El proper dijous 20 de febrer a les 18,30 h a la sala Caritat de la Biblioteca de Catalunya, es presentarà el llibre que recull l’obra inèdita de Josep Punsola Calidoscopi – No fa tanta por la mort. El llibre fou publicat en motiu de l’any Punsola que s’ha celebrat el 2013 en ocasió del centenari del poeta. L’acte anirà a càrrec de M. Mercè Bruguera, filologa, Jaume Vellvehí, historiador i M. Roser Trilla, filòloga i comptarà amb lectures de poemes a càrrec de Quima Vinyals.
Totes les entrades de ghcmataro
L’entrada de l’exercit franquista a Mataró (1939)
Tertúlia d’Història núm. 264 (Mataró Ràdio: 06/02/2014)
Convidada: Margarida Colomer i Gonzalo Berger
Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez
Documentació: Núria Gómez
Tècnic: Carles Capella.
Descripció: Parlem de l’entrada de l’exercit franquista a Mataró el gener de 1939 en motiu del 75è aniversari.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,53 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.
El Grup d’Història s’afegeix al projecte Mataró ciutat de valors
El Grup d’Història del Casal s’ha afegit al projecte Mataró, ciutat de valors suscrivint el manifest que podeu llegir aquí. L’entitat preveu sumarse a les activitats destacant el valor de l’esforç, que serà el valor del proper mes de març, amb l’exemple del treball de tota una vida dedicada a la renaixença d’una llengua.
100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua
L’acte previst s’emmarca en el centenari de la mort del poeta provençal Frederic Mistral. El poeta i únic premi Nobel de literatura en una llengua minoritzada, Frederic Mistral, va tenir una gran influència a Catalunya i en les relacions d’agermanament amb Occitània. En aquest context, la ciutat de Mataró, de la mà d’un grup de joves intel·lectuals (els Thos, els Palau…) va tenir un paper excepcional en el procés d’introducció del nou corrent literari del Felibritge a Catalunya, en el qual el moviment de la Renaixença catalana s’emmirallava, i en foren els principals impulsors.
Mistral, l’artífex de la renaixença de la llengua occitana avui oficial a Catalunya serà homenatjat el 25 de març amb una ofrena floral a la Ronda Frederic Mistral de Mataró en una iniciativa simultània a Catalunya i a Occitània.
Amb aquest acte el Grup d’Història del Casal volem afegir-nos a la iniciativa Mataró ciutat de valors destacant el valor de l’esforç amb el treball de tota una vida dedicada a la renaixença d’una llengua. En paraules de Frederic Mistral:
Qu’un pòble tombe esclau
Se tèn sa lenga tèn la clau
Que dei cadenas lo deslieura
Dimarts 25 de març a les 13 h
Ronda Frederic Mistral
Ofrena floral davant la placa del nom del carrer
Amb la col.laboració i el suport de:
Ajuntament de Mataró
Òmnium Cultural Mataró-Maresme
Centre de Normalització Lingüistica del Maresme
Cercle d’Agermanament Occitano Català
La Capella de música de Santa Maria
Per Nicolau Guanyabens i Calvet. Article publicat a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal, núm. 87, juliol – agost – setembre 2008. Grup d’Història del Casal, Mataró 2008, p.4-5.
La música culta s’exercitava des dels temps medievals en catedrals i corts reials. S’anomenava “capella de música” al grup de músics encarregats de vetllar per l’aspecte musical dels actes més destacats d’aquests centres de poder. La composició i la interpretació d’exigència artística evolucionaren sobretot en el marc eclesiàstic. La música va esdevenir una activitat selecta, ideal per acompanyar el missatge religiós.
El Mataró dels Inicis del segle XVI era una localitat petita amb poc més de mil habitants. L’església parroquial, com a element definitori de l’status de la població, era modesta. L’acompanyament musical en els actes de culte era encara el típic cant pla dels segles anteriors i comptava només amb la tímida incorporació de l’orgue. El primer documentat era de 1508 i probablement era portàtil, útil també en seguicis processionals. El 1534 s’estrenà un orgue nou pagat pel consell de la vila, amb la qual cosa s’inicià el patronatge de l’Ajuntament sobre el càrrec d’organista.
