Tertúlia d’Història núm. 180 (Mataró Ràdio: 15/09/2011)
Convidats: Toni Trenchs, Marc Pons, Josep M. Roqué
Presenta: Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Joaquim Graupera
Documentació: Joaquim Graupera
Tècnic: Carles Capella
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 52,29 minuts Descarrega’l 24 Mb
Un any més el Grup d’Història del Casal vam adherir-nos a l’ofrena floral conjunta convocada per Òmnium Maresme al monòlit d’homenatge a Rafael Casanova i als defensors de les llibertats de Catalunya. Enguany hi van participar més d’una cinquantena d’entitats i s’hi va llegir el manifest unitari, al qual també ens vam adherir.
Tertúlia d’Història núm. 179 (Mataró Ràdio: 14/07/2011)
Convidats: Nico Guanyabens, Pol Ducable, Maria Salicrú i Toni Cruanyes
Presenta: Núria Gómez, Joaquim Graupera, Sandra Cabrespina i Jaume Vellvehí
Documentació: Maria Salicrú
Tècnic: Pere Sánchez
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb
Recursos recomanats
AA.VV. Gegants i figures festives a Mataró. Mataró, 2010.
Enguany fa 30 anys que es va crear el Grup d’Història en el Casal-Aliança amb l’apadrinament de l’escriptor Joaquim Casas. Els objectius eren clars: la divulgació de la història i el patrimoni i la difusió dels estudis dels investigadors locals. I tot amb clara vocació comarcal, esperit obert a la col·laboració amb altres entitats i amb volguda implicació ciutadana.
I per a celebrar l’aniversari s’ha volgut recuperar aquells primers cicles que es titularen Història a debat. El cicle que es presenta enguany és el desè i s’ha titulat La història de Mataró al dia. El cicle s’inaugurarà el divendres 14 d’octubre amb una conferència del Dr. Ramon Reixach i es tancarà el dissabte dia 22. Es preveu celebrar un sopar de celebració obert a tothom el mateix dia.
Enguany fa 75 anys de l’assassinat al camp d’extermini de Mauthausen-Gusen (Àustria) de vuit dels deu mataronins que hi moriren –als altres dos els tragueren la vida l’any següent, el 1942. El de Gusen era un camp extern de Mauthausen conegut com a Kommando de Mauthausen. Dels mataronins exterminats pels nazis, vuit ho van ser a Gusen i els altres dos a Mauthausen. Com explica l’historiador Agustí Barrera «La majoria dels catalans que anaven a raure a Mauthausen foren detinguts pels alemanys a la caiguda de França l’any 1940, la majoria d’ells per la seva condició de treballadors militaritzats dedicats a la construcció de fortificacions. Van ser tancats en camps de presoners de guerra, per ser després enviats als camps d’extermini de les SS en concepte d’apàtrides. Gusen, on moriren vuit dels deu mataronins, era un camp extern a Mauthausen, a uns cinc quilòmetres d’aquest a la riba esquerra del Danubi. Allí foren traslladats tots els malalts i els qui ja no podien treballar per tal d’ésser-hi assassinats».
Aniento Carmen, Ramon (Mataró,18-12-1904 – Gusen, 22-10-1941)
Duran Martori, Josep (Mataró, 25-9-1901– Gusen, 10-1-1942)
Ferrer Coll, Josep (Mataró, 19-3-1900 – Gusen, 19-12-1941)
Herrera Altimira, Josep (Mataró, 22-4-03 – Gusen, 14-11-1941)
Julià Mendoza, Josep (Mataró, 8-10-1910 – Mauthausen, 27-6-1942)
Mir Brugada, Joaquim (Mataró, 6-8-1906 – Gusen, 25-9-1941)
Pey Torrens, Juli (Mataró, 29-7-05 – Mauthausen, 3-11-1941)
Quintana Bassas, Camil (Mataró,15-11-06 – Gusen, 22-9-1941)
Soriano Gonzàlez, Elies (Mataró, 31-5-14 – Gusen, 19-11-1941)
Verdalet i Guardiola, Francesc (Blanes, 14-8-1914 – Gusen, 27-10-1941)
El novembre de 1991, enguany farà 25 anys, l’agrupació local de Mataró d’ERC va col·locar un plafó al costat d’un dels forns crematoris de Mauthausen en memòria dels mataronins exterminats.
Més informació a:
Barrera, Agustí: «Els mataronins exterminats als camps nazis» a VIII Sessió d’Estudis Mataronins MASMM, Mataró: 1991.
El passat 20 de juliol, es va inaugurar la restauració de les pintures murals d’Antoni Viladomat de la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró, una de les joies del barroc català més importants que es conserven. La inauguració va ser presidida per l’arquebisbe de Barcelona, Mn. Joan Josep Omella; l’alcalde de Mataró, David Bote; i la consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Ruiz entre d’altres intervencions. L’acte va incloure l’actuació de Symbiotic Duo amb música dels segles XVII i XVIII escrita per a dos violins.
L’important conjunt pictòric de la Capella dels Dolors d’Antoni Viladomat i Manalt, realitzat entre els anys 1722 i 1737, està catalogat per la Generalitat de Catalunya com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). La Capella és un dels elements del conjunt dels Dolors, que està format també per la Sala de Juntes i la Cripta.
