Dimarts 24 de juliol de 1942, a les sis de la tarda, Joan Peiró i Belis fou assassinat a Paterna, a València, junt a set sindicalistes més, per un escamot d’execució franquista. Ara, 76 anys després, Mataró honora la seva memòria amb un monument dedicat també a tots els lluitadors per la llibertat assassinats pel franquisme. El monument, que sintetitza els grans referents que defineixen la seva figura (anarcosindicalisme, cooperativisme, treball,,,), és obra de l’artista mataroní Martí Anson. A l’acte hi intervingueren Martí Anson, l’autor, Anna Huertos en representació de la Fundació Unió de Cooperadors promotora del projecte, el President de la Generalitat, José Montilla, l’alcalde de Mataró, David Bote i en nom de la família de Joan Peiró, la seva besneta Anna Roure. L’acte fou conduït per Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal, que intervingué com a representant de la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró, impulsora del projecte i dels actes d’homenatge. Després dels parlaments s’ha projectat el documental Peiró 42, un curtmetratge on s’exposen en primera persona els valors de l’anarcosindicalisme, el cooperativisme i la República.
A la tarda, coincidint amb l’hora que fou afusellat, s’ha celebrat, al Cementiri de Mataró davant on reposen les seves restes des del 1989, un emotiu acte de reconeixement. Com ja s’havia fet en anteriors ocasions, després de la glossa que ha llegit la historiadora Margarida Colomer, que enguany ha tingut un espai per a la figura de Mercè Olives, esposa de Joan Peiró, s’ha recordat els set afusellats amb ell amb vuit salves. Tot seguit s’han llegit fragments de textos de Joan Peiró amb la intenció d’il·lustrar les diferents vessants: el Peiró revolucionari, el Peiró sindicalista i el Peiró cooperativista. Ha finalitzat l’acte amb l’ofrena floral i la intervenció de Cor que es va crear expressament amb cantaires de diferents corals de Mataró per a l’espectacle Peiró42, estrenat l’any passat i que a l’octubre es reposarà a Argentona i Barcelona. El cor ha interpretat l’himne anarquista Hijos del Pueblo i s’ha tancat l’acte de manera solemne interpretant A las Barricadas!. Aquesta cançó -himne de l’anarcosindicalisme europeu- va ser la melodia anarcosindicalista més popular durant la guerra civil espanyola i que tantes vegades havia acompanyat Joan Peiró.
Avui dimarts en un acte informatiu s’ha donat a conèixer el projecte guanyador del concurs per a la instal·lació d’un monument en memòria de Joan Peiró i altres assassinats pel franquisme. L’alcalde i president de la Fundació Unió de Cooperadors, David Bote; ha presentat aquest matí la proposta artística de Martí Anson “24 juliol”, guanyadora del concurs d’idees per realitzar el projecte artístic. A més a més del propi artista, a l’acte també hi ha assistit Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal, en representació de la Comissió Ciutadana en Homenatge a Joan Peiró i Belis i Mariona Gallifa, membre del jurat que ha valorat els diferents treballs presentats al concurs. L’escultura concebuda per Martí Anson és un fanal amb forma de bufador de vidre amb una punta lluminosa de vidre bufat que recorda la relació de Joan Peiró i la seva labor com a cooperativista a les Cristalleries Mataró.
El proper dimarts 24 de juliol s’escau el 76è. aniversari de l’afusellament del líder sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942).
En altres ocasions hem celebrat actes d’homenatge davant la seva tomba al Cementiri dels Caputxins de Mataró. Però enguany, a més, s’inaugurarà el monument, instal·lat al Pati del Cafè Nou, en record i memòria de Joan Peiró i Belis i altres lluitadors assassinats pel franquisme. Tot seguit es projectarà el documental Peiró 42. L’acte d’inauguració començarà a les 10 del vespre al Pati del Cafè Nou (al costat de la presó) de Mataró.
L’acte d’homenatge serà abans, a 2/4 de 6 de la tarda al Cementiri dels Caputxins, davant el nínxol de la família Peiró-Olives (porta principal, mà dreta, dins la Secció Nova que comença després dels panteons. Nínxol núm.270.) L’homenatge tindrà 4 parts i es preveu que tingui una hora de duració. Abans de la cloenda es realitzarà una ofrena floral oberta a entitats i organitzacions. Hi haurà clavells per totes aquelles persones que vulguin participar-hi a títol individual.
La historiadora Margarida Colomer i Rovira (Vilassar de Mar, 1944) ha estat reconeguda per Òmnium Mataró amb la distinció que anualment atorga a una persona amb trajectòria distingida en els camps cultural i social mataroní. La distinció d’enguany vol ser un reconeixement de la seva tasca estudiant la història contemporània, especialment, de Mataró i Argentona.
