Arxiu d'etiquetes: antifranquisme

Les memòries de Jaume Martínez Vendrell. Un lluitador per Catalunya

Tertúlia d’Història núm. 641 (9/10/2025)

Convidats: Oriol Falguera.

Presenten: Paquita Tuxans, Joan Francesc Clariana, Melanie Perez i Jaume Vellvehí.

Producció i documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció:   En el marc de la recuperació de la Memòria històrica i de la lluita contra el franquisme per la llibertat de Catalunya, aquesta setmana parlem amb Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, de les memòries de Jaume Martínez Vendrell, cap de la secció militar del Front Nacional de Catalunya i delfí del líder separatista Daniel Cardona que s’ha editat recentment.

Descarrega’l o escolta’l aquí

Manuel Cusachs i Corredor (1937-2025).

El dijous 4 de setembre ens ha deixat el periodista i historiador Manuel Cusachs i Corredor (1937-2025). La seva trajectòria periodística el portà a les corresponsalies dels diaris Tele-eXprés, El Correo Catalán i El Noticiero Unversal. També col·laborà en el diari Avui, el setmanari Presència i El Periódico de Catalunya. En l’àmbit local va ser cofundador i redactor del setmanari El Maresme que fou suspès pel règim franquista l’estiu de 1970 tornant-hi novament a la represa uns anys després. Igualment fou dels fundadors i redactor de la revista MataróEscrit als anys vuitanta i fins recentment col·laborador amb nombrosos articles de divulgació i opinió a la revista Capgros.

La seva activitat com a historiador i divulgador ha estat prolífica amb més d’una desena de llibres, articles a banda. El 1995 va guanyar el Premi Iluro de monografia històrica i la Beca de recerca de Malgrat de Mar. Dos anys després el Premi Manuel Serra Moret. El seu àmbit d’interès en la recerca eren les temàtiques polítiques, socials i culturals —d’aquí la seva producció sobre entitats com l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, el Foment Mataroní, el Port de Mataró o temes com el cinema o la transició política i biografies. Fou un apassionat de la figura de Miquel Biada, el promotor del primer ferrocarril peninsular de Barcelona a Mataró, i de l’arquitecte, polític i historiador de l’art Josep Puig i Cadafalch.  Precisament, el seu interès en Puig el convertí en un referent en l’activisme compromès en la reivindicació de la seva figura i defensant la casa natal de Puig i Cadafalch com a patrimoni de la ciutat.

Les seves recerques i el seu compromís han estat una rellevant aportació al patrimoni històric i cultural de la Ciutat. La divulgació entusiasta i rigorosa de la història i el patrimoni local el situen com a referent i un dels millors cronistes de Mataró.

Al Grup d’Història del Casal vam tenir el goig de comptar amb la seva col·laboració en nombroses ocasions acompanyant-nos a Ripoll el 1997 en la restitució de l’estendard de Puig i Cadafalch, en les tertúlies radiofòniques del programa El Racó, escrivint en les nostres publicacions o participant en el Col·loqui Història a Debat.

En conservarem un valuós i entranyable record i el seu caràcter afable i de bon conversador, sempre compromès amb la ciutat, la cultura i el país.

Un llibre en reconeixement a Anna Comas, Núria Masafrets i Encarnació Soler

El proper dimarts 17 de juny a dos quarts de set de la tarda es presentarà el llibre biogràfic Anna Comas i Valls, Núria Masafrets i Aymà, Encarnació Soler i Alomà. Tres mestres i historiadores mataronines, de Maria Salicrú-Maltas. Es tracta del número 104 de la revista Felibrejada del Grup d’Història del Casal.

L’acte se celebrarà a l’Espai Mataró Connecta (Plaça de la Muralla, 21 Mataró) organitzat pel Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró. Cultura Mataró.

Ressenya del llibre

Anna Comas i Valls, (Mataró, 1949 – 2020), Núria Masafrets i Aymà (Mataró, 1950 – Port Lligat, Girona, 2021) i Encarnació Soler i Alomà (Mataró, 1954 –  Barcelona, 2021) han estat tres referents en l’àmbit de la docència, la cultura i l’activisme mataroní. La seva desaparició en un marge tan curt de temps va commocionar la ciutat de Mataró. Eren persones conegudes i molt estimades. Mestres de professió i amb un rol en la lluita per l’ensenyament públic, democràtic i en català, des de diferents àmbits estaven vinculades a l’activisme polític participant, primer en la lluita clandestina i després en la vida partidista democràtica i també en l’àmbit social. Igualment, activistes en el món cultural com a historiadores on van treballar per la memòria històrica i la dignificació dels represaliats pel franquisme. 

El llibre que presentem, Anna Comas i Valls, Núria Masafrets i Aymà i Encarnació Soler i Alomà, tres mestres i historiadores mataronines de  Maria Salicrú-Maltas recull les biografies de les tres figures i, en l’annex, un article de cadascuna d’elles, inèdit o poc conegut, com a mostra de la seva producció intel·lectual.

El Grup d’Història del Casal amb aquesta publicació volem fer un reconeixement a tres dones referents de Mataró protagonistes compromeses de la política, l’activisme social, l’ensenyament i la cultura mataronina, amb les quals vam poder compartir projectes i col·laboracions.

Sant Jordi 2025: un nou número de la revista “Felibrejada”

Durant la diada de Sant Jordi d’enguany el Grup d’Història del Casal, com en anteriors ocasions, hem tingut una parada a la Riera de Mataró. Al llarg del dia els associats han pogut recollir el darrer número de la revista Felibrejada, el número 104. En aquesta ocasió es tracta d’un número monogràfic dedicat a tres mestres, historiadores i activistes mataronines, Anna Comas i Valls, Núria Masafrets i Aymà i Encarnació Soler i Alomà. Es tracta de tres biografies escrites per Maria Salicrú-Maltas que es complementen amb tres articles inèdits o poc coneguts de cadascuna de les biografiades. El llibre es presentarà properament en un acte específic.

