Autor: Antoni Llamas i Mantero.

Article publicat a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal. Grup d’Història del Casal, Mataró.

Introducció

Els arqueòlegs ara comencen a fer-se’n una idea del drama que van viure els egipcis de l’època. En el Regne Antic es va produir la unificació territorial, les grans piràmides, va ser una època d’esplendor que va durar mil anys. Ara fa quatre mil dos-cents anys que el Regne Antic es va esfondrà, arqueòlegs, historiadors i egiptòlegs marcaven les causes en una pèrdua de poder dels reis, cal recordar que la paraula faraó es posterior, que havien cedit als governadors locals, nobles i sacerdots grans lots de terra i els havien concedit amplis privilegis. Amb això es va produir un afebliment reial, que va donar lloc a una època anàrquica que va durar dos segles, i que és coneguda a nivell historiogràfic com l’època obscura.

Aquest petit treball vol ser un reconeixement a totes aquelles persones que dediquen el seu temps i el seus esforços a aclarir el passat i que no es conformen amb el que ja esta fet i dit.

El procés d’investigació

L’arqueòleg egipci Ferki Hassan ha dedicat trenta anys de la seva vida a investigar-ho, Què va provocar l’esfondrament sobtat i inesperat del Regne Antic? L’explicació clàssica diu que fou la batalla per la successió d’un determinat faraó, Ell no s’ho va creure. Els dubte els van venir al 1971, arran del descobriment de la descripció no d’una crisi política, sinó d’una situació infinitament més gran. El testimoniatge d’una tomba, d’un jaciment menor al sud d’Egipte. En concret és la tomba del governador Antífic, que va governar a la caiguda del Regne Antic.

Els jeroglífics de la tomba descriuen un poble famolenc, consumit per la penúria, i ho expliquen amb concisió i claredat: “El país sencer era com una llagosta afamada, jo he fet la manera que ningú es mori de gana”. En un altre fragment colpidor es descriu la situació del sud d’Egipte, la desesperació que el va assolar per la fam i les atrocitats que es van cometre. “La fam havia castigat tant l’Alt Egipte que tothom es menjava als seus fills…” En veure els jeroglífics, la egiptologia oficial se li va posar en contra, per exemple, l’egipci Gaballah Ali Gaballah, del Consell Superior d’Antiguitats deia: “Quan Antífic diu que la gent es moria de fam, no ens ho podem agafar al peu de la lletra, l’exageració forma part de la retòrica de l’Antic Egipte.”

Hassan va buscar les proves que confirmessin a Antífic durant molts anys sense cap resultat. Fins que al 1996 va tenir notícia d’una nova descoberta arqueològica, en un jaciment del nord del país, es va trobar la prova que la fi del Regne Antic havia estat dramàtica. El jaciment està al Delta del Nil, lluny dels grans monuments, i les guies turístiques només el recomanen per devots de l’arqueologia. L’arqueòleg Donald Redford de la Universitat Estatal de Pensilvània, va trobar uns enterraments sorprenents, a flor de terra, humils, tapats amb canyís i enganxats els uns als altres. En total 9000 cadàvers, on es constatava que els enterraments tenien poques ofrenes o cap, de persones pobres i en un espai de temps relativament curt. Això demostrava que la comunitat havia patit una gran escassetat, i tots els enterraments dataven del final del Regne Antic.