Durant la segona meitat del segle XVI i els primers vint anys del segle XVII, la vila de Mataró experimentà un brillant període de desenvolupament econòmic, comercial i demogràfic. Consolidades les institucions de govern, la mesocràcia local inicià polítiques tendents a aconseguir privilegis i reconeixement. Obtenir dret d’assistència a la Cort General, emmurallar la ciutat o ampliar l’antic temple són exemples d’aquest impuls.
Els dirigents de la vila van tenir especial atenció en actuar i intervenir en l’àmbit parroquial, veritable aparador públic, nucli central del consens de la comunitat i on els calia obtenir prerrogatives que els donessin poder decissori. Com dèiem, en poc temps, la Universitat de la vila sufragà inicitiatives per renovar i ampliar el temple: un nou altar major, nous vitralls a les capelles, una nova creu processional, un nou orgue estrenat l’any 1596… Les autoritats municipals disposava importants aspectes de les celebracions, renovaven l’aixovar litúrgic i es cuidaven del manteniment del temple.
En aquest context de creixement econòmic, d’estreta relació entre poder civil i eclesiàstic i d’intencionades polítiques de prestigi, els governants locals van assumir l’organització i el finançament d’una capella de música per Santa Maria. Sembla que l’any 1600 es va signar la concòrdia fundacional entre el rector i la Universitat en què s’establia que els regidors elegirien i pagarien el mestre de capella i l’organista, i que el rector tindria dret a vetar-ne el nomenament i a cuidar-se de les altres distribucions pecuniàries lligades als actes de culte en què participessin. Aquest patronatge del municipi queda del tot confirmat en una altra concòrdia de 1628 de la qual en tenim constància documental.
Des de finals del segle XVI, el prevere beneficiat Onofre Ametller era qui es cuidava del cant en els oficis religiosos i hem de suposar que va dirigir aquests afers com a mínim fins a 1616. D’aquesta data justament és el primer nomenament oficial d’un mestre de cant o mestre de capella. El consell de la vila contractà a Felip Pujol, músic mataroní, seglar, conegut com a autor de dues obres polifòniques recollides al cançoner d’Olot, a qui uns anys abans els obrers de la parròquia havien encarregat la confecció dels llibres litúrgics de cant pla pel cor del temple.
Aquest contracte d’abril de 1616 ens situa perfectament en el concepte de capella de música, la funció de la qual era interpretar música en la missa diària, en l’ofici diví (salms, himnes, responsoris, magníficat…), en la litúrgia i les processons de les grans solemnitats del calendari cristià i en actes d’ordre menor amb la interpretació de motets, villancets, càntics, etc. La capella estava integrada pel mestre, màxim responsable, compositor, director del grup musical i mestre de cant i de música. Ell triava el repertori i en darrera instància restava sota les indicacions i les ordres dels consellers o jurats. Més endavant havia d’impartir formació musical també als clergues residents. Normalment obtenia la plaça per oposició. El segon càrrec en ordre d’importància era el d’organista. Els cantors o corers eren quatre, un per cadascuna de les veus solistes, i rebien el suport d’un nombre indeterminat de minyons, l’ensenyament musical dels quals anava a càrrec del propi mestre de capella.
Amb el pas del temps i en consonància amb l’estètica barroca de la Contrarreforma, a l’orgue s’hi afegiren ministrils amb baixons, instruments de vent, violins, etc., que amenitzaven processons, reforçaven les veus i les entrades i sortides del cant. No cal dir que amb posterioritat, segles XVIII i XIX, la part instrumental va anar a més.
