Arxiu de la categoria: Literatura

Literatura, Personatges

Conferència de Jòrdi Passerat (9-5-2014)

Deixa un comentari

El divendres 9 de maig a la sala d’actes de Can Palauet, a Mataró, mossèn Jòrdi Passerat, doctor en Teologia i Majoral del Felibritge i membre de l’Acadèmia dels Jòcs Florals de Tolosa, va inaugurar les Jornades Internacionals Frederic Mistral, Mataró i Catalunya, pronunciant la conferència:  La renaixença occitana: l’obra de Frederic Mistral i el Felibritge. Una estona abans però, Jòrdi Passerat va visitar la mostra Frederic Mistral i el cercle de Mataró, que s’exhibeix a la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro. Es tracta d’una mostra bibliografica i documental, que recull part del fons del segle XIX conservat a la Biblioteca i que vincula el grup de mataronins difusors de Mistral a Catalunya.

Video enregistrat per graciamontv.cat

Literatura, Llengua, Personatges

Frederic Mistral i la seva obra

Deixa un comentari

Tertúlia d’Història núm. 274 (Mataró Ràdio: 8/05/2014)

Convidat: Núria Bayó, José Enrique Gargallo i Gabriel Brun

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí, Núria Ontiveros i Núria Gómez

Documentació: Núria ontiveros i Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: a la tertúlia del Grup d’Història del Casal parlem de Frederic Mistral i la seva obra amb Núria Bayó, presidenta del Cercle d’Agermanament Occitano Català, que ens parla dels actes del Centenari a Catalunya. Amb José Enrique Gargallo, professor titular de Lingüística Romànica de la Universitat de Barcelona, que parla de la magna obra Lou trésor dou Felibrige de Mistral i, finalment amb el fèlibre Gabriel Brun, president de la Mantenença del Llenguadoc del Felibritge, parlem de la commemoració del centenari a Occitània i de la vigència de l’obra de Frederic Mistral avui.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,55 minuts Descarrega’l: 23,2 Mb.

Recursos

Frederic Mistral:

Literatura, Llengua, Notícies, Personatges, Segle XIX

L’occitanista Jòrdi Passerat parla de Mistral i el felibritge

Deixa un comentari

El proper divendres 9 de maig, a la Sala d’actes de Can Palauet (c/ d’en Palau, Mataró) s’inauguraran les Jornades Frederic Mistral, Mataró i Catalunya, amb la conferència inaugural a càrrec de l’occitanista Mn. Jòrdi Passerat, majoral del Felibritge i membre de l’Acadèmia dels Jòcs Florals de Tolosa.La conferència porta per títol La renaixença occitana: l’obra de Frederic Mistral i el Felibritge. L’acte es celebrarà a  partir de les 19 h. i serà presidit pel regidor de cultura de l’ajuntament de Mataró.

Prèviament, a les 18,30 s’inaugurarà la mostra bibliogràfica i documental Frederic Mistral i el cercle de Mataró, a la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro

Literatura, Notícies, Segle XIX

Mataró, Mireia i Mistral a Barcelona

Deixa un comentari

Els assistents a l’acte del  passat dijous 3 d’abril, van poder conèixer de primera mà la traducció inèdita al català de Mirèio. Es tracta d’un manuscrit descobert fa relativament poc per Jaume Vellvehí, que conté els quatre primers cants del famós poema èpic mistralenc. L’autoria es deu als mataronins Terenci i Silví Thos i Codina. Per la seva banda, un altre mataroní, Marcel de Palau i Català, fou l’autor de la primera traducció al castellà publicada del poema  Magalí, la cançó que Nora canta al tercer cant de Mireia. Es tracta doncs d’un grup de mataronins que van ser protagonistes de la recepció de Mirèio a Catalunya.

La conferència es va celebrar en el Palau Marc de Barcelona organitzada pel Cercle d’Agermanament Occitano Català amb el títol Els orígens de la difusió de  Frederic Mistral a Catalunya:el grup de Mataró i la traducció inèdita de Mirèio, a càrrec de Jaume Vellvehí membre del Grup d’Història del Casal en el marc dels actes de commemoració del centenari de la mort de Frederic Mistral. L’acte fou presentat per l’occitanista Jaume Figueras i Trull i va donar la benvinguda Xavier Moral responsable d’afers occitans de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Literatura, Poesia, Segle XIX

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Deixa un comentari

Van parti de Lioun à la primo aubo
Li veiturin que règnon sus lou Rose.
Es uno raço d’ome caloussudo,
Galoio e bravo, li Coundriéulen. Sèmpre
Planta sus li radèu e li sapino,
L’uscle dóu jour e lou rebat de l’aigo
lé dauron lou carage coume un brounze
Lou pouèmo dou Rose (1897)

Literatura, Poesia, Segle XIX

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Deixa un comentari

Iéu, d’uno chato enamourado
Aro qu’ai di la mau-parado,
Cantarai se Diéu vòu, un enfant de Cassis,
Un simple pescaire d’anchoio
Qu’emé soun gàubi e`mé sa voio
Dóu pur amour gagné li joio,
L’empèri, lou trelus. – Amo de moun païs,
Tu que dardaies, manifésto,
E dins sa lengo e dins sa gèsto;
Quand li baroun picard, alemand, bourguignoun,
Sarravon Toulouso e Bèu-caire,
Tu qu’empurères de tout cire
Contro li nègri cavaucaire
Lis come de Marsiho e li fièu d’Avignoun;

Calendau (1867)

Obres de Mistral

Literatura, Segle XIX

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Deixa un comentari

D’escalabra sus lis auturo
Emé la faisso à la centuro
E de canta, lou péu au vènt,
Lou pitre nus, li bras mouvent,
Mi bèu leitour, açò’s coucagno,
Quand lou matin emé l’eigagno
Escarrabihon e fan gau.

Nerto. Nouvello prouvençalo (1884) fragment del pròleg

Obres de Mistral

Normal
0

21

false
false
false

ES
X-NONE
X-NONE

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}

Literatura, Segle XIX

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Deixa un comentari

Normal
0

21

false
false
false

ES
X-NONE
X-NONE

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}

Lou Felibrige es la flourido dóu patrioutisme pur, e ‘s l’antipode d’aquelo escolo qu’en prechant foulamen la destrucioun dóu sèn naciounau, es l’encauso proumiero di malur de la Franço.  

Armana Provençau 1875