L’homenatge previst el proper dissabte 9 d’abril a l’activista cultural Jaume Lladó s’ha ajornat degut a una indisposició. L’acte es preveu realitzar-lo properament un cop s’hagi pogut concretar una nova data. Jaume Lladó és una activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art, les lletres catalanes i la defensa del patrimoni cultural. El 1958 s’hagué d’exiliar a Perpinyà, on resideix actualment. Impulsor de nombroses iniciatives culturals tan a Mataró com al Rosselló on participà per exemple, en la fundació de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent..
Totes les entrades de ghcmataro
Mor mossèn Jaume Brufau
S’ha mort als 92 anys mossèn Jaume Brufau. Mossèn Brufau era fill del primer alcalde de Mataró després de la Guerra Civil i l’any 2013 va guanyar un accèssit al Premi Iluro de monografia històrica per un treball sobre el gènere de punt. Es tracta de les memòries del seu pare on es plasma l’experiència vital d’una figura peculiar de la primera meitat del segle XX i que viatjà i es formà als Estats Units i sud Amèrica. El treball De xerric a capità d’empresa, retrata l’evolució de la indústria del Gènere de Punt al Maresme a través de la història personal del seu pare. Mn. Brufau va acompanyar-nos el 2011 a la tertúlia El Racó que fem el Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio i ens va parlar una mica de la figura del seu pare (cliqueu aquí per escoltar-la sencera).
Tertúlia amb Jaume Brufau (audio) el 27 de gener de 2011 al programa El Racó
Mossèn Fèlix Paradeda i la seva obra (1865-1936)
Tertúlia d’Història núm. 336 (Mataró Ràdio: 31/3/2016)
Convidat: Joan Piña Pedemonte
Presenten: Jaume Vellvehí i Núria Gómez
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: L’any passat va fer 150 anys del naixement de mossèn Fèlix Paradeda i cent de la publicació d’una de les seves obres més conegudes, Malgrat i sos contorns. A més, enguany fa 80 anys de la seva mort. Per aquestes coincidències, els Arxius Municipals de Malgrat de Mar i de Palamós, han programat una sèrie d’activitats per divulgar l’obra i la figura de mossèn Fèlix Paradeda.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.
Bibliografia:
Malgrat i sos contorns. Malgrat.
Proses i versos històric-Folkloric. Malgrat.
Una nova representació de Bandera de Catalunya, d’Esteve Albert
El proper divendres Sant i dissabte, al castell-palau de Bellcaire d’Empordà, es farà la ja tradicional representació de l’espectacle Bandera de Catalunya, la fi del comtat d’Empúries, el muntatge teatral de recreació històrica d’Esteve Albert estrenat el 1979. L’espectacle original de l’il·lustre dosriuenc es centra en el passat medieval de Bellcaire d’Empordà i el seu entorn i en alguns dels fets històrics del segles XII-XIV com ara la conquesta de Mallorca.
L’espectacle, junt al Retaule de Sant Ermengol que es representa a la Seu d’Urgell, és una de les mostres més reeixides d’aquest tipus d’obra d’Esteve Albert i que encara se segueix representant. Un muntatge que manté l’esperit d’implicació popular d’Albert amb més d’un centenar d’actors, veïns del poble, música interpretada en directe i una gran vistositat que, sense complexos, capta l’interès del públic que assisteix a la representació en un escenari natural a l’aire lliure, el castell-palau de Bellcaire.
Durant tot el dia hi ha als carrers del poble un mercat medieval amb animacions. Per a més informació, escoltar-ne alguna cançó i comprar entrades es pot consultar la web de l’Associació Bandera de Catalunya.
L’Arqueologia, la Perfilació Criminològica i la Criminalística
Tertúlia d’Història núm. 335 (Mataró Ràdio: 17/3/2016)
Convidat: Joan Carles Alay
Presenten: Jaume Vellvehí, Joan Francesc Clariana i Núria Gómez
Col·laboren: Marta Gomez i Maria Asmarat
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Sovint quan parlem d’arqueologia, sempre acaba sortint el tema dels furtius i de la destrucció de patrimoni. El Dr. Joan Carles Alay ens parla d’un tema molt poc habitual, de la relació entre l’Arqueologia, la Perfilació Criminològica i la Criminalística.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.
Es convoca una nova edició del Premi Iluro de monografia històrica
La Fundació Iluro convoca 58è Premi Iluro de monografia històrica al millor treball de recerca històrica sobre Mataró o la comarca del Maresme. Els treballs que vulguin optar al Premi Iluro 2016 es poden presentar fins al 15 de setembre a la Fundació Iluro, La Riera 96, 2n, de Mataró.
El Premi, que té una dotació de 4.500 euros i la publicació del llibre, l’any passat va atorgar-se al treball La Marina de Llevant durant la Guerra de Successió. El Corpus de 1714 de Francesc Forn i el treball Rock i cultura pop a Mataró: una visió implicada, d’Enric Puig, va merèixer un accèssit.
D’altra banda, recentment, s’ha renovat la pàgina web del Premi Iluro amb la digitalització de totes les obres publicades fins al moment, cosa que ha facilitat l’accés i la difusió dels premis.
300 anys de Correos a Mataró 1716-2016
Del 17 al 31 de març es presenta a la Biblioteca Antoni Comas de Mataró una exposició amb objectes i documents de diferents èpoques amb motiu dels 300 anys de Correos a Mataró. L’exposició és organitzada per Llibre Viu i Correos amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró-Biblioteques de Mataró.
Sobre la història del correu postal a Mataró podeu llegir els tres articles Història postal de Mataró d’Eduard Barceló Ribas (1992, 1993 i 1998)
“Tocats pel vent” de Jordi Martí-Rueda
Tertúlia d’Història núm. 334 (Mataró Ràdio: 10/3/2016)
Convidat: Jordi Martí-Rueda
Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez
Col·laboren: Marta Gomez i Maria Asmarat
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Jordi Marti-Rueda és escriptor i historiador especialista en les Brigades Internacionals durant la Guerra civil espanyola. També fa d’editor freelance. I és l’autor del llibre Tocats pel vent, cinc històries humanes de les Brigades Internacionals i la Guerra Civil.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,42 minuts Descarrega’l 23,6 Mb.
Alejandro Martínez obté el doctorat amb una tesi sobre els vescomtes de Cabrera
El passat mes de febrer, a la Universitat de Girona Alejandro Martínez Giralt va defensar la seva tesi doctoral titulada Parentela aristocràtica, domini i projecció sociopolítica. Els vescomtes de Cabrera entre 1199 i 1423. Els dominis dels Cabrera van abastar més de 50 parròquies de les actuals comarques de la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental i Osona. Martínez, en l’estudi d’aquesta nissaga de la noblesa catalana medieval vinculada a l’Alt Maresme, ha tractat diversos aspectes d’aquesta relació, recordem com a exemple treballs previs com Un intent de refer el castell de Montpalau durant el primer quart del segle XIV, (2015) presentat en la darrera trobada d’Entitats i Centres d’Estudis del Maresme.
Des d’aquestes ratlles volem felicitar al Dr. Alejandro Martínez per l’èxit del seu treball.
S’inaugura el parc arqueològic del jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona)
El proper dissabte 12 de març s’inaugura el parc arqueològic del jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona) després de la darrera fase de la intervenció que ha museïtzat el jaciment. Durant l’acte els responsables de les intervencions faran una visita comentada.
El jaciment, explorat des de l’any 2010 i amb una última intervenció el 2015, ocupa unes cinc hectàrees al cim d’un turó flanquejat per la riera Gavarresa, i compta amb una ocupació des del Bronze final fins a època romana tardorepublicana.
L’assentament es va destruir de manera violenta, molt probablement en el marc de la segona guerra civil romana entre les topes de Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (49-45 aC).
Els treballs duts a terme fins ara han permès identificar la muralla que tancaria l’espai pels vessants més accessibles, conèixer l’estructuració urbanística de l’assentament i també recuperar diversos elements que parlen de la vida dels seus habitants: abundant vaixella de procedència diversa, restes faunístiques en connexió anatòmica, etc.
S’ha obert també una pàgina web dedicada al jaciment
(Font: ICAC)