Els treballs de conservació i restauració de les pintures de la Capella han durat gairebé un any, i s’han dut a terme per l’empresa Policromia, sota la direcció del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).
La part més important de l’actuació ha consistit en la neteja de la brutícia superficial que enfosquia el color de les pintures, que s’ha fet amb especial cura en tractar-se d’una pintura mural feta al tremp de cola sobre guix que, a més, havia sofert diverses repintades i envernissades. Aquestes repintades, fetes en èpoques posteriors a Viladomat, s’han eliminat, així com la capa de brutícia, pols i fum.
Paral·lelament s’ha fixat la capa de pintura i s’ha consolidat el suport de guix, ja que hi havia nombrosos aixecaments, descamacions i zones disgregades, sobretot per causa de filtracions d’humitat. Per últim, s’ha fet la reintegració pictòrica, igualant estèticament el conjunt per fer-ne una lectura homogènia.
Els treballs de restauració de les pintures han tingut un cost total de 533.070 €, finançats a parts iguals pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Mataró (a través de la Diputació de Barcelona) i l’Arquebisbat de Barcelona.
Malgrat que amb la restauració la Capella dels Dolors torna a formar part del patrimoni cultural visitable, el conjunt dels Dolors en la seva totalitat no es podrà visitar fins que no acabin els treballs de restauració de la Sala de Juntes i la Cripta.
Les visites guiades s’han programat els dissabtes 23 i 30 de juliol, 6, 13, 20 i 27 d’agost, 10 i 24 de setembre, 1 i 15 d’octubre, 5 i 19 de novembre i 10 i 17 de desembre. Es fan a les 18 h i són gratuïtes.
El passat divendres 22 de juliol es va presentar el llibre Set-cents anys de vida mataronina d’Enric Subiñà i Coll, en motiu del setè centenari del Mas Fogueres del Torrent (1316-2016). El mas Fogueres del Torrent, conegut també com a Can Bruguera, és un dels pocs masos situats en el nucli històric de la ciutat de Mataró, en la Baixada d’en Massot. En el llibre, el doctor Enric Subiñà repassa les diferents nissagues del Mas al llarg de la història.
El dissabte 23 de juliol, vigília de l’afusellament a Paterna (País Valencià), es va dur a terme un emotiu homenatge a Joan Peiró i Belis (1887-1942) amb motiu del 74è aniversari. En aquest vídeo es recull un breu reportatge de l’acte que va comptar amb una nombrosa i destacada assistència de persones individuals i representacions d’entitats com ara CCOO, CGT, COS, CUP, ERC, Fundació Iluro, Fundació Roca Gales, Fundació Salvador Seguí, Fundació Unió de Cooperadors, Grup d’Història del Casal de Mataró, Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, ICV, Òmnium Maresme, PDC, PSC, Unió de Cooperadors, UGT-Maresme, Volem Mataró, David Bote, Alcalde de Mataró o l’ex-conseller de la Generalitat, Salvador Milà entre d’atres.
Tertúlia d’Història núm. 351 (Mataró Ràdio: 21/7/2016)
Convidat: Maria Salicrú-Maltas
Presenten: Núria Gómez i Jaume Vellvehí
Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Roger Cuixart
Descripció: Parlem amb la musicòloga i historiadora Maria Salicrú-Maltas de la banda sonora de les Santes és a dir tota la varietat de sonoritats de la nostra Festa Major, la música tradicional, la música culta, la música popular i els sons i els clams,.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 27 Mb.
Bibliografia
SALICRÚ-MALTAS, Maria (2010). «L’acompanyament musical dels gegants de Mataró» A: Gegants i figures festives a Mataró. Cercavila per la història i plantada al segle XXI. Mataró: Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró, p. 49-76.
El proper dissabte 23 de juliol, a les 6 de la tarda, es farà una acte de record i homenatge a Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942) en el cementiri de Mataró on reposa. Enguany fa 74 anys que fou afusellat.
Com en altres ocasions que s’ha celebrat un acte de record a Joan Peiró, el Grup d’Història del Casal participarem en l’acte i convidem a tothom a sumar-se a la crida d’aquest homenatge impulsat per persones a títol individual.
El 24 de juliol s’escau el 74è aniversari de l’afusellament del líder sindicalista i cooperativista a Paterna. Joan Peiró, condemnat pel Règim franquista, destacat dirigent de la CNT a nivell català i espanyol, director de la cooperativa Cristalleries de Mataró, ministre d’Indústria de la II República, va ser declarat Fill adoptiu de la Ciutat a títol pòstum per l’Ajuntament de Mataró el 1989.
L’acte consistirà en la lectura d’uns textos breus del mateix Joan Peiró i d’altres persones que han escrit sobre ell i d’un parlament que precediran l’ofrena floral que és oberta a tothom, entitats, organitzacions i persones a títol individual que hi vulguin participar.
L’any vinent s’escaurà el 75è. aniversari i la crida de l’homenatge d’enguany és una prèvia a la commemoració de l’any 2017. Enguany l’acte té lloc el dia 23, dissabte, vigília del dia 24 en què va ser assassinat al cementiri de Paterna a les 6 de la tarda.
