Arxiu de la categoria: Patrimoni

El jaciment de Ca la Madrona haurà de ser Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)

El Ple de l’Ajuntament de Mataró del passat 2 de novembre va aprovar la resolució per protegir les restes arqueològiques de Ca La Madrona amb la catalogació de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). La proposta de resolució havia esta presentada per la CUP i fou recolzada per tots els grups de l’oposició deixant en minoria a l’equip de govern. L’acord implica que el jaciment visigòtic de Ca la Madrona no es traslladarà de lloc i haurà de ser compatible amb el projecte del Parc d’Economia Circular. 

Des de l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme, que va intervenir en l’Audiència prèvia exposant els arguments a favor de la conservació in situ del jaciment coexistint amb el Parc, es valora molt positivament l’aprovació. Ara el Govern municipal haurà d’iniciar els tràmits necessaris per a procedir a la declaració definitiva, és a dir s’haurà de modificar puntualment el Pla especial del patrimoni de Mataró a fi que aquest jaciment passi d’àrea d’expectativa arqueològica a Bé cultural d’interès Local i, posteriorment, l’Ajuntament haurà d’informar-ne a la Generalitat de Catalunya. Alhora caldrà adequar el projecte del Parc de l’Economia Circular a la convivència de totes dues coses.

Fotografia: Mataró audiovisual

L’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC): “Salvem Ca la Madrona”

Tertúlia d’Història núm. 579 (5/10/2023)

Convidats: Maria Majó, Agàpit Borràs, Joaquim Garcia i Robert Lleonart

Presenten: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Documentació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Descripció: parlem  de la recent constituïda Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC) i de la seva primera acció: “Salvem Ca la Madrona” i ho farem amb Agàpit Borràs i Maria Majó, coordinadors de l’ADEPAC, Joaquim Garcia, arqueòleg i Robert Lleonart president del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Neix l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural (ADEPAC) convocant a salvar el jaciment de Ca la Madrona (Mataró)

El proper dimarts 10 d’octubre es presentarà una nova entitat cultural, l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC). L’associació s’ha marcat com a primer objectiu la defensa del jaciment de Ca la Madrona a Mataró. De fet l’entitat neix davant l’amenaça de desaparició de la necròpolis visigòtica que s’ha redescobert al polígon Mata-Rocafonda just en l’indret on s’ha de desenvolupar el projecte de l’Economia Circular i que, segons els responsables de l’actual administració local, no són compatibles.

L’entitat – que podeu seguir a través del perfil @adepacmim – neix amb voluntat comarcal a fi d’aglutinar esforços per evitar la pèrdua de més patrimoni cultural. El recent desenllaç del jaciment de l’espectacular vila romana del Roser-el Mujal de Calella, que d’una manera o altra l’ha malmès irreversiblement, és una mostra de la necessitat d’aconseguir major múscul i aglutinar esforços davant d’aquestes situacions tan repetides.

L’Associació té com a objectiu estatutari “La defensa i salvaguarda del patrimoni cultural i històric de Mataró i El Maresme” així com “Fer el seguiment de qualsevol actuació sobre béns patrimonials culturals del territori a fi de vetllar per la seva correcta preservació”.

L’entitat està formada per persones a títol individual i fa una crida a sumar-s’hi i donar-hi suport. Amb aquesta intenció es presentarà públicament el proper 10 d’octubre a les 7 del vespre al Cafè de Mar, al carrer de Santa Rita, 1 de Mataró. L’acte, amb el títol Salvem Ca la Madrona, comptarà amb la intervenció d’Agàpit Borràs i Maria Majó com a membres de l’equip de coordinació de l’entitat, que donaran pas a la intervenció de l’arqueòleg Joaquim Garcia per parlar del jaciment.

El patrimoni de Cabrils

Tertúlia d’Història núm. 577 (21/09/2023)

Convidat: Laura Bosch i Jordi Montlló

Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.

Documentació: Joan Francesc Clariana.

Descripció: parlem del patrimoni de Cabrils amb Laura Bosch i Jordi Montlló. Descobrirem el trist final del retaule barroc i la pintura del Roser de la capella de Sant Cristòfor i moltes coses més.

Descarrega’l o escolta’l aquí

La ceràmica popular catalana: les rajoles

Tertúlia d’Història núm. 571 (15/06/2023)

Convidat: Josep Antoni Cerdà.

