Arxiu d'etiquetes: patrimoni

La rèplica del retaule de Sant Joan, de Bernat Martorell, de Cabrera de Mar

Tertúlia d’Història núm. 297 (Mataró Ràdio: 5/02/2015)

Convidats: David Farell, Joaquim Graupera i Francisco Blanco.

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Durant la Festa Major de Sant Vicenç de Cabrera de Mar, el dissabte  24 de gener, es va presentar la rèplica del retaule de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell. El retaule original, que data del primer terç del segle XV, és una obra important de Bernat Martorell (Sant Celoni 1390- Barcelona 1452).

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,51 minuts Descarrega’l: 24 Mb.

Llibres i articles

:

Arts de pesca tradicionals

Tertúlia d’Història núm. 233 (Mataró Ràdio: 28/02/2013)

Convidats: Oleguer Massaguer i Josep Montmany

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb Oleguer Massaguer, president del Mamelló, Associació de barques a vela llatina, dedicada principalment a la preservació i difusió del patrimoni marítim de Pineda i Josep Montmany, patró major de la Confraria de Pescadors de Sant Pol, parlem de les arts de pesca tradicionals.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,57 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.

Llibres i articles

El Mamelló. [Recurs en línia] Fotografies, http://www.flickr.com/photos/elmamello/

Es presenta la rèplica del retaule de Bernat Martorell a Cabrera de Mar

Durant la Festa Major de Sant Vicenç de Cabrera de Mar, el dissabte  24 de gener, es va presentar la rèplica del retaule de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell. El retaule original, que data del primer terç del segle XV, és una obra important de Bernat Martorell (Sant Celoni 1390- Barcelona 1452), el pintor més destacat de Catalunya en el segon quart del segle XV. El retaule estava situat originalment a l’altar major de la desapareguda capella de Sant Joan de Cabrera que es suposa propera de la masia de Can Modolell.

El retaule te tres cossos. El central representa a Sant Joan Baptista i al damunt hi ha l’escena de la crucifixió de Crist. En el lateral esquerra es representa el naixement de sant Joan i a sota la marxa de Sant Joan al desert. En el costat dret representa el baptisme de Crist i a sota la mort i el martiri del Sant.

La reproducció ha estat promoguda per la Fundació Burriac i s’exposarà permanentment a l’església parroquial de Sant Feliu de Cabrera. Durant l’acte van intervenir Esteve Rodés, president de la Fundació Burriac, Mn. Josep Maria Martí Bonet, director del Museu Diocesà de Barcelona, Francisco Blanco-Moreno Pérez, autor de la rèplica, el rector de la parròquia de Cabrera Mn. Josep Lluís Muñoz i Jordi Mir, alcalde de Cabrera. La iniciativa de la Fundació Burriac ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Cabrera de Mar i la Parròquia de Sant Feliu de Cabrera.

IX Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme

La  Trobada d’enguany, la novena, l’organitzarà el Centre d’Estudis Canetencs i es celebraràel proper dissabte dia 11 d’abril del 2015 a Canet de Mar (Aula marga de l’Escola de Teixits de Punt). En aquesta ocasió la temàtica sobre la qual versarà la trobada porta per títol Torres de guaita, defenses i fortificacions.
La proposta que es planteja per a l’edició d’enguany permet un ampli ventall d’estudis des del punt de vista cronològic i territorial. Ofereix la possibilitat de fer una radiografia des del punt de vista històric i patrimonial d’aquests elements arquitectònics en diferents èpoques (antiguitat, vescomtat de Cabrera, època moderna i època contemporània) i permet ampliar el marc geogràfic donant entrada a treballs de la comarca de la Selva que estudiïn el vescomtat de Cabrera. En aquest sentit, els treballs presentats poden tractar des d’elements defensius de poblats prehistòrics, passant pels castells, cases fortificades i emmurallaments defensius de l’època medieval, les fortificacions civils i privades dels s. XVI i XVII, com són les torres de guaita, torres defensives annexades a edificacions i construccions d’estratègia militar, i acabant amb ple segle XIX i XX amb estructures de la guerra del francès i de guerra civil.
Per a inscriure’s a la trobada cal fer-ho abans de l’ 1 d’abril de 2015 a través de les entitats de la Comarca (com cada any el Grup d’Història del Casal és una de les entitats col.laboradores) El termini per presentar el títol i el resum de la comunicació conclou el 15 de febrer de 2015  i el text complet, amb un màxim d’entre 20.000-25.000 caràcters amb espais inclosos, i 3 imatges per comunicació, no insertades al text i enviades com a fitxers a part, cal enviar-lo per correu electrònic fins al 15 de març de 2015 .
Més informació al telf: 666698046 (Sergi Alcalde) centreestudiscanetencs@gmail.com

25 anys de la recuperació de l’Àliga de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 213 (Mataró Ràdio: 12/07/2012)

Convidades: Anna Salicrú i Núria Radó

Presenten: Sandra Cabrespina, Núria Gómez, Maria Salicrú-Maltas i Jaume Vellvehí.

Documentació: Maria Salicrú-Maltas

Tècnic: Pere Sánchez Ruiz.

