Tertúlia d’Història núm. 587 (21/12/2023)
Convidats: Jordi Montlló i Laura Bosch.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana
Descripció: parlarem de pessebres i activitats nadalenques amb l’antropòleg Jordí Montlló i la historiadora Laura Bosch amb motiu dels 800 anys del primer “pessebre”.
Un cop valorades les informacions recentment fetes públiques en relació al jaciment de Ca la Madrona des de la direcció de l’excavació, l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC-MiM) ha fet pública la seva posició inalterada en defensa de la preservació en el mateix lloc.
Segons s’interpreta, i a l’espera de les anàlisis de C-14 i a la finalització dels estudis dels materials, es posa de relleu el fet que encara no és possible determinar una cronologia d’època visigòtica. A hores d’ara, els resultats de la investigació “semblen concretar una cronologia emmarcada en l’etapa tardo-romana avançada que caldrà concretar”. S’obren, doncs, noves expectatives d’interpretació i de recerca que, tal com es diu des de l’ADEPAC, hauran de donar “explicació definitiva a alguns aspectes que no estan del tot provats. Tal seria el cas de les tipologies de les tombes de tipologia antropomòrfica, no trobades fins el moment al territori de l’antiga ciutat romana d’Iluro i la funcionalitat de l’edifici associat a la necròpolis (interpretat pel director de l’excavació com una aula funerària i com un edifici cultual interpretat per altres arqueòlegs)”.
L’ADEPAC ha reiterat la necessitat de preservació en el mateix lloc de la part més rellevant del jaciment fent-lo compatible amb el Parc de l’Economia Circular. Igualment, es segueix demanant la declaració de BCIL i reitera la petició de diàleg amb el Consistori mataroní, el Consorci de Residus i el Consell Comarcal del Maresme.
Tertúlia d’Història núm. 585 (30/11/2023)
Convidats: Josep Antoni Cerdà i Mellado i Enric Rivera López.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Imma Bassols.
Descripció: parlarem de ceràmica catalana i sistemes d’anàlisis emprats en l’arqueologia, en concret, l’arqueometria de ceràmica a partir d’un projecte impulsat des de Mataró.
Tertúlia d’Història núm. 583 (16/11/2023)
Convidats: David Farell i Joan Carles Alay.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem d’algunes de les comunicacions presentades al 15è Col·loqui Història a Debat que enguany es dedica als 150 anys de la proclamació de la Primera República espanyola i les Guerres carlines.
Divendres 10 de novembre, a la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme, s’ha celebrat la sessió inaugural del 15è Col·loqui Història a Debat que enguany s’ha centrat en els 150 anys de la proclamació de la I República Espanyola. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, amb motiu de la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la Primera República Espanyola i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.
El director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, Alexis Serrano, va obrir l’acte amb un parlament de benvinguda i donà pas al president del Grup d’Història del Casal que conduí l’acte. La ponència inaugural a càrrec de la historiadora Margarida Colomer que parlà de la primera república a Mataró. Tot seguit intervingué Manuel Cusachs que explicà els dos obeliscs commemoratius en record de les victimes liberals i republicanes mataronines mortes durant la tercera guerra carlina. A continuació es donà pas al col·loqui amb intervencions interessants que aprofundiren alguns aspectes i posaren de relleu l’estat d’abandó de l’obelisc del cementiri que en vistes als 150 anys caldria acondicionar.
La propera sessió es celebrarà al teatre Clavé de Tordera el proper dissabte 18 de novembre i se centrarà en la Tercera Guerra carlina.
Les sessions es poden seguir per videoconferència a través de la plataforma Zoom (prèvia inscripció) i també es poden fer comentaris i plantejar qüestions a traves del blog del Col·loqui fins al 25 de novembre. El col·loqui l’organitza el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Maresme, la Fundació Clavé de Tordera, l’Ajuntament de Mataró i l’Ajuntament de Tordera.