L’acte es va celebrar divendres 6 de juliol a la seu d’Òmnium Mataró-Maresme i va comptar amb la intervenció del violoncel·lista Eduard Raventós i del també historiador Victor Ligos, que va glossar la figura de Margarida Colomer destacant la seva trajectòria en el camp de la docència i l’activisme social i polític, des d’inicis de la dècada dels seixanta impulsant iniciatives escolars com ara, entre altres, l’escola Anxaneta de Mataró, de la qual en fou la primera professora, en el marc de la lluita per un ensenyament públic nacional, gratuït i de qualitat. Ha estat mestra en totes les etapes de primària i secundària. El 2003 li fou atorgat el Premi Memorial Estrella Casas i Costa, de reconeixement de la seva trajectòria educativa en Ciències Socials.
De la seva vessant com a historiadora cal destacar entre molts altres llibres i articles:
El dilluns 16 d’abril a les 7 del vespre, es presentarà al Saló de plens de l’Ajuntament de Mataró, la biografia Josep Abril alcalde de Mataró afusellat pel franquisme de la historiadora Margarida Colomer. El llibre ha estat editat per la Fundació Josep Irla i comptarà amb la participació del professor de la Universitat de Barcelona Pelai Pagès.
Una hora abans, a les sis de la tarda, s’inaugurarà l’escultura en homenatge a Josep Abril i Argemí, alcalde de Mataró (1931-1933) i Fill Adoptiu de la Ciutat, obra de l’artista Perecoll. L’acte tindrà lloc a La Riera, 92 (cantonada amb el carrer de Bonaire).
Descripció: aquest grup es va constituir en la nostra ciutat per tal de recuperar els records i dignificar la memòria de les persones que van viure represaliades per la Guerra Civil i el franquisme.
Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina.
Documentació: Núria Gómez
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlem de “La Filferrada”, el grup de recerca d’història contemporanea de Vilassar i de les activitats que ens preparen per aquest any. Al llarg de l’any preparen una sèrie d’activitats relacionades amb la Guerra Civil a Vilassar de Dalt i l’activitat principal serà la última convocatòria de la lleva del Biberó.
Aquest diumenge passat, es va celebrar a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.
Durant el recorregut, que començà en l’ermita de Sant Simó i conclogué davant el monument al Camí del Nord, es van anar fent diversos parlaments sobre mataronins exiliats, alguns deportats als camps nazis, que van anar a càrrec d’historiadors de diferents entitats.
Van participar-hi prop d’un centenar de persones a les quals es lliurà un full explicatiu en què es recordaven els mataronins exiliats. En reproduïm alguns fragments:
«Paquita Pla i Bosch (Mataró 1919-Canet de Mar 2009) Treballadora del tèxtil que (…) als 19 anys va perdre el braç i la cama esquerra [en un bombardeig franquista de 1938 a Mataró]. S’exilià a França per operar-se en diversos hospitals perquè aquí mai fou considerada una víctima de guerra, (…)» no va poder recuperar la cama, però. Al retorn a Mataró, treballà a Can Marfà. Avui, la plaça que hi ha al davant de la fàbrica, porta el seu nom.
«Julià Gual i Masoller (Mataró 1905-Perpinyà 1964). Periodista, escriptor, polític i dinamitzador cultural que va tenir un paper actiu a Mataró i a Catalunya d’abans de la guerra. (…) A l’exili, després de sortir del camp d’Argelers a finals de 1940, s’establí a Prada i comprà la llibreria Catalogne a Perpinyà, que esdevingué un referent per a l’exili català. Fou col·laborador dels mestres Pompeu Fabra i Pau Casals (…)».
«Hermínia Puigsech i Puig (Mataró 1926-Verniolle 2013). Passà la seva infància entre Blanes i Tordera. Era filla de Ramon Puigsech, de la Unió de Rabassaires, batlle de Tordera d’octubre a desembre de 1936 en representació del PSUC. S’exilià amb la mare i el germà el febrer de 1939 i fou internada als camps de refugiats de l’Aude i de l’Haute-Marne». Durant l’ocupació alemanya col·laborà amb la resistència i participà en diverses accions de guerra contra els nazis durant l’alliberament de Foix i de Castelnau-Durban. Fou reconeguda per la República francesa amb la Creu de Cavaller de la Legió d’Honor.
«Salvador Cruxent i Rovira (Mataró 1899-1985) Gerent i codirector del Forn del Vidre amb Joan Peiró de la CNT. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou alcalde de Mataró l’1 de febrer de 1934.» Recuperà l’alcaldia el 1936 i encapçalà el Comitè Local Antifeixista del qual dimití el 1937 i s’exilià a França. No pogué tornar a Mataró fins el 1962 reincorporant-se al Forn del Vidre.
