Arxiu d'etiquetes: patrimoni

Felibrejada número 100

Ja ha sortit el número 100 de la revista Felibrejada. Aquest número aplega les ponències i les comunicacions del 13è Col·loqui Història a Debat que en aquesta ocasió s’ha centrat en el tema de Les dones en la Història de Mataró i el Maresme. Aquest número doncs són les actes del Col·loqui que conté els següents articles:

Ponències

Margarida Colomer i Rovira. Matilde Leon i Leon. Infermera al front de guerra

Montserrat Gurrera i Lluch. Els inicis de l’expansió de l’ensenyament de noies a Mataró (1808 – 1868)

Alexandra Capdevila Muntadas. Ventures i desventures de les dones dins la institució familiar al Maresme a l’època moderna

Antoni Llamas Mantero. Les dones catalanes davant del Tribunal de la Inquisició a l’època moderna.

Joan Francesc Clariana i Roig. Representacions de la imatge femenina a la Iluro romana i el seu territorium.

Imma Bassols i Fernàndez. El món femení a la prehistòria de les nostres contrades

Articles

Albert Calls i Xart   i   David Farell i Garrigós . Nativitat Yarza, mestra a Cabrera de Mar entre 1916-1918

Maria Tresa Diví. Un record de Canet de Mar: Maria Aurèlia Capmany en el Maresme

Jaume Vellvehí i Altimira. Simona Gay i Esteve Albert, una connexió dosriuenca amb la lírica rossellonesa

Maria Salicrú-Maltas. Anna Comas, Núria Masafrets i Encarnació Soler: tres mestres i historiadores mataronines entusiastes

Jaume Vellvehí i Altimira. El primer certamen literari de Canet de Mar. El certamen de Pedracastell (1902)

Joan Francesc Clariana Roig i Rosa Isabel Garí Lleixà. Un nou plafó de rajoles a la masia de cal Conde (Cabrera de Mar)

Antoni Llamas Mantero. Juan Pedro Serra davant de la Inquisició per sortilegis i pacte amb el diable. Lloret 1736

Marta Prevosti Monclús i Joan Francesc Clariana i Roig. Fragment de lucerna romana, amb representació d’una vil·la, trobat a Torre Llauder

Joan Francesc Clariana i Roig. Presència de cassoles de la forma Olcese 9 a la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró)

Joan Francesc Clariana i Roig. El vidre de la vil·la romana de can Rafart (Mataró)

Joan Francesc Clariana i Roig. Nota sobre la Terra Sigillata Sudgàl·lica i lucernae provinents de l’actuació arqueològica en el sector de l’antic magatzem de can Damià al carrer d’en Xammar (Mataró)

Rosa Isabel Garí Lleixà i Joan Francesc Clariana i Roig. Can Modolell, un lloc sagrat

Josep Vinyals i Cortés. Descoberta d’una gran sitja ibèrica al Cami de can Segarra i altres actuacions del Grup de Cabrera a l’any 1974

David Farell i Garrigós. Fotografies inèdites de la descoberta del mosaic romà de can Ferrerons (Premià de Mar) l’any 1969

Joan Carles Alay i Rodríguez i Joan Francesc Clariana i Roig. El pedestal romà “desaparegut” de l’Església Vella de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)

Joan Carles Alay i Rodríguez i Estefania Navarro Fernández. Un àmfora al bany. Arqueocibertraficant des de casa.

Joan Carles Alay i Rodríguez. L’aixada dels Dos Pins. Criminalística i Arqueologia a la Vall de Cabrera de Mar (Maresme)

Joan Carles Alay i Rodríguez. El mètode Burriac. Gènesi i actualització d’una metodologia de valoració econòmica dels danys al patrimoni arqueològic

Joan Carles Alay i Rodríguez. El mètode Rocafort. En la ment dels arqueofurtius

Bernat Llamas Vives. De la  grip «espanyola» del 1918 a la Covid -19

Josep Maria Rovira Juan. La Vall de Cabrera de Mar. Patrimoni en 3D, una col·lecció de llibres que estudia el patrimoni de Cabrera de Mar al llarg de la seva història

Grup d’Història del casal i Centre d’Estudis d’Història i Arqueologia de Mataró. Comunicat en defensa de la vil·la romana del Roser de Calella

Salvador Masdéu o l’enigma del fang

Tertúlia d’Història núm. 518 (16/12/2021)

Convidats: Laura Bosch, Toni Dorda i Jordi Montlló.

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Sandra Cabrespina.

Documentacio: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: En el programa ens acompanyen la Laura Bosch, en Jordi Montllo i en Toni Dorda per parlar-nos d’en Salvador Masdéu o l’enigma del fang, descobrirem la persona i l’artista que segons Joan Amades era l’autor de totes les figures de pessebre bones del seu temps que no eren degudes a Talarn i sobre el que actualment hi ha una exposició al Museu de Sant Andreu de Llavaneres.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)

el 13è col·loqui història a debat /2. Comunicacions sobre patrimoni arqueològic

Tertúlia d’Història núm. 515 (18/11/2021)

Convidat: Joan Carles Alay

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Jaume Vellvehí.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció: parlem d’algunes de les contribucions de temàtica lliure al 13è Col·loqui, concretament de patrimoni arqueològic i furtivisme.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

El 13è Col·loqui Història a Debat: Les dones en la Història de Mataró


Tertúlia d’Història núm. 514 (4/11/2021)

Convidades: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Montserrat Gurrera.

Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: Parlem amb alguns dels ponents del Col·loqui parlant del món de la dona a la prehistòria, la imatge de la dona a Roma i de l’escolarització de noies al segle XIX.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)

Conferència i presentació del llibre “El Carmel Descalç, les arrels de Sant Josep”

El dissabte, 6 de novembre de 2021 a 2/4 de 7 de la tarda a l’església de Sant Josep es presentarà el llibre de Joan Gimenez i Ruth Garcia, historiadors i coautors del llibre El Carmel a Mataró. Un camí de segles.

Els molins fariners de Dosrius i Canyamars

Tertúlia d’Història núm. 512 (14/10/2021)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Jaume Vellvehí.

Documentació:  Jaume Vellvehí

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció: parlem amb Jaume Vellvehí sobre els molins fariners de Dosrius i Canyamars, tema sobre el qual versà la conferència del passat 9 d’octubre a Dosrius amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni. Com era un molí? Com funcionava? Quins tipus n’hi ha? On eren i què en queda? Tots aquests dubtes i moltes més coses sobre els molins fariners, un patrimoni històric, arquitectònic, tècnic, antropològic, lingüístic i literari que cal posar en valor..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Centenari de la fundació del Forn del Vidre

El passat 19 de setembre es va celebrar l’acte commemoratiu del el centenari de la creació de la Cooperativa del Forn del Vidre. La Coral Primavera per la Pau i la Colla Castellera Capgrossos de Mataró van participar-hi i en el torn de parlaments van intervenir Marcel Estrems, president de l’Associació de Vidre Bufat Mataroní, Sergi Morales, regidor d’Ocupació i Empresa de l’Ajuntament de Mataró, Margarida Colomer, historiadora, i David Bote, alcalde de Mataró. L’acte era organitzat per l’Associació de Vidre Bufat Mataroní i l’Ajuntament de Mataró. A l’acte també va participar Clara Galceran, neta de Josep Ros, fundador del Forn del Vidre i es va col·locar una placa explicativa.

Concentració per la vil·la romana del Roser de Calella

La Plataforma per a la dignificació de la vil·la romana de Calella, va convocar pel dia 17 de setembre, una concentració en defensa de les espectaculars restes de la vil·la romana del Roser-Mujal. La concentració es va fer davant l’Ajuntament de Calella amb l’eslogan “Que no destrueixin el nostre patrimoni” i hi va haver diferents intervencions. El Grup d’Història del Casal ens vam sumar a la iniciativa i una delegació de l’entitat va assistir-hi. A més, conjuntament amb el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, vam pronunciar un parlament (que reproduim més avall). La intervenció va anar a càrrec d’Imma Bassols en nom de les dues entitats i fou seguit pel parlament de l’associació SSOM Santa Susanna, d’Agustí Alcoberro (Patrimoni UB) i de Joan Juhé en nom de la Plataforma.

.

En defensa de la Vil·la romana del Roser. Calella

El proper divendres 17 de setembre, a les 19:30 h, la Plataforma per a la dignificació de la vil·la romana de Calella, convoca una concentració en defensa de les espectaculars restes de la vil·la romana. La concentració es farà davant l’Ajuntament de Calella amb l’eslogan “Que no destrueixin el nostre patrimoni” i es preveu que hi hagi diferents intervencions. El Grup d’Història del Casal ens hem sumat a la iniciativa i conjuntament amb el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró participarem en la concentració.

EL Grup d’Història del Casal ja ens vam adreçar a l’Ajuntament de Calella el mes d’abril incidint en la preservació digne de l’important jaciment. Així mateix vam adherir-nos al manifest de la Plataforma.

Trobareu més informació sobre la vil.la en aquest enllaç. I també en aquest altre de la Plataforma.

Us convidem a sumar-vos-hi.

Conservar i protegir la vil·la romana del Roser, Calella

El Grup d’Història del Casal s’ha adreçat a l’Ajuntament de Cabrera sol·licitant que d’acord amb l’ art. 5 de la LPCC de col·laboració dels particulars i d’acord amb art. 17 de la LPCC , s’incoï la tramitació de l’expedient administratiu corresponent per tal de declarar la Vil·la del Roser, en la seva totalitat, Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i que, en futur pròxim, es plantegi la possibilitat de demanar a la Generalitat de Catalunya la incoació d’expedient per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional.

La vil·la romana del Roser s’està descobrint com una de les més importants i més ben conservades, en la seva globalitat, de la Península Ibèrica. Aquestes vil·les estaven formades per una vil·la rústica (trobada arran de N-II davant de l’Hospital), una vil·la residencial (objecte actual d’excavacions) i una vil·la de producció d’àmfores i ceràmica (trobada sota els apartaments Toyca i preservada per a futures excavacions). A Calella, com a tret més significatiu, trobem restes en bon estat de totes tres parts de la vil·la.

Donada la seva importància i significació esmentades, s’ha de preservar i mantenir com un bé identificador del municipi