Tertúlia d’Història núm. 342 (Mataró Ràdio: 12/5/2016)
Convidat: Imma Bassols
Presenten: Núria Gómez i Jaume Vellvehí
Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Quins són els vestigis prehistòrics conservats al Maresme? Com fou el poblament? Quines són les recerques que hi ha actualment? Ens ho explica l’arqueòloga Imma Bassols.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.
Tertúlia d’Història núm. 221 (Mataró Ràdio: 8/11/2012)
Convidat: Maria Dolça Ribas, Joan Francesc Clariana i Imma Bassols
Presenten: Sandra Cabrespina, Quim Graupera i Núria Gómez
Documentació: Joan Francesc Clariana i Imma Bassols
Tècnic: Carles Capella
Descripció: En el programa 182 vàrem parlar de Marià Ribas i Bertran. Ribas va dedicar la seva vida a l’arqueologia i la història. L’obra de Marià Ribas, es pot dir que abasta gairebé tota, o la major part de l’arqueologia mataronina del segle XX. Aquest és un dels motius per els quals des del GHC vàrem demanar que fos declarat mataroní il·lustre. En aquell programa vàrem començar a repassar la seva trajectòria de la mà de la seva filla Maria Dolça. Llavors ja érem conscients que amb un sol programa no en tindrem prou per parlar de tot el que Ribas va fer però si que vam fer un tastet per obrir la gana i més endavant dedicar-li un nou programa. I avui és el dia escollit per seguir parlant d’ell i la seva trajectòria.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 23 Mb.
Tertúlia d’Història núm. 335 (Mataró Ràdio: 17/3/2016)
Convidat: Joan Carles Alay
Presenten: Jaume Vellvehí, Joan Francesc Clariana i Núria Gómez
Col·laboren: Marta Gomez i Maria Asmarat
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Sovint quan parlem d’arqueologia, sempre acaba sortint el tema dels furtius i de la destrucció de patrimoni. El Dr. Joan Carles Alay ens parla d’un tema molt poc habitual, de la relació entre l’Arqueologia, la Perfilació Criminològica i la Criminalística.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.
El proper dissabte 12 de març s’inaugura el parc arqueològic del jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona) després de la darrera fase de la intervenció que ha museïtzat el jaciment. Durant l’acte els responsables de les intervencions faran una visita comentada.
El jaciment, explorat des de l’any 2010 i amb una última intervenció el 2015, ocupa unes cinc hectàrees al cim d’un turó flanquejat per la riera Gavarresa, i compta amb una ocupació des del Bronze final fins a època romana tardorepublicana.
L’assentament es va destruir de manera violenta, molt probablement en el marc de la segona guerra civil romana entre les topes de Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (49-45 aC).
Els treballs duts a terme fins ara han permès identificar la muralla que tancaria l’espai pels vessants més accessibles, conèixer l’estructuració urbanística de l’assentament i també recuperar diversos elements que parlen de la vida dels seus habitants: abundant vaixella de procedència diversa, restes faunístiques en connexió anatòmica, etc.
S’ha obert també una pàgina web dedicada al jaciment
(Font: ICAC)
El proper divendres 4 de març s’inaugurarà a Can Serra del Museu de Mataró l’exposició El sexe a l’època romana on s’exposa una selecció de vuitanta peces procedents de diferents col·leccions arqueològiques de tot Catalunya que s’acompanyen de textos clàssics llatins. Es tracta de la primera exposició produïda per la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya que, des de l’abril del 2013 ja s’ha pogut veure a 11 ciutats del Principat. La mostra, s’adreça a un públic adult i està estructurada en cinc eixos diferenciats: sexe i matrimoni; sexe, seducció i bellesa; pràctiques sexuals; sexe fora del matrimoni i sexualitat divina.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 22 de maig, tindrà tres activitats complementàries. Divendres 29 d’abril es podrà entrar a “La cuina de Venus”, una xerrada activa sobre cuina eròtica romana; dimecres 18 de maig, dins els actes del Dia Internacional dels Museus, es farà la conferència “El sexe a l’antiguitat: de la prehistòria a la cultura romana” a càrrec de Joan García Targa, i el 22 de maig, dins la Nit dels Museus, Núria Tarragona i Vanessa García oferiran l’espectacle “Tapper Sex a la Romana”.
