Tertúlia d’Història núm. 392 (Mataró Ràdio: 19/10/2017)
Convidats: Pilio
Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina.
Documentació: Núria Gómez.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlem de rellotges de torre, de sol i de rellotges en general amb un gran coneixedor i col.leccionista.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,13 minuts Descarrega’l 23,9 Mb
Tertúlia d’Història núm. 391 (Mataró Ràdio: 28/9/2017)
Convidats: Gonzalo Berger
Presenten: Núria Gómez, Oriol Agramunt, Jaume Vellvehí, Marta Gómez i Maria Asmarat
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Pere Sanchez Ruiz
Descripció: El nostre convidat és autor d’una de les primeres tesis doctorals dedicades a l’estudi de les Milícies Antifeixistes de 1936.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,13 minuts Descarrega’l 23,9 Mb
Tertúlia d’Història núm. 390 (Mataró Ràdio: 21/9/2017)
Convidats: Francesc Bechdejú, Pere Matallana i Joan Ametller
Presenten: Núria Gómez, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina, Marta Gómez i Maria Asmarat
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Pere Sanchez Ruiz
Descripció: Tres grans lectors de novel·la negra, coneguts com “els sospitosos habituals”, ens explicaran que és la novel·la negra, perquè els hi agrada tant, quan i com la van descobrir, perquè en algun moment va ser un gènere mal vist pels “intel·lectuals”, com va anar fent-se un lloc en les llibreries mataronines…
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,13 minuts Descarrega’l 23,9 Mb
Tertúlia d’Història núm. 389 (Mataró Ràdio: 14/9/2017)
Convidats: Ramón Verdaguer
Presenten: Núria Gómez, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina, Marta Gómez i Maria Asmarat
Documentació: Núria Gómez
Tècnic: Pere Sanchez Ruiz
Descripció: Aprofitant la proximitat de la festivitat de les marededéus trobades, parlarem de la Marededéu de Núria
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 52,04 minuts Descarrega’l 23,8 Mb
El proppassat dia 15, amb motiu del 20è aniversari de la reproducció de l’estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch, obra de Joan Baptista Parés, i en el marc de la commemoració de l’any Puig i Cadafalch, es va celebrar un emotiu acte que servia per a presentar l’exposició titulada L’Estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès. En l’acte, que fou presentat per Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal, començà amb un breu parlament de Joaquim Graupera qui explicà l’origen de l’estendard de Puig amb noves dades sobre la font d’inspiració de l’il.lustre mataroní per a l’elaboració del seu disseny del costat de Sant Jordi de l’estendard. Tot seguit fou el torn de Joan Baptista Parés, l’autor dels dissenys de la reproducció de 1997, qui explicà com va viure el procés d’elaboració de la seva obra. Finalment, Jaume Vellvehí en nom del Grup d’Història del Casal va agrair a Joan B. Parés la seva obra reconeixent que era l’estendard de Puig i Cadafalch però també de Joan B. Parés. En el parlament va tenir un record per a tots els que van participar en l’equip executiu del projecte de reproducció esmentant els seus noms.
L’acte va reunir un nombrós públic que omplí la sala d’actes de Can Palauet on es van poder veure els dissenys originals de Joan B. Parés, habitualment conservats al Museu Etnogràfic de Ripoll.
Organitzat conjuntament per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal, va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Mataró.
L’exposició itinerant ja es va poder veure els passats mesos de juny i juliol a Ripoll i ara es presenta a Mataró en l’Arxiu Comarcal del Maresme (carrer Palau, 32 Mataró) fins al mes de desembre.
El Museu Arxiu de Santa Maria presenta l’exposició Mataró per Puig i Cadafalch. Llums i ombres. En la inauguració es va comptar amb diverses persones que van anar completant el discurs expositiu a partir de les seves vivències. Carles Bailo, Imma Bassols, Mn. Josep Colomer, Manuel Cusachs, Mariona Gallifa, Esteve Mach, M. Àngels Mas i Josep Puig-Pla van enriquir amb les seves intervencions cada un dels àmbits de l’exposició.
Per part del Grup d’Història del Casal i per a explicar la campanya de l’estendard de Puig i Cadafalch, va intervenir Imma Bassols.
Avui a les 19 h a la Biblioteca Antoni Comas, La CUP-Mataró i el Grup d’Història del Casal organitzen una taula rodona amb el títol Diàleg Josep Puig i Cadafalch i Joan Peiró i Belis. L’acte anirà a càrrec de Margarida Colomer i Esteve Mach, experts que han estudiat les trajectòries dels dos mataronins, un d’adopció, excepcionals. L’acte serà presentat per Agàpit Borràs.
Puig i Peiró són dues figures que com a coetanies van viure els mateixos episodis històrics des de situacions i circumstàncies personals ben diferenciades.
