Tertúlia d’Història núm. 583 (16/11/2023)
Convidats: David Farell i Joan Carles Alay.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem d’algunes de les comunicacions presentades al 15è Col·loqui Història a Debat que enguany es dedica als 150 anys de la proclamació de la Primera República espanyola i les Guerres carlines.
Dissabte 18, s’ha celebrat al teatre Clavé de Tordera la sessió central del 15è Col·loqui Història a debat que enguany s’ha centrat en les Guerres carlines en el context del 150 aniversari de la proclamació de la I República espanyola i dels atacs carlins a Mataró i Ripoll dirigits per Francesc Savalls.
El regidor de cultura de l’Ajuntament de Tordera, Pere Garcia, obrí l’acte i donà pas a Jaume Vellvehí que presentà el Col·loqui i conduí el col·loqui. L’alcaldessa de Tordera, Elisabet Megias, assistí a la clausura.
La ponència d’Enric Puig i Giralt, després de situar el context del fenomen carlí en general, passà a repassar els episodis carlins mataronins. Tot seguit va posar en paral·lel, però ideològicament dissociats, carlisme i federalisme. Per la seva banda, Agustí Dalmau i Font tractà de les guerres carlines al Ripollès. Com a conseqüència de la crema de Ripoll en la primera, destacà la vigència en la memòria ripollesa d’aquest episodi amb l’acte que actualment encara es fa en el monument a la defensa de la vila el 1839. Tot seguit aprofundí en els detalls de la tercera carlinada, alguns inèdits. Per la seva banda Joan Bou i Pla es centrà en Tordera en el temps de la Tercera Guerra Carlina. Després d’un repàs al context socioeconòmic de la vila explicà el rerefons i els protagonistes del carlisme a Tordera, les elits locals, a banda dels líders més populars com ara el torderenc Soliva. En conjunt les intervencions posaren en valor el caràcter popular del moviment carlí més enllà de les elits econòmiques locals.
La part final de la sessió es dedicà al col·loqui debat que tingué rellevants i enriquidores intervencions i es donà resposta a les qüestions plantejades en línia.
L’acte conclogué amb l’anunci que el proper mes de desembre sortiria la publicació de les actes del 15è Col·loqui amb les ponències i de les comunicacions presentades.
Tertúlia d’Història núm. 582 (9/11/2023)
Convidats: Margarida Colomer, Enric Puig i Agustí Dalmau.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem del 15è Col·loqui Història a Debat amb motiu dels 150 anys de la proclamació de la primera República espanyola i del primer atac carlí a Mataró dirigit per Francesc Savalls.
Divendres 10 de novembre, a la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme, s’ha celebrat la sessió inaugural del 15è Col·loqui Història a Debat que enguany s’ha centrat en els 150 anys de la proclamació de la I República Espanyola. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, amb motiu de la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la Primera República Espanyola i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.
El director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, Alexis Serrano, va obrir l’acte amb un parlament de benvinguda i donà pas al president del Grup d’Història del Casal que conduí l’acte. La ponència inaugural a càrrec de la historiadora Margarida Colomer que parlà de la primera república a Mataró. Tot seguit intervingué Manuel Cusachs que explicà els dos obeliscs commemoratius en record de les victimes liberals i republicanes mataronines mortes durant la tercera guerra carlina. A continuació es donà pas al col·loqui amb intervencions interessants que aprofundiren alguns aspectes i posaren de relleu l’estat d’abandó de l’obelisc del cementiri que en vistes als 150 anys caldria acondicionar.
La propera sessió es celebrarà al teatre Clavé de Tordera el proper dissabte 18 de novembre i se centrarà en la Tercera Guerra carlina.
Les sessions es poden seguir per videoconferència a través de la plataforma Zoom (prèvia inscripció) i també es poden fer comentaris i plantejar qüestions a traves del blog del Col·loqui fins al 25 de novembre. El col·loqui l’organitza el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Maresme, la Fundació Clavé de Tordera, l’Ajuntament de Mataró i l’Ajuntament de Tordera.
S’ha obert el termini per a les intervencions en línia en el 15è Col·loqui Història a Debat. Des d’aquest dilluns i fins a la cloenda del col·loqui 150 anys de la proclamació de la I República. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, ja es pot intervenir en línia. El Col·loqui s’emmarca en la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la primera República i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.
Les intervencions seran escrites i poden ser comentaris, preguntes o reflexions en relació a qualsevol aspecte de les ponències i del tema central del col·loqui.
Les intervencions es poden fer des d’un formulari que trobareu amb tota la informació en aquest enllaç: Intervencions en línia.
També s’ha activat el blog del Col·loqui, que trobareu al menú de l’esquerra de la pantalla.
En aquesta ocasió, el Col·loqui Història a Debat que celebrem cada mes de novembre, l’hem titulat: 150 anys de la proclamació de la I República. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, amb motiu de la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la primera República i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.
El Col·loqui se celebrarà el divendres 10 i el dissabte 11 de novembre i les ponències tractaran les dues commemoracions des de distintes vessants com ara la proclamació de la República a Mataró o la tercera Guerra Carlina en escenaris diferenciats, un àmbit urbà i progressista com Mataró i un àmbit rural com Ripoll o al mateix Maresme, Tordera, més conservadors i tradicionals.
