Arxiu d'etiquetes: patrimoni

L’Arqueologia, la Perfilació Criminològica i la Criminalística

Tertúlia d’Història núm. 335 (Mataró Ràdio: 17/3/2016)

Convidat: Joan Carles Alay

Presenten: Jaume Vellvehí, Joan Francesc Clariana i Núria Gómez

Col·laboren: Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Sovint quan parlem d’arqueologia, sempre acaba sortint el tema dels furtius i de la destrucció de patrimoni. El Dr. Joan Carles Alay ens parla d’un tema molt poc habitual, de la relació entre l’Arqueologia, la Perfilació Criminològica i la Criminalística.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

S’inaugura el parc arqueològic del jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona)

El proper dissabte 12 de març s’inaugura el parc arqueològic  del jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona) després de la darrera fase de la intervenció que ha museïtzat el jaciment. Durant l’acte els responsables de les intervencions faran una visita comentada.

El jaciment, explorat des de l’any 2010 i amb una última intervenció el 2015, ocupa unes cinc hectàrees al cim d’un turó flanquejat per la riera Gavarresa, i  compta amb una ocupació des del Bronze final fins a època romana tardorepublicana.

L’assentament es va destruir de manera violenta, molt probablement en el marc de la segona guerra civil romana entre les topes de Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (49-45 aC).

Els treballs duts a terme fins ara han permès identificar la muralla que tancaria l’espai pels vessants més accessibles, conèixer l’estructuració urbanística de l’assentament i també recuperar diversos elements que parlen de la vida dels seus habitants: abundant vaixella de procedència diversa, restes faunístiques en connexió anatòmica, etc.

S’ha obert també una pàgina web dedicada al jaciment

(Font: ICAC)

Detingut un furtiu per espoli del jaciment arqueològic de Palol Sabaldòria, a l’Alt Empordà

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home per un delicte contra el patrimoni històric. El passat mes d’octubre fou sorprès per uns testimonis  que li van fer fotos mentre espoliava el recinte arqueològic de Palol Sabaldòria a Vilafant, a l’Alt Empordà amb un detector de metalls i amb una aixada tot fent un forat a terra. Aquesta acció va malmetre el paviment medieval.

Després de declarar en seu judicial, el jutge n’ha decretat la llibertat amb càrrecs. Segons la Unitat Central de Patrimoni Històric, l’any passat s’ha detingut vuit persones per espoliació de jaciments arqueològics, sis de les quals a l’Alt Empordà.

El jaciment de Palol Sabaldòria és un nucli reduït format per les restes de l’església preromànica de Sant Miquel, el castell medieval dels segles XI-XII i el mas de Palol, situat a llevant de la població de Vilafant. El Castell situat a llevant de l’església, era de planta rectangular amb restes d’una posible cisterna a l’interior. A l’exterior del recinte s’observa els fonaments d’una torre de planta circular de 6,5 metres de diàmetre.

Precisament aquest proper dijous al programa El Racó del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio parlarem amb el Doctor Joan Carles Alay, Secretari de la Societat Catalana d’Arqueologia sobre la seva tesi doctoral dedicada a L’espoli arqueològic a Catalunya: el furtivisme. Bases jurídiques i conceptuals.

Més informació:

 

Els misteris de Sant Pol

Tertúlia d’Història núm. 333 (Mataró Ràdio: 11/2/2016)

Convidat: Joaquim Graupera

Presenten: Sandra Cabrespina

Col·laboren: Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem del monestir medieval de Sant Pol.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,42 minuts Descarrega’l 23,6 Mb.

El pintor barroc Antoni Viladomat

Tertúlia d’Història núm. 156 (Mataró Ràdio: 9/12/2010)

Convidats: Francesc Miralpeix

Presenten: Jaume Vellvehí i Joaquim Graupera.

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Al llarg del programa es va fer una revisió de la figura de Viladomat i es van plantejar certs dubtes sobre les obres que se li atribueixen especialment algunes de les pintures de la sala de juntes de la capella dels Dolors de Mataró.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Simposi sobre el Maresme Medieval

Amb el títol «In maritima, 1r Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval» el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i el blog Maresme Medieval, organitzen una jornada d’estudi sobre l’edat mitjana al Maresme. Es celebrarà el dissabte 2 de juliol de 2016 al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i es dedicarà al segle XV. El simposi neix amb la voluntat de ser un nou fòrum sobre el patrimoni medieval de la comarca.

Les ponències aniran a càrrec de la Dra. Roser Salicrú i d’Enric Subiñà i es podran presentar comunicacions ja sigui sobre l’àmbit propi de les jornades o d’àmbit obert dins l’edat mitjana. Trobareu tota la informació en aquest enllaç.

