Tertúlia d’Història núm. 340 (Mataró Ràdio: 28/4/2016)
Convidat: Ramon Verdaguer
Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina
Col.laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez
Documentació: Núria Gómez
Tècnic: Carles Capella
Descripció: en motiu del 85è aniversari de la proclamació de la segona República espanyola parlem amb Ramon Verdaguer.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.
Tertúlia d’Història núm. 339 (Mataró Ràdio: 21/4/2016)
Convidat: Alexis Serrano i Joaquim Graupera
Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina
Col.laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlem de la darrera edició de la Trobada de Centres d’Estudi i entitats del Maresme, la desena, celebrada a Arenys de Munt.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.
El proper dissabte 23 d’abril al migdia es presentarà a l’Ajuntament d’Òrrius el llibre La gent d’Òrrius a través de la Història de Josep M. Roqué i Margenat, que és membre del Grup d’Història del Casal. L’edició ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Òrrius i el suport del Grup d’Història del Casal. Roqué ja havia publicat amb la nostra entitat el llibre Òrrius (Maresme). Contribució a la història del poble l’any 1998 del qual el present treball és, en part, una posada al dia que vol anar molt més enllà però.
Com ens diu el mateix autor, el seu propòsit «fou fer una aportació al coneixement de la història de les famílies i cases tradicionals dels termes municipal i parroquial d’Òrrius (Maresme) des de l’alta Edat Mitjana. L’obra es divideix en uns primers tretze capítols impresos sobre paper i els restants, fins als quaranta-set, en suport digital. Globalment les famílies Cabanyes, Argent, Bassa, Cunill i Guinart destacaren durant segles, nogensmenys altres com els Cuberta, Cuquet, Font, Gallemí, Maurí, Moner, Planes, Prat mereixen també un reconeixement. La majoria foren pagesos que passaren, com els Femades, els Julià i altres, fent poca remor. Alguns destacaren en episodis singulars o en activitats comercials o industrials, com els Riudameia, els Parellada o els Fontdevila. En fi, tots al seu moment, van contribuir a formar un teixit social vertebrador d’una consciència col·lectiva de pertànyer a un espai comú, bressol de certa independència, a la qual hi pot ajudar el coneixement de la història.»
En els capítols que s’inclouen en el CD descriuen les relacions de dependència dels homes d’Òrrius amb una diversitat d’institucions feudals, civils i eclesiàstiques. Es tracten també qüestions sorgides arran de les relacions dels orriencs amb l’administració de la parròquia i altres fets propis de la societat civil. Finalment són descrits diversos aspectes dels fets coneguts dels darrers dos-cents anys i, a més s’inclouen aspectes com els canvis en el medi ambient, un recull de toponímia de totes èpoques per orde alfabètic i, per acabar, un Índex cronològic.
El llibre s’acompanya d’un punt de llibre d’obsequi. L’acte anirà a càrrec de l’autor i serà presentat per l’Alcalde de la vila d’Òrrius.
El passat 14 d’abril es va celebrar al Saló de plens de l’Ajuntament de Mataró l’acte institucional en motiu del centenari de Els pastorets de Mataró de Sala Cabanyes que acaba de rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. En el transcurs de l’acte, presidit per l’alcalde de la ciutat i el regidor de cultura, va intervenir la presidenta de Sala Cabanyes Anna Gené i Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal que pronuncià la conferència Els pastorets de Mataró, una tradició que ve de lluny. En la seva intervenció, Vellvehí, després de donar notícia d’un manuscrit d’uns Pastorets redactats a Mataró el 1766, va repassar el moviment teatral mataroní del segle XIX amb especial atenció al teatre amateur, confirmant la representació continuada dels Pastorets al llarg de tot el segle, ja sigui en castellà o en català fins arribar al 1916 amb l’estrena de L’estel de Natzaret de Ramon Pàmies a Sala Cabanyes.
El proper diumenge, dia 17, es farà la II Festa Romana, per celebrar el 1r aniversari del Museu Romà de Premià de Mar. Aquesta festa inicialment s’havia previst pel 20 de març, però es va haver de suspendre a causa de la pluja.