El Ple de l’Ajuntament de Mataró del passat 2 de novembre va aprovar la resolució per protegir les restes arqueològiques de Ca La Madrona amb la catalogació de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). La proposta de resolució havia esta presentada per la CUP i fou recolzada per tots els grups de l’oposició deixant en minoria a l’equip de govern. L’acord implica que el jaciment visigòtic de Ca la Madrona no es traslladarà de lloc i haurà de ser compatible amb el projecte del Parc d’Economia Circular.
Des de l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme, que va intervenir en l’Audiència prèvia exposant els arguments a favor de la conservació in situ del jaciment coexistint amb el Parc, es valora molt positivament l’aprovació. Ara el Govern municipal haurà d’iniciar els tràmits necessaris per a procedir a la declaració definitiva, és a dir s’haurà de modificar puntualment el Pla especial del patrimoni de Mataró a fi que aquest jaciment passi d’àrea d’expectativa arqueològica a Bé cultural d’interès Local i, posteriorment, l’Ajuntament haurà d’informar-ne a la Generalitat de Catalunya. Alhora caldrà adequar el projecte del Parc de l’Economia Circular a la convivència de totes dues coses.
Fotografia: Mataró audiovisual
Tertúlia d’Història núm. 581 (26/10/2023)
Convidats: Carme Puerta i López.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Imma Bassols.
Descripció: parlem d’excavacions arqueològiques al centre històric de la ciutat i a per fer-ho ens acompanya Carme Puerta i López, que és l’arqueòloga municipal de Mataró.
Fotografia: Hipogeu trobat en les excavacions del carrer de Sant Josep. (P. Ramentol – Capgros.com)
Tertúlia d’Història núm. 580 (19/10/2023)
Convidats: David Farell i Francesc Navarro.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem de pagesia, concretament de Can Seraneta, uns pagesos, d’aquí Mataró a la zona coneguda com el Rengle, amb motiu de la propera presentació del llibre “Ramon Lleonart de can Seraneta. Memòries d’un pagès del segle XX al Rengle mataroní”.
Imatge: ACM: Fons Fotografia Carreras
Tertúlia d’Història núm. 579 (5/10/2023)
Convidats: Maria Majó, Agàpit Borràs, Joaquim Garcia i Robert Lleonart
Presenten: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Documentació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem de la recent constituïda Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC) i de la seva primera acció: “Salvem Ca la Madrona” i ho farem amb Agàpit Borràs i Maria Majó, coordinadors de l’ADEPAC, Joaquim Garcia, arqueòleg i Robert Lleonart president del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història.
El proper dimarts 10 d’octubre es presentarà una nova entitat cultural, l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC). L’associació s’ha marcat com a primer objectiu la defensa del jaciment de Ca la Madrona a Mataró. De fet l’entitat neix davant l’amenaça de desaparició de la necròpolis visigòtica que s’ha redescobert al polígon Mata-Rocafonda just en l’indret on s’ha de desenvolupar el projecte de l’Economia Circular i que, segons els responsables de l’actual administració local, no són compatibles.
L’entitat – que podeu seguir a través del perfil @adepacmim – neix amb voluntat comarcal a fi d’aglutinar esforços per evitar la pèrdua de més patrimoni cultural. El recent desenllaç del jaciment de l’espectacular vila romana del Roser-el Mujal de Calella, que d’una manera o altra l’ha malmès irreversiblement, és una mostra de la necessitat d’aconseguir major múscul i aglutinar esforços davant d’aquestes situacions tan repetides.
L’Associació té com a objectiu estatutari “La defensa i salvaguarda del patrimoni cultural i històric de Mataró i El Maresme” així com “Fer el seguiment de qualsevol actuació sobre béns patrimonials culturals del territori a fi de vetllar per la seva correcta preservació”.
L’entitat està formada per persones a títol individual i fa una crida a sumar-s’hi i donar-hi suport. Amb aquesta intenció es presentarà públicament el proper 10 d’octubre a les 7 del vespre al Cafè de Mar, al carrer de Santa Rita, 1 de Mataró. L’acte, amb el títol Salvem Ca la Madrona, comptarà amb la intervenció d’Agàpit Borràs i Maria Majó com a membres de l’equip de coordinació de l’entitat, que donaran pas a la intervenció de l’arqueòleg Joaquim Garcia per parlar del jaciment.