Aquesta és l’arrencada de la capella de música de Santa Maria, una institució que va perviure més de tres-cents anys essent un lloc d’expressió musical de gran categoria. I és que, a banda de la seva específica vinculació a les celebracions religioses, la capella va esdevenir el centre neuràlgic de creació, d’interpretació i de difusió de la cultura musical de la ciutat de Mataró, sempre a remolc de les influències dels corrents estètics de cada època.
Hi ha moltes dades que ens confirmen que a finals del segle XVI Mataró era una vila especialment sensible a la música, tant pel que fa a la popular com a la culta. Els documents ens parlen de ministrils locals d’anomenada, d’afeccionats melòmans, de clara participació d’instrumentistes en les festes cíviques i religioses. No és casual que d’aquesta realitat on l’art musical era tan viscut, promogut i valorat, sorgís la figura del cèlebre compositor mataroní Joan Pau Pujol (1570-1626), organista de Santa Maria durant un parell d’anys (1591-1593) i mestre de capella, en períodes successius, a la Catedral de Tarragona, al Pilar de Saragossa i a la Catedral de Barcelona.
Aquesta inicial capella de música de Santa Maria va evolucionar, lògicament, al compàs dels segles i les tendències. No va estar exempta de conflictes, especialment relacionats amb la qüestió del nomenament del mestre per part de la Universitat i l’efectiu veto del rector. El triangle format per rector, comunitat de preveres i Ajuntament es tensionava sovint. L’accés a les rendes per a les distribucions pel treball musical va ser font de disputes en més d’una ocasió.
Sigui com sigui, els treballs d’investigació que serveixen de base al present article, dels historiadors Francesc Costa, Francesc Cortés, Joan Giménez i Ramon Reixach ens permeten afinar amb la llista de mestres de capella que afegim a continuació. Nascuts a Mataró o no, seglars o eclesiàstics, autors de renom o no, van donar continuïtat a la institució:
1591-1616? Onofre Ametller
1616 -1624 Felip Pujol
1624-1670 Melcior Marquès
1670 Josep Puig
1670 Josep Marquès
1671-1672 Rafael Simon
1672-1676 Josep Pujolar
1676-1685 Josep Gas
1685-1699 Llop Simon
1699-1741 Salvador Laverni
1741-1778 Jaume Arau
1779-1810 Miquel Bassols
1810-1815 Antoni Mitjans
1815 Bernat Bertran
1815-1816 Josep Menéndez
1816-1821 Marià Poch
1821-1823 Marià Berga
1823-1830 Marià Poch
1830-1833 Baltasar Dorda
1833-1853 Jaume Roure
1853-1883 Manuel Blanch
1883-1909 Francesc Mas
1911-1944 Joan Fargas
Al Museu Arxiu de Santa Maria es conserven fragments manuscrits, retalls anònims de partitures de la capella de música del segle XVII. Ara bé, l’obra més antiga conservada completa data de 1749, un Benedictus a duo, amb acompanyament d’orgue. El primer mestre de capella de qui es guarden paritures completes és Jaume Arau (Qui Lazarum ne recorderis de 1763). Està en procés de publicació el catàleg de partitures de la capella de Santa Maria, que ha elaborat un equip d’investigadiors dirigit pel Doctor Josep Maria Gregori.
Bibliografia
- Costa i Oller, Francesc. “La capella de música de Santa Maria de Mataró”, dins de Mataro Escrit de gener de 1991, pp. 37-47.
- Cortés i Mir, Francesc. “Els fons documentals de la capella de música de Mataró”, dins de Mataro Escrit de gener de 1991, pp. 58-62.
- Cortés i Mir, Francesc. La música a Mataró en temps de Joan Pau Pujol, dins “Joan Pau Pujol: la música d’una època”, Barcelona, 1994.
- Giménez i Blasco, Joan. “Els mestres de capella de Santa Maria de Mataró, al segle XVII”, dins de Fulls del Museu Arxiu d’octubre de 1994, pp. 27-40.
- Reixach i Puig, Ramon. Els orígens de la cultura política liberal catòlica a Catalunya. Mataró, segles XVIII-XIX. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 2008.
