Arxiu d'etiquetes: història

Malgrat de Mar recorda la figura i l’obra de mossèn Fèlix Paradeda

L’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar reprèn, el proper diumenge 21 de febrer, el cicle dedicat a mossèn Fèlix Paradeda amb una Matinal d’Història que porta per títol “Entre Palamós i Malgrat: escoltant Paradeda”. La conferència anirà a càrrec dels investigadors Joan Piña Pedemonte, que molt bé la vida i l’obra del mossèn a Malgrat de Mar, i Gabriel Martín, que ha estudiat l’etapa palamosina de Mn Fèlix Paradeda. L’acte començarà a les 12 h a la sala d’actes de l’Arxiu Municipal.

El programa d’activitats a l’entorn de la figura i l’obra de mossèn Paradeda seguirà al mes de març amb una pel Malgrat de mossèn Fèlix Paradeda visitant llocs emblemàtics de la vila vinculats a mossèn Fèlix, a càrrec d’Anna Maria Anglada i Joan Piña. Entre abril i juny hi haurà l’exposició “El llegat de mossèn Fèlix Paradeda. Pro aris et focis”, i es presentarà, tan a Malgrat com a Palamós el llibre “L’obra de mossèn Fèlix Paradeda. Edició crítica”. Finalment a Palamós es farà una nova passejada, aquest cop per Palamós, visitant llocs emblemàtics de Palamós vinculats a mossèn Fèlix.

30 anys de la descoberta del tresoret d’Òrrius

Tertúlia d’Història núm. 180 (Mataró Ràdio: 15/9/2011)

Convidats: Toni Trenchs; Marc Pons; Josep Ma Roqué

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Joaquim Graupera

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Enguany farà 30 anys de la descoberta del conegut tresoret d’Òrrius durant les excavacions de l’absis preromànic de l’església parroquial de Sant Andreu.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,29 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

Mor l’historiador Antoni Martí i Coll

El dia 1 de novembre va morir l’historiador Antoni Martí i Coll a l’edat de noranta anys. El Grup d’Història del Casal expressem el condol a la família i amics i ens reconeixem deutors del senyor Antoni de qui sempre vam comptar amb el suport i col·laboració, ja sigui estimulant-nos en l’activitat, donant-nos consell i informació en motiu del projecte de reproducció de l’estendard de Ripoll (1994-1997) o acollint-nos a casa seva per facilitar-nos la consulta de documentació del seu fons particular en motiu de recerques històriques. Sempre en guardarem un entranyable record.

El funeral es celebrarà avui dilluns dia 2 a les 15,30 h a la basílica de Santa Maria de Mataró.

Antoni Martí és autor de monografies d’història local de Mataró i d’articles publicats en diverses publicacions especialitzades. Va formar part del jurat del Premi Iluro de monografia històrica, el qual va guanyar en diverses ocasions. Entre la seva obra destaca:

  • Don Joaquim Martí Moner (1828-1864) Cartes d’Ultramar. (Premi Iluro 1960)
  • Història d’una família de la villa de Mataró. Juan Arnau Palau y sus descendientes. (Premi Iluro 1961)
  • Història d’una família segona part. (Premi Iluro 1977)
  • Domingo de Caralt. (Premi Iluro 1963)
  • Cartes d’un mestre veler. (Premi Iluro 1966)
  • Mataró i els agraviats. (1973)
  • Homenatge a unes Corts Catalanes. (1992)
  • Visió de Mataró a través de plets i discòrdies (segles XVII i XVIII). (1996)
  • Història de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró. (2010)

L’esfondrament de l’Imperi Antic Egipci /III

Per Antoni Llamas i Mantero

Article publicat a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal. Grup d’Història del Casal, Mataró.