A partir de les 11 h, es faran davant del Museu Romà diversos tallers romans, activitats i exhibicions amb gladiadors i legionaris, a més d’una jornada de portes obertes al museu.
Durant el seu primer any d’obertura al públic, el Museu Romà ha rebut prop de 2.000 visitants. Cal recordar el jaciment, descobert a finals de l’any 2.000, és un conjunt arqueològic d’extraordinària singularitat a Catalunya format per un edifici de planta octagonal d’època romana tardana que no té paral·lel exacte.
De cara al 2017 es preveu que la Festa Romana obrirà el cicle d’activitats del Festival Laietània, que cada any recorda que la comarca del Maresme fou un dels territoris de la Laietània romana.
Tertúlia d’Història núm. 338 (Mataró Ràdio: 14/4/2016)
Convidat: Joaquim Graupera
Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina
Col.laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Amb Joaquim Graupera parlem d’art i artistes medievals
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.
Enguany la ja tradicional Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme es celebrarà a Arenys de Munt el dissabte 16 d’abril, i es centrarà en l’epígraf Dones amb historia al Maresme. L’entitat anfitriona és el Museu Arxiu d’Arenys de Munt i el programa s’iniciarà a les 9,45 h amb la inauguració i una conferencia a càrrec de Mercè Colomer. Tot seguit es donarà pas a la lectura de les dotze comunicacions presentades. A la tarda hi ha previst una visita comentada per diferents elements patrimonials de la vila: a Can Jalpí, el roure de Guernica i els entorns del castell; el Grup Escolar Sant Martí, de l’arquitecte Enric Catà i l’església parroquial, del segle XVI.
Com cada any, el Grup d’Història del Casal forma part de les entitats col.laboradores i en aquesta ocasió també presenta la comunicación Dones de teatre. Ser actriu al 1800 al Maresme a càrrec de Jaume Vellvehí, membre de l’entitat. La Trobada es celebrarà a la Sala Corrioles, del Centre Moral d’Arenys de Munt, a la Rambla Francesc Macià, 57.
Diumenge dia 10 es va morir a Bilbao Maria Thos Meseguer, la darrera neta de Terenci Thos i Codina (Mataró 1841-1903) als 101 anys d’edat. El Grup d’Història del Casal expressem el condol a la família i amics. La nostra entitat va comptar amb el seu suport, i el de la seva germana Encarnación, en motiu de la reproducció de l’estendard de Ripoll dissenyat per Josep Puig i Cadafalch el 1893. La informació i el suport que ens va facilitar ja en aquella primera ocasió va representar un gran impuls per al projecte que es materialitzà el 1997 amb el lliurament de l’estendard a la basílica ripollesa, lloc on s’exposa actualment presidint la nau central del temple.
D’altra banda, descendents de la neta de l’il·lustre mataroní actualment col·laboren com a copatrocinadors del premi de recerca de batxillerat que porta el nom de Terenci Thos. Precisament, el proper mes de maig es celebrarà l’acte de veredicte i lliurament del premi d’enguany.
Tertúlia d’Història núm. 337 (Mataró Ràdio: 7/4/2016)
Convidat: Víctor Ligos
Presenten: Núria Gómez
Col.laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez
Documentació: Núria Gómez
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Amb Víctor Ligos parlem de la història de l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.
El govern de la Generalitat ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a Sala Cabanyes. Enguany se celebra el centenari de la primera representació de Els pastorets de Ramon Pàmies a Mataró i, en definitiva, del naixement de la moderna secció dramàtica del Centre Catòlic coneguda com a Sala Cabanyes.
En el programa d’activitats previstes per a la celebració del centenari, justament aquest proper dijous es celebrarà l’acte institucional del centenari a l’Ajuntament de Mataró, que anirà a càrrec del nostre company del Grup d’Història del Casal, Jaume Vellvehí, que parlarà de Els pastorets, una tradició que ve de lluny.
