Arxiu d'etiquetes: postguerra

Ofrena floral en record de Joan Peiró

El proper dissabte 23 de juliol, a les 6 de la tarda, es farà una acte de record i homenatge a Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942) en el cementiri de Mataró on reposa. Enguany fa 74 anys que fou afusellat.

Com en altres ocasions que s’ha celebrat un acte de record a Joan Peiró, el Grup d’Història del Casal participarem en l’acte i convidem a tothom a sumar-se a la crida d’aquest homenatge impulsat per persones a títol individual.

El 24 de juliol s’escau el 74è aniversari de l’afusellament del líder sindicalista i cooperativista a Paterna. Joan Peiró, condemnat pel Règim franquista, destacat dirigent de la CNT a nivell català i espanyol, director de la cooperativa Cristalleries de Mataró, ministre d’Indústria de la II República, va ser declarat Fill adoptiu de la Ciutat a títol pòstum per l’Ajuntament de Mataró el 1989.

L’acte consistirà en la lectura d’uns textos breus del mateix Joan Peiró i d’altres persones que han escrit sobre ell i d’un parlament que precediran l’ofrena floral que és oberta a tothom, entitats, organitzacions i persones a títol individual que hi vulguin participar.

L’any vinent s’escaurà el 75è. aniversari i la crida de l’homenatge d’enguany és una prèvia a la commemoració de l’any 2017. Enguany l’acte té lloc el dia 23, dissabte, vigília del dia 24 en què va ser assassinat al cementiri de Paterna a les 6 de la tarda.

Lloc: Cementiri del Caputxins (entrant a mà dreta per la porta principal), pavelló Illa S/N (quan s’acaben els panteons i el pòrtic est), nínxol núm. 270.

El pare Joan Roig, mestre compromès amb el país

El dijous 18 de febrer, l’Associació d’Amics de Ca l’Arenas organitza una nova conferència que en aquesta ocasió tractarà de la figura del Pare Joan Roig Riasol (Balaguer, 1881 – Mataró, 1950), mestre, pedagog, músic i compositor, que va exercir a l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró del 1939 al 1950. La conferència anirà a càrrec de l’escolapi Joan Florensa, director de l’Arxiu provincial de l’Escola Pia de Catalunya.

El pare Roig, amant de l’art i la cultura, de jove a Balaguer va fundar l’Orfeó Balaguerí i molt aviat es va integrar als corrents a favor de la democràcia i la catalanitat. Va formar part del Gremi de Belles Arts, a Ca l’Arenas, i va ser impulsor del COR (Cavallers de l’Orde del Retrobament), amb l’objectiu d’avançar en l’aprofundiment polític i espiritual del país.

La conferència de Joan Florensa es completarà amb la projecció d’imatges del pare Roig com a pedagog, com a mestre, com a músic i com a defensor de la catalanitat. Josep M. Cusachs, tancarà l’acte amb una lectura sobre el C.O.R. que va escriure Josep Reniu; una poesia de Josep Punsola i una del pare Roig, en un opuscle del Gremi de les Belles Arts dedicat a Josep Punsola.

Ca l'Arenas

 

 

50 anys Caterina Albert (1869-1966): “Adversidad” (Solitud) un film de M. Iglesias (1943)

Tertúlia d’Història núm. 331 (Mataró Ràdio: 21/1/2016)

Convidats: M. Encarnació Soler

Presenten: Núria Gómez i Jaume Vellvehí

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la mort de Caterina Albert, Víctor Català, parlem de la primera versió per al cinema de Solitud. La pel·lícula Adversidad de Miquel Iglésias, estrenada a Sabadell el 1944, en plena repressió franquista.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l 24,5 Mb.

Recursos

  • Castellanos , Jordi  ‎(2007). “Un film (3000 metres), de Víctor Català” a Els Marges. [enllaç]
  • Informació sobre la novel·la Solitud de Víctor Català a lletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya). [enllaç]
  • Soler i Alomà, M. Encarnació (2005). “Adversidad, la dissort d’un film perdut” a Cinema rescat, núm. 18, Associació Catalana per a la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic. Barcelona, p. 11-15. [enllaç]

 

Una medalla commemorativa de les tertúlies del Racó

El 1974 es va encunyar una medalla commemorativa dels 25 anys de les tertúlies del Racó del Casal. A la medalla s’hi representa la llar de foc emblemàtica de la sala que durant els anys del franquisme va acollir el bo i millor de la cultura catalana de l’època. Malgrat que no es fa explícit gaire sovint, el nom correcte de la sala és Racó d’en Punsola, nom que se li va posar amb motiu de la mort del poeta poques setmanes després de la primera de les tertúlies. Recentment, el Grup d’Història del Casal n’hem pogut adquirir un exemplar.

