Arxiu de la categoria: Literatura

Literatura

El poeta mataroní Joan Pujol (s. XVI)

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 129 (Mataró Ràdio: 4/03/2010)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Joaquim Graupera Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Aquest poeta va néixer probablement a Mataró en una data indeterminada al voltant del 1583 i va morir després del 1603 ostentant el càrrec de prevere a Mataró. La seva obra poètica en català (1574) comprèn un poema èpic a la victòria de Lepant escrit bàsicament en decasíl·labs de cobles creudes i el poema “Visió en somni”, en el qual se li apareix Ausiàs March i es plany de la incomprensió de l’època per la seva obra. Tota la seva poesia mostra una gran influència d’aquest poeta.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Literatura

El poeta mataroní Joan Pujol i la seva obra

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 403 (Mataró Ràdio: 22/2/2018)

Convidat: Eulàlia Miralles i Jori

Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb la Dra. Eulàlia Miralles parlem de l’autor del primer poema èpic de la batalla de Lepant, el mataroní Joan Pujol. Pujol és, junt amb Pere Serafí, el referent de la poesia catalana del segle XVI.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,5 Mb

Recursos i bibliografia

Musica del s. XVI:

Joan Pau Pujol (Mataró 1570- Barcelona 1626) Si del pan de vida

Pere Alberch Vila (Barcelona 1560) Madrigals espirituals

Joan Brudieu (Llemotges 1520 – La Seu d’Urgell 1591)Ya tocan los atabales (Madrigal V.)

Per llegir:

Anton, Karl-Heinz (1970). «Pròleg». A Pujol, Joan. Obra poètica. Barcelona: Edicions 62. P. 5-11.

Comas i Pujol, Antoni (1971). «Introducción». A La singular y admirable victoria…, facsímil, Barcelona: Diputació Provincial.

Compagna Perrone Capano, Anna Maria (1998). «Il sogno marchiano di Joan Pujol». A Sogno e scrittura nelle culture iberiche. Atti del XVII Convegno. Vol. I, Roma: Bulzoni Editore. P. 319-326.

Duran, Eulàlia (1994). «La historiografia catalana en el pas del Renaixement al Barroc: el poema èpic sobre Lepant de Joan Pujol (1573)». A Romero, Carlos – Arqués, Rossend (ed.) La cultura catalana tra l’umanesimo e il barocco. Atti del V Convegno dell’Associazione Italiana di Studi Catalani. Padua: Programma. p. 271-280.

Miralles, Eulàlia (2008). «Muses i Fama: notes per a la lectura del Lepant de Joan Pujol». A Miralles, Eulàlia – Malé, Jordi Formes modernes de l’èpica (del segle XVI al segle XX). Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, p. 11-38.

Miralles, Eulàlia – Valsalobre, Pep (2010). «From Lluís Joan Vileta to Joan Pujol: Latin and Vernacular Poetry on the Battle of Lepanto in Catalonia». A Taylor, Barry – Coroleu, Alejandro (ed.) Humanism and Christian Letters in Early Modern Iberia (1480-1630), Newcastle: Cambridge Scholars Publishing, p. 159-172.

Pujol, Joan. Obra poètica. A Anton, Karl-Heinz (Ed.). Barcelona: Edicions 62.

Valsalobre, Pep (1995). «Joan Pujol: una lectura contrareformista d’Ausiàs Marc». A Estudi General, 14. 105-135.

Valsalobre, Pep (2013). «La contribución catalana a la celebración poètica lepantina». A  Escartí, Vicent Josep (ed.) Escibir y persistir. Estudios sobre literatura en catalán de la Edad Media a la Renaixença. Vol. II. Los Angeles – Buenos Aires: Editorial Argus-a p. 36-67.

Vellvehí Altimira, Jaume (1991). «Joan Pujol i la seva obra: Estat de la qüestió». A VII Sessió d’Estudis Mataronins. 12 de maig de 1990. Comunicacions presentades, Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria – Patronat Municipal de Cultura. p. 73-83.