Mira va calcular la quantitat de pluja caiguda a partir de restes minúscules, d’aquestes gotes de pluja atrapades hi ha dues classes d’oxigen, una de més pesant i una altre de més lleugera, si predominen les lleugeres vol dir que era una època humida, i si predominen les pesants és que era una època seca. Per saber la proporció va fer servir un espectòmetre de masses. Quant va analitzar una mostra de fa 4.200 anys, li va cridar l’atenció un canvi dràstic en el règim de pluja d’aquesta zona. La pluviositat havia disminuït un 20%, i això constituïa un canvi climàtic sobtat i brutal, va tenir que ser tant significatiu que no hi s’ha donat un altre des de fa 5.000 anys.

Tot i les diferències climàtiques entre Israel i Egipte, ja tenia el culpable, un canvi climàtic sobtat. Hassan va col·locar el canvi climàtic al cim de la seva piràmide de sospitosos. Un canvi climàtic dràstic afecta molt a les comunitats, i no es pot combatre com un de lent. Per tant, havia de comprovar que aquest canvi climàtic no fos només d’abast local, sinó que hagués pogut afectar a Egipte.

La prova li va caure del cel, o més ben dit de les glaceres d’Islàndia. Un grup de paleoclimatòlegs estudiaven el clima d’èpoques passades, per mitjà dels icebergs, els més interessants eren els que presentaven taques de cendra negra, que són les partícules de material volcànic procedents del volcans d’Islàndia. Quan els icebergs abandonen aigües islandeses i s’endinsen en l’Atlàntic Nord, aquests es fonen i la cendra es precipita al fons de l’oceà, i acaba formant part de la capa de fang que es va acumulant. Els investigadors tenien mostres de sediment de 10.000 anys d’antiguitat. En les seves investigacions van trobar cendra a una latitud increïble, molt cap el sud, i això només passa en èpoques molt fredes. El clima no ha estat estable al llarg de la història. Cada 1.500 anys hi ha un període de baixes temperatures que dura aproximadament uns 200 anys. Una d’aquestes èpoques fredes es va donar fa 4.200 anys, i va ser tant freda que els icebergs van arribar a Irlanda. Una miniglaciació va fer baixar les temperatures a Europa, mentre Egipte passava fam. Però qui assegura que totes dues coses estaven relacionades? Peter de Menocal, de l’Observatori Geològic Lamont-Doherty, estava estudiant restes de sorra i pol·len d’arreu del món, i va descobrir un canvi climàtic encara més significatiu. Va detectar un canvi climàtic dràstic i d’un gran abast, d’abast mundial, a la mediterrània, a Àfrica, i d’Amèrica del Nord fins a Indonèsia, va ser a escala planetària, i les dates coincidien amb l’esfondrament del Regne Antic.

Finalment, la ciència confirmava la hipòtesi de Ferki Hassan. Fa 4.200 anys, un canvi climàtic va tenir conseqüències dràstiques per la humanitat. Una onada de fred sec va fer la volta al món, es van perdre collites, la fam va fer acte de presència, la gent va patir un canvi climàtic que s’escapava totalment al seu control.

El vi al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 320 (Mataró Ràdio: 8/10/2015)

Convidats: Joaquim Graupera i Josep Bruguera

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez.

Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlarem de vi i tradició vinària al llarg de la història a la comarca del Maresme.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

