Tertúlia d’Història núm. 530 (28/4/2022)
Convidats: Jaume Vellvehí.
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.
Documentacio: Jaume Vellvehí,
Tècnic: Maria Asmarat
Descripció: Parlem amb l’autor En la construcció de la cultura del catalanisme al Maresme, Els Jocs Florals de Mataró de 1904 i el certamen de la Nueva Constancia 1905. I també del llibre La Missa de Sant Jordi a Mataró, del qual n’és coautor amb M. Roser Trilla, Francesc Masriera i Carme Solà.
Dimarts, 21 de juny, a 2/4 de 8 del vespre a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró (Carrer Nou, 29) es presentarà la reproducció en tres dimensions del castell de Burriac, que ens mostrarà Josep M. Rovira i Juan, membre del Grup d’Història del Casal. L’activitat forma part de les activitats complementàries a l’exposició En ruta pels castells de Catalunya, que s’inaugurà, el passat 8 de juny, a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró, al carrer Nou, número 29 i que organitza l’Associació Mataró Cultural.
Albert Geronès (Barcelona, 1951 – Mataró, 2021) ideà el projecte de donar a conèixer una petita part de l’ampli patrimoni arquitectònic i històric de Catalunya. Des de l’Associació Mataró Cultural en col·laboració amb Foto Cine Mataró – UEC i el suport de Sant Lluc per l’Art, impulsen aquest projecte en record seu.
Catalunya és terra de castells. En són una prova les 799 fortaleses, monestirs, torres i cases fortificades escampades pels diversos punts de la geografia catalana. Amb les seves històries i llegendes, són testimonis del passat que han contribuït a fer-nos entendre la història tal com avui en dia la coneixem. El que es presenta en l’exposició és només una mostra dels castells que conformen el llegat històric medieval de Catalunya.
Tertúlia d’Història núm. 529 (21/4/2022)
Convidats: Alexis Serrano.
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.
Documentacio: Núria Gómez, Sandra Cabrespina,
Tècnic: Maria Asmarat
Descripció: Parlem amb un dels autors del llibre El Maresme yeyé i de l’exposició que el complementa.
Tertúlia d’Història núm. 528 (31/3/2022)
Convidats: David Gibernau.
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.
Documentacio: Núria Gómez, Sandra Cabrespina,
Tècnic: Maria Asmarat
Descripció: Parlem amb el mestre vidrier que ha elaborat el vidre de l’estel que corona la Sagrada Família.
Tertúlia d’Història núm. 527 (24/3/2022)
Convidades: Reportatge.
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.
Documentacio: Núria Gómez, Sandra Cabrespina,
Tècnic: Maria Asmarat
Descripció: Un recorregut pels masos del marge esquerra de la riera d’Argentona a partir dels comentaris dels protagonistes de l’excursió organitzada amb motiu de la jornada sobre l’excursionisme científic al Maresme.
El proper dijous 10 de març, amb el títol Els Jocs Florals a Barcelona i el Maresme: model, expansió i particularitats, es celebrarà una taula rodona amb la participació de Josep M. Domingo, Narcís Figueras i Jaume Vellvehí. L’acte se celebrarà a l’Arxiu Comarcal del Maresme (c/ d’en Palau, 32 de Mataró) a les 18:30 h. La taula rodona s’emmarca en el projecte “Literatura i societat: arxius, entitats i publicacions (1859-1977)”, un projecte per recollir dades i analitzar el fenomen dels Jocs Florals. Podeu trobar tota la informació del projecte al següent enllaç: https://www.irmu.org/news/3362
Els Jocs Florals van esdevenir un fenomen literari de primer ordre durant la segona meitat del segle XIX i començament del XX. El model d’aquest certamen literari en llengua catalana que s’havia reinstaurat a Barcelona l’any 1859 es va replicar arreu de Catalunya. L’expansió territorial del certamen va provocar una revitalització de la literatura catalana i, alhora, un conjunt de moviments culturals que es poden resseguir a través de la premsa de l’època i de les activitats organitzades per entitats culturals.