Presenten: Imma Bassols, Jaume Vellvehí, M. Teresa Diví i Joan Francesc Clariana.

Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana.

Descripció: La tertúlia d’avui tracta de  la ceràmica popular i de les rajoles catalanes amb Josep Antoni Cerdà, autor de la tesi doctoral recentment publicada amb el títol  “La rajola catalana”.

Escolta’l a la carta o descarrega’l aquí

Manifest per preservar els vestigis arqueològics apareguts al jaciment de Ca la Madrona

El Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, el Grup d’Història del Casal de Mataró i el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, promouen el Manifest per a la protecció, conservació en el seu lloc i declaració del jaciment arqueològic de Ca la Madrona com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Al document, que ha estat adreçat a l’Ajuntament de Mataró, amb data 12 de març ja s’hi han adherit disset entitats i associacions i seixanta persones a títol individual de Mataró, el Maresme i Catalunya, i properament es preveu poder comptar amb la confirmació formal de noves adhesions. La convocatòria és oberta a tota la ciutadania.

La intervenció arqueològica al jaciment de Ca la Madrona a Vallveric, avui polígon industrial Mata-Rocafonda, ha posat al descobert estructures i paraments corresponents a les restes d’un establiment productiu d’època romana a més d’un possible edifici d’ús cultual d’època visigòtica, part d’un carrer i una extensa necròpolis. La importància i singularitat dels vestigis el converteixen en un bé patrimonial de la ciutat que no es pot deixar perdre i afegir-lo a la llarga llista de pèrdues que acumula Mataró.

Per aquests motius les entitats impulsores demanen la conservació en el seu lloc i la declaració del jaciment arqueològic de Ca la Madrona com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Es poden formalitzar noves adhesions descarregant el pdf del manifest

Un cop descarregat podeu signar-lo digitalment o podeu imprimir-lo i signar-lo manualment indicant núm. del DNI. Després l’heu de fer arribar a qualsevol de les tres entitats promotores o més fàcilment a l’adreça de correu:

Entitats i associacions adherides a data 12 de març

Amics de la Ciutat de Mataró

Associació Cultural Llibre Viu (Mataró)

Associació Vidre Bufat de Mataró

Candidatura d’Unitat Popular

Centre d’Estudis Argentonins

Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró

Centre d’Estudis Canetencs

Club d’Opinió Jaume Llavina (Mataró)

Fundació Burriac (Cabrera de Mar)

Grup d’Història del Casal de Mataró

Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró

Grup d’Historiadors Jaume Compte (Mataró)

Institut de Cultura Mediterrània (Perpinyà)

Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

Museu Arxiu de Vilassar

Museu Comunitari de Cabrils (Comca)

Societat Catalana d’Arqueologia (Barcelona)

Preservar íntegrament en el seu lloc les restes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona

La conservació de les importants troballes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona a Mataró són motiu de preocupació per entitats i veïns. Segons s’ha comunicat, Maresme Circular té la ntenció de traslladar les restes arqueològiques, estructures i paraments inclosos, a un emplaçament, avui indeterminat, fruit d’un acord entre Maresme Circular, l’Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya. Davant d’aquestes perspectives, el Grup d’Història del Casal de Mataró s’ha adreçat a l’ajuntament de la ciutat per expressar la necessitat de conservar íntegrament en el seu lloc les restes.

El jaciment, d’acord amb les dades arqueològiques obtingudes, ve a fer explicable el tram històric del pas del baix imperi romà a l’alta edat mitjana. Sabem que Mataró, en aquell moment històric, el seu topònim passà d’Alarona a Civitas Fracta. Les dades físiques fins ara no es tenien, pel que sembla que d’acord amb el que s’ha trobat s’explicaria aquest pas històric.

La presència de restes d’una vil·la romana, sumada a les restes d’una possible basílica d’època visigòtica, així com les restes d’un carrer o via de comunicació, a més d’una extensa necròpoli d’aquesta època, fan que aquest sigui un jaciment singular que caldria que es conservés íntegrament en el seu lloc. El trasllat de les restes a un altre indret, comportaria la seva desnaturalització.

