Totes les entrades de ghcmataro

El Grup d’Història participa al IX Congrés de la CCEPC a Cervera

Els propers 21 i 22 de febrer de 2014 es celebrarà a l’Antiga Biblioteca de la Universitat de Cervera el IX Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana,  enguany dedicat a parlar de Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. En representació del Grup d’Història del Casal, Antoni Llamas presentarà la comunicació titulada Bigàmia i Inquisició a les terres de Lleida. El Procés de Pedro Llamas. 1749. El Grup d’Història és membre de la Coordinadora.

En els diferents àmbits es tractaran temes agrupats en els següents epígrafs:

  1. Sistema polític i elits locals: règim municipal, hisendes locals i fiscalitat.
  2. Una economia en transformació: especialitzacions productives, xarxes comercials i dinàmiques gremials.
  3. Transformacions socials i conflictivitat: mobilitat social, xarxes de relació familiar i espais de sociabilitat
  4. Cultura popular i renovació de les idees: llengua, ensenyament, producció científica i literària.

 

L’esfondrament de l’Imperi Antic egipci /I

Autor: Antoni Llamas i Mantero.

Article publicat a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal. Grup d’Història del Casal, Mataró.

 

Introducció

Els arqueòlegs ara comencen a fer-se’n una idea del drama que van viure els egipcis de l’època. En el Regne Antic es va produir la unificació territorial, les grans piràmides, va ser una època d’esplendor que va durar mil anys. Ara fa quatre mil dos-cents anys que el Regne Antic es va esfondrà, arqueòlegs, historiadors i egiptòlegs marcaven les causes en una pèrdua de poder dels reis, cal recordar que la paraula faraó es posterior, que havien cedit als governadors locals, nobles i sacerdots grans lots de terra i els havien concedit amplis privilegis. Amb això es va produir un afebliment reial, que va donar lloc a una època anàrquica que va durar dos segles, i que és coneguda a nivell historiogràfic com l’època obscura.

Aquest petit treball vol ser un reconeixement a totes aquelles persones que dediquen el seu temps i el seus esforços a aclarir el passat i que no es conformen amb el que ja esta fet i dit.

El procés d’investigació

L’arqueòleg egipci Ferki Hassan ha dedicat trenta anys de la seva vida a investigar-ho, Què va provocar l’esfondrament sobtat i inesperat del Regne Antic? L’explicació clàssica diu que fou la batalla per la successió d’un determinat faraó, Ell no s’ho va creure. Els dubte els van venir al 1971, arran del descobriment de la descripció no d’una crisi política, sinó d’una situació infinitament més gran. El testimoniatge d’una tomba, d’un jaciment menor al sud d’Egipte. En concret és la tomba del governador Antífic, que va governar a la caiguda del Regne Antic.

Els jeroglífics de la tomba descriuen un poble famolenc, consumit per la penúria, i ho expliquen amb concisió i claredat: “El país sencer era com una llagosta afamada, jo he fet la manera que ningú es mori de gana”. En un altre fragment colpidor es descriu la situació del sud d’Egipte, la desesperació que el va assolar per la fam i les atrocitats que es van cometre. “La fam havia castigat tant l’Alt Egipte que tothom es menjava als seus fills…” En veure els jeroglífics, la egiptologia oficial se li va posar en contra, per exemple, l’egipci Gaballah Ali Gaballah, del Consell Superior d’Antiguitats deia: “Quan Antífic diu que la gent es moria de fam, no ens ho podem agafar al peu de la lletra, l’exageració forma part de la retòrica de l’Antic Egipte.”

Hassan va buscar les proves que confirmessin a Antífic durant molts anys sense cap resultat. Fins que al 1996 va tenir notícia d’una nova descoberta arqueològica, en un jaciment del nord del país, es va trobar la prova que la fi del Regne Antic havia estat dramàtica. El jaciment està al Delta del Nil, lluny dels grans monuments, i les guies turístiques només el recomanen per devots de l’arqueologia. L’arqueòleg Donald Redford de la Universitat Estatal de Pensilvània, va trobar uns enterraments sorprenents, a flor de terra, humils, tapats amb canyís i enganxats els uns als altres. En total 9000 cadàvers, on es constatava que els enterraments tenien poques ofrenes o cap, de persones pobres i en un espai de temps relativament curt. Això demostrava que la comunitat havia patit una gran escassetat, i tots els enterraments dataven del final del Regne Antic.

Torre de les Heures o de la Guàrdia (s. XVI)

Fitxa núm. 4

Baixa Edat Mitjana

Autor de la fitxa: Joaquim Graupera

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIII, núm. 79, juliol – agost – setembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2006, pàg. 19.

Claus: Torres de defensa i de guaita. Arquitectura militar. Caldes d’Estrac.

Datació: segle XVI. Poc abans del  1549.

Localització: La torre es pot observar al marge dret de la riera de Caldes a mitja alça entre la riera i el turó.  Es troba situada al carrer  Camí del Mig de la població.

Il.lustració: Joaquim Graupera.

Descripció: La torre es presenta actualment isolada i la casa annexa, més moderna, no dona indicis d‘un edifici anterior contemporani a la torra. Aquesta és de planta circular amb una alçaria de tres plantes. L’accés al recinte es realitza mitjançant una porta que es troba situada al primer pis. A l‘interior, la comunicació entre els pisos té lloc mitjançant una escala de cargol. La única part que presenta ornamentació és una finestra, que es conserva en el pis superior, i es troba orientada al mar. La decoració es tracta d’un senzill arc apuntat gòtic a la llinda superior. La part superior de la torra es coronada per una sèrie de merlets fets amb maons. Algunes mènsules evidencien l’existència d’alguns matacans a la part superior per protegir els seus accessos o bé al no estar conservats tots també podrien formar part de l’estructura d’una corsera. El mur, inicialment arrebossat, es troba construit amb pedres informes sense formar filades i unides amb morter de calç. El nom de les heures es degut a la coberta vegetal que ha presidit la torre durant molt de temps.