D’altra banda i com és habitual, és podran presentar comunicacions, que un cop admeses seran publicades en les actes del 15è Col·loqui junt a les ponències. També, com és habitual, es poden presentar contribucions de tema lliure sobre qualsevol aspecte de la història, l’arqueologia, el patrimoni i la cultura en general, preferentment relacionat amb la comarca del Maresme i el seu entorn immediat. Un cop admeses seran publicades en el mateix volum. Les comunicacions, com les contribucions lliures, no caldrà exposar-les ni fer-ne lectura.
El termini per a l’admissió de comunicacions sobre el tema del Col·loqui i de contribucions de tema lliure conclou el 20 de setembre. Abans d’aquesta data caldrà presentar un resum de fins a un màxim de 3.400 caràcters amb espais inclosos, acompanyats d’una imatge, i un mínim de 500 caràcters amb espais també acompanyats d’una imatge. Un cop admesa la proposta es comunicarà als autors. El resum es publicarà en suport paper en el número 102 de la revista Felibrejada. Per al lliurament del text definitiu de la comunicació, el termini acaba el 31 de gener de 2024. Aquests textos no tenen cap limitació d’extensió, per bé que es recomana no superar el 40.000 caràcters amb espais inclosos. Es publicaran en la versió digital de la revista Felibrejada núm. 102.
Podeu descarregar-vos la segona circular aquí
El proper dilluns 24 de juliol, la Comissió Peiró organitza un acte d’homenatge a Joan Peiró i Belis en els 81 anys del seu afusellament. L’acte començarà a dos quarts de 10 del vespre al Pati del Cafè Nou de Mataró amb uns parlaments de contextualització i a les 10 es farà l’encesa del monument dedicat a Peiró, un bufador de vidre obra de Martí Anson. L’acte dignificarà als 8 afusellats a Paterna la tarda del 24 de juliol de 1942. És l’únic dia de l’any que el monument s’il·lumina. Tot seguit hi haurà el concert “Cançons d’Exili i de Revolució” a càrrec d’Isidre Caro i Xavier Rodon. L’acte s’ha organitzat amb la col·laboració de Cultura Mataró (Memòria Mataró).
El Grup d’Història del Casal com a entitat membre de la Comissió us convidem a participar-hi.
El proper dimecres 17 de maig a les set del vespre, es presentarà a la sala d’actes de can Palauet (Mataró) el llibre sobre la figura i l’obra de Manuel Carrasco i Formiguera. L’acte, que ha estat organitzat conjuntament per Òmnium Maresme, el Club d’Opinió Jaume Llavina i el Grup d’Història del Casal, comptarà amb la participació de Josep M. Soler i Sabater, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB, que glossarà el llibre, la historiadora Margarida Colomer que parlarà de la relació de Carrasco amb Mataró i Lluís Duran, l’autor del llibre. L’acte també comptarà amb l’assistència de Manel Martí Carrasco en representació de la família.
Manuel Carrasco i Formiguera es una figura cabdal per entendre la història passada i present del catalanisme, i un dels polítics que ha deixat una empremta més profunda en la història del nostre país durant la primera meitat del segle XX. A través del seu ideari -cristià, catalanista, antimonàrquic radical- i de la seva obra de govern, tant a la Generalitat de Catalunya com a l’Ajuntament de Barcelona, però tambe en entitats d’àmbit més reduït, l’historiador Lluís Duran ens descobreix la biografia i el llegat polític d’un home que va consagrar la seva vida a defensar Catalunya, la democràcia i la República, encara que aixo li comportés represàlies durant la dictadura de Primo de Rivera i, en plena Guerra Civil, un judici sumaríssim que el condemnà a l’afusellament per les tropes franquistes. Seguint la seva trajectoria política de la Joventut Nacionalista a Acció Catalana -Partit Catalanista Republicà, passant per la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya-, ens acostem a un home que ha deixat un llegat inigualable per a les futures generacions
(Fotografia: E.M. Llovet)
El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes, junt amb gairebé 500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la ratlla frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. Confinats en camps de concentració precaris van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats a camps nazis.
El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup d’Història del Casal i el Grup de Recerca de la Memòria Històrica organitzen, des de ja fa 6 anys, un acte en motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món.
Enguany s’han recordat amb una breu glossa a càrrec de familiars dos mataronins: el tenor Joan Arnó i Castanyer (Mataró 1900 – Buenos Aires 1969) i el reporter fotogràfic i cineasta Joaquim Soler i Moreu (Mataró 1895 – Barcelona 1974).
Vegeu la glossa a càrrec de Gener Salicrú i Soler en aquest video de M. T. Diví:
Tertúlia d’Història núm. 547 (24/11/2022)
Convidat: Víctor Ligos Hernando
Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehi.
Documentació: Joan Francesc Clariana i M. Teresa Diví
Descripció: amb motiu de l’Any Internacional del Vidre i del 80 aniversari de la mort de Joan Peiró, parlem de Joan Peiró i la seva vinculació a l’ofici vidrier i al cooperativisme.
