Totes les entrades de ghcmataro

La tradició del Don Juan Tenorio

Tertúlia d’Història núm. 324 (Mataró Ràdio: 5/11/2015)

Convidats: Montse Masso, Jose Antonio, Jordi Porta i Jaume Vellvehi

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: La tradició teatral del Don Juan Tenorio al Maresme, aprofitant la preparació de la radionovela d’un Don Juan còmic: el Don Quan Tanorio

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

Mor l’historiador Antoni Martí i Coll

El dia 1 de novembre va morir l’historiador Antoni Martí i Coll a l’edat de noranta anys. El Grup d’Història del Casal expressem el condol a la família i amics i ens reconeixem deutors del senyor Antoni de qui sempre vam comptar amb el suport i col·laboració, ja sigui estimulant-nos en l’activitat, donant-nos consell i informació en motiu del projecte de reproducció de l’estendard de Ripoll (1994-1997) o acollint-nos a casa seva per facilitar-nos la consulta de documentació del seu fons particular en motiu de recerques històriques. Sempre en guardarem un entranyable record.

El funeral es celebrarà avui dilluns dia 2 a les 15,30 h a la basílica de Santa Maria de Mataró.

Antoni Martí és autor de monografies d’història local de Mataró i d’articles publicats en diverses publicacions especialitzades. Va formar part del jurat del Premi Iluro de monografia històrica, el qual va guanyar en diverses ocasions. Entre la seva obra destaca:

  • Don Joaquim Martí Moner (1828-1864) Cartes d’Ultramar. (Premi Iluro 1960)
  • Història d’una família de la villa de Mataró. Juan Arnau Palau y sus descendientes. (Premi Iluro 1961)
  • Història d’una família segona part. (Premi Iluro 1977)
  • Domingo de Caralt. (Premi Iluro 1963)
  • Cartes d’un mestre veler. (Premi Iluro 1966)
  • Mataró i els agraviats. (1973)
  • Homenatge a unes Corts Catalanes. (1992)
  • Visió de Mataró a través de plets i discòrdies (segles XVII i XVIII). (1996)
  • Història de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró. (2010)

Guia de Procediments sumaríssims del Tribunal Militar Tercer de Barcelona (1939-1980)

Amb el títol La sèrie documental Procediments judicials militars (sumaríssims) 1939 – 1980 de l’arxiu del Tribunal Militar Territorial tercer de Barcelona, l’Arxiu Nacional de Catalunya ha publicat el resultat del projecte de catalogació de la sèrie documental. La guia, que ha anat a cura d’Enric Terradellas Prat i ha estat dirigida per Àngels Bernat Cercós, és prologada pel director de l’Arxiu Nacional Francesc Balada i es pot consultar en PDF a internet. El document recull el nom i localitat de tots els afusellats durant el conflicte i aporta dades estadístiques de la sèrie com ara el nombre de represaliats, el sexe, les comarques de procedència… Al Maresme per exemple es van represaliar fins a 1.284 persones nascudes a la comarca però la xifra augmenta fins a 2.124 si hi afegim les que hi eren residents. El Maresme és la cinquena comarca de la demarcació de Barcelona en nombre de represaliats.

En el projecte de catalogació i informatització del fons, durant deu anys, hi van treballar fins a vint-i-dos arxivers.

sumarissim2
Represaliats al Maresme

Gentil Puig /2

Tertúlia d’Història núm. 323 (Mataró Ràdio: 29/10/2015)

Convidats: Gentil Puig – Josep Puig Pla

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: El mes de maig ja vam poder parlar amb Gentil Puig i la seva trajectòria, ara en fem una segona part tot aprofundint en la mort de Franco i la transició.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

Orígens de la prensa en llengua catalana al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 322 (Mataró Ràdio: 22/10/2015)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten: Núria Gómez.