Els Mossos d’Esquadra han detingut un home per un delicte contra el patrimoni històric. El passat mes d’octubre fou sorprès per uns testimonis que li van fer fotos mentre espoliava el recinte arqueològic de Palol Sabaldòria a Vilafant, a l’Alt Empordà amb un detector de metalls i amb una aixada tot fent un forat a terra. Aquesta acció va malmetre el paviment medieval.
Després de declarar en seu judicial, el jutge n’ha decretat la llibertat amb càrrecs. Segons la Unitat Central de Patrimoni Històric, l’any passat s’ha detingut vuit persones per espoliació de jaciments arqueològics, sis de les quals a l’Alt Empordà.
El jaciment de Palol Sabaldòria és un nucli reduït format per les restes de l’església preromànica de Sant Miquel, el castell medieval dels segles XI-XII i el mas de Palol, situat a llevant de la població de Vilafant. El Castell situat a llevant de l’església, era de planta rectangular amb restes d’una posible cisterna a l’interior. A l’exterior del recinte s’observa els fonaments d’una torre de planta circular de 6,5 metres de diàmetre.
Precisament aquest proper dijous al programa El Racó del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio parlarem amb el Doctor Joan Carles Alay, Secretari de la Societat Catalana d’Arqueologia sobre la seva tesi doctoral dedicada a L’espoli arqueològic a Catalunya: el furtivisme. Bases jurídiques i conceptuals.
Més informació:
Segons informa l’Ajuntament de Cabrera de Mar, tres peces aparegudes en les excavacions arqueològiques dutes a terme al jaciment del turó dels Dos Pins (2006), al clos arqueològic de Can Rodon de l’Hort i en una de les domus del clos de Ca l’Arnau – Can Mateu (2010) han estat restaurades. Es tracta, respectivament, d’una àmfora ibèrica datada al segle III aC, un estri de treball d’un taller de forja, que s’estima que és del segle II aC, i un altar, també de la mateixa època. Les tres peces de terrissa, que han estat restaurades pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ja han arribat a Cabrera de Mar on seran exposades a la sala de materials arqueològics a Cal Conde.
El passat dimecres dia 16 a la Sala d’actes de l’Institut Català d’Arqueologia Classica Joan Francesc Clariana i Roig, membre de la nostra entitat, va llegir la seva tesi doctoral La Terra Sigillata alt imperial de la vil·la romana de Torre Llauder. Model de consum d’una comunitat privilegiada, que ha estat dirigida per la Dra. Marta Prevosti i el Dr. Ramon Járrega. Com podem llegir en el resum de la tesi que es publica a la web de l’ICAC:
«La tesi es centra en obtenir dades sobre la dinàmica de comercialització i del coneixement de les xarxes de comerç de l’antiguitat, a través de l’indicador que representen les importacions de ceràmiques fines. La vil·la romana de Torre Llauder va seguir unes pautes de consum de terra sigil·lata, és a dir, de vaixella fina importada segons la diversitat dels llocs de procedència, que seguien rutes comercials prèviament establertes i que sovint no devien ser d’un únic producte.
Els materials que s’estudien són bàsicament les sigil·lades: itàlica, tardoitàlica, sudgàl·lica, hispànica i africana “A”, i també, tot i que escassegen, la sigillata de la Badia de Nàpols o Producció A, les imitacions de sigil·lata itàlica i la sigillata de procedència oriental, també coneguda com Eastern Sigil·lata B.
Per omplir el buit d’informació estratigràfica sobre la vil·la dels segles I i II dC, la riquesa de la vaixella de terra sigillata proporciona en bona part el suport de la interpretació de la història de l’establiment dins d’una prosperitat progressiva. La tesi planteja unes conclusions interpretativesa partir de tres eixos. El primer, centrat en l’època del taller d’àmfores, la seva amortització i construcció de la vil·la; el segon, sobre el coneixement i comportament de les importacions rebudes, dels segles I i II dC; i el tercer, sobre les dades relatives al primer terç del segle III dC, moment que coincideix amb les importants reformes d’època severiana de la vil·la.»
