El premi convocat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró i la participació en la dotació de la familia Cobo, descendent de Terenci Thos i Codina, arriba enguany a la quinzena edició.

El XVè Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2017-2018) es va lliurar el divendres 17 de maig en el marc de la festivitat de Sant Raimon de Peñafort, diada patronal del col·legi d’advocats mataoní. En l’edició d’enguany, els cinc treballs finalistes que hi optaven eren:

Premi literari Helena Jubany “la flama del seu record”, Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, Torró d’autor, l’art que es menja, Les escoles dels nostres avis: Diario general de classe i, finalment, Joan Peiró: un sindicalista per al futur

El jurat, format per Antoni Llamas Mantero, professor del Col·legi  Maristes Valldemia; la Sra. Maria Àngels Jubany, professora de l’Institut d’Ensenyament Secundari Thos i Codina; la Sra. Mercè Colomer, en representació d’Òmnium Maresme, el Sr. Jaume Vellvehí, en representació del Grup d’Història del Casal i com a secretari del Jurat; i el Sr. Julio Naveira, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i president del Jurat va atorgar el premi al treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur de Rubén Bracero de l’Institut Damià Campeny de Mataró essent el tutor del treball el professor Juan Ortiz Olmedo.

La recerca parteix de l’interès de l’autor per la història i el moviment obrer i se centra en la figura de l’anarcosindicalista Joan Peiró del qual l’any en què es fa la recerca se’n compleixen 75 del seu afusellament.

No està en la intenció de l’autor descobrir res de nou d’una figura molt estudiada per diversos autors i es marca com a objectiu iniciar una investigació a partir dels propis escrits de Joan Peiró per a conèixer, en profunditat, qui fou i què va dir.

El treball es desenvolupa en sis capítols, tots ells en ordre cronològic, tot teixint una biografia del personatge i, dins de cada capítol, fa subcapítols en ordre als esdeveniments històrics ocorreguts en cada període i en relació a Joan Peiró.

Utilitza sobretot fonts primàries escrites i, també, fonts secundàries i aporta un molt bon recull bibliogràfic i, en l’annex, aporta documents importants per a la comprensió de Peiró.

L’autor, amb el seu treball, diu que vol aconseguir un rigor històric per poder donar una resposta coherent a la pregunta de si es pot aprofitar el pensament de Joan Peiró i la seva evolució ideològica per a fer front als reptes laborals del futur.

En les seves conclusions, explica que, donada la complexitat del personatge i tot el que va escriure i el que ja hi ha publicat sobre ell, ha hagut de desenvolupar molt la seva capacitat de síntesi i també diu que Joan Peiró l’ha sorprès especialment per tres motius: 1r. pel seu estil literari, tot i ser analfabet fins als vint anys, 2n. per la seva ininterrompuda condició proletària i 3r. per la seva personalitat. Conclou que  ha mirat i estudiat el passat, però amb visió de futur, i que, de la mà de Peiró ha hagut de comprendre el significat de conceptes com sindicalisme, anarquisme i anarcosindicalisme que han estat útils per a la defensa de la classe obrera. De manera coherent, veu que es pot idear la construcció d’una societat futura tenint en compte els problemes reals d’avui.

Finalment se suma a la crida a les Corts Valencianes per a què declarin la nul·litat del consell de guerra que va sentenciar l’afusellament de Joan Peiró.

El jurat també ha acordat per unanimitat atorgar un accèssit al treball Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, de Maria Sáncheza de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar essent la tutora del treball la professora Neus Vergés.

L’autor es marca com a objectiu viure en primera persona el procés de creació literària, posant-se a la pell d’un/a escriptor/a però abans d’escriure la seva història tria un tema i investiga sobre el mateix i en aquest cas ho fa sobre les dones que van treballar a les indústries tèxtils de Canet de Mar.

Així, fa una recerca sobre el naixement i evolució de la indústria tèxtil a Canet de Mar, explica i parla de les indústries tèxtils que hi va haver,  tot destacant la fàbrica Jover, la fàbrica Carbonell Reverter i el naixement de l’escola de teixits de punt de Canet de Mar, fundada per la Mancomunitat de Catalunya a l’any 1922, amb la voluntat del catalanisme polític d’influir sobre la formació professional tècnica .

Segueix el treball analitzant l’evolució de les condicions laborals de les dones treballadores a la indústria tèxtil a Catalunya, tot explicant, entre molts altres aspectes que, al Maresme al 1923, es generava el 63% de la producció tèxtil de Catalunya entre Calella, Canet i Mataró. Això va suposar la incorporació de la dona a la indústria tèxtil que significà l’endarreriment de l’edat del matrimoni, la reducció del nombre de fills per família, l’augment de l’edat amb la qual els infants s’incorporaven a les fàbriques i el creixement de la solteria femenina i, també, que el treball de la dona, en aquells moments, no pot considerar-se una opció personal doncs moltes vegades venia condicionat per les necessitats econòmiques familiars.

Explica, abastament, sobre les dones a la indústria tèxtil i diu que, si bé existien lleis, la realitat era que les dones treballaven perquè es necessitava mà d’obra barata i especialitzada, però la legislació existent permetia que les condicions de les treballadores fossin denigrants cosa que va començar a canviar a partir de la dècada de 1960.

Fa avinent les diferents feines de les dones a les indústries tèxtils: tintoreres, bobinadores, trescanadores, ordidores, teixidores, nuadores, passadores, cosidores, repassadores i polivalents i acaba reconstruint tota la informació recollida amb les vivències de dones treballadores a través dels seus testimonis orals.

Entrevista dones que van viure, en la seva pròpia pell, la indústria tèxtil des de la Guerra Civil Espanyola (1936 -1939) en endavant; la majoria d’elles superen els 80 anys i fins i tot arriben als 90 i s’enorgulleix de plasmar una part de les seves vides en paper, doncs  contribueix a difondre la seva manera de veure i viure la vida a la fàbrica i a casa.

Els pregunta sobre la seva educació, la religió, els rols femenins i masculins a la societat, els rols laborals a la indústria, l’edat d’iniciació en el món laboral, els contractes, els salaris, els horaris, el dia laborable, les feines domèstiques, el treballar des de casa, l’economia submergida, els infants, l’oci, la solidaritat femenina, les anècdotes i, finalment, sobre un balanç de la seva vida.

Conclou el treball afirmant que viure el procés de creació literària li havia suposat una profunda investigació prèvia dels fets que pretenia reflectir perquè la importància del que volia transmetre requeria l’autenticitat absoluta de les dades. Així, el missatge seria més autèntic i arribaria, no solament a la ment del lector sinó també al seu cor, i creu que ha aconseguit el seu objectiu.

Aporta una extensa bibliografia i webgrafia i, cal destacar l’annex del treball on fa la creació literària de 30 pàgines titulada “Llavors no era dolça com ara és la vida” dedicada a la  Lola, la Paquita, la Cristina, la Teresa, la Conxita, la Carolina i a totes aquelles dones que, des de la valentia i la discreció de la feina ben feta, han facilitat el camí a les dones d’avui on es novel·la com era la vida d’una dona treballadora d’una fàbrica durant la postguerra i sota la dictadura franquista.

L’acte de veredicte i lliurament s’ha celebrat en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, amb motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort.  El premi està dotat amb 750 €. Excepcionalment pot concedir-se un accèssit de 250 €, com ha succeït enguany.