El Consorci del Parc Natural respon a l’actuació irregular a l’ermita de Sant Mateu a Premià
En motiu d’unes obres de rehabilitació de l’ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt que van afectar alguns elements de l’emblemàtic edifici com a resultat d’una intervenció poc clara, el Grup d’Història del Casal juntament amb la Societat Catalana d’Arqueologia, el Blog Maresme Medieval i persones a títol individual va presentat un informe al respecte davant l’Ajuntament de Premià de Dalt i el Consorci del Parc Natural. El passat 28 de gener el Consorci del Parc Natural va adreçar-nos un escrit on se’ns informava de les gestions fetes en relació a l’assumpte.
D’aquesta manera, l’Ajuntament te la intenció d’adreçar-se a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat a fi que faci una anàlisi de l’actuació realitzada i en el seu cas es pugui esmenar. Mes informació aqui.
Comença l’Any del Centenari d’Esteve Albert
El proper dissabte 8 de febrer ala saló de plens de l’ajuntament de Dosrius es donarà el tret de sortida a l’any del centenari d’Esteve Albert. És una celebració d’abast nacional que tindrà entre els seus epicentres Dosrius, població on va néixer, Mataró, Bellcaire d’Empordà on es segueix representant una de les seves creacions teatrals a l’aire lliure, Andorra on va residir i Barcelona entre altres poblacions. A Mataró, una comissió ciutadana, de la qual el Grup d’Història del Casal forma part, està treballant en l’organització d’un programa d’activitats.
Un nou premi d’Història: I Premi Edicions els 2 pins
L’editorial canetenca Els 2 Pins convoca per primera vegada el Premi Edicions els 2 Pins per a treballs d’història centrats en el segle XX al Maresme. El termini per a la presentació d’originals conclou el 31 de maig de 2014. El premi consistirà en la publicació de l’obra i una estada d’una nit més esmorzar en un allotjament a escollir (gentilesa de Drak Travel). El treball se centrarà a la comarca del Maresme, ja sigui una o diverses poblacions, i es referirà al segle XX. L’obra tindrà una extensió mínima de 70 pàgines i màxima de 140. Podeu consultar el detall de les bases aquí.
La ceràmica sigil.lata sudgàl.lica de Torre Llauder. Mataró.
Tertúlia d’Història núm. 263 (Mataró Ràdio: 23/01/2014)
Convidat: Joan Francesc Clariana i Roig
Presenten: Sandra Cabrespina i Jaume Vellvehí
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella.
Descripció: Amb l’arqueòleg Joan Francesc Clariana parlarem de la ceràmica sigil.lata sudgàl.lica trobada a Torre Llauder a Mataró.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,53 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.
Llibres:
El teatre a Mataró (segle XX)
Tertúlia d’Història núm. 262 (Mataró Ràdio: 16/01/2014)
Convidat: Carles Maicas
Presenten: Sandra Cabrespina i Jaume Vellvehí
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Carles Capella.
Descripció: Parlem del teatre a Mataró a partir de la trajectòria de l’actor i director teatral Carles Maicas.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,53 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.
Llibres:
L’any Frederic Mistral
L’any 2014 es commemora a Occitània, Catalunya i a França la mort del gran poeta provençal Frederic Mistral (Malhana, 8 de setembre de 1830 – 25 de març de 1914). És l’Any Mistral i amb aquest motiu s’organitzaran activitats arreu. El poeta i únic premi Nobel de literatura en una llengua minoritzada, Frederic Mistral, va tenir una gran influència a Catalunya i en les relacions d’agermanament amb Occitània. Es per això, que el Grup d’Història del Casal amb el Cercle d’Agermanament Occitano Català volem afegir-nos al programa d’actes general que es desenvoluparà a Occitània amb un programa d’activitats a partir del mes de març. El tret de sortida serà el dimarts 25 de març amb una ofrena floral que es repetirà arreu on hi hagi un carrer, una plaça, un monument o un edifici amb el nom del poeta.
