El Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró organitza una sortida al poblat ibèric dels Vilars d’Arbeca i al conjunt rupestre de la Roca dels Moros del Cogul. La sortida es farà el proper dissabte 16 de juny i comptarà amb la participació del Dr. Joan B. López de la Universitat de Lleida qe s’encarregarà de la visita comentada als Vilars d’Arbeca. Les places són limitades i cal inscripció prèvia al Centre d’Estudis (tel. 615852545).
Arxiu de la categoria: Arqueologia
Conferència sobre les aportacions de la genètica a la recerca arqueològica
El Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró organitza la conferència «Gens i ossos. Noves aportacions de la genètica» a càrrec de les Dres. Cristina Rihuete-Herrada i Camila Oliart, investigadores del Departament de Prehistòria i del Laboratori de Bioarqueologia Humana de la UAB. L’acte es celebrarà el divendres 20 d’abril a les 7 de la tarda a la sala polivalent del CEPAN (Masia de Can Boet ) carrer de Pablo Iglesias, 83 Mataró.
La xerrada té com a objectius donar a conèixer de forma senzilla en què consisteix l’estudi de l’ADN antic i exposar alguns casos reals d’aplicació.
I Simposium d’arqueologia laietana
El proper dissabte 12 de maig es celebrarà, al Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora de Teià, aquest primer simpòsium amb l’objectiu de crear un espai de comunicació i reflexió per donar a conèixer el resultat de la recerca arqueològica al Maresme. L’acte es convoca en el marc de les VIII Jornades de difusió del patrimoni de la Laietania al Maresme. El simposi se centrarà en les intervencions arqueològiques i els estudis de recerca de jaciments del Maresme i el Vallès Oriental, emmarcats en una forquilla cronològica que va des de la prehistòria fins a l’antiguitat tardana. La ponència marc anirà a càrrec de Joaquim Folch Soler i Gemma Hernàndez Herrero que parlaran de «L’arqueologia de la prehistòria i l’antiguitat al Maresme i Vallès Oriental, balanç de recerca i gestió (2000-2017)». Tot seguit es donarà pas a la presentació de comunicacions. Informació a info@turismemaresme.cat
Divulgació i patrimoni a Cabrera de Mar
El passat mes de desembre, alguns socis del Grup d’Història del Casal es van adreçar a la junta de l’entitat en relació a les greus mancances observades en el material imprès i distribuït per l’ajuntament de la vila sobre la divulgació del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar. Davant la petició dels associats, l’entitat es va adreçar a l’ajuntament demanant la correcció del material tot insistint un cop més en alertar del deteriorament de les restes del Poblat ibèric de Burriac.
L’Ajuntament de Cabrera de Mar ens ha remès la resposta que podeu llegir en aquests enllaços: Cabrera1 Cabrera2.
També podeu descarregar l’escrit que vam presentar en aquest altre enllaç Cabrera 19-12-2017
En aquest enllaç podeu llegir la Rèplica Puchi Cortada
Patrimoni arqueològic i arquitectònic de Cabrera de Mar
Tertúlia d’Història núm. 399 (Mataró Ràdio: 18/1/2018)
Convidat: Josep Maria Rovira
Presenten: Núria Gómez i Jaume Vellvehí.
Documentació: Jaume Vellvehí.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: El patrimoni arueològic i arquitectònic de Cabrera de Mar és molt ric i sovint presenta novetats i notícies. Per a parlar de les darreres parlem amb Josep M. Rovira historiador i docent responsable del projecte web Cabrera de Mar Arqueologia i patrimoni.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,5 Mb
(Fotografia: glorieta modernista de Cabrera)
Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni [seguiu aquest enllaç per accedir-hi]
Josep Puig i Cadafalch i l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa
En el marc de l’Any Puig i Cadafalch, el proper dissabte 20 de maig, el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró amb la col·laboració del Grup d’Història del Casal presenten la conferència Josep Puig i Cadafalch i l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa a càrrec de Jaume Vellvehí. La xerrada tractarà els anys de joventut de Josep Puig i Cadafalch i la seva participació en l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa de la que en fou un dels fundadors.