Literatura

La novel·la negra

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 390 (Mataró Ràdio: 21/9/2017)

Convidats: Francesc  Bechdejú, Pere Matallana i Joan Ametller

Presenten: Núria Gómez, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina, Marta Gómez i Maria Asmarat

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Pere Sanchez Ruiz

Descripció: Tres grans lectors de novel·la negra, coneguts com “els sospitosos habituals”, ens explicaran que és la novel·la negra, perquè els hi agrada tant, quan i com la van descobrir, perquè en algun moment va ser un gènere mal vist pels “intel·lectuals”, com va anar fent-se un lloc en les llibreries mataronines…

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,13 minuts Descarrega’l 23,9 Mb

Literatura

Josep Palau i Fabre

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 379 (Mataró Ràdio: 11/5/2017)

Convidats: Maria Choya

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Marta Gómez i Maria Asmarat

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: En motiu de la celebració del centenari del naixement de Josep Palau i Fabre parlem amb la directora de la Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,07 minuts Descarrega’l 22,9 Mb

Literatura

Jacint Verdaguer i el Maresme

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 376 (Mataró Ràdio: 6/4/2017)

Convidat: Ramon Verdaguer

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Marta Gómez i Maria Asmarat

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles

Descripció: parlem de mossèn Cinto Verdaguer i la seva vinculació amb el Maresme.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,07 minuts Descarrega’l 22,9 Mb

Literatura, Segle XIX

«Frederic Mistral, el pare de totes les Mireies»

Deixa un comentari

El divendres 23 de setembre, a les 19.30 h, a la sala d’audiovisuals del pavelló municipal d’esports de Canet de Mar (carrer Catalunya, s/n), la Plataforma per la Llengua Canet de Mar organitza la conferència Frederic Mistral, el pare de totes les Mireies, a càrrec de Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal de Mataró.

L’acte està emmarcat dins la Mòstra de Cinèma Occitan 2016 de Canet de Mar que continuarà l’endemà dissabte amb una marató de cinema occità a la mateixa sala d’audiovisuals del pavelló municipal d’esports.

Aquesta vuitena edició de la Mòstra de Cinèma Occitan s’ha programat a 32 localitats i ofereix un mostrari de creacions, fetes des de sensibilitats i propostes artístiques ben diferents, que s’expressen a través d’un autèntic ventall de varietats lingüístiques, que van del gascó al vivaroalpí, del llenguadocià al llemosí o del provençal a l’alvernès. Totes elles, pròpies dels diferents territoris occitans i de les persones que les parlen. Els films són en llengua occitana i els subtítols en català (VOSC).

Els horaris, títols i durada són els indicats a continuació (marcant l’enllaç del títol podeu ampliar la informació de cada projecció i fent clic a la imatge adjunta en aquesta notícia podeu veure el cartell en una mida més gran):

11.30 En cap (6 min)
12.00 Vòutz de lo Sambuc (38 min)
13.00 Trobadors (52 min)
17.00 Cathare (28 min)
18.00 Lo sumi de la lenga vai a Montpelhièr (36 min)
19.00 Ibòs en Bigòrra. Entre mutacions e mites (54 min)

La mostra està organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de diferents institucions, entitats culturals i empreses tant de Catalunya com d’Occitània, i universitats que en garanteixen uns continguts de qualitat i una presència àmplia a tots dos territoris, tot adequant la programació a les peticions i interessos de cadascuna de les localitats que l’acullen.

Literatura

Mataró recorda l’escriptor Ventura Ametller

Deixa un comentari

Avui divendres 20 de maig comencen els actes d’homenatge a l’escriptor Ventura Ametller, nom literari de Bonaventura Clavaguera (Pals 1933- Mataró 2008), en ocasió dels 30 anys de la publicació de la seva obra més coneguda Summa Kaòtica. L’acte consistirà en una taula rodona a l’entorn de “Summa Kaòtica en el panorama literari català”, i comptarà amb la participació de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, el poeta Miquel de Palol, l’escriptor i antropòleg Adrià Pujol i l’escriptor Lluís Racionero. Des d’avui i durant els mesos de maig, juny i juliol es celebraran actes diversos entorn de la figura i l’obra d’Ametller. Aquests actes estan organitzats per la Comissió Ventura Ametller amb la col·laboració de diverses entitats com Òmnium Mataró Maresme, l’Ajuntament de Mataró i Poesia i +.  [Consulteu la Programació dels actes]

