Arxiu d'etiquetes: patrimoni

Neix l’Arxiu Històric de Vilassar de Dalt

El passat divendres 1 de juliol es va presentar al públic l’Arxiu Històric de Vilassar. Un fons que recull 12.000 pergamins digitalitzats provinents de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, propietaris del Castell de Vilassar. El fons conserva documentació dels llinatges catalans més destacats com ara els Pinós, Copons, Barberà, Boixadors, o Sentmenat, entre d’altres, i de les famílies més rellevants de la burgesia medieval barcelonina, com els Desbosc, o de la noblesa mallorquina, com ara els Santmartí.

L’Arxiu Històric ha estat possible gràcies a la col·laboració iniciada ja fa uns anys entre l’Ajuntament i l’actual marquès de Santa Maria de Barberà, que va cristal·litzar amb l’obertura del castell a les visites programades assolint el punt més àlgid amb l’obertura a la consulta del fons digitalitzat que hom considera l’arxiu nobiliari més important de Catalunya.

Sense dubte però, el que atrau més l’interès i la curiositat, just per celebrar-se enguany l’any Ramon Llull, és l’exposició de l’únic testament conservat de l’insigne escriptor i filòsof signat a Mallorca l’any 1313. Un testament que recull les darreres voluntats del beat del que se’n tenia notícia però que se’n desconeixia l’existència efectiva i que ara s’ha pogut contrastar.

 

 

 

El llegat del tèxtil a Mataró

Tertúlia d’Història núm. 347 (Mataró Ràdio: 16/6/2016)

Convidat: Pere Linares i Lluís Agustí

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb els convidats parlem de la història de la indústria tèxtil a Mataró.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 23 Mb.

Es desmunta la torre de guaita del turó d’Onofre Arnau (Castell de Mata)

Segons informa la web de l’Ajuntament de Mataró, els dies 19 i 21 de maig s’ha procedit al desmuntatge de la torre de guaita que estava obsoleta i en estat de degradació amb el perill que representava. Divendres 27, els operaris de la Diputació han començat la tasca d’enderroc de la base de formigó de la torre.

La Diputació, en conveni amb el propietari de la finca, va instal·lar al 2007 la torre de guaita al cim del turó d’Onofre Arnau, en el marc de les campanyes de prevenció d’incendis. En aquell moment (novembre de 2007) el Grup d’Història del Casal, com a resultat dels acords presos en els debats de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, ens vam adreçar a l’Ajuntament interessant-nos per un possible malmetement de les restes arqueològiques del Castell de Mata sobre les que podria haver-se aixecat la torre.

De fet, com es pot observar en les fotografies de J. Graupera fetes en el seu moment, hi hauria algunes restes de murs a tocar de la torre de guaita, cosa que evidenciaria la destrucció d’estrats arqueològics. La intervenció arqueològica prèvia a la construcció de la base sobre la que s’aixeca la torre no es va fer i ara, amb el desmuntatge cal esperar que no es produeixin noves afectacions que si bé foren lleus en el seu moment no deixen de ser afectacions.

Mata
Fot. Ajuntament de Mataró
Fot. Q. Graupera
Fot. Q. Graupera (2007)

La recuperació del monestir de Santa Maria de Roca Rossa a Tordera

L’Ajuntament de Tordera te previst iniciar una actuació per consolidar i evitar la degradació del monestir de Santa Maria de Roca Rossa a Tordera que actualment es troba en ruïna parcial. La inversió es preveu de 65.000 euros i s’invertirà en el tancament de la volta de l’església, en reforçar altres estructures, netejar l’espai i fer-hi els tancaments necessaris a fi d’evitar l’accés incontrolat. Es preveu que les obres comencin d’aquí a dos mesos com a termini màxim.

El Grup d’Història del Casal, com a entitat implicada des de fa més de vint anys en l’estudi, en la divulgació i en la lluita per la seva preservació amb accions diverses adreçades a l’Ajuntament de Tordera, administració sobre la que recau la responsabilitat de vetlla per la preservació d’un Bé Cultural d’Interès Local com és el cas (recordem aquí com a exemple les accions derivades de les conclusions de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme dedicades als Monestirs medieval, celebrades a Mataró, Òrrius i Ripoll l’any 2007), ens hem adreçat novament a l’ajuntament interessant-nos per les corresponents prospeccions i excavacions arqueològiques previes als treballs de restauració i que no sembla que s’hagin previst.