Col·laboren: Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem dels origens de la prensa en llengua catalana al Marsme. De les primeres publicacions periòdiques en català d’àmbit nacional als primers intents de fundar un periòdic al Maresme. Parlem, entre molts altres aspectes, de capçaleres com La Calàndria de la costa, la Fulla catalanista del Diario de Mataró, El Santpolench o La Costa de llevant.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

Bibliografia

Vellvehí, Jaume (2008). “Publicacions periòdiques en català. Dades per a l’estudi de l’aportació maresmenca al darrer terç del segle XIX“, a XXIV Sessió d’Estudis Mataronins, 19 de novembre de 2007 Núm.: 24 Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró.

L’esfondrament de l’Imperi Antic Egipci /III

Per Antoni Llamas i Mantero

Article publicat a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal. Grup d’Història del Casal, Mataró.

Mira va calcular la quantitat de pluja caiguda a partir de restes minúscules, d’aquestes gotes de pluja atrapades hi ha dues classes d’oxigen, una de més pesant i una altre de més lleugera, si predominen les lleugeres vol dir que era una època humida, i si predominen les pesants és que era una època seca. Per saber la proporció va fer servir un espectòmetre de masses. Quant va analitzar una mostra de fa 4.200 anys, li va cridar l’atenció un canvi dràstic en el règim de pluja d’aquesta zona. La pluviositat havia disminuït un 20%, i això constituïa un canvi climàtic sobtat i brutal, va tenir que ser tant significatiu que no hi s’ha donat un altre des de fa 5.000 anys.

Tot i les diferències climàtiques entre Israel i Egipte, ja tenia el culpable, un canvi climàtic sobtat. Hassan va col·locar el canvi climàtic al cim de la seva piràmide de sospitosos. Un canvi climàtic dràstic afecta molt a les comunitats, i no es pot combatre com un de lent. Per tant, havia de comprovar que aquest canvi climàtic no fos només d’abast local, sinó que hagués pogut afectar a Egipte.

La prova li va caure del cel, o més ben dit de les glaceres d’Islàndia. Un grup de paleoclimatòlegs estudiaven el clima d’èpoques passades, per mitjà dels icebergs, els més interessants eren els que presentaven taques de cendra negra, que són les partícules de material volcànic procedents del volcans d’Islàndia. Quan els icebergs abandonen aigües islandeses i s’endinsen en l’Atlàntic Nord, aquests es fonen i la cendra es precipita al fons de l’oceà, i acaba formant part de la capa de fang que es va acumulant. Els investigadors tenien mostres de sediment de 10.000 anys d’antiguitat. En les seves investigacions van trobar cendra a una latitud increïble, molt cap el sud, i això només passa en èpoques molt fredes. El clima no ha estat estable al llarg de la història. Cada 1.500 anys hi ha un període de baixes temperatures que dura aproximadament uns 200 anys. Una d’aquestes èpoques fredes es va donar fa 4.200 anys, i va ser tant freda que els icebergs van arribar a Irlanda. Una miniglaciació va fer baixar les temperatures a Europa, mentre Egipte passava fam. Però qui assegura que totes dues coses estaven relacionades? Peter de Menocal, de l’Observatori Geològic Lamont-Doherty, estava estudiant restes de sorra i pol·len d’arreu del món, i va descobrir un canvi climàtic encara més significatiu. Va detectar un canvi climàtic dràstic i d’un gran abast, d’abast mundial, a la mediterrània, a Àfrica, i d’Amèrica del Nord fins a Indonèsia, va ser a escala planetària, i les dates coincidien amb l’esfondrament del Regne Antic.

Finalment, la ciència confirmava la hipòtesi de Ferki Hassan. Fa 4.200 anys, un canvi climàtic va tenir conseqüències dràstiques per la humanitat. Una onada de fred sec va fer la volta al món, es van perdre collites, la fam va fer acte de presència, la gent va patir un canvi climàtic que s’escapava totalment al seu control.

75 aniversari de l’assassinat de Lluís Companys – Masies de Cabrera

Tertúlia d’Història núm. 321 (Mataró Ràdio: 15/10/2015)

Convidats: Gonzalo Berger

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez.

Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: en motiu del 75è aniversari de l’assassinat del President de la Generalitat Lluís Companys, parlarem de la seva figura. Tot seguit parlem de les rutes de patrimoni de Cabrera, les masies.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

Teatre El Circo de Vilassar -Vilassar de Mar- (1866)

Fitxa núm. 6

segle XIX

Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIV, núm. 87, juliol – agost – setembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2008, pàg. 19.

Claus: Teatre, Renaixença. Llengua, Vilassar de Mar

Datació: Es construí el 1866

Localització: Va desaparèixer en la dècada dels setanta del segle XX.

Il·lustració: Fotografia del Circo vilassanés feta per Felicià Sust al tombant de segle i reproduïda per Casanovas, p. 131.

Descripció: El teatre del Circo era en uns horts que hi havia al carrer de Sant Ignasi i tal com indica el seu nom i era habitual en aquests tipus d’infraestructures, tenia forma circular i l’embigat i les columnes eren de fusta com els empostissats, fet que el convertia en una estructura molt fràgil, com el cas del Circo de Masnou que fou destruït en un incendi. El de Vilassar però, fou reformat i ampliat el 1909 perdurant fins als anys setanta del segle XX.

Comentari: Vilassar de Mar és una de les poques poblacions privilegiades de la comarca del Maresme que disposaran molt aviat, d’un teatre estable tot l’any. Als casos emblemàtics del Teatre Principal d’Arenys de Mar (1828) o del Principal de Mataró (1832), s’afegeixen els més modestos Teatre del Circo Vilassanès, construït el 1866, i el Teatre del Circo de Masnou. Altres poblacions com Vilassar de Dalt o Canet de Mar hauran d’esperar fins als anys vuitanta i moltes altres s’hauran de conformar, fins entrat ja el segle XX, amb les sales més o menys improvisades en entitats de lleure: els casinos i ateneus.

El fet de disposar d’un teatre estable farà que Vilassar entri en els circuits teatrals i les companyies en gira visitaran Masnou, Vilassar, Mataró i Arenys. La primera notícia que tenim de funcions teatrals és del 1869 quan una companyia castellana de sarsuela debuta al teatre El Prado Mataronés representant El valle de Andorra, que el dia abans havia representat al Circo de Vilassar. I el 1897 la Companyia de Teodor Bonaplata amb l’actriu Carme Parreño representen Lo que no vulgas per tu procedents de Mataró on estan fent la temporada.

Als estius es contractava la companyia del Teatre Català del Romea i sabem que l’agost de 1897 hi actuà la companyia d’Antoni Tutau i Carlota de Mena representant La dida de Frederic Soler i la comèdia en un acte La capseta dels petons.

BIBLIOGRAFIA:

  • CASANOVAS I VILÀ, V.: Vilassar de Mar: documental i històric. Vilassar de Mar: Oikos Tau, 1978.
  • GUARDIOLA I PRIM, Lluís: Sant Joan de Vilassar: història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar, 1955.
  • VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume: “Llengua i cultura a Vilassar de Mar al segle XIX.” a Singladures. Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Mar, 2008 p. 26-30.
  • VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume: “El teatre del segle XIX al Maresme. Teatres, companyies, actors i circuits teatrals (1859-1895)” a XXII Sessió d’Estudis Mataronins. 27 de novembre de 2005. Comunicacions presentades. Museu-Arxiu de Santa Maria –Patronat Municipal de Cultura, Mataró, 2006.

El vi al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 320 (Mataró Ràdio: 8/10/2015)

Convidats: Joaquim Graupera i Josep Bruguera

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez.

Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlarem de vi i tradició vinària al llarg de la història a la comarca del Maresme.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

La reconstrucció virtual del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar

Tertúlia d’Història núm. 319 (Mataró Ràdio: 1/10/2015)

Convidats: Josep Raria Rovira

Presenten: Jaume Vellvehí i Núria Gómez.

Col·laboren: Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlarem del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar des d’una perspectiva divulgadora a partir de les noves tecnologies aplicades en el projecte Cabera de Mar Arqueologia i Patrimoni.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

Recursos

Arqueologia i Patrimoni de Cabrera de Mar

Canal de Youtube