Felicitem el nostre company del Grup d’Història del Casal per l’èxit obtingut amb aquest nou doctorat. Podem escoltar-lo parlant de la Terra sigillata de Torre Llauder en la tertúlia del programa El Racó del gener de l’any passat.
Tertúlia d’Història núm. 180 (Mataró Ràdio: 15/9/2011)
Convidats: Toni Trenchs; Marc Pons; Josep Ma Roqué
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Joaquim Graupera
Documentació: Joaquim Graupera
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Enguany farà 30 anys de la descoberta del conegut tresoret d’Òrrius durant les excavacions de l’absis preromànic de l’església parroquial de Sant Andreu.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 52,29 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.
Per Antoni Llamas i Mantero
Article publicat a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal. Grup d’Història del Casal, Mataró.
Mira va calcular la quantitat de pluja caiguda a partir de restes minúscules, d’aquestes gotes de pluja atrapades hi ha dues classes d’oxigen, una de més pesant i una altre de més lleugera, si predominen les lleugeres vol dir que era una època humida, i si predominen les pesants és que era una època seca. Per saber la proporció va fer servir un espectòmetre de masses. Quant va analitzar una mostra de fa 4.200 anys, li va cridar l’atenció un canvi dràstic en el règim de pluja d’aquesta zona. La pluviositat havia disminuït un 20%, i això constituïa un canvi climàtic sobtat i brutal, va tenir que ser tant significatiu que no hi s’ha donat un altre des de fa 5.000 anys.
Tot i les diferències climàtiques entre Israel i Egipte, ja tenia el culpable, un canvi climàtic sobtat. Hassan va col·locar el canvi climàtic al cim de la seva piràmide de sospitosos. Un canvi climàtic dràstic afecta molt a les comunitats, i no es pot combatre com un de lent. Per tant, havia de comprovar que aquest canvi climàtic no fos només d’abast local, sinó que hagués pogut afectar a Egipte.
La prova li va caure del cel, o més ben dit de les glaceres d’Islàndia. Un grup de paleoclimatòlegs estudiaven el clima d’èpoques passades, per mitjà dels icebergs, els més interessants eren els que presentaven taques de cendra negra, que són les partícules de material volcànic procedents del volcans d’Islàndia. Quan els icebergs abandonen aigües islandeses i s’endinsen en l’Atlàntic Nord, aquests es fonen i la cendra es precipita al fons de l’oceà, i acaba formant part de la capa de fang que es va acumulant. Els investigadors tenien mostres de sediment de 10.000 anys d’antiguitat. En les seves investigacions van trobar cendra a una latitud increïble, molt cap el sud, i això només passa en èpoques molt fredes. El clima no ha estat estable al llarg de la història. Cada 1.500 anys hi ha un període de baixes temperatures que dura aproximadament uns 200 anys. Una d’aquestes èpoques fredes es va donar fa 4.200 anys, i va ser tant freda que els icebergs van arribar a Irlanda. Una miniglaciació va fer baixar les temperatures a Europa, mentre Egipte passava fam. Però qui assegura que totes dues coses estaven relacionades? Peter de Menocal, de l’Observatori Geològic Lamont-Doherty, estava estudiant restes de sorra i pol·len d’arreu del món, i va descobrir un canvi climàtic encara més significatiu. Va detectar un canvi climàtic dràstic i d’un gran abast, d’abast mundial, a la mediterrània, a Àfrica, i d’Amèrica del Nord fins a Indonèsia, va ser a escala planetària, i les dates coincidien amb l’esfondrament del Regne Antic.
Finalment, la ciència confirmava la hipòtesi de Ferki Hassan. Fa 4.200 anys, un canvi climàtic va tenir conseqüències dràstiques per la humanitat. Una onada de fred sec va fer la volta al món, es van perdre collites, la fam va fer acte de presència, la gent va patir un canvi climàtic que s’escapava totalment al seu control.