L’acte es celebrarà a la sala d’actes de Can Palauet (Mataró) a les 19 h. Podeu descarregar el targetó en l’enllaç del dessota
Video-crònica de la ponència de Joan Carles Alay
El dissabte 22 d’octubre s’ha celebrat la darrera jornada del 10è Cicle Història a Debat organitzat pel Grup d’Història del Casal en el marc de celebració del 30è aniversari de l’entitat. El Dr. Joan Carles Alay i Rodríguez, membre de la Societat Catalana d’Arqueologia i del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, entre altres institucions, ha presentat la ponència Els arqueofurtius catalans.
La recerca de tresors, materials i immaterials, ha estat constant des dels orígens de la humanitat però pràcticament no hi ha estudis que l’hagin tractat i a Catalunya ni tan sols existeix un mot específic que defineixi els cercadors de “tresors” arqueològics. Avui dia és una activitat il·legal sobre la que és imprescindible l’esforç conjunt de tots els implicats.
Trenta anys de la descoberta del tresoret d’Òrrius
Tertúlia d’Història núm. 180 (Mataró Ràdio: 15/09/2011)
Convidats: Toni Trenchs, Marc Pons, Josep M. Roqué
Presenta: Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Joaquim Graupera
Documentació: Joaquim Graupera
Tècnic: Carles Capella
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 52,29 minuts Descarrega’l 24 Mb
Es desmunta la torre de guaita del turó d’Onofre Arnau (Castell de Mata)
Segons informa la web de l’Ajuntament de Mataró, els dies 19 i 21 de maig s’ha procedit al desmuntatge de la torre de guaita que estava obsoleta i en estat de degradació amb el perill que representava. Divendres 27, els operaris de la Diputació han començat la tasca d’enderroc de la base de formigó de la torre.
La Diputació, en conveni amb el propietari de la finca, va instal·lar al 2007 la torre de guaita al cim del turó d’Onofre Arnau, en el marc de les campanyes de prevenció d’incendis. En aquell moment (novembre de 2007) el Grup d’Història del Casal, com a resultat dels acords presos en els debats de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, ens vam adreçar a l’Ajuntament interessant-nos per un possible malmetement de les restes arqueològiques del Castell de Mata sobre les que podria haver-se aixecat la torre.
De fet, com es pot observar en les fotografies de J. Graupera fetes en el seu moment, hi hauria algunes restes de murs a tocar de la torre de guaita, cosa que evidenciaria la destrucció d’estrats arqueològics. La intervenció arqueològica prèvia a la construcció de la base sobre la que s’aixeca la torre no es va fer i ara, amb el desmuntatge cal esperar que no es produeixin noves afectacions que si bé foren lleus en el seu moment no deixen de ser afectacions.
La recuperació del monestir de Santa Maria de Roca Rossa a Tordera
L’Ajuntament de Tordera te previst iniciar una actuació per consolidar i evitar la degradació del monestir de Santa Maria de Roca Rossa a Tordera que actualment es troba en ruïna parcial. La inversió es preveu de 65.000 euros i s’invertirà en el tancament de la volta de l’església, en reforçar altres estructures, netejar l’espai i fer-hi els tancaments necessaris a fi d’evitar l’accés incontrolat. Es preveu que les obres comencin d’aquí a dos mesos com a termini màxim.
El Grup d’Història del Casal, com a entitat implicada des de fa més de vint anys en l’estudi, en la divulgació i en la lluita per la seva preservació amb accions diverses adreçades a l’Ajuntament de Tordera, administració sobre la que recau la responsabilitat de vetlla per la preservació d’un Bé Cultural d’Interès Local com és el cas (recordem aquí com a exemple les accions derivades de les conclusions de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme dedicades als Monestirs medieval, celebrades a Mataró, Òrrius i Ripoll l’any 2007), ens hem adreçat novament a l’ajuntament interessant-nos per les corresponents prospeccions i excavacions arqueològiques previes als treballs de restauració i que no sembla que s’hagin previst.
El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, situat al Montnegre dins el terme municipal de Tordera, fou fundat en la primera meitat del segle XII sota l’orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La seva breu etapa d’esplendor fou entre els darrers anys del segle XII i mitjans del XIII, moment que inicià la seva progressiva davallada. La comunitat de canonges agustins de Roca Rossa mai va passar de ser un modest priorat.
Per a més informació:
BOU i ILLA, Joan – VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera-El Maresme. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2010.