 

L’obra publicada de Ventura Ametller:

Teoria general de l’universalisme (1979) assaig

El primer quadern de Bel Dezir (1981) poemari

Paradigmes esotèrics (1991) poemari

Summa Kaòtica (1986) novel·la

Resta Kaòtica (2008) novel·la

Antologia d’emergència (2016) poemari

Cinema, Literatura, Personatges, segle XX, Tertúlia de Ràdio

50 anys Caterina Albert (1869-1966): “Adversidad” (Solitud) un film de M. Iglesias (1943)

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 331 (Mataró Ràdio: 21/1/2016)

Convidats: M. Encarnació Soler

Presenten: Núria Gómez i Jaume Vellvehí

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la mort de Caterina Albert, Víctor Català, parlem de la primera versió per al cinema de Solitud. La pel·lícula Adversidad de Miquel Iglésias, estrenada a Sabadell el 1944, en plena repressió franquista.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l 24,5 Mb.

Recursos

  • Castellanos , Jordi  ‎(2007). “Un film (3000 metres), de Víctor Català” a Els Marges. [enllaç]
  • Informació sobre la novel·la Solitud de Víctor Català a lletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya). [enllaç]
  • Soler i Alomà, M. Encarnació (2005). “Adversidad, la dissort d’un film perdut” a Cinema rescat, núm. 18, Associació Catalana per a la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic. Barcelona, p. 11-15. [enllaç]

 

Literatura, Personatges

Cinema en occità a Mataró

Deixa un comentari

En motiu del Centenari de la mort de Frederic Mistral el dissabte 15 s’inauguraran unes sessions de cinema en llengua occitana. Les sessions es celebraran al Racó del Casal (c/ Bonaire, 25 primer pis) a les set de la tarda. La primera sessió serà el mateix dissabte dia 15 i es projectarà la pel.lícula Frederic Mistral, d’Alain Glasberg (2004). Entre el documental i la ficció, aquest film parla de Frederic Mistral, el mite fundador de la literatura occitana, fugint dels tòpics per esbrinar què s’amaga darrera el personatge. Ens presenta un Mistral modern i molt sovint desconegut. la projecció serà en versió original en occità subtitulada en francès.

La següent sessió serà el dissabte 22 de novembre a la mateixa hora i lloc, i es projectarà la pel.lícula En viatge, d’Elisa Nicoli (2009). L’any 2008, un grup d’apassionats per la llengua occitana van fer una caminada de 1300 kilòmetres creuant Occitània. Pretenien que la UNESCO declarés la llengua occitana Patrimoni de la Humanitat, però va ser per damunt de tot un apropament a l’Occitània actual. En aquesta ocasió es projectarà en versió original en occità subtitulada en català.

Cinema en occità està organitzat pel Grup d’Història del Casal i el Cercle d’Agermanament Catalano Occità i forma part de les activitats en motiu de l’Any Mistral.

Literatura, Llengua

El Grup d’Història del Casal participa en el Congrés Internacional de l’AIEO a Lleida

Deixa un comentari

Del 16 al 21 de juny es celebra a la Universitat de Lleida el XIen Congrès Internacional de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans sota l’epígraf: Occitània en Catalonha. Los estudis occitans: de tempses novèls, de novèlas perspectivas. [programa]Al Congrés, que aplega els millors especialistes d’arreu sobre els estudis occitans, s’han presentat 147 comunicacions  procedents de 60 universitats de 12 estats diferents [vegeu les estadístiques]. El Grup d’Història del Casal hi participa amb una comunicació que presenta Jaume Vellvehí amb el títol: El nucli de Mataró: els orígens de la recepció de Mirèio i del Felibritge. [podeu descarregar els resums de les comunicacions aquí]