Per Antoni Llamas i Mantero

Article publicat a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal. Grup d’Història del Casal, Mataró.

L’esfondrament va ser sobtat, i va afectar a tot Egipte i a totes les esferes de la vida. Això donava peu a creure la descripció del país dels jeroglífics d’Antífic. Ferki Hassan, va arribar a la conclusió que la catàstrofe va ser de proporcions apocalíptiques, tant del medi ambient de l’època com dels recursos dels antics egipcis. I evidentment el lloc d’honor de les forces naturals l’ocupa el Nil. Heròdot descriu el Nil com a un regal del déus. Sense el Nil i les crescudes periòdiques, la civilització egípcia no hagués existit.

Hassan va arribar a la idea que el Nil va tenir un paper fonamental en l’esfondrament del Regne Antic. Això va ser considerat com una hipòtesis herètica, ja que el Nil creixia cada any i era un cosa històrica. Per això a ell li calien proves fefaents. La seva investigació li va portar al segle VII de la nostra era, a l’època en que els àrabs van conquerir Egipte. Al Caire, encara hi és la columna que durant més de mil anys van fer servir per a mesurar les crescudes anuals del Nil, i aquesta li va donar dades fonamentals. La idea era que el Nil es comportava de manera molt regular, i ell va comprovar enormes diferències entre els anys, dècades, segles i fins i tot d’un mil·lenni a altre. Les crescudes regulars eren un mite, i encara que sembli mentida una de cada cinc crescudes era perjudicial. També va descobrir que la més petita davallada del cabal del Nil, podia tenir conseqüències catastròfiques. Al 1791-1792, la davallada del nivell en mig metre per sota, va provocar fam i revoltes polítiques que van ser aprofitades per Napoleó per conquerir Egipte. Hassan va trobar documentades sequeres de dos o tres anys consecutius, en canvi en l’època obscura havia durat dos segles sencers, i no era possible que el cabal del Nil estigués tan de temps baix, per tant, hi havia d’haver una altra causa, una força de la natura encara més poderosa.

Hassan va estudiar l’altre element fonamental del paisatge egipci, el desert. A l’extrem meridional del país, hi fa milers d’anys va ser una zona habitada. Va estudiar els tions carbonitzats de llenya, que hi ha sota les pedres de les fogueres dels antics habitants. Entre les restes hi havia fusta d’Acàcia, un arbre que ja no es fa al sud d’Egipte, i com que l’Acàcia necessita força aigua, va arribar a la conclusió que, fa 7000 anys enrere aquesta zona estava poblada per l’arbre, no com un bosc, sinó com una sabana  amb herba i arbres diversos, i en qualsevol cas habitable.

Des de aleshores, el nord d’Àfrica ha patit una desertització progressiva, ja en l’antiguitat es parlava de la destrucció dels conreus per part de les dunes i de les tempestes de sorra. Va ser el desert, i la reculada de la sabana el que va provocar l’esfondrament de Regne Antic ara fa 4200 anys? Les dates no coincidien, ja que fa 4500 anys els deserts actuals ja existien, i el procés va ser gradual.

La causa devia ser una altra. La pista va arribar de prop, de les muntanyes d’ Israel. Mira Bar-Matthews, del Servei de Geologia d’Israel, va trobar un registre en les coves del clima d’altres èpoques. A l’aigua que s’escola per les roques, formen en l’interior de les coves, i a l’interior de les estalactites i estalagmites queden atrapades gotes de pluja d’èpoques remotes.