D’altra banda, tot aprofitant l’avinentesa de la nova construcció, caldria que aquesta s’adaptés a les restes arqueològiques trobades, com s’ha fet en altres indrets de Mataró (p. ex.: Floristeria Fresia, botiga de La Confiança a la Plaça Xica, o el fragment de Cardo Maximus que es conserva al carrer Pujol). També seria molt convenient que en l’espai en qüestió es tingui present la possibilitat d’instal·lació d’elements informatius per tal que tothom pugui conèixer la importància del que s’ha trobat.

A més, la conservació en el seu lloc és una oportunitat d’enriquiment patrimonial i de projecció del veïnat de Rocafonda. La ciutat de Mataró no es pot permetre perdre unes restes tan significatives.

El castell de Burriac en 3D

El passat dimarts, 21 de juny, es va presentar a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró la reproducció en tres dimensions del castell de Burriac realitzada per Josep M. Rovira, membre del Grup d’Història del Casal. L’acte fou conduit per Joaquim Fernàndez de l’Associació Mataró Cultural, entitat organitzadora. Va intervenir tot seguit Joan Francesc Clariana en nom del Grup d’Història del Casal, que presentà el conferenciant i el projecte web Cabrera de Mar Arqueologia i Patrimoni i la col·lecció de llibres Patrimoni de la Vall de Cabrera de Mar en 3D que l’entitat impulsa i hi participa. Rovira va fer un recorregut virtual pel castell a través d’imatges web i recreacions 3D així com a través de videos de la reconstrucció en tres dimensions del castell de Burriac.

La conferència, que comptà amb força participació forma part de les activitats complementàries a l’exposició En ruta pels castells de Catalunya, que s’inaugurà, el passat 8 de juny, a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró, al carrer Nou, número 29 i que organitza l’Associació Mataró Cultural.

Albert Geronès (Barcelona, 1951 – Mataró, 2021)  ideà el projecte de donar a conèixer una petita part de l’ampli patrimoni arquitectònic i històric de Catalunya. Des de l’Associació Mataró Cultural en col·laboració amb Foto Cine Mataró – UEC i el suport de Sant Lluc per l’Art, impulsen aquest projecte en record seu.

Catalunya és terra de castells. En són una prova les 799 fortaleses, monestirs, torres i cases fortificades escampades pels diversos punts de la geografia catalana. Amb les seves històries i llegendes, són testimonis del passat que han contribuït a fer-nos entendre la història tal com avui en dia la coneixem. El que es presenta en l’exposició és només una mostra dels castells que conformen el llegat històric medieval de Catalunya.

En ruta pels castells de Catalunya: el castell de Burriac

Dimarts, 21 de juny, a 2/4 de 8 del vespre a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró (Carrer Nou, 29) es presentarà la reproducció en tres dimensions del castell de Burriac, que ens mostrarà  Josep M. Rovira i Juan, membre del Grup d’Història del Casal. L’activitat forma part de les activitats complementàries a l’exposició En ruta pels castells de Catalunya, que s’inaugurà, el passat 8 de juny, a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró, al carrer Nou, número 29 i que organitza l’Associació Mataró Cultural.

Albert Geronès (Barcelona, 1951 – Mataró, 2021)  ideà el projecte de donar a conèixer una petita part de l’ampli patrimoni arquitectònic i històric de Catalunya. Des de l’Associació Mataró Cultural en col·laboració amb Foto Cine Mataró – UEC i el suport de Sant Lluc per l’Art, impulsen aquest projecte en record seu.

Catalunya és terra de castells. En són una prova les 799 fortaleses, monestirs, torres i cases fortificades escampades pels diversos punts de la geografia catalana. Amb les seves històries i llegendes, són testimonis del passat que han contribuït a fer-nos entendre la història tal com avui en dia la coneixem. El que es presenta en l’exposició és només una mostra dels castells que conformen el llegat històric medieval de Catalunya.

Els molins fariners de Dosrius i Canyamars

Tertúlia d’Història núm. 512 (14/10/2021)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Jaume Vellvehí.

Documentació:  Jaume Vellvehí

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció: parlem amb Jaume Vellvehí sobre els molins fariners de Dosrius i Canyamars, tema sobre el qual versà la conferència del passat 9 d’octubre a Dosrius amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni. Com era un molí? Com funcionava? Quins tipus n’hi ha? On eren i què en queda? Tots aquests dubtes i moltes més coses sobre els molins fariners, un patrimoni històric, arquitectònic, tècnic, antropològic, lingüístic i literari que cal posar en valor..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).