Es restauren peces de terrissa dels segles II i III aC – Cabrera de Mar

Segons informa l’Ajuntament de Cabrera de Mar, tres peces aparegudes en les excavacions arqueològiques dutes a terme al jaciment del turó dels Dos Pins (2006), al clos arqueològic de Can Rodon de l’Hort i en una de les domus del clos de Ca l’Arnau – Can Mateu (2010) han estat restaurades. Es tracta, respectivament, d’una àmfora ibèrica datada al segle III aC, un estri de treball d’un taller de forja, que s’estima que és del segle II aC, i un altar, també de la mateixa època. Les tres peces de terrissa, que han estat restaurades pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ja han arribat a Cabrera de Mar on seran exposades a la sala de materials arqueològics a Cal Conde.

J. F. Clariana obté el doctorat amb la tesi sobre la ceràmica de Torre Llauder

El passat dimecres dia 16 a la Sala d’actes de l’Institut Català d’Arqueologia Classica Joan Francesc Clariana i Roig, membre de la nostra entitat, va llegir la seva tesi doctoral La Terra Sigillata alt imperial de la vil·la romana de Torre Llauder. Model de consum d’una comunitat privilegiada, que ha estat dirigida per la Dra. Marta Prevosti i el Dr. Ramon Járrega. Com podem llegir en el resum de la tesi que es publica a la web de l’ICAC:

«La tesi es centra en obtenir dades sobre la dinàmica de comercialització i del coneixement de les xarxes de comerç de l’antiguitat, a través de l’indicador que representen les importacions de ceràmiques fines. La vil·la romana de Torre Llauder va seguir unes pautes de consum de terra sigil·lata, és a dir, de vaixella fina importada segons la diversitat dels llocs de procedència, que seguien rutes comercials prèviament establertes i que sovint no devien ser d’un únic producte.

Els materials que s’estudien són bàsicament les sigil·lades: itàlica, tardoitàlica, sudgàl·lica, hispànica i africana “A”, i també, tot i que escassegen, la sigillata de la Badia de Nàpols o Producció A, les imitacions de sigil·lata itàlica i la sigillata de procedència oriental, també coneguda com Eastern Sigil·lata B.

Per omplir el buit d’informació estratigràfica sobre la vil·la dels segles I i II dC, la riquesa de la vaixella de terra sigillata proporciona en bona part el suport de la interpretació de la història de l’establiment dins d’una prosperitat progressiva. La tesi planteja unes conclusions interpretativesa partir de tres eixos. El primer, centrat en l’època del taller d’àmfores, la seva amortització i construcció de la vil·la; el segon, sobre el coneixement i comportament de les importacions rebudes, dels segles I i II dC; i el tercer, sobre les dades relatives al primer terç del segle III dC, moment que coincideix amb les importants reformes d’època severiana de la vil·la.»

Felicitem el nostre company del Grup d’Història del Casal per l’èxit obtingut amb aquest nou doctorat. Podem escoltar-lo parlant de la Terra sigillata de Torre Llauder en la tertúlia del programa El Racó del gener de l’any passat.

Nous video-notícies al canal del Grup d’Història

Ja es poden visionar dos video-noticies nous al canal de video de YouTube. Un sobre la sessió de cinema-col·loqui en motiu del 40 aniversari de la mort de Franco del passat 27 de novembre i l’altre en relació a la conferencia sobre el patrimoni de Costa Rica de divendres 11 de desembre.

 

 

https://www.youtube.com/c/GHCMataró

 

 

Arquitectes catalans a Costa Rica

L’arenyenc Josep M. Armengol,  president de la Fundación Armengol del Patrimonio Cultural de Costa Rica, va pronuncia la conferencia La Costa Rica catalana. L’aportació al patrimoni cultural de Costa Rica, el passat dia 11 al Racó del Casal (Mataró). La xerrada fou organitzada pel Grup d’Història del Casal i hi va exposar els resultats de les seves recerques que l’han portat a la identificació de nombroses obres del patrimoni arquitectònic de Costa Rica com a obres d’arquitectes catalans a cavall dels segles XIX i XX.

Entre les aportacions catalanes hi ha l’edifici del Teatro Raventós (actualment Melico Salazar ) construït el 1928 en ple centre de San José de Costa Rica. O, per exemple, el Templo de la Música, ubicat en el Parque Morazán, que tradicionalment s’havia atribuit a l’arquitecte costarriquenc José Francisco Salazar però que Josep Maria Armengol ha documentat  com a obra de l’arquitecte català Víctor Sabater.

Altres arquitectes inventariats al primer quart del segle XX, han estat Horaci Sabater, Gerard Rovira o Lluís Llach i Llagostera, autor de l’edifici de Correus de la ciutat d’Heredia (1915) i de la basílica de Los Angeles a la ciutat de Cartago entre altres obres destacades.