Descripció: Ja sabeu que ens agrada relligar la història de Mataró i El Maresme amb diferents aspectes com la cultura. I, com és tradició, hem dedicat el nostre darrer programa de la temporada a Les Santes, la Festa Major de la capital del Maresme. El volem dedicar a commemorar els 25 anys d’una de les figures del seguici festiu de Mataró més emblemàtiques, desitgem celebrar amb tots i totes vosaltres l’existència de 25 anys d’Àliga a la capital del Maresme.
Mataró tenia una àliga l’any 1609, el seu rastre es va perdre durant segles fins que un grup de mataronins van decidir recuperar-la l’any 1987, i enguany en fa 25 anys.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,01minuts Descarrega’l: 24 Mb.

Llibres i recursos

GUANYABENS, Nico:

  • L’Àliga de Mataró. Ajuntament de Mataró.

Itineraris pel patrimoni de Dosrius

Tertúlia d’Història núm. 212 (Mataró Ràdio: 5/07/2012)

Convidat: Neus Alsina i M. àngels Jubany

Presenten: Sandra Cabrespina, Núria Gómez i Jaume Vellvehí

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Pere Sánchez Ruiz

Descripció: Itineraris documentats pel patrimoni històric, artístic i natural de Dosrius, Canyamars i el Far.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,01minuts Descarrega’l: 24 Mb.

Llibres i recursos

ALSINA, Neus – JUBANY, M. Àngels:

  • Una ullada al passat. Història gràfica de Dosrius, Canyamars i El Far. Ajuntament de Dosrius. Abril (1955)

ESCOLA DE NATURA DEL CORREDOR:

  • L’hivern a Canyamars.

GEL, Joan; BASSA, Oriol; FARELL, David; VENTURA Montserrat; VALLS, Àlex:

  • Coneguem el Corredor. Itineraris de natura, història i paisatge. Ed. Natura. Gràfiques Igbo, S.L. Argentona, desembre 1995.

GÓMEZ, Josep Manuel.

  • El país de l’aigua. Itineraris de natura, història, cultura popular i paisatge. Ed. Ajuntament de Dosrius.

PRATS i TRIAN, Ricard.

  • “Els Pous de Glaç”. El Comú.

VELLVEHÍ, Jaume:

  • “Els molins del terme del castell de Dosrius” a Duos Rios. Arxiu Històric Municipal de Dosrius. Abril de 2004).

L’ermita de Sant Pere de Romeguera de Canet

Tertúlia d’Història núm. 295 (Mataró Ràdio: 15/01/2015)

Convidat: Sergi Alcalde,  Maite Carbonell,  Gemma Martí, Carles Sáiz

Presenten: Sandra Cabrespina i Quim Graupera

Documentació: Quim GRaupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem de les excavacions que van realitzar els membres del Centre d’Estudis Canetencs a l’ermita de Sant Pere de Romeguera,  i que  proporciona informació sobre els orígens de Canet de Mar.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,33 minuts Descarrega’l: 24 Mb.

Llibres

L’ermita de Sant Pere de Romeguera. Els orígens de Canet de Mar

Articles

El Sot de l’Aubó, números 41; (setembre del 2012); al número 46 (desembre del 2013) i al número 48 ( juny del 2014). Ajuntament de Canet – Centre d’Estudis Canetencs i Els 2 pins edicions.

El castell de Dosrius

Tertúlia d’Història núm. 293 (Mataró Ràdio: 4/12/2014)

Convidada: Quim Graupera

Presenten: Núria Gómez

Documentació: Nuria Gomez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: En motiu dels 900 anys del Castell de Dosrius.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,33 minuts Descarrega‘l: 24 Mb.

Els palaus reials medievals

Tertúlia d’Història núm. 291 (Mataró Ràdio: 20/11/2014)

Convidada:  Francesca Español

Presenten: Núria Gómez, Quim Graupera i Sandra Cabrespina

Documentació: Quim Graupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb la Dra. Francesca Español parlem de com vivien els monarques catalans a l’Edat Mitjana. Parlem dels palaus reials.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,02 minuts Descarrega’l: 24,2 Mb.

L’aqüeducte romà de Sant Pere de Riu declarat Bé Cultural d’Interès Nacional

Un Edicte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de 22 de setembre de 2014, notifica l’Acord GOV/103/2014, de 8 de juliol (DOGC núm. 6661, de 10.7.2014), pel qual es declara bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric i zona arqueològica, l’aqüeducte romà de Sant Pere de Riu (Tordera) i can Cua (Pineda de Mar), al Maresme, i se’n delimiten els respectius entorns de protecció.

L’arcada de Sant Pere de Riu coneguda com a Pont del Diable, terme de Tordera, i l’aqüeducte de Can Cua, terme de Pineda de Mar, són els dos únics trams visibles de l’anomenat aqüeducte romà de Pineda. Datat de l’època romana, discorria paral·lel a la riera de Pineda pel vessant oriental al llarg de 3,5 quilòmetres fins a la vil·la romana de Can Roig que subministrava. De fet, el jaciment conserva un lacus que podria correspondre al tram final de l’estructura hidràulica.

El Pont del Diable salva el desnivell del terreny i el torrent de la font del Ferro. Té 15 m de longitud i 1,22 m d’amplada amb una arcada de 3,13 m de diàmetre. Mes avall la canalització discorria arran de terra mitjançant una conducció de la qual se’n coneixen algunes traces, fins a l’aqüeducte de Can Cua, que salvava un torrent avui desaparegut. L’aqüeducte s’ha conservat en 39 m de llargària amb cinc pilars, dues pilastres i sis arcades, quatre de les quals es conserven íntegrament.