L’Arxiu Comarcal del Maresme va ser l’escenari del lliurament del 20è premi Terenci Thos i Codina de batxillerat del curs 2023-2024 convocat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró.

Enguany es va atorgar el premi i un accèssit. Els altres dos treballs, que quedaren com a finalistes, foren La transformació d’una festa: de la religió a la ludicitat de Carlos Malvárez Bracero, alumne d’Escoles Freta de Mataró, del qual n’ha estat la tutora Joana Ma Abril Egea. L’autor es planteja com a hipòtesi de la seva investigació, que la festa major de Mataró, les Santes, ha patit una evolució al llarg del temps que es pot relacionar amb el context històric de cada moment i vol comprovar com els canvis socials, polítics i culturals de Mataró han contribuït al fet que es donin canvis en la festa. Com  a objectiu principal vol conèixer a través del context històric i l’estudi de la Història Moderna, quina és l’evolució que s’ha donat a les Santes que les han portat a ser més lúdiques que religioses fins arribar a la situació actual. Investiga els actes que de la festa, les comparses institucionals, també els diferents actors de la festa i busca persones que han influenciat la festa actual amb les seves aportacions. Per fer la part teòrica es basa en bibliografia i webgrafia, consulta l’Arxiu de Santa Maria de Mataró i entrevista a una cantaire de la missa de les Santes, a un historiador i a dues persones vinculades a les comparses. Conclou que a les preguntes “S’han massificat les Santes i s’han convertit en més lúdiques? la resposta és afirmativa i a la pregunta: “S’ha perdut la part religiosa?” la resposta és negativa.

El segon treball finalista fou el de Ferran Negre i Batlle, alumne de l’Escola Pia de Calella, amb el treball Cultura Popular i Joves a Calella que n’ha estat la tutora Marta Tarridas Ortet. Es tracta d’una recerca en què es pretén esbrinar com la cultura popular i la participació de la joventut en esdeveniments a Calella estan relacionades. El seu objectiu principal és intentar fomentar la implicació del jovent en les activitats culturals locals per poder al mateix temps conservar les tradicions catalanes. Per a fer-ho Fa una anàlisi de les dades obtingudes d’enquestes, entrevistes i estadístiques oficials on vol conèixer en detall el perfil dels joves que participen en les entitats calellenques, les seves motivacions per participar-hi, el seu grau d’implicació i la seva opinió sobre la importància de la promoció i preservació de la cultura popular i tradicional. Organitza i fa realitat “L’Esbojarrada”, una cercavila nocturna que es fa el dia 22 de setembre de 2023 amb els gegants i grallers de Calella  i la xaranga Bufant Fort Street Band com a producte final del seu treball. Segons l’autor la celebració de l’Esbojarrada va demostrar que els joves poden ser actius participants en les tradicions culturals locals sense comprometre la seva autenticitat i que la inclusió activa dels joves pot enriquir les celebracions i assegurar la seva continuïtat a llarg termini.

El treball mereixedor de l’accèssit fou Antics oficis al Maresme del que n’és autora Ariana Llamas Vives, alumna del col·legi Maristes Valldemia, de Mataró, i que ha estat tutoritzat pel professor David Caravaca. A partir de l’anàlisi d’oficis desapareguts o bé transformats en artesans vol comprovar els canvis socials que s’han produït a la societat durant el segle XX i com això ha afectat a les persones i a la comarca del Maresme. L’autora analitza quaranta dos oficis: sis del sector primari, vint-i-un del sector secundari i quinze del sector terciari; en fa una descripció, posa exemples reals de persones que els feien i il·lustra cadascun d’ells amb imatges. La investigació no sols té com a base la recerca bibliogràfica, sinó també té una valuosa part pràctica d’història oral. Així, fa quatre interessants entrevistes: a un matalasser, a un guardaagulles, a un sastre, a un vimeter i a una pastissera. El treball ha recollit informacions i testimonis de les diferents activitats a tota la comarca. L’autora conclou la  investigació constatant que dels oficis analitzats encara n’hi ha de vigents tot i que transformats i actualitzats per adaptar-se als nous gustos del mercat actual. Per exemple, el treball del vímet, que ha passat de fer-ne coves a fer-ne làmpades per a hotels i restaurants. O el banyista, que s’ha transformat en el socorrista de les platges del Maresme. La introducció de noves tecnologies o nous gustos socials poden fer desaparèixer els oficis que encara es mantenen però l’autora conclou que, sabent que el treball artesanal és un valor afegit en l’elaboració d’un producte i que avui obté una alta valoració per part d’alguns compradors, alguns de ben segur sobreviuran.

El treball guanyador fou Navegació astronòmica. El GPS de Fèlix Cardona basat en la trigonometria esfèrica, de l’alumna de l’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar, Lídia Ramos Vergel que va tenir de tutora a la professora Amparo Tudela. La seva originalitat rau en l’aplicació de les matemàtiques a les ciències socials. Estudia una documentació de l’explorador malgratenc Fèlix Cardona Puig, conservada a l’Arxiu Municipal de Malgrat, concretament unes llibretes amb anotacions dels càlculs que va fer per a descobrir, per exemple, el Salt de l’Àngel a Veneçuela.  L’autora contrasta aquesta informació, que Cardona va fer servir per cartografiar les seves expedicions per Veneçuela, i per fer-ho el treball explica els sistemes i càlculs matemàtics emprats per a la navegació astronòmica, en fa càlculs alternatius i confirma l’exactitud dels càlculs de Fèlix Cardona. Per saber on era un riu o una muntanya, Cardona emprava instruments de mesura manuals com el sextant, el cronòmetre, la brúixola, el teodolit i la ràdio per determinar quines eren les posicions astronòmiques de latitud i longitud i les seves cotes altimètriques. Un cop tenia la longitud i la latitud les relacionava a un topònim autòcton. I aquests topònims els utilitzava com a punts de control per dibuixar els seus croquis i els mapes de les zones per les quals passava. L’autora explica que la recerca li ha permès ampliar els coneixements de matemàtiques, apropar-se a la figura de Fèlix Cardona i, sobretot, aprendre sobre un tema que li era desconegut: la navegació astronòmica que, durant centenars d’anys, generacions de navegants, astrònoms i geògrafs han utilitzat.

Enguany s’havien presentat cinc originals dels quals quatre van ser finalistes.

Un cop acabat l’acte de lliurament s’inaugurà a la sala d’exposicions la mostra dels treballs guardonats durant aquests 20 anys del premi. La mostra es podrà visitar fins al 18 d’octubre.