Comentari: La dada més antiga conservada d’aquesta torre és de l’any 1549. Apareix  esmentada en una carta del Batlle de Caldes d’Estrac als Consellers de la ciutat de Barcelona . El motiu de la carta és el de demanar llicència  “…de tenir taverna y flequa per a les dspeses fahedores en lo reparo e construccio de torra fahedora en dita Baronia per defensio de tota la universitat en temps de moros.” (Carreras, 1893) . Com podem observar, no es cita el nom de la torre, però cal pensar que es refereix a aquesta, ja que era la única que depenia del comú del poble i també el topònim de la torre ho testa. El motiu de demanar permís als consellers de Barcelona és degut a que, des del 1396, Caldes d’Estrac era jurisdicció de la ciutat comtal com a “carrer de Barcelona”. Altres torres de Caldes d’Estrac conservades són la torre de can Busquets (1586) i la torre dels Encantats (s.XIII-XIV).

BIBLIOGRAFIA:

  • BATLLE, Albert: Caldes de Estrach o Caldetes. Un vell plet. Ajunt. de Caldes; Caixa Estalvis Laietana. Caldes d’Estrach, 1985.
  • BONET i GARÍ, Lluís: Les masies del Maresme. Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1983 .
  • CARRERAS CANDI,F.: Caldetes o l’antigua quadra d’Estrach. Barcelona,1893 Pàg.109
  • CATALÀ,Pere: “ Comentari marginal” a Els castells catalans. 2ª ed. Ed.Dalmau. Barcelona, 1990.Vol.I , pàg.733 ; pàg.744 (nota 57)
  • ROIG GRAU, Jesús: Les fortificacons medievals del Maresme. Argentona, 2006. Pàg.53
  • SALARICH i VERDAGUER, Joaquin : Apuntes para la història de Caldas de Estrach (vulgo) Caldetas. La Renaixensa. Barcelona, 1882.

 

Llibre: La memòria de l’Esteve Albert

Tertúlia d’Història núm. 261 (Mataró Ràdio: 9/01/2014)

Convidat: Josep Puig Pla

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Parlem del llibre La memòria d’Esteve Albert que enguany es celebra el centenari.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,53 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.

Llibres:

Joan Layret i Pons (1911-1975). Una generació trencada

Tertúlia d’Història núm. 216 (Mataró Ràdio: 27/09/2012)

Convidat: Francesc Masriera i Lluïsa Layret

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Tertúlia sobre Joan Layret i Pons (Mataró 1911- Punto Fijo 1975). Membre destacat d’Estat Català i del Front Nacional de Catalunya, mort a l’exili a Veneçuela. Am la participació de Francesc Masriera, autor de la biografia publicada recentment i de Lluïsa Layret, neboda de Joan Layret.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,53 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.

Llibres:

Albert i Corp, Esteve:

  • Quatre boigs de Mataró (Combat per Catalunya 1930-1937) Accèssit Premi Iluro 1977, Caixa d’Estalvis Laietana, editorial Rafael Dalmau, Mataró 1979.

Barrera, Agustí:

  • “Joan Layret i Pons. Aproximació biogràfica”. IX Sessió d’Estudis Mataronins. MASMM-PMC, Mataró, 1992.

Masriera i Ballescà, Francesc:

  • Joan Layret i Pons (1911-1975). Una generació trencada. publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2012.

 

Promotors artístics a l’època medieval al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 214 (Mataró Ràdio: 13/09/2012)

Convidat: Quim Graupera

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Parlem dels promotors d’art a l’època medieval al Maresme.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,53 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.

Llibres:

Alella, poble d’acollida: nouvinguts i refugiats (1936-1939)

Tertúlia d’Història núm. 215 (Mataró Ràdio: 20/09/2012)

Convidat: Jordi Albadalejo

Presenten: Sandra Cabrespina, Quim Graupera i Núria Gómez

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Amb Jordi Albaladejo parlem de la comunicació “Alella, poble d’acollida: nouvinguts i refugiats (1936-1939)” que va presentar el passat mes de desembre a la V Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme que es va celebrar a Vilassar de Dalt sota el tema “El Maresme i la conflictivitat bèl·lica”.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,53 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.

Llibres:

Els origens de les tradicions i les feses del Nadal

Tertúlia d’Història núm. 260 (Mataró Ràdio: 19/12/2013)

Convidat: Eloi Sivilla

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Parlem dels origens del Nadal i del col.leccionable d’Hisòria del Tot Mataró i Maresme

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,53 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.

Llibres:

Ofrena floral en record de Josep Puig i Cadafalch

En motiu del 57è aniversari de la mort de l’insigne arquitecte, polític i historiador de l’art mataroní Josep Puig i Cadafalch, el diumenge 22 de desembre a les 12 del migdia es celebrà, davant el monument en el parc central de Mataró , una ofrena floral. L’acte va comptar amb el parlament d’Esteve Mach, president de l’entitat organitzadora i de la lectura de textos a càrrec de Josep M. Cusachs acompanyat musicalment per Josep Lladó. L’acte ha estat organitzat per l’Associació Amics de Josep Puig i Cadafalch amb la col.laboració del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, el Moviment Educatiu del Maresme, el Club d’Opinió Jaume Llavina, l’Ajuntament de Mataró i el Grup d’Història del Casal.