciutadans particulars. L’èxit d’aquesta iniciativa de col·laboració ciutadana va fer que Òmnium Cultural es posés en contacte amb els organitzadors per tal de fundar una delegació local a Mataró.
La Conferència se celebrarà a la Sala d’actes de la Biblioteca Pompeu Fabra a les 6 de la tarda i en acabar es farà una ofrena floral davant el monòlit dedicat a la figura de l’insigne lingüista a la Plaça d’Occitània.
El Grup d’Història del Casal, com a entitat membre de la comissió tenim previst algunes iniciatives per a recordar l’il·lustre lingüista, una d’elles fou la tertúlia radiofònica del programa El Racó a Mataró Ràdio que vam dedicar a parlar de la vinculació de Fabra amb Mataró.
El Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró organitza una sortida al poblat ibèric dels Vilars d’Arbeca i al conjunt rupestre de la Roca dels Moros del Cogul. La sortida es farà el proper dissabte 16 de juny i comptarà amb la participació del Dr. Joan B. López de la Universitat de Lleida qe s’encarregarà de la visita comentada als Vilars d’Arbeca. Les places són limitades i cal inscripció prèvia al Centre d’Estudis (tel. 615852545).
En l’edició d’enguany, els tres treballs finalistes que optaven al Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2016-2017) eren:
Repercussió i importància de l’Escola Montessori a Canet de Mar; Josep Puig i Cadafalch,60 anys sense el mataroní més il·lustre i polifacétic i, finalment, el treball titulat Visita virtual a la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró).
El premi ha estat atorgat al treball Visita virtual a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró). Recreació en 3D d’una casa romana benestant del segle II dC. de Martí Garcia Zamora de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró i la tutora del treball és la professora Núria Alberch Roca.
L’autor porta a terme una recerca sobre el jaciment arqueològic de Torre Llauder de Mataró amb el propòsit de fer una recreació tridimensional de manera fidedigne de la vil·la, tot utilitzant les dades i les troballes extretes del mateix jaciment.
Explica que per a poder realitzar la recreació final ha fet entrevistes a tècnics, a l’arqueòleg municipal de Mataró i que ha consultat publicacions, fotografies i planimetria que hi ha sobre la vil·la romana de Torre Llauder i que, per a aquells elements per als quals no ha trobat documentació, ha utilitzat webs de recreació històrica i/o dades d’altres jaciments similars.
Abans de fer la recreació, estudia on estava situada la vil·la romana de Torre Llauder, la seva cronologia, i en fa una contextualització històrica tot explicant la seva relació amb la ciutat romana d’Iluro i com, en la romanització del territori a la Laietania Ibérica, s’ubicaren vil·les dedicades a l’explotació agrícola.
Presenta la història del jaciment arqueològic del qual ja s’esmenten troballes arqueològiques al segle XVII, que a l’any 1961 fou començat a excavar per Marià Ribas i els seus col·laboradors i que ha estat excavat en diverses campanyes fins a l’any 2017.
Documenta sobre el concepte de vil·la romana, les seves parts, les fases històriques del jaciment arqueològic de Torre Llauder i decideix fer la delimitació espacial i cronològica del seu treball, a finals del segle II dC, de la pars urbana de la vil·la. Explica com era, en aquell moment, la residència a nivell organitzatiu i de dependències del propietari de Torre Llauder.
Per a fer la reconstrucció tridimensional del jaciment, ens explica el concepte de videojoc, el procés a seguir per elaborar una visita virtual, els treballs previs per obtenir informació digitalitzada, els programaris i els tipus de fitxers que ha d’utilitzar, el modelatge en 3D de la planta, les columnes, els sostres i cobertes, les bigues, els paviments, i el mobiliari. L’exportació dels models en 3D, la creació de videojoc introduint textures, il·luminacions i efectes físics i, finalment, empaquetant el projecte i obtenint el resultat final.
L’autor aprofundeix en el coneixement arqueològic del jaciment de Torre Llauder i s’endinsa en el món dels videojocs, recreant un escenari fantàstic que podria ser el marc d’una aventura d’un videojoc, basat en l’antiguitat romana, que fa comprensible unes restes arqueològiques que tal com són visitables avui poden ser de difícil comprensió per al públic.
El jurat també ha acordat per unanimitat atorgar un accèssit al treball Repercussió i importància de l’Escola Montessori a Canet, de Júlia Guerrero i Illa de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar i la tutora del treball és la professora Júlia García Barrero.
Al treball es fa una recerca que parteix de l’interès de l’autora per conèixer la història i les metodologies de l’educació en el segles XIX i XX i se centra concretament i principal en la població de Canet de Mar durant els anys 1918 – 1939.
L’autora en la introducció anomena alguns dels objectius del seu treball: conèixer el mètode pedagògic i la història de la Sra. Maria Montessori, esbrinar què en queda de l’escola Montessori a Canet i com aquesta va influir en els seus alumnes i entendre l’escola de la Sra. Maria Saus.
L’autora narra la biografia de Maria Montessori i el seu mètode i explica de forma molt descriptiva i interessant l’aula Montessori com un lloc viu, ple de nens a la recerca d’ells mateixos i del seu món, on hi ha una sensació d’implicació total a mesura que els nens exploren i descobreixen sols i/o junts, on hi ha molt moviment i socialització.
I a Canet de Mar, l’autora cerca què és el que ja hi ha investigat i publicat sobre l’escola Montessori (1918-1939), sobre “ca la Senyoreta Maria” o “ca la Saus” (que va exercir fent mètode Montessori a casa seva o altres cases de forma clandestina, fins als anys 1970) i també ens parla de les persones, polítics, mestres i pedagogs que van fer possible la implantació del mètode a Canet de Mar i, amb la intenció de completar, cerca i pregunta a persones que van ser alumnes i entrevista historiadors.
L’autor/a explica que aquesta escola no va reobrir quan va acabar la guerra perquè la dictadura franquista la va prohibir i ja no en va quedar cap rastre d’aquella revolució pedagògica. Però tots els alumnes i professors, que van tenir el privilegi de formar part de la història de l’Escola Montessori i de la mestra Maria Saus, guarden un gran respecte per la institució i per la seva última directora.
Per fer la recerca, l’autora ha utilitzat bibliografia i webgrafia sobre Maria Montessori i el seu mètode d’ensenyament, sobre educació i sobre Canet de Mar i l’ensenyament i fa entrevistes a exalumnes i a historiadors.
L’acte de veredicte i lliurament s’ha celebrat en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, en motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort. El premi el convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró des de fa quinze anys.
Júlio Naveira, Degà de l’ICAMAT, Núria Moreno, primera tinent d’alcalde i Jaume Vellvehi, president del GHC (Foto E. Llovet)Martí Garcia Zamora, guanyador del Premi (Foto E. Llovet)Júlio Naveira, Degà de l’ICAMAT, Núria Moreno, primera tinent d’alcalde i Judith Silveira vice-degana de l’ICAMAT (Foto E. Llovet)
El jurat del Premi amb els tres finalistes, Martí Garcia (premi), Júlia Guerrero (accèssit) i Mireia Cot (finalista). (Foto E. Llovet)