IX Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme

La  Trobada d’enguany, la novena, l’organitzarà el Centre d’Estudis Canetencs i es celebraràel proper dissabte dia 11 d’abril del 2015 a Canet de Mar (Aula marga de l’Escola de Teixits de Punt). En aquesta ocasió la temàtica sobre la qual versarà la trobada porta per títol Torres de guaita, defenses i fortificacions.
La proposta que es planteja per a l’edició d’enguany permet un ampli ventall d’estudis des del punt de vista cronològic i territorial. Ofereix la possibilitat de fer una radiografia des del punt de vista històric i patrimonial d’aquests elements arquitectònics en diferents èpoques (antiguitat, vescomtat de Cabrera, època moderna i època contemporània) i permet ampliar el marc geogràfic donant entrada a treballs de la comarca de la Selva que estudiïn el vescomtat de Cabrera. En aquest sentit, els treballs presentats poden tractar des d’elements defensius de poblats prehistòrics, passant pels castells, cases fortificades i emmurallaments defensius de l’època medieval, les fortificacions civils i privades dels s. XVI i XVII, com són les torres de guaita, torres defensives annexades a edificacions i construccions d’estratègia militar, i acabant amb ple segle XIX i XX amb estructures de la guerra del francès i de guerra civil.
Per a inscriure’s a la trobada cal fer-ho abans de l’ 1 d’abril de 2015 a través de les entitats de la Comarca (com cada any el Grup d’Història del Casal és una de les entitats col.laboradores) El termini per presentar el títol i el resum de la comunicació conclou el 15 de febrer de 2015  i el text complet, amb un màxim d’entre 20.000-25.000 caràcters amb espais inclosos, i 3 imatges per comunicació, no insertades al text i enviades com a fitxers a part, cal enviar-lo per correu electrònic fins al 15 de març de 2015 .
Més informació al telf: 666698046 (Sergi Alcalde) centreestudiscanetencs@gmail.com

Elisabet Cristina de Brunsvic la reina dels catalans a Mataró (1708)

Tertúlia d’Història núm. 288 (Mataró Ràdio: 23/10/2014)

Convidat:  Xavier Amat, Nico Guanyabens i Cayetana Sanz

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb Nico guanyabens i Cayetana Sanz parlem del projecte d’un documental sobre La Capella dels Dolors del pintor barroc Antoni de Viladomat. I amb Xavier Amat parlem del seu llibre Elisabet Cristina de Brunsvic la reina dels catalans a Mataró (1708).

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,27minuts Descarrega’l: 23,5 Mb.

Història de la indumentària / 5

Tertúlia d’Història núm. 286 (Mataró Ràdio: 9/10/2014)

Convidat:  Rosa Maria Martin

Presenten: Núria Gómez Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlem de la història de la indumentària al segle XX. Des dels anys vint fins als anys setanta.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,08 minuts Descarrega’l: 23,4 Mb.

VIII Trobada d’Entitats de recerca local i comarcal del Maresme

La trobada d’enguany es celebrarà el proper dissabte 25 d’octubre a l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar amb el títol Epidèmies i remeis al Maresme. El tema de la trobada és el món sanitari als pobles del Maresme, tenint com a límit cronològic la generalització de la sanitat pública a mitjans del segle XX. Les comunicacions que s’hi presentin poden fer referència, entre d’altres, a epidèmies, malalties, remeis, hospitals, centres de beneficència, mutualisme i medicina marítima. La ponència inaugural anirà a càrrec de Frances Forn i Salvà i a ben dinat es farà una visita a l’Hospital de Pobres de Malgrat i a l’església parroquial de Sant Nicolau.

Una tertúlia sobre el 1714 i accions a la xarxa per a fomentar l’opinió i la participació en el tricentenari

Demà dimecres 10 de setembre a les 19,30 h al Bar Iris (carrer Bonaire 25 de Mataró), es celebrarà la tertúlia 1714 Digues la teva. L’acte comptarà amb la participació de Joan Giménez Blasco, Comissari dels actes del Tricentenari a Mataró i els periodistes Xavier Amat Puig i Joan Safont Plumed.

Paral.lelament, des d’aquest blog: s’aniran agrupant continguts de la blogosfera relacionats amb el 1714, ja siguin recursos o, molt especialment, opinions i reflexions entorn dels fets commemorats en aquest tricentenari. Al blog es podrà intervenir afegint comentaris a les entrades o suggerint una web, un blog o una entrada a un blog en relació al 1714 i la commemoració d’enguany, que hi seran incorporats.

Així mateix s’ha habilitat un perfil de facebook https://www.facebook.com/1714digueslateva amb la mateixa intenció participativa. Igualment, amb el hashstag #1714digues els tweets també es publicaran al blog.

Aquestes accions formen part del programa d’activitats de la commemoració del Tricentenari a Mataró al qual s’ha sumat el Grup d’Història del Casal.