El proper divendres dia 11 a dos quarts de 8 del vespre al Racó del Casal (Mataró) el president de la Fundación Armengol del Patrimonio Cultural de Costa Rica , Josep M. Armengol, pronunciarà la conferencia La Costa Rica catalana. L’aportació al patrimoni cultural de Costa Rica. En la mateixa exposarà els resultats de les seves recerques que l’han portat a la identificació de nombroses obres del patrimoni arquitectònic de Costa Rica com a obres d’arquitectes catalans a cavall dels segles XIX i XX.
Descripció: què és un ex-vot? on en podem veure? és viva la tradició? responem aquests interrogants i parlem de la tradició de les ermites marineres de La Cisa a Premià de Dalt i Sant Simó a Mataró on es conserven exvots de gran interés, tot repassant la religiositat antiga des dels ibers als romans…
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.
Bibliografía
COLL i MONTEAGUDO, Ramon:
El poblat ibèric de la cadira del Bisbe de Premià de Dalt, 1988.
Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, 1999.
El Maresme fantàstic. Llegendes.Farell editors, 2012.
Ahir divendres 27 es va celebrar la sessió de cinema-col·loqui amb motiu del 40è aniversari de la mort de Francisco Franco. Es va projectar la pel·lícula d’Antoni Martí Hic digitur dei (1978). Durant l’acte van intervenir Encarnació Soler, presidenta de Cinema Rescat, la historiadora Margarida Colomer i Antoni Martí, director del film. Hic digitur Dei, és una pel·lícula transgressora sorgida de la moguda underground de l’època. L’acte va ser organitzat pel Grup d’Història del Casal.
Hic digitur Dei
Hic Digitus Dei (el dit de Déu) és el que va dir el bisbe de Lleida quan Franco va entrar sota pali a la Seu Vella i va servir de títol a la pel·lícula d’Antoni Martí estrenada el 1978. Com diu el director de la pel·lícula « neix de tres premisses, la primera és tot el que vam veure, viure i sentir en aquells dies de novembre del 75, premsa, ràdio i televisió van ser les fonts d’inspiració per fer aquesta crònica subcultural. La segona era que en aquella època les radionovel·les ens tenien el cor robat (…) i la tercera premissa és que tot plegat ho vam descriure com un conte de fades amb un punt d’esperpent surrealista i de musical cutre»
Sinopsi
Que la Llumeta i el noi de la pel·lícula s’estimen és evident des del principi. Que qui mor no és més que una de tantes cares del poder -ni que sigui la més terrible- s’evidencia al final. Que tot plegat és una capicuesca caixa de trons, lligada per no tant absurdes relacions ni tant sols eròtiques, per la impossible recerca d’un destí universal, és fa molt clar desprès que els llums han tornat a ser encesos.
Hic Digitur Dei és la crònica subcultural – en clau d’humor- de la mort que complagué el món un novembre de 1975.
Fot. E. LlovetFot. E. LlovetFot. E. LlovetFot. E. LlovetFot. E. LlovetFot. E. LlovetFot. E. Llovet
L’antiga canònica regular agustina de Santa Maria de Roca Rossa(segle XIII), en deplorable estat d’abandó i espoli durant dècades, finalment podrà ser rehabilitada arquitectònicament aturant la seva degradació.
A principis del proper any es preveu que puguin començar les obres de restauració del monestir de Roca-Rossa. Aquesta actuació és un dels projectes que es financen mitjançant el percentatge destinat a cultura de la inversió en obres públiques que afecten el terme municipal, que en aquest cas corresponen a les obres de l’autopista. Aquest projecte, a diferència de la rehabilitació de les ermites de Sant Daniel i Sant Pere i la restauració del teulat de l’ermita de Sant Ponç, havia quedat ajornat per qüestions de propietat i, finalment, s’ha atorgat la responsabilitat de la preservació a l’Ajuntament de Tordera.
El projecte de restauració del monestir de Roca-Rossa preveu cobrir la volta enderrocada, consolidar els murs de la nau reparant-ne els esvorancs i tancar les obertures, portes i finestres. Un cop acabada l’actuació es preveu que pugui ser visitable però no de forma lliure com fins ara sinó a partir de la concertació prèvia. L’objectiu és protegir i evitar la degradació del monument.
Paral·lelament a aquestes millores arquitectòniques, l’Ajuntament de Tordera preveu desenvolupar un projecte de promoció cultural dels espais històrics del municipi.
Francesc Forn i Salvà guanya el Premi Iluro 2015 amb el treball “La Marina de Llevant durant la Guerra de Successió. El Corpus de 1714”. El jurat ha decidit atorgar un accèssit al treball “Rock i cultura pop a Mataró: una visió implicada” d’Enric Puig i Giralt. La 57a convocatòria del Premi Iluro de monografia histórica el convoca la Fundació Iluro i està dotat amb 4.500 euros.
Enguany optaven al premi un total de set treballs:
L’arquitectura gòtica al baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona.
Rock i cultura pop a Mataró: una visió implicada.
La defensa de la costa al Maresme durant la Guerra Civil (1936-1939).
Estudi de l’arquitectura fabril a Mataró al segle XIX.
Francesc de Paula Mas i Oliver. Mataró-Barcelona-Girona.
La Marina de Llevant durant la Guerra de Successió. El Corpus de 1714.
Vint històries desconegudes del meu poble d’abans. El gir de la història biográfica.
El proper divendres 27 de novembre dos quarts de vuit del vespre la Sala Casal Aliança (c/ Bonaire, 25) acollirà una sessió de cinema-col·loqui amb motiu del 40 aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Durant la sessió es projectarà la pel·lícula Hic digitur Dei (El dit de Déu) d’Antoni Martí (1978). Tot seguit s’obrirà un col·loqui a càrrec del director del film, Antoni Martí, les historiadores Margarida Colomer, especialista en guerra civil i franquisme, i Encarnació Soler, especialista en història del cinema i responsable de l’associació Cinema Rescat. L’acte és organitzat pel Grup d’Història del Casal i forma part de la gira de projeccions que en motiu del 40è aniversari de la mort de Franco la portaran a Torroella de Montgrí, La Bisbal, Girona, Barcelona i Mataró.
El 1974 es va encunyar una medalla commemorativa dels 25 anys de les tertúlies del Racó del Casal. A la medalla s’hi representa la llar de foc emblemàtica de la sala que durant els anys del franquisme va acollir el bo i millor de la cultura catalana de l’època. Malgrat que no es fa explícit gaire sovint, el nom correcte de la sala és Racó d’en Punsola, nom que se li va posar amb motiu de la mort del poeta poques setmanes després de la primera de les tertúlies. Recentment, el Grup d’Història del Casal n’hem pogut adquirir un exemplar.
En el context dur i difícil de la postguerra i la grisor del primer franquisme, les inquietuds intel·lectuals dels mataroninss’havien d’aplegar en tertúlies més o menys improvisades. La tertúlia més coneguda, oberta al públic i de més llarg recorregut, s’inaugurà el 1949 de la mà de Lluís Terricabres, l’aixopluc de Joaquim Casas i l’Aliança mataronina i l’orientació intel·lectual d’Antoni Comas: laTertúlia del Racó.L’inventari de noms que van passar pel Racó al llarg dels anys és excepcional: Carles Riba, Miquel Martí i Pol, José Agustin Goytisolo, J. V. Foix, M. Aurèlia Capmany, Josep M. Batista i Roca i fins a quatre-centes cinquanta personalitats de tots els camps de la cultura.