«Guillermina Peiró i Olives (Mataró, 1924) Sisena filla del destacat líder anarcosindicalista Joan Peiró [assassinat pels franquistes el 1942,] i de Mercè Olives. Formada a l’Escola Racionalista, (…) s’exilià amb la mare i les germanes el febrer de 1939.» Després de viure a París, les germanes tornaren a Mataró a mitjans 1945. Guillermina ha lluitat per dignificar i divulgar la CNT, i la figura i els ideals del seu pare.
«Francisco Verdalet i Guardiola (Blanes 1914-Mauthausen 1941) El 1918 la família es trasllada a Mataró. Quan deixa l’escola, va a treballar a Can Gassol fins a l’inici de la Guerra Civil. Milità a la USC i després al PSUC. A finals de 1936 marxa al front i el 1939 emprèn el camí de l’exili, arribant al camp de concentració d’Argelers. Incorporat a la 109 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), (…)» fou traslladat definitivament a Mauthausen, on emmalaltí de tuberculosi. El 1941, als 27 anys, l’assassinaren injectant-li petroli al cor.
«Esteve Rovira i Rovira (Cabrera de Mar 1898-Gusen 1941) Barber i activista cultural del poble. Portà el Cafè de la Societat Atlàntida, va crear la revista El cor del poble i escrivia a diferents diaris mataronins. S’exilià el 1939 i fou internat als camps d’Agde, Sant Cebrià i Argelers. (…)» Detingut pels alemanys el 1940, ingressà al camp de concentració de Mauthausen. Traslladat a Gusen hi morí assassinat l’estiu de 1941.
MATARONINS ASSASSINATS ALS CAMPS NAZIS
Ramon Aniento i Carmen (1904-1941)
Josep Duran i Martori (1901-1942)
Josep Ferrer i Coll (1900-1941)
Josep Herrera i Altimira (1903-1941)
Josep Julià i Mendoza (1910-1942)
Joaquim Mir i Brugada (1906-1941)
Juli Pey i Torrents (1905-1941)
Camil Quintana Bassas (1906-1941)
Elies Soriano i González (1914-1941)
Francisco Verdalet i Guardiola (1914-1941)
La part més institucional de l’acte es celebrà davant el monument al Camí del Nord on es feren els parlaments institucionals i es digueren ell noms dels exiliats en un dels moments més emocionats que també acollí el parlament d’un exiliat turc resident a Mataró, com a mostra dels exilis d’avui. Finalment es dipositaren clavells en el monument.
L’acte ha estat organitzat per l’Ajuntament de Mataró amb el suport del Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica i el Grup d’Història del Casal. Un acte per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, tot prenent consciència dels desplaçaments forçosos de població i dels exilis d’avui.
(Fotografia Joana Ligos)(Fotografia Joana Ligos)(Fotografia Ajuntament de Mataró)(Fotografia Ajuntament de Mataró)
Per primer cop s’organitza a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.
L’Ajuntament de Mataró ha organitzat amb el suport del Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica i el Grup d’Història del Casal, un acte per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, tot prenent consciència dels desplaçaments forçosos de població i dels exilis d’avui.
L’acte es convoca el proper diumenge 4 de febrer a les 11,30 del matí a l’Ermita de Sant Simó (Camí Ral – El Ravalet, 8) amb un recorregut, durant el qual es farà lectura del testimoni de diverses persones exiliades, i finalitzarà al monument del “Camí del Nord” (passeig del Callao, 8) amb un homenatge als exiliats i deportats.
El proper dimecres 31 de gener, laSocietat Catalana d’Estudis Històrics (Filial de l’Institut d’Estudis Catalans) organitza una sessió amb el títol Joan Peiró: el llegat d’un anarcosindicalista i cooperativista als 75 anys del seu afusellament. L’acte comptarà amb la participació del Dr. Pere Gabriel, catedràtic emèrit d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Gabinet de Recerca d’Història Social i Obrera (GRHISO), que parlarà de «Joan Peiró, obrer, militant i teòric anarcosindicalista català, espanyol i europeu». Tot seguit, el Dr. Miguel Garau, investigador contractat al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i autor de la biografia Joan Peiró i Belis (2011) parlarà d’ «Integrar cooperativisme, cultura i revolució social en Joan Peiró». Finalment, Josep Puig-Pla, historiador i coautor amb Pere Gabriel i Maria Salicrú de Memòria de Joan Peiró. Retrats d’un sindicalista, ministre de la Segona República (2008) parlarà d’ «Els judicis a Lluís Companys i Joan Peiró, dos casos paral·lels. Joan Peiró i Mn. Josep Samsó enmig de la revolta».
L’acte se celebrarà a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC (Carrer del Carme, 47, Barcelona). Dimecres 31 de gener de 2018 a les 18h. I serà presentat per Dr. Jaume Sobrequés, President de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