El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, situat al Montnegre dins el terme municipal de Tordera, fou fundat en la primera meitat del segle XII sota l’orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La seva breu etapa d’esplendor fou entre els darrers anys del segle XII i mitjans del XIII, moment que inicià la seva progressiva davallada. La comunitat de canonges agustins de Roca Rossa mai va passar de ser un modest priorat.

Per a més informació:

BOU i ILLA, Joan – VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera-El Maresme. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2010.

L’ermita de Santa Rita de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 343 (Mataró Ràdio: 18/5/2016)

Convidat: Montse Lopez, Pare Freixas i Quim Graupera

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb motiu de la recent publicació del llibre Santa Rita. Recull històric i fotogràfic de l’ermita de Santa Rita de Mataró.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

La glorieta-quiosc de Cabrera de Mar

El passat mes de febrer, el Grup d’Història del Casal ens vam adreçar a l’Ajuntament de Cabrera interessant-nos per la conservació de la glorieta-quiosc modernista que hi ha a l’entrada de la plaça del poble dins el recinte de l’escola Sant Feliu de Cabrera de Mar. La fragilitat de l’element ve donada per estar fet de fusta i situat a l’aire lliure cosa que a manca d’una actuació de manteniment provoca el seu progressiu malmetement. El nostre interès és el d’aturar el deterior abans no sigui irreversible per a la conservació d’aquest emblemàtic element patrimonial que, a més, està inclòs en el catàleg del patrimoni de Cabrera de Mar.

En la nostra opinió caldria consolidar la glorieta-quiosc, és a dir, esmenar i reformar les parts de l’element que es considerin debilitats, per tal de garantir-ne l’estabilitat estructural així com l’estanqueïtat dels agents exteriors i interiors. També caldria restaurar-la amb la finalitat de retornar-Ii la fesomia formal, material i cromàtica que tenia originalment. Creiem que en ser un bé catalogat que forma part del paisatge urbà, és fita integrada a la trama urbana i és un element més del conjunt de l’escola que permet el trasllat, però en una zona propera a la ubicació actual.

Amb data de finals del mes de març vam rebre un escrit de l’ajuntament donant les explicacions convenients que podem resumir així: com que encara no amenaça ruïna podem esperar a que arribi el dia que s’eixampli el vial, moment que caldrà desmuntar i traslladar.

Per a més detall es poden descarregar els Pdf dels respectius documents.

 

Escrit de l’Ajuntament

Escrit presentat pel Grup d’Història del Casal

 

 

 

Prehistòria al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 342 (Mataró Ràdio: 12/5/2016)

Convidat: Imma Bassols

Presenten: Núria Gómez i Jaume Vellvehí

Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Quins són els vestigis prehistòrics conservats al Maresme? Com fou el poblament? Quines són les recerques que hi ha actualment? Ens ho explica l’arqueòloga Imma Bassols.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

El Cementiri dels Caputxins de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 223 (Mataró Ràdio: 22/11/2012)

Convidat: Manuel Cusachs i Corredor

Presenten: Núria Gómez, Quim Graupera  i Sandra Cabrespina

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb Manel Cusachs i Corredor parlarem del seu darrer llibre “Cementiri de Caputxins”.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 23 Mb.

Marià Ribas i Bertran

Tertúlia d’Història núm. 221 (Mataró Ràdio: 8/11/2012)

Convidat: Maria Dolça Ribas, Joan Francesc Clariana i Imma Bassols

Presenten: Sandra Cabrespina, Quim Graupera i Núria Gómez

Documentació:  Joan Francesc Clariana i Imma Bassols

Tècnic: Carles Capella

Descripció: En el programa 182 vàrem parlar de Marià Ribas i Bertran. Ribas va dedicar la seva vida a l’arqueologia i la història. L’obra de Marià Ribas, es pot dir que abasta gairebé tota, o la major part de l’arqueologia mataronina del segle XX. Aquest és un dels motius per els quals des del GHC vàrem demanar que fos declarat mataroní il·lustre. En aquell programa vàrem començar a repassar la seva trajectòria de la mà de la seva filla Maria Dolça. Llavors ja érem conscients que amb un sol programa no en tindrem prou per parlar de tot el que Ribas va fer però si que vam fer un tastet per obrir la gana i més endavant dedicar-li un nou programa. I avui és el dia escollit per seguir parlant d’ell i la seva trajectòria.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 23 Mb.

«Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l’artista medieval».

Tertúlia d’Història núm. 338 (Mataró Ràdio: 14/4/2016)

Convidat: Joaquim Graupera

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col.laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb Joaquim Graupera parlem d’art i artistes medievals

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.