L’activitat tractarà sobre l’evolució i la significació cultural i social dels Jocs Florals des de la seva reinstauració a Barcelona, el 1859, passant l’expansió del model arreu del territori, i parant atenció al cas dels diversos certàmens celebrats a Mataró i el Maresme: quines particularitats tenen? Quins agents de socialització i divulgació els van fer possibles?
L’acte està organitzat pel Grup de Recerca de Literatura de l’Edat Moderna, Contemporània i Patrimoni Literari de la Universitat de Girona i l’Arxiu Comarcal del Maresme i compta amb el suport del Ministerio de Ciencia e Información, FECYT, el Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró i el Grup d’Història del Casal. A més, compta amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner i la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona.
Amb la incorporació a la Ciutat del remodelat espai de La Presó, un conjunt d’entitats i persones implicades en el teixit cultural, historiogràfic i educatiu de Mataró proposen que l’edifici de La Presó tingui un espai adient amb el que ha representat històricament.
A més de ser un edifici singular per la seva arquitectura, obra d’Elies Rogent, la presó té una càrrega d’història i una força política que no es pot desaprofitar. Una força que hauria de quedar reflectida en la història del territori, cosa que s’ha fet en altres ciutats europees i d’altres comunitats de l’estat espanyol, com per exemple a la presó de Benavarri a l’Aragó.
En un escrit adreçat a la regidoria de Cultura, es proposa de realitzar un projecte per a l’espai de La Presó de Mataró, perquè s’hi reculli la història de la ciutat que doni cabuda a continguts lligats a la memòria històrica i democràtica, no només de la ciutat sinó del seu entorn territorial, ja que la presó era del Partit Judicial de Mataró. Entre les entitats i persones individuals que signen la petició, figuren el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró i el Grup d’Història del Casal.
Tertúlia d’Història núm. 521 (3/2/2022)
Convidats: Pilar González Agàpito
Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina.
Documentacio: Núria Gómez
Tècnic: Maria Asmarat
Descripció: parlem amb Pilar González del seu llibre sobre la història de la plaça de Cuba.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l
Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)
Tertúlia d’Història núm. 520 (27/1/2022)
Convidats: Robert Lleonart, Josep Antoni Cerdà i
Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina.
Documentacio: Núria Gómez
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: amb motiu dels 50 anys de la secció arqueològica, parlem de l’exposició Fes memòria Plaça Gran!
Escolta-ho a la carta i descarrega’l
Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)
L’historiador Joan Bou Illa (Tordera, 1949-2022) ens ha deixat aquest 4 de gener. Era membre del Grup d’Història del Casal i fou un dels promotors del Cercle d’Història de Tordera. Les seves recerques se centraven en la història, especialment l’Edat Mitjana, i el patrimoni cultural popular de Tordera. Amb el Grup d’Història havia participat en equips de projectes de recerca i n’havia publicat articles en publicacions especialitzades. Les Trobades d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme o les Jornades d’Història i Arqueologia Medieval, que organitzàvem des del Grup d’Història del Casal en són una bona mostra. Amb Elena Serra, fou mereixedor en diverses ocasions del premi Sant Jordi de recerca local de Tordera. Treballs que foren publicats i dels quals recordem especialment El darrer cavaller de Jalpí (1997), amb pròleg de Josep M. Pons i Guri. Fou coautor amb Jaume Vellvehí dels llibres Molrà el gra. Molins de la baixa Tordera (2003) o Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera. El Maresme (2010). Precisament, un dels seus principals interessos al llarg dels anys fou l’estudi i recuperació del monestir de Roca Rossa, una recuperació que quan es produí sempre en va qüestionar el resultat.
L’amor per Tordera i per Catalunya, la passió per la cultura, la tradició popular i la història, el desig de mantenir viu allò que ens ha fet com som, l’arrel al territori i la cultura pròpia, han estat motors de la seva trajectòria, que hem tingut el privilegi de compartir.
