Arxiu de la categoria: Antiguitat Tardana

Antiguitat Tardana, Arqueologia, Patrimoni, Roma

L’aqüeducte romà de Sant Pere de Riu declarat Bé Cultural d’Interès Nacional

Deixa un comentari

Un Edicte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de 22 de setembre de 2014, notifica l’Acord GOV/103/2014, de 8 de juliol (DOGC núm. 6661, de 10.7.2014), pel qual es declara bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric i zona arqueològica, l’aqüeducte romà de Sant Pere de Riu (Tordera) i can Cua (Pineda de Mar), al Maresme, i se’n delimiten els respectius entorns de protecció.

L’arcada de Sant Pere de Riu coneguda com a Pont del Diable, terme de Tordera, i l’aqüeducte de Can Cua, terme de Pineda de Mar, són els dos únics trams visibles de l’anomenat aqüeducte romà de Pineda. Datat de l’època romana, discorria paral·lel a la riera de Pineda pel vessant oriental al llarg de 3,5 quilòmetres fins a la vil·la romana de Can Roig que subministrava. De fet, el jaciment conserva un lacus que podria correspondre al tram final de l’estructura hidràulica.

El Pont del Diable salva el desnivell del terreny i el torrent de la font del Ferro. Té 15 m de longitud i 1,22 m d’amplada amb una arcada de 3,13 m de diàmetre. Mes avall la canalització discorria arran de terra mitjançant una conducció de la qual se’n coneixen algunes traces, fins a l’aqüeducte de Can Cua, que salvava un torrent avui desaparegut. L’aqüeducte s’ha conservat en 39 m de llargària amb cinc pilars, dues pilastres i sis arcades, quatre de les quals es conserven íntegrament.

 

Antiguitat Tardana, Història

Necrópolis de la Riera de Teià -Teià- (Segles V – VII)

Deixa un comentari

Fitxa núm. 1

Antiguitat Tardana

Autor de la fitxa: Joaquim Graupera i Graupera

Tema: Necròpolis. Visigots.

Claus: Segles V-VII.

Localització: El jaciment es trobava en el lloc on ara ocupa l’autoservei Caprabo S.A, entre el Masnou i Premià de Mar, prop de la carretera N-II en la confluència amb la riera de Teià.

I·lustració: L‘excavació arqueològica va ser dirigida per L.Burés i N.Carreras. La planimetria va ser realitzada per F..Tió (1993).

Descripció: El jaciment comença a ser conegut directament el 19 de març del 1975, a causa d’una extracció de terres a la riba esquerra de la riera de Teià, fet que va fer sortir a la llum la major part de les estructures del jaciment. Les restes que van poder ser salvades de la destrossa van ser recollides per membres de l’AECC de Premià. Aquests van denunciar, l’any 1980, la destrossa que patia el jaciment, fet que va portar al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya a aturar les obres i a realitzar unes excavacions arqueològiques que van durar des del 22 de novembre del 1990 fins el 12 de gener del 1991. Els directors de l’excavació van ser L.Burés, N.Carreres, J.C.Estrella i A . Marquès. F. Tió va portar tota la planimetria . La campanya arqueològica va detectar dos sectors del jaciment força diferenciats anomenats sector 1000 i sector 2000. El primer correspondria a les restes de la vil.lae romana. En aquest estudi ens interessa el segon sector que ocupava l’espai d’un antic hivernacle construït al costat sud del camí del Mig, a uns 10 mts sobre el nivell del mar. L’excavació arqueològica del sector posà al descobert una necròpolis de tombes de lloses amb els enterraments dipositats directament sobre el sòl i l’estructura d’una fonamentació de murs que deurien format part d’un edifici relacionat amb els enterraments esmentats. La relació d’aquestes restes amb les de la vil.lae no es van poder realitzar ja que l’acció dels rebaixos de terres efectuats per les excavadores va impossibilitar-ho, a més de l’acció continuada de l’explotació agrícola existent a la zona. Al llarg de l’excavació van proporcionar la localització d’un total de 13 enterraments sense elements ceràmics ni aixovar funerari pel que solament es va poder utilitzar com element de datació l’estructura de les tombes.

Comentari: Les arqueòlogues del jaciment, Lurdes Burés i Núria Carreres, en el seu estudi publicat, van realitzar una classificació de les tombes en quatre tipologies. Desprès de buscar paral·lels en altres jaciments de la comarca d’època paleocristiana com la necròpolis de Ca la Madrona (Mataró), la necròpolis de la Riera de Mataró i del sector proper a la basílica de Santa Maria, i també d’altres de Catalunya, van poder datar la necròpolis com a posterior al s V per la manca de tombes amb forma de cabana d’imbrices i tegulae o bé de reaprofitament amfòric que caracteritza a aquests enterraments. La cronologia òptima per part de Burés i Carreres seria dels s.V al VII, es a dir d’època visigoda. Com a paral·lels citen les tombes mes tardanes de la necròpolis relacionades amb la basílica paleocristiana de l’amfiteatre de Tarragona. Pel que fa a les restes de l’edifici amb el qual es podrien relacionar les tombes, donades les deficients condicions de conservació, es van reservar de donar paral·lels i una datació fiable. Malgrat tot, van atribuir l’ús de l’edifici a una zona de culte donada la seva suposada planta basilical i la seva proximitat a l’àrea de necròpolis, malgrat que no es van atrevir a afirmar-ho amb rotunditat. Segons les autores, l’edifici correspondria a una vil.lae cristianitzada com Torre Llauder (Mataró) o vil·la Fortunatus (Fraga) entre d’altres.

Bibliografia:

  •  BURES,Lurdes.; CARRERES,Núria.: “La vil.la i la necròpoli de la riera de Teià (El Masnou, Maresme) “ a Puig Castellar.Revista del Museu Torre Balldovina. Quarta època, núm.5 (setembre del 1993). Santa Coloma de Gramanet. Pàg.59-71
  • PREVOSTI, Marta: Cronologia i poblament a l’àrea rural d’Iluro. Caixa d’Estalvis Laietana; Dalmau. Mataró; Barcelona, 1981. (Premi Iluro, 33/34) 2 vols.Pàgs.85-101.