Durant la jornada s’ha compartit informació amb el públic i s’han mantingut interessants converses que han convertit la parada en un punt de trobada i de tertúlia. Al llarg de la tarda ens han visitat la diputada al Congrés de Diputats, Miriam Nogueras, la Consellera d’Economia de la Generalitat, Alicia Romero i l’alcalde de Mataró, David Bote.

Novetat de Sant Jordi: un nou número de la revista “Felibrejada”

Acaba de sortir publicat el darrer  número de la revista Felibrejada, el 104. En aquesta ocasió es tracta d’un número monogràfic dedicat a tres mestres, historiadores i activistes mataronines, Anna Comas i Valls, Núria Masafrets i Aymà i Encarnació Soler i Alomà. Es tracta de tres biografies escrites per Maria Salicrú-Maltas que es complementen amb tres articles inèdits o poc coneguts de cadascuna de les biografiades. La presentació formal es farà properament.

Diada de Sant Jordi

D’altra banda, durant la diada de Sant Jordi, el Grup d’Història del Casal estarem  a la Riera de Mataró, a la vorera del davant del Col·legi Cor de Maria (núm. 65) en la parada de llibres habitual. Hi trobareu aquest darrer número monogràfic de Felibrejada i les darreres publicacions de l’entitat. 

Un llibre inèdit d’Esteve Albert sobre el poeta Josep Sebastià Pons

Tertúlia d’Història núm. 597 (18/4/2024)

Convidats: Josep Puig Pla i Jaume Vellvehí i Altimira.

Presenten: Paquita Tuxans, Maria Teresa Diví i Joan Francesc Clariana.

Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.

Descripció:   seguim parlant de publicacions per aquest Sant Jordi. Parlem del llibre d’Esteve Albert i Corp “Josep Sebastià Pons poeta de la catalanitat essencial”, amb els seus curadors i autors de l’estudi introductori, Josep Puig i Pla i Jaume Vellvehí Altimira, que es va presentar el passat dia 6 a Dosrius.

Descarrega’l o escolta’l aquí

“Laietana, 43. El cau de la bèstia”, es presenta a Mataró

El proper dijous 30 de novembre a les 19:30h, al Foment Mataroní, es farà la presentació del documental Laietana, 43. El cau de la bèstia, dirigit per Jaume Domènech. La presentació de la pel·lícula documental comptarà amb la participació en el col·loqui de Jaume Domènech i Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat.

Es tracta d’un viatge històric per la comissaria de Via Laietana assenyalant i posant nom als principals torturadors a partir del testimoni de les víctimes. En el documental s’han pogut identificar «Més de 40 agents de policia, com a mínim, van fer de torturadors durant dècades a la comissaria Laietana de Barcelona, temuda per la brutalitat i el sadisme en els interrogatoris dels detinguts per raons ideològiques, religioses, ètniques o de gènere».  

Es tracta d’un exercici de memòria i reparació, que recupera els testimonis dels qui ho van patir, assenyalant i acusant els torturadors, alguns d’ells vius i que encara passen desapercebuts entre nosaltres.

La presentació compta amb el suport de l’Assemblea, Òmnium Maresme, Grup de Recerca de la Memòria Històrica Mataró, Consell Local de la República, Comissió Memòria Històrica de la Gent Gran, Ajuntament de Mataró, Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal.

Des del Grup d’Història del Casal convidem a assistir a la presentació en un exercici de memòria i reparació als represaliats.

Descarregueu el cartell

“L’espill”, versió catalana d’Esteve Albert de la comèdia original occitana de Max Roqueta

Tertúlia d’Història núm. 570 (8/06/2023)

Convidada: Núria Ontiveros i Jaume Vellvehí.

Presenten: Paquita Tuxans, M. Teresa Diví i Joan Francesc Clariana.

Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.

Descripció: En el programa d’avui parlem d’una adaptació al català inèdita d’Esteve Albert de la comèdia “Lo miralhet” de l’escriptor i dramaturg occità Max Roqueta.

Escolta’l a la carta o descarrega’l aquí

Memòries d’un independentista llibertari, Josep Serra i Estruch

Tertúlia d’Història núm. 558 (2/03/2023)

Convidats: Jordi Serra Massansalvador i Francesc Sangar,

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció: Aquesta setmana parlem amb Jordi Serra Massansalvador, prologuista i editor del llibre de Josep Serra i Estruch: Petjades en la llarga nit. Memòries d’un independentista llibertari (1921-1996), i amb  Francesc Sangar, president del Cercle d’Agermanament Occitano Català.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Més informació a:

Cercle d’Agermanament Occitano Català (CAOC)

Sobre el llibre (Editorial Neopàtria)

Sobre Josep Serra i Estruch (Bràfim, Alt Camp, 1921- Barcelona, 1997)

Mataró recorda els exiliats i els deportats pel nazisme

(Fotografia: E.M. Llovet)

El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes, junt amb gairebé  500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la ratlla frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. Confinats en camps de concentració precaris van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats a camps nazis.

El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup d’Història del Casal i el Grup de Recerca de la Memòria Històrica organitzen, des de ja fa 6 anys, un acte en motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món.

Enguany s’han recordat amb una breu glossa a càrrec de familiars dos mataronins: el tenor Joan Arnó i Castanyer (Mataró 1900 – Buenos Aires 1969) i el reporter fotogràfic i cineasta Joaquim Soler i Moreu (Mataró 1895 – Barcelona 1974).

Vegeu la glossa a càrrec de Gener Salicrú i Soler en aquest video de M. T. Diví: