Arxiu d'etiquetes: República

L’himne anarquista ¡A las barricadas! I el cas del músic Joan Dotras Vila

Tertúlia d’Història núm. 397 (Mataró Ràdio: 30/11/2017)

Convidats: Encarnació Soler

Presenten: Núria Gómez  Oriol Agramunt, Maria Asmarat,  Marta Gómez i Jaume Vellvehí.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: enguany fa 75 anys de l’afusellament de Joan Peiró a Paterna al País Valencià i al llarg d’aquest any dedicat a la seva memòria s’ha parlat de molts aspectes de la seva vida i del seu llegat. Segurament, si alguna banda sonora hagués d’identificar Peiró i l’època que va viure escoltaríem l’himne anarquista ¡A las barricadas!, un himne que va tenir com a protagonista al músic Joan Dotras Vila.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,13 minuts Descarrega’l 23,9 Mb

Les milícies antifeixistes de Catalunya

Tertúlia d’Història núm. 391 (Mataró Ràdio: 28/9/2017)

Convidats: Gonzalo Berger

Presenten: Núria Gómez, Oriol Agramunt, Jaume Vellvehí, Marta Gómez i Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Pere Sanchez Ruiz

Descripció: El nostre convidat és autor d’una de les primeres tesis doctorals dedicades a l’estudi de les Milícies Antifeixistes de 1936.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,13 minuts Descarrega’l 23,9 Mb

Diàleg Josep Puig i Cadafalch i Joan Peiró i Belis

Avui a les 19 h a la Biblioteca Antoni Comas, La CUP-Mataró i el Grup d’Història del Casal organitzen una taula rodona amb el títol Diàleg Josep Puig i Cadafalch i Joan Peiró i Belis. L’acte anirà a càrrec de Margarida Colomer i Esteve Mach, experts que han estudiat les trajectòries dels dos mataronins, un d’adopció, excepcionals. L’acte serà presentat per Agàpit Borràs.

Puig i Peiró són dues figures que com a coetanies van viure els mateixos episodis històrics des de situacions i circumstàncies personals ben diferenciades.

Homenatge a Joan Peiró

El proper dilluns 24 de juliol, a les sis de la tarda farà exactament 75 anys de l’afusellament de Joan Peiró i Belis a Paterna, al País Valencià. Amb aquest motiu la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró ha convocat un acte d’homenatge i record a la seva figura.

L’acte es celebrarà en el cementiri dels Caputxins de Mataró a dos quarts de sis de la tarda, davant la tomba de la família Peiró Olives, amb la presentació i glossa de la figura de qui fou secretari general de la CNT, cooperativista i ministre d’indústria. L’acte es tancarà amb una ofrena floral i els parlaments de l’alcalde de Mataró, David Bote, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell i la filla del líder sindical, Guillermina Peiró.

80 anys de l’enfonsament del Ciudad de Barcelona (1937-2017)

Enguany es commemora el 80è aniversari de enfonsament, davant la costa de Malgrat de Mar, del vaixell Ciudad de Barcelona per un submarí italià al servei de l’exèrcit de Franco. Es tractava d’un vaixell de passatgers que venia de Marsella amb brigadistes internacionals  que havien d’incorporar-se a l’exèrcit de la República. Van haver-hi moltíssims morts i la població de Malgrat es va abocar a l’auxili de les víctimes. És per això que comencen una sèrie d’activitats a Malgrat de Mar i a Mataró. Concretament dissabte a les 10 del matí es visitarà el que fou la seu de l’hospital de les brigades internacionals a Mataró, el Col·legi dels Salesians, activitat per a la qual cal inscripció prèvia. A les 12 del migdia, a Can Palauet hi haurà la conferència Mataró i l’enfonsament del Ciutat de Barcelona, a càrrec de Sònia Garangou i Josep Xaubet. Els actes continuaran l’endemà diumenge a Malgrat de Mar, en la Sala d’Actes de l’Arxiu Municipal, amb la conferència L’enfonsament del Ciutat de Barcelona de l’oblit a la recuperació, a càrrec de Sònia Garangou. Finalment, el dimarts dia 30, dia de l’enfonsament, a les 19 h, al passeig de Mar de Malgrat es farà un emotiu homenatge als brigadistes.

Per a més informació i inscripcions podeu contactar amb l’Arxiu Comarcal del Maresme

Es localitzen els familiars de 14 brigadistes internacionals inhumats a Mataró

Les recents investigacions de la historiadora Maria Salicrú-Maltas, que ha partit de l’estudi que Josep Xaubet va fer a principis dels anys 90, s’ha pogut localitzar els familiars de 14 brigadistes internacionals que foren enterrats al cementiri dels Caputxins l’any 1938. Es tracta de ciutadans de dues poblacions d’Àustria, un de Canadà, un d’Escòcia, un dels Estats Units, un de França, cinc d’Itàlia, un del Regne Unit i dos més de Suècia.

En el ple de l’Ajuntament d’aquest mes de maig, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, va presentar un prec a l’Alcalde de Mataró per a què es notifiqués de manera oficial la mort i inhumació dels 14 brigadistes als ajuntaments de les diverses ciutats europees i nord americanes, amb l’objectiu que, al seu torn, puguin notificar-ho a les seves famílies.

En el mateix prec es va demanar que l’Ajuntament s’impliqui de manera oficial en la possible vinguda de familiars a Mataró. D’aquesta manera i gràcies a la iniciativa, es contribueix a reparar el dolor dels familiars d’aquests brigadistes desapareguts que no han rebut mai cap notificació oficial sobre el destí final d’uns homes que moriren al nostre país lluitant per la democràcia i la llibertat.

El pensament de Joan Peiró

Tertúlia d’Història núm. 378 (Mataró Ràdio: 27/4/2017)

Convidats: Agustí Barrera, Josep Xaubet i Jordi Albadalejo

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Marta Gómez i Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: el corpus intel.lectual de Joan Peiró és probablement la part menys coneguda de Peiró. Més enllà del “bonisme” tradicionalment atribuït a la seva figura, hi ha un Peiró revolucionari que teoritzà sobre la transformació social.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,07 minuts Descarrega’l 22,9 Mb

Joan Peiró, els anys de Badalona (1905-1920)

Tertúlia d’Història núm. 372 (Mataró Ràdio: 9/3/2017)

Convidat: Jordi Albadalejo

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament de Joan Peiró, parlem dels primers anys de la trajectòria de l’anarcosindicalista, que es corresponen amb els anys de residència badalonina. Són els anys de formació i construcció del seu ideari, un període que abraça de 1905 a 1920.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,56 minuts Descarrega’l 23,3 Mb

Recursos

  • ALBADALEJO, Jordi – ZAMBRANA, Joan (2005). Inicis d’un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona (1905-1920). Badalona.

 

Un any per a recordar l’anarcosindicalista Joan Peiró amb motiu dels setanta-cinc anys del seu afusellament

Amb motiu dels setanta-cinc anys de l’afusellament de l’anarcosindicalista, cooperativista i polític Joan Peiró, una comissió ciutadana formada per una trentena d’entitats i organitzacions polítiques i sindicals ha decidit reivindicar-lo.

S’estan preparant diferents actes –més d’una vintena- organitzats per les entitats de la Comissió i començaran aquest febrer allargant-se durant tot el 2017. Actes de tot tipus, culturals com ara cine-fòrums, d’altres d’acadèmics com conferències i debats. Alguns seran organitzats de manera conjunta com ara l’ofrena floral a la seva tomba del cementiri dels Caputxins el dia 24 de juliol, dia en que Peiró va ser assassinat el 1942.

Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, 1887 – Paterna, 1942) fou vidrier d’ofici i milità en l’anarcosindicalisme essent secretari general de la CNT. Establert a Mataró va treballar al Forn del Vidre, on va esdevenir impulsor de la Cooperativa del Vidre. Amb la guerra civil, acceptà ser ministre d’indústria. Exiliat a França la Gestapo el lliurà a Franco i fou empresonat a València i afusellat a Paterna.

El Grup d’Història del Casal hem participat en les diferents comissions ciutadanes d’homenatge i record a Joan Peiró des de l’any 2002 i és per això que formem part de la Comissió del 2017 que hem impulsat.

logo-2017-joan-peiro

La Comissió està formada per:

ARRAN

CATEDRA D’ECONOMIA SOCIAL TECNOCAMPUS

CCOO (Comissions Obreres)

CGT (Confederació General del Treball)

CLACK AUDIOVISUAL

CLUB D’OPINIÓ JAUME LLAVINA

CNT (Confederació Nacional del Treball)

COMISSIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA GENT GRAN

CUP MATARÓ (Candidatura d’Unitat Popular)

ERC (Esquerra Republicana de Catalunya)

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MATARÓ

FUNDACIÓ ROCA I GALÉS

FUNDACIÓ SALVADOR SEGUÍ

FUNDACIÓ UNIÓ DE COOPERADORS

GRUP DE RECERCA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE MATARÓ

GRUP D’HISTÒRIA DEL CASAL

GRUP D’HISTORIADORS JAUME COMPTE

ICV (Inciciativa per Catalunya-Verds)

JERC (Joventut d’Esquerra Republicana de Catalunya)

MEM (Moviment Educatiu del Maresme)

MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA DE MATARÓ

ÒMNIUM CULTURAL – MARESME

PDeCAT (Partit Democràta)

POBLE LLIURE

PODEM EIXAMPLE

PSC (Partit Socialista de Catalunya)

SINDICAT COS (Coordinadora Obrera Sindical)

UGT (Unió General de Treballadors)

UGT (Unió General de Treballadors)

UNIÓ DE COOPERADORS

VOLEM MATARÓ

I compta amb el suport de l’Ajuntament de Mataró i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

Expedient Gaido. Vida política i mort d’un republicà del Bisaura

Tertúlia d’Història núm. 358 (Mataró Ràdio: 27/10/2016)

Convidats: Francesc Castanyer Roma

Presenta: Núria Gómez, Sandra Cabrespina

Col·labora: Maria Asmarat, Marta Gomez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb  Francesc Castanyer parlem del seu llibre.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 27 Mb