En el context dur i difícil de la postguerra i la grisor del primer franquisme, les inquietuds intel·lectuals dels mataronins s’havien d’aplegar en tertúlies més o menys improvisades. La tertúlia més coneguda, oberta al públic i de més llarg recorregut, s’inaugurà el 1949 de la mà de Lluís Terricabres, l’aixopluc de Joaquim Casas i l’Aliança mataronina i l’orientació intel·lectual d’Antoni Comas: la Tertúlia del Racó. L’inventari de noms que van passar pel Racó al llarg dels anys és excepcional: Carles Riba, Miquel Martí i Pol, José Agustin Goytisolo, J. V. Foix, M. Aurèlia Capmany, Josep M. Batista i Roca i fins a quatre-centes cinquanta personalitats de tots els camps de la cultura.

Guia de Procediments sumaríssims del Tribunal Militar Tercer de Barcelona (1939-1980)

Amb el títol La sèrie documental Procediments judicials militars (sumaríssims) 1939 – 1980 de l’arxiu del Tribunal Militar Territorial tercer de Barcelona, l’Arxiu Nacional de Catalunya ha publicat el resultat del projecte de catalogació de la sèrie documental. La guia, que ha anat a cura d’Enric Terradellas Prat i ha estat dirigida per Àngels Bernat Cercós, és prologada pel director de l’Arxiu Nacional Francesc Balada i es pot consultar en PDF a internet. El document recull el nom i localitat de tots els afusellats durant el conflicte i aporta dades estadístiques de la sèrie com ara el nombre de represaliats, el sexe, les comarques de procedència… Al Maresme per exemple es van represaliar fins a 1.284 persones nascudes a la comarca però la xifra augmenta fins a 2.124 si hi afegim les que hi eren residents. El Maresme és la cinquena comarca de la demarcació de Barcelona en nombre de represaliats.

En el projecte de catalogació i informatització del fons, durant deu anys, hi van treballar fins a vint-i-dos arxivers.

sumarissim2
Represaliats al Maresme

75 aniversari de l’assassinat de Lluís Companys – Masies de Cabrera

Tertúlia d’Història núm. 321 (Mataró Ràdio: 15/10/2015)

Convidats: Gonzalo Berger

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez.

Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: en motiu del 75è aniversari de l’assassinat del President de la Generalitat Lluís Companys, parlarem de la seva figura. Tot seguit parlem de les rutes de patrimoni de Cabrera, les masies.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

Gentil Puig: “El passat ens empaita”

Tertúlia d’Història núm. 310 (Mataró Ràdio: 28/05/2015)

Convidats: Gentil Puig i Josep Puig Pla

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb Josep Puig, entrevistem Gentil Puig autor del llibre El passat ens empaita. Ens explicarà els records que l’han marcat durant la infància i l’adolescència de fill d’exiliat republicà a França, a Tolosa de Llenguadoc primer i després a París. I les vivències al llarg de la seva trajectòria…

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,28 minuts Descarrega’l: 23,00Mb.

Llibres

PUIG, Gentil El passat ens empaita. Pagès editors, Lleida, 2012.

La repressió franquista contra la cultura

Tertúlia d’Història núm. 306 (Mataró Ràdio: 30/04/2015)

Convidades: M. Encarnació Soler

Presenten: Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Perquè quaranta anys de franquisme van donar la cultura que va donar? Amb la doctora M. Encarnació Soler parlem de la repressió franquista contra la cultura. 

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 56,33 minuts Descarrega’l: 25,90 Mb.

Josep Reniu i Calvet amic i col.laborador d’Esteve Albert

Tertúlia d’Història núm. 300 (Mataró Ràdio: 26/02/2015)

Convidats: Miquel Reniu, Albert Calls i Josep Puig

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Josep Reniu i Calvet, rapsode, home de teatre, promotor cultural i polític fou amic i col.laborador d’Esteve Albert i Corp. Ambdós personatges van néixer el 1914.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,57 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.

Llibres i articles

RENIU, Josep:

  • Esteve Albert i Corp. Esbós biogràfic. Ajuntament de Dosrius. Dosrius, 1999.

Joan Layret i Pons (1911-1975). Una generació trencada

Tertúlia d’Història núm. 216 (Mataró Ràdio: 27/09/2012)

Convidat: Francesc Masriera i Lluïsa Layret

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Tertúlia sobre Joan Layret i Pons (Mataró 1911- Punto Fijo 1975). Membre destacat d’Estat Català i del Front Nacional de Catalunya, mort a l’exili a Veneçuela. Am la participació de Francesc Masriera, autor de la biografia publicada recentment i de Lluïsa Layret, neboda de Joan Layret.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,53 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.

Llibres:

Albert i Corp, Esteve:

  • Quatre boigs de Mataró (Combat per Catalunya 1930-1937) Accèssit Premi Iluro 1977, Caixa d’Estalvis Laietana, editorial Rafael Dalmau, Mataró 1979.

Barrera, Agustí:

  • “Joan Layret i Pons. Aproximació biogràfica”. IX Sessió d’Estudis Mataronins. MASMM-PMC, Mataró, 1992.

Masriera i Ballescà, Francesc:

  • Joan Layret i Pons (1911-1975). Una generació trencada. publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2012.