Amb motiu del 20è aniversari de la reproducció de l’estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch, obra de Joan Baptista Parés, i en el marc de la commemoració de l’any Puig i Cadafalch, el proper divendres 15 de setembre a les 19 h es celebrarà un acte amb la presentació de l’exposició titulada L’Estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès. L’acte, organitzat conjuntament per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal, comptarà amb la intervenció de Joaquim Graupera i Jaume Vellvehí.
L’exposició itinerant ja es va poder veure els passats mesos de juny i juliol a Ripoll i ara es presenta a Mataró en l’Arxiu Comarcal del Maresme (carrer Palau, 32 Mataró) fins al mes de desembre.
Excepcionalment, en l’exposició es podran veure els dissenys originals de Joan B. Parés, habitualment conservats al Museu Etnogràfic de Ripoll.
Aquest trist mes d’agost ens ha deixat el gran referent de la historiografia mataronina, Joaquim Llovet i Verdura (Mataró 1921-2017). Des de 1965 quan guanyà el premi Iluro amb el títol Mataró, 1680-1719: El pas de vila a ciutat i Cap de Corregiment, la seva trajectòria de reconeixement pels seus treballs fou constant, fins a guanyar-lo en cinc ocasions més. Entre mig, nombrosos articles i col·laboracions que li acabaren de donar el prestigi i el reconeixement dels historiadors locals, i no en som pocs. Uns reconeixements que per la seva modèstia personal no volia reconèixer-se’n mereixedor. Com ara l’any 2004, quan una desena d’entitats vinculades a la història, el patrimoni i la cultura vam proposar a l’Ajuntament la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat. Si bé la proposta anà endavant no prosperà: Llovet, agraït però, no la va acceptar.
Més enllà dels treballs premiats, probablement l’obra més coneguda, per l’abast del seu caràcter de síntesi gegantina, és Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània (2000), sense dubte l’obra de referència de la història general de la ciutat. Una obra que té els antecedents en els dos volums publicats entre 1959 i 1961 La Ciutat de Mataró que es considera la primera síntesi històrica de la ciutat.
Llovet era un autodidacta i, com deia el Dr. Joan Giménez dies enrere, «malgrat això en la seva maduresa el món universitari el reconegué com un dels historiadors modernistes catalans més rellevants de la segona meitat del segle XX».
El dilluns dia 24 de juliol de 1942, era afusellat a Paterna, l’Horta, País Valencià, Joan Peiró i Belis. En motiu dels setanta-cinc anys de la mort de l’anarcosindicalista, cooperativista i polític aquest dilluns dia 24,s’han celebrat dos actes molt especials. A les 12 del migdia, a la Plaça Joan Peiró de Sants, a Barcelona, s’ha inaugurat un monument en la seva memòria. Però l’acte central del dia ha estat a dos quarts de 6 de la tarda a Mataró: l’homenatge organitzat per una comissió ciutadana formada per una quarantena d’entitats entre les quals s’hi compta el Grup d’Història del Casal.
L’acte ha comptat amb la presència de Guillermina Peiró, filla de Joan Peiró, i la seva família, i la participació de la Presidenta del Parlament de Catalunya i l’Alcalde de Mataró. Una destacada representació de personalitats polítiques, sindicals i del món de la cultura i el cooperativisme junt a una nombrosa participació ciutadana, prop de les dues-centes cinquanta persones, han assistit a l’acte que s’ha iniciat escoltant la cançó Salud proletarios i que ha presentat l’historiador Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal.
L’homenatge s’ha desenvolupat amb emotivitat fent la glossa de Joan Peiró l’historiador Josep Puig Pla que ha estat seguida per la lectura d’una síntesi del procés sumaríssim contra Joan Peiró, a càrrec de David Marin de la CNT. Tot seguit, quan ja eren les 6 de la tarda, hora de l’afusellament a Paterna el 1942, s’han dit els noms dels set sindicalistes que foren afusellats junt a Joan Peiró enlairant-se una salva d’honor després de cada nom: Bartolomé Flores Sáiz, mariner, dirigent de la CNT, natural del Port de Sagunt (València), Luis Garrote Martínez, barber, de Requena (València), Juan Gómez Subiela, venedor ambulant, de Benaguasil (València), Agustín Peiró Viciano, llaurador, de Miramar (València), Mariano Sanchis Angulo, llaurador, d’Alcúdia (València), José M. Tomàs Navarro, llaurador, de Nàquera (València). Finalment, la darrera menció ha estat la de Joan Peiró que ha estat dita per la seva besnéta Anna Roure. Aquesta darrera salva ha desfermat els aplaudiments emocionats dels assistents.
L’acte ha prosseguit amb la lectura de textos de Joan Peiró i sobre la seva figura i obra a càrrec de membres de la Comissió Ciutadana, donant pas a l’ofrena floral al so de la cançó Fosses del silenci de Pau Alabajos. Finalment, els parlaments de l’alcalde de Mataró i la Presidenta del Parlament de Catalunya han donat pas a la intervenció emocionada de Guillermina Peiró i s’ha tancat l’acte amb l